Dimecres passat va ser el 39.º aniversari de la nostra Constitució i com tots els anys han tingut lloc nombrosos debats i fòrums respecte a la seua possible modificació. Entre tots ells m'ha semblat especialment interessant el de «La Constitució a debat» que ha sigut propiciat per aquest periòdic fa uns pocs dies. En aquest debat, en el qual van participar cinc catedràtics de Dret constitucional, es va coincidir en la necessitat de reformar la Carta Magna, si bé amb discrepàncies respecte a la intensitat de la modificació arribant alguns d'ells, com el meu antic company de promoció, Roberto Viciano, a proposar un nou procés constituent. Per contra, la gran majoria va coincidir que si ben eren necessàries reformes de profund calat podia fer-se sense necessitat d'una nova Constitució. Les modificacions més apressants són les relatives al finançament autonòmic i a la qüestió territorial.
El tema del finançament autonòmic ens afecta especialment als valencians ja que som una de les comunitats amb major infrafinanciació de tota Espanya. No cal oblidar que recentment milers de valencians ens manifestem en el Cap i Casal reclamant un finançament més just. Respecte a aquest tema, en el citat debat, el catedràtic Vicente Garrido va dir que es necessita un estat fort de les autonomies forta per a mantenir la unitat d'Espanya (i no una recentralizació), la qual cosa al seu torn exigeix entre altres coses resoldre la qüestió del finançament de les autonomies. És necessari un nou sistema que al temps de mantenir la solidaritat territorial siga capaç d'acontentar a totes les autonomies. Per a açò la fórmula del repartiment dels diners entre les diferents comunitats hauria de blindar-se en el text constitucional abandonant l'actual sistema que es contempla en una llei orgànica.
Respecte a aquesta qüestió el President Ximo Puig, el passat dia sis, s'ha queixat que el PP havia promès que la qüestió del finançament autonòmic estaria resolta abans de final d'any i tot apunta al fet que no va a ser així. Crec que la qüestió catalana servirà per a dilatar aquest tema el màxim possible i que el Senyor Rajoy, que mai ha volgut abordar aquesta espinosa, qüestió esperarà a veure si escampa per aquells lares.
Quant a la qüestió territorial, es va dir en aquell debat, que si bé la constitució en el seu moment va asseure les bases de la mateixa, no obstant açò, va deixar per resoldre algunes qüestions com la clara delimitació entre les competències autonòmiques i estatals. De fixar-se eixe límit podria acabar-se d'una vegada amb l'alta litigiositat entre Estat i Autonomies per la mútua invasió de competències. Dins de la qüestió territorial també està la reforma del Senat que hauria de transformar-se en una càmera territorial que permetera a les comunitats una millor integració en l'Estat. Aquesta càmera passaria a tenir funcions legislatives en matèries que afectaren a les autonomies i els seus membres serien delegats de les diferents comunitats. Totes aquestes propostes i unes altres hauran de ser estudiades en la Comissió per a la reforma territorial que s'ha creat en el Congrés i que també s'ha quedat al pairo pendent de la qüestió catalana que tot ho paralitza.
Finalment, està la qüestió del Dret foral Valencià. Novament Garrido va dir que la modificació de l'article 149.8.1 de la Constitució seria l'opció perquè les lleis civils valencianes que es dictaren en un futur no acaben sent anul·lades pel Tribunal Constitucional. El citat article ha sigut recentment interpretat per aquell Tribunal en el sentit que les Corts valencianes no poden dictar normes en matèria civil (custòdia compartida, règims econòmics matrimonials, parelles de fet) perquè quan va entrar en vigor la Constitució no teníem dret foral compilat i per açò totes les lleis civils que teníem han sigut anul·lades per inconstitucionals. Tot açò explicat per al llec en dret ve a suposar que com en el franquisme no se'ns va reconèixer aqueixa possibilitat de legislar en matèria civil, com si va succeir amb Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears ara en plena democràcia se'ns veta aquest Dret.
En aquests últims dies el nostre Consell s'ha posicionat respecte als anteriors punts, deixant veure que és necessari un Estat federal, més autogovern i un finançament més just, així mateix ha deixat entreveure la necessitat de la reforma en matèria de Dret civil.
Des de la Associació de Juristes Valencians creiem que des dels Corts Valencianes podria iniciar-se aquest moviment de reforma constitucional, especialment respecte a la competència en matèria de Dret civil i al finançament autonòmic. Per a açò s'aprofitaria de la possibilitat que des de la Carta Magna s'ofereix a les Comunitats Autònomes perquè puguen iniciar el procediment de reforma constitucional *arts. 166 i 87.2 CE).
Articul escrit per: Federico Arnau Moya. Professor de Dret Civil UJI i Vicepresident 2º de AJV.
Publicat: Levante EMV Castelló
Traducció: SoftValencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada