A priori quan es parla de la reforma constitucional que en l'enquesta publicada diumenge passat per EL MUNDO consideren necessària més del 60% dels ciutadans espanyols -enfront d'un 24% que no creuen convenient fer-ho- probablement la majoria dels valencians deixem aquesta iniciativa d'adequació de la llei estatal fonamental en mans del Govern i dels líders dels principals partits polítics; segur que descartem que els diputats de les Corts Valencianes puguen participar en el debat constitucional.
No obstant açò, els constituents (arts. 166 i 87.2 CE) d'acord amb la tipologia cuasi federal de l'Estat Autonòmic, van atorgar la possibilitat de sol·licitar l'inici de la reforma també a les assemblees legislatives de les CC.AA., probablement en considerar que per a algunes matèries d'interès exclusiu, el lògic és que el primer pas del complex procés de reforma es donara pels representants populars de la Comunitat afectada.
Si en alguna ocasió té sentit que Les Corts Valencianes puguen promoure una proposta de modificació de qualsevol disposició del gairebe cuarentó text constitucional, sens dubte ho és respecte de la defensa de la competència estatutària en matèria de dret civil valencià.
En la redacció inicial de l'Estatut de 1982, i sobretot després de la reforma de 2006, es conferia que una de les principals tasques dels nostres diputats havia de ser l'aprovació de lleis civils, com fan a Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears.
Per exemple, el Codi de Dret Foral d'Aragó, amb 599 articles i 24 disposicions transitòries, regula matèries essencials per als aragonesos, fins i tot els que viuen o realitzen actes de transcendència jurídica a la Comunitat Valenciana com bé saben els notaris de Castelló.
En un didàctic document, la professora de Dret Civil Carmen Bayod explica la utilitat del Dret aragonés, ja que com indica la professora «les normes de Dret civil estan cridades a regular les qüestions més íntimes de la persona: la seua capacitat (quan s'és major o menor d'edat, a partir de quina edat es pot atorgar testament o fer un pacte successori o hipotecar una casa o consentir una operació quirúrgica, per exemple); les seues relacions de família (quin règim econòmic resulta aplicable al matrimoni, a qui correspon la custòdia dels fills en cas de crisi de parella, qui pot exercir l'autoritat familiar sobre els fills, etc.); la seua herència (com fer testament, pactes successoris, fiducies, en què consisteix la legítima, etc.)».
En el treball de la professora s'oblida que alguns valencians també té dret civil, que malgrat ser inconstitucional conforme a la restrictives sentències del Tribunal Constitucional 82, 110 i 192 de l'any 2016, és un dret viu però limitat en la seua aplicació temporal als quals constituïren relacions jurídiques durant la vigència de les lleis de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida o Unions de fet, però que a dia d'avui afecten a quasi 300.000 valencians, un nombre en absolut anecdòtic, en ser més del doble que habitants té la província de Terol, per la qual cosa el nostre dret civil també existeix.
Per a aclarir com és possible que malgrat preveure-ho el nostre Estatut seguisca sense concloure un problema de més de 3 segles, amb origen en els Decrets de Nova Planta després de la batalla d'Almansa en 1707, formulem-nos les necessàries preguntes:
Què objectiu pretenem? La recuperació efectiva i ràpida de la competència en dret civil prevista en l'Estatut per a aprovar lleis modernes, socials i útils. Ja han transcorregut 18 mesos des de la inconstitucionalitat de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. Portem any i mitjà esperant la iniciativa dels nostres diputats en defensa de l'Estatut!
Com es pot recuperar? Mitjançant la reforma del text constitucional, que requereix que la promoga el Congrés, el Senat, el Govern o Els Corts. Es requereix així mateix aprovació amb majories qualificades en Congrés i Senat, i que pot comportar un referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho demanen 35 diputats o 25 senadors (art. 167-3 CE).
Quan? El moment és ara. Després del desafiament independentista català, els partits constitucionalistes han promogut en el Congrés la Comissió Diàleg per a l'avaluació del funcionament de l'Estat Autonòmic que previsiblement serà l'encarregada de proposar les millores a introduir en la Constitució.
Qui sol·licita la reforma? Ara com ara, 232 ajuntaments, que representen a més de 4,2 milions de valencians, han demanat als diputats dels Corts Valencianes que inicien la reforma constitucional. També els sindicats, les Facultats de Dret, els Col·legis d'Advocats i moltes associacions culturals i comarcals.
Per què se sol·licita ara? Després de les sentències del Tribunal Constitucional citades contra les lleis valencianes de família, no cap una altra via que una reforma tècnica de la Constitució perquè puguem exercir la competència prevista en l'Estatut. Cas de no modificar-se la Constitució, els Corts haurien de modificar a la baixa el nostre Estatut, text que cimenta el dret a l'autogovern en el nostre dret civil foral.
En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat.
En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat.
És el moment d'incorporar la nostra justa reclamació a la previsible reforma de la Constitució perquè els nostres diputats elaboren millors lleis civils en favor dels ciutadans, com fan els legisladors d'altres sis Comunitats Autònomes.
José Ramón Chirivella Vila és president de la Associació de Juristes Valencians.
Publicat a: El Mundo Comunidad Valenciana
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada