Els col·legis professionals reviuen 600 anys d'història

Les institucions que agrupen als farmacèutics, els notaris i els metges són les més antigues de València i es remunten fins i tot a la conquesta de Jaume I. La seua importància ha perdurat al llarg dels segles i es manté en l'actualitat 

L'antiga seu del Col·legi d'Advocats de València, en 1990.:: Lloret

Un advocat que vulga exercir la seua professió, un farmacèutic que òbriga una botica o un arquitecte que vaja a visar els seus projectes necessita estar col·legiat. Hi ha col·legis professionals que existeixen des de fa segles, i actualment una gran part de les treballs solament poden exercir-se si s'està col·legiat. A València hi ha més de 40 col·legis oficials, alguns provincials, altres autonòmics. Diversos amb molt de pes en la societat. 

El Col·legi de Farmacèutics de València, tal com s'explica en la seua pàgina web, és el més antic del món. Va ser constituït el 20 de març de 1441 i la seua fundació va ser atorgada per donya María d'Aragó i Sicília, esposa d'Alfonso el Magnànim. Els boticaris valencians van celebrar el 22 de desembre de 1443 el seu primer Capítol d'elecció de rectors en la qual llavors era la seua seu, situada en la capella del Monestir de Santa María Magdalena, moguts per la devoció que professaven a aquesta Verge, que va ser proclamada patrona del col·legi. Va ser el de València el primer a establir la col·legiació obligatòria, prèvia a l'exercici professional, i a regular l'establiment de noves farmàcies. La jurisdicció del col·legi valencià va arribar a bastir tot el Regne. Va ser a més el primer de la Corona d'Aragó a disposar d'una Concòrdia Farmacèutica per a l'elaboració i valoració dels medicaments compostos, i li cap l'honor d'elaborar la primera Farmacopea Oficial Espanyola. A mitjan segle XX va complir 500 anys de vida. 

Més antics fins i tot són els orígens del Col·legi de Metges de València. Segons el llibre que va escriure el catedràtic de la història de la medicina, el professor José María López Piñero, la primera regulació normativa de l'ofici mèdic data de 1329, quan el text *Els *Furs -la carta magna de costums i lleis dels valencians- d'Alfonso IV el Benigne va crear en el Regne de València la primera organització mèdica de tots els dominis hispànics. 

En el segle següent, en 1433, es crea el Col·legi de Cirurgians de València, on ja mèdics de renombrat prestigi constituïen el tribunal de 'examinadors' que concedia les llicències de metge i cirurgià. Pocs anys després, en 1499, en crear-se la Universitat de València s'incorpora a ella el 'Estudi' com 'Cadira de Cirurgia' i des de l'any 1501 es va encarregar no solament de la formació dels cirurgians, sinó també de l'ensenyament quirúrgic als metges, situació que contrastava amb la completa separació entre ambdues vessants de la professió mèdica en la resta d'Europa. 

En 1707 el Decret de Nova Planta va derogar l'organització foral valenciana i amb ell la concessió de la llicència va passar a dependre del Tribunal del Protomedicato. No obstant açò, en 1715 el Col·legi de Cirurgians de València va ser ratificat i fins a 1829 va continuar controlant la professió. Nombroses associacions mèdiques van nàixer en l'Espanya liberal del segle XIX i van desaparèixer en poc temps. Enfront d'elles, l'Institut Mèdic Valencià, fundada en 1841, va donar una vegada més exemple del moviment professional valencià amb la seua continuïtat i la seua important labor durant mig segle que li va convertir en el col·lectiu mèdic espanyol de major relleu. 

Una de les principals aportacions de l'Institut en el camp de la medicina preventiva va ser la creació d'una Comissió Central de Vacunació fundada en 1851. Durant la segona meitat del segle passat va ser el principal centre de difusió de la vacuna antivírica a València i la resta d'Espanya, arribant-se a encarregar de vacunar a l'exèrcit i la família real. En 1893 l'Institut Mèdic Valencià i l'Associació Mèdic-Farmacèutica van decidir fusionar-se, una trajectòria que culminaria amb la constitució del Col·legi Oficial de Metges de València en 1898. 

Arxiu notarial únic 

Caldria remuntar-se al 1238, coincidint pràcticament amb la conquesta del Regne, quan es van trobar les primeres disposicions sobre notaris valencians. El Col·legi Notarial de València es troba documentat de forma ininterrompuda des de 1283, la qual cosa ho converteix en el més antic d'Espanya. En el col·legi del Corpus Christi, conegut com del Patriarca, es guarden quasi 30.000 documents notarials des de 1300 fins a finals del segle XIX, un arxiu únic a Europa. La relació del Corpus amb el Col·legi Notarial va ser molt estreta. 

El seu àmbit territorial, coincident amb el de la Comunitat Valenciana, comprèn 343 notaries demarcades (122 en la província d'Alacant, d'elles 34 de primera, 51 de segona i 37 de tercera; 47 en la província de Castelló, de les quals 12 són de primera, 17 de segona i 18 de tercera; i 174 en la de València, 55 de primera, 67 de segona i 52 de primera). 

L'actual seu col·legial, en el carrer Pascual i Genís, 21, va ser edificada en 1883 sobre un solar adquirit a aquest efecte, sense més interrupció que la seua confiscació temporal durant la Guerra Civil. L'any 2009 es va commemorar el 250 aniversari de la fundació del Col·legi d'Advocats de València, que va ser creat en assemblea general en 1759, a causa de les gestions de José Berní Catalá. Era un conegut escriptor i advocat valencià, que actuava també en els tribunals de Madrid i al que es considera el vertader fundador del Col·legi d'Advocats de València. Va ser aprovat per part del Consell de Castella en un decret signat en 1761 i la real provisió de Carlos III de 6 de gener de 1762. Des de 1921 va tenir el local social en l'antic Palau de Justícia, avui seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. 

Va ser en 1927 quan es van crear els col·legis d'arquitectes a Espanya sobre la base de les societats que existien fins a aquell moment, constituïts ja amb el Govern de la Segona República en 1931. Durant aquests anys, els sis col·legis inicials han donat lloc als vint-i-sis actuals, mentre que els quasi mil arquitectes de llavors avui estan prop de cinquanta mil. 

Molt més recents són altres col·legis professionals que tenen un pes específic en l'actualitat, com el Col·legi d'Enginyers Industrials. La constitució d'aquesta institució arranca en 1949, però no va ser fins a 1950 quan es creen els primers col·legis del ram a Espanya. El 10 de novembre d'aqueix any se celebra la junta general que constitueix l'organisme valencià. Aquest col·legi s'ha destacat per una activitat molt intensa i no s'entén el lobby Ferrmed, que lluita per l'engegada del corredor ferroviari mediterrani, sense l'aportació inicial del col·legi d'enginyers. Els perits, per la seua banda, es van agrupar entorn d'un col·legi uns anys després, en 1958. 

El Col·legi d'Economistes es funda en 1971. En aquell moment es va constituir amb un nombre testimonial de col·legiats, amb prou faenes un centenar. Actualment són més de 3.900 economistes els que formen part de la institució, una corporació de dret públic i amb personalitat jurídica pròpia. En el cas dels Agents de la Propietat Immobiliària, en 1951 desapareixen els col·legis de corredors de finques, creats uns anys abans, i els seus membres s'integren en la nova estructura col·legial. 

La institució recorda com a l'octubre de 1957 van actuar ràpidament durant les inundacions que van assolar bona part de la ciutat de València i la seua àrea limítrofa, auxiliant a les víctimes i col·laborant a proporcionar sostre als damnificats. Aquell lliurament va suposar que, anys més tard, per acord plenari de l'Ajuntament de València de data de 5 de febrer de 1965 es concedira al col·legi la 'medalla de gratitud'.

Publicat a: Las Provincias

Traducció: Softvalencià