Es tracta de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les relacions civils que afecten al nostre dia a dia
Si fem la vista arrere, no trobem entre els pares de la constitució cap basc o navarrès i no obstant açò si la seua empremta en la carta magna en consagrar per la via de la disposició addicional primera, l'empara als drets històrics dels territoris forals, i mitjançant la derogació expressa de les lleis de 1839 i 1876 que suprimien entre uns altres la denominada passada foral. Per contra el paper d'Emilio Attard, com a president de la comissió constitucional, o de la rellevància de Fernando Abril Martorell en les definitives negociacions no va servir, perquè per exemple es preceptuara una derogació expressa del decret de 29 juny de 1707, un dels coneguts com de “nova planta”, que va abolir les institucions públiques i privades del Regne de València, institucions públiques que a data prèvia al referèndum constitucional de 1978 ja havíem començat a reintegrar en el marc del règim pre autonòmic.
Malgrat el caràcter supletori del dret civil comú i l'habilitació constitucional perquè aquelles comunitats autònomes on existira dret foral o especial ho conservaren, modificaren o desenvoluparen, no va ser fins a la reforma de l'Estatut de 2006 el moment en què la Comunitat Valenciana va començar a legislar en matèria civil, com vuit segles arrere començara per ser el primer territori peninsular amb dret civil escrit amb la promulgació dels primers furs, però aquesta vegada evacuant un dret modern que ens va situar en l'avantguarda de la legislació sobre família amb lleis com la d'unions de fet, custòdia compartida o règim econòmic matrimonial.
Un innecessari recurs de contingut ideològic i no formal va obrir la veda, perquè les tres lleis acabaren recorregudes i finalment derogades no pel seu contingut, si no per una restrictiva interpretació per part del Tribunal Constitucional respecte a l'existència entesa només com a vigència, amb vot particular inclòs, que va generar una anomalia i un greuge dels valencians, recorde's una de les Nacionalitats Històriques, enfront de la resta d'espanyols que com a bascos, navarresos, catalans, balears, aragonesos i gallecs legislen en aquesta matèria.
Aquesta situació d'inconstitucionalitat de facto, ens impedeix desenvolupar un dret que pot ser complementari del comú, dotant-nos d'una legislació que reflectisca la nostra realitat, que siga beneficiosa en termes socials i econòmics. Per posar un exemple la institució de la successió d'empreses familiars afavoriria en una societat de xicotetes empreses com la nostra, la continuïtat d'infinitat de negocis. Es tracta doncs d'una anomalia i les anomalies estan per a ser esmenades. Davant una eventual reforma constitucional, aquesta qüestió, la dels valencians, la de la reintegració de la competència i per tant del complet autogovern, ha d'estar en l'agenda en el focus del debat general. Els valencians no hem de perdre aquesta ocasió per a realitzar una aportació per a constitucionalizar el nostre estatut i valencianizar la carta magna. Perquè més enllà d'esdeveniments històrics, la qual cosa es tracta és de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les nostres relacions civils que afecten al nostre dia a dia.
José Morgan García: Advocat, secretari de comunicació de l´Associació de Juristes Valencians
Publicat a: La Vanguardia Comunidad Valenciana
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada