Juristes cerquen que Els Corts inicien els tràmits per a elevar-ho al Congrés
Els partits difereixen dels temps: PSPV, PP i Cs creuen que no és el moment
 |
| Cartel de la AVJ por el derecho civil valenciano de cara al 9 d'Octubre (LVD) |
El dret civil és el que permet a les Comunitats Autònomes legislar aspectes com la separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills en cas de separació. Totes les que tenien furs propis quan va entrar en vigor la Constitució gaudeixen d'aqueixa competència: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears. En total, uns 15 milions de beneficiaris. Crida l'atenció que entre aqueixes privilegiades no estiga la Comunitat Valenciana, malgrat comptar amb una llarga tradició històrica de furs i estar contemplats en el seu actual Estatut d'Autonomia. Per què els valencians es regeixen, llavors, pel Codi Civil espanyol?
Els valencians van tenir furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felipe V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara avui, més de tres segles després, marca les seues lleis.
Un recurs de Zapatero, després mantingut per Rajoy, va fer que el TC declarara nul·les les lleis civils valencianes
En un intent de recuperar aqueixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Els Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP i del PSOE.
La recuperació del dret foral es va materialitzar amb l'aprovació de tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la de Llei Unions de fet Formalitzades (2012). No obstant açò, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), les va recórrer davant el Tribunal Constitucional. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantenir els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016.
L'assumpte va arribar fins i tot a la Casa Real. En 2014, el Rei Felipe VI va considerar resolts els problemes que va ocasionar el seu antecessor, Felipe V (que va incendiar Xàtiva i va abolir els furs), amb una carta en la qual deia: “Qualsevol legalitat establida en el passat, que poguera tenir un sentit discriminatori o limitador de l'autogovern valencià, ha sigut, sens dubte, superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià”. No deixava cap porta oberta a cedir en aquest sentit.
Per què és inconstitucional el dret civil valencià?
Tècnicament, el problema deriva d'una “falta de previsió” o de “sensibilitat” per part dels valencians que van participar en la redacció de la Constitució Espanyola, com lamenta el president de la Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella. I és que la Carta Magna expressa, en el seu article 149.1.8º que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”.
A la Comunitat Valenciana “existeixen”, però no estaven “vigents” en aquell moment, com sí ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià, deixant sense efecte la part del dret civil.
Com afecta als valencians?
Chirivella explica que és difícil conscienciar a la ciutadania sobre el dret civil perquè, encara que diàriament afecten a moltes persones, com a individus solament els toca una o dues vegades en la vida: “Per exemple, quan vas a casar-te i vols fer separació de béns, et toca anar al notari i pagar 100 euros. El mateix passa amb les herències”.
Es dóna la curiosa circumstància que actualment hi ha valencians que sí gaudeixen del dret civil: aquells que ho van utilitzar abans de la sentència del TC, ja que no era retroactiva. La AJV xifra en 200.000 les persones que s'han casat amb Llei de règim econòmic matrimonial, 25.000 les que han formalitzat unions de fet i 20.000 beneficiaris amb custòdia compartida de fills.
El jurista explica que el dret civil “és una qüestió de dignitat com a poble”. Explica que no tenir-ho retira les competències de la Comunitat Valenciana per a poder regular-ho, la qual cosa és, al cap i a l'últim, una limitació de l'autogovern. A més, “per a tenir la separació de béns, que és el que vol la majoria de gent, cal passar per una notaria i no tenim una regulació clara de les unions de fet”.
“L'objectiu no és ressuscitar mòmies històriques, sinó que és una qüestió moderna: qui millor que els valencians per a donar solucions als problemes dels valencians. Estem parlant d'autogovern, de tenir les mateixes competències que altres comunitats”, apunta.
El vicepresident de la AJV, José Bonet, recorda que la inconstitucionalitat es basa en la falta de furs valencians abans de la Constitució: “El que està dient el Constitucional és que els decrets de Nova Planta són els que ens impedeixen poder desenvolupar l'autogovern, els està donant la carta de naturalesa. Si en el segle XXI encara estem arreplegant els efectes de Felipe V... és una mica fort”.
Cerquen que Els Corts inicien els tràmits per a una reforma constitucional
Després que el TC tombara el dret civil valencià, ara solament veuen una via de solució: la “reforma tècnica” de la Constitució perquè l'article 149.1.8º preveja la seua aplicació. La AJV vol aprofitar que al setembre Rajoy va afirmar en el Congrés “estar disposat” a parlar sobre possibles reformes constitucionals (en resposta a una pregunta d'Albert Rivera) que no afecten als pilars bàsics per a “incloure la qüestió en l'agenda".
Insisteixen en “el caràcter no bàsic de la reforma proposada, que l'única cosa que ve a realitzar és una esmena d'una anomalia evident”, “vinculada més a una redacció imprecisa de l'article i a una interpretació restrictiva”. Per a açò, expliquen que estan tenint reunions amb tots els partits dels Corts Valencianes, amb l'objectiu que es porte a debat en el ple aquest mes d'octubre o al novembre. Si s'aprovara, s'elevaria al Congrés dels Diputats.
El desig dels juristes és que s'aprove per unanimitat en el parlament autonòmic, per a llançar una imatge d'unitat i consens a Madrid. Justifiquen que “no és més que la defensa de l'Estatut i que està recolzada pel conjunt de la societat valenciana”. De moment ho secunden 215 ajuntaments (el que representa el 80% del cens), les tres diputacions (Alacant, València i Castelló), Lo Rat Penat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), facultats de Dret i diversos sindicats, entre uns altres.
Hi ha consens entre els partits polítics valencians, però difereixen en els temps
No obstant açò, la data escollida no sembla ser la millor. En els grups polítics existeix consens en el fons, però no en els temps, òbviament marcats per la qüestió catalana. Compromís és l'únic que estaria disposat a abordar aquest debat en el parlament valencià. Isaura Navarro explica que estan esperant el consens que cerca la AJV, però si no arriba, aclareix que ells ho presentarien igualment perquè “el poble valencià està fart d'esperar que siga el seu moment, abans amb el Pla Ibarretxe, ara amb el procés”.
Però el seu company de Govern, el PSPV, i els partits de l'oposició PP i Ciutadans creuen que no és el moment de plantejar una reforma constitucional. La socialista Ana Barceló prefereix esperar al fet que es resolga la situació a Catalunya i creu que no aconseguiria l'aprovació en el Congrés dels Diputats.
En Ciutadans, el diputat Emigdio Tormo sosté que ara mateix “no està la situació nacional com per a obrir el meló constitucional”. Recorda que iniciar una reforma d'aquest calat requereix el suport d'altres grups en el Congrés, que “aprofitant l'ocasió” demandarien una modificació major. “No està la situació tot el calmada i assossegada que hauria d'estar”, apunta.
Quant al PP, la diputada María José Ferrer recalca que estan totalment a favor de la qüestió, però marca dos punts necessaris. D'una banda, que la iniciativa la presenten conjuntament tots els partits parlamentaris, i no solament una part d'ells: “El PP està d'acord, però amb un plantejament unitari. No pot eixir de València amb nosaltres dividits, perquè així és més difícil convèncer a Madrid”, sosté. D'altra banda, insta a no “precipitar-se” i que se cerque “el moment”, ja que portar-ho ara al Congrés seria un “error estratègic” per tenir “un desafiament a l'estat” sobre la taula. “Preferim tenir-ho ben treballat a Madrid per a no tornar a veure la vergonyosa imatge de l'hemicicle buit quan es debata”, afig.
Finalment, Podemos és partidari d'abordar el debat, però amb una proposta més ambiciosa. La diputada de Podemos Fabiola Meco defensa que estan totalment a favor de poder legislar en matèria civil, però veu poc factible que a Madrid vagen a aconseguir suports per a abordar una reforma constitucional solament per aqueix punt. Per açò, anima als juristes a presentar als partits una proposta “més valenta”, en la qual s'aborde al complet el model territorial: “És necessari reformar-ho i obrir un debat sincer i tranquil”.
El jurista Chirivella recorda que van enviar sengles cartes al líder del PP i de Ciutadans sobre el dret civil valencià: “Li hem enviat una carta a Albert Rivera dient-li que nosaltres solament volem el que té ell com a català i una altra a Mariano Rajoy, demanant-li el que té ell com a gallec. Som una associació molt transversal, tenim gent de totes les tendències”. Creu que si la proposta és rebutjada en el Congrés, “serà un error històric”.
Reforma constitucional després de l'1-O?
És més fàcil abordar la reforma constitucional després del referèndum celebrat a Catalunya? “De moment, ha sigut contraproduent per a nosaltres. Per açò ens han dit que no és oportú”, assenteix Chirivella.
El portaveu de Jutges per a la Democràcia en el País Valencià, Joaquim Bosch, creu que la incidència del procés en les aspiracions valencianes “dependrà de com evolucione”: “Si es va a un model més descentralitzat amb noves competències, estaria justificat que el parlament valencià assumira noves competències. Però si la situació es complica més, amb la independència o si el conflicte perdura en el temps, serà més difícil arribar a una situació de consens”.
El president de la AJV és taxativa sobre la possibilitat que es puga malinterpretar la reivindicació del dret civil: “Que li pregunten a Mariano Rajoy si vulgues que li lleven el seu dret civil per ser gallec, que ho explique. Més que malinterpretar-se, s'usa com una excusa per a no canviar-ho. No cal ser molt intel·ligent per a veure que el que nosaltres demanem no té cap perill per a la integritat d'Espanya. El dret civil no tenen res a veure amb el nacionalisme”.
"L'objectiu no és ressuscitar mòmies històriques, sinó que és una qüestió moderna: qui millor que els valencians per a donar solucions als problemes dels valencians. Estem parlant d'autogovern, de tenir les mateixes competències que altres comunitats”.
JOSÉ RAMON CHIRIVELLA,
PRESIDENT DE LA ASSOCIACIÓ DE JURISTES VALENCIANS
Font: La Vanguardia
Escrit per: Raquel Andrés Durà Periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada