El pacte per a canviar la Constitució obri una oportunitat per al nostre dret civil

Javier Plaza, Vicente Pascual i Luis Higuera, durant la primera taula de la jornada en el ICAE

"El pacte per a reformar la Constitució com a conseqüència de la crisi a Catalunya obri una finestra d'oportunitat perquè la Comunitat Valenciana recupere les competències legislatives en matèria de dret civil". Així ho entén el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Elx (ICAE), Vicente Pascual, qui aquest dilluns va presidir en la seu de la institució una jornada sobre la reintegració del dret civil valencià que va reunir a juristes, advocats i periodistes. 

Pascual va considerar que "estem en un moment important de la història: a Navarra en el 73 li va tocar el Gordo (en al·lusió al Fur Nou navarrès aprovat amb Franco encara viu) i els valencians ho vam perdre tot fa 300 anys i no hem pogut recuperar gens", va lamentar. "Les competències d'una comunitat autònoma no haurien de basar-se en si recolzem als Àustrias o als Borbó en el segle XVIII". Alguna cosa que, al seu judici, és el que fa el Constitucional en denegar a la Generalitat la capacitat legislativa en matèria civil perquè quan va entrar en vigor la Constitució els furs no estaven compilats (en ser derogats per Felipe V i mai recuperats abans del 78). 

El degà dels advocats d'Elx va assenyalar que injustícies com la qual s'ha comès en aquest cas estan en l'arrel de conflictes com el català. "La seua última reivindicació abans de la independència va ser aconseguir el pacte fiscal basc, i en negar-li-ho, es van tirar a la muntanya", va recordar. "L'organització territorial de l'Estat sempre ha sigut el punt feble de la Constitució, i ara ha fet crisi, però açò obri una finestra d'oportunitat per a la Comunitat", va argumentar Pascual. Per açò va considerar que "els valencians hem d'estar units". 

Abans que Pascual va prendre la paraula l'advocat valencià Luis Higuera, que va ser membre de la Comissió de Codificació Civil Valenciana i ponent en el cas de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial (la primera de les tres anul·lades pel Constitucional). L'expert va ressaltar que la Generalitat no va començar a legislar en matèria civil solament perquè altres comunitats també ho havien fet (Catalunya, Galícia, Navarra, País Basc i Balears), sinó "per a tenir un millor dret". Així, "entroncant, o no, amb el dret foral, se solucionaven qüestions que no estan contemplades en el Codi Civil; per exemple, hi ha una voluntat manifesta de l'Estat de no legislar en matèria d'unions de fet, i la Generalitat ho va fer". 

"És absurd usar la història per a negar competències" 

Higuera va criticar també que el règim de ganancials que ha tornat a ser la norma en anul·lar-se la Llei de Règim Matrimonial (que establia com a preferent el de separació de béns) és "poc operatiu quan arriba el conflicte, en un moment en el qual més de la meitat dels matrimonis que es formen acaben dissolent-se". Per aquest motiu va considerar que, tal com feia la norma valenciana anul·lada pel Constitucional, "cal separar les idees de matrimoni i patrimoni; el que es formalitza és una relació personal, no un negoci". En aquest sentit, va recordar també que la germania permetia alguna cosa que el Codi Civil no: "establir el règim d'un ben concret en el moment de l'adquisició". 

Igual que el degà d'Elx, l'advocat valencià també va lamentar que el Constitucional es base en una qüestió històrica (la derrota del bàndol austracista i les represàlies posteriors de Felipe V) per a denegar la capacitat legislativa. "És frustrant que el Constitucional es base en la foralitat, és absurd que s'use la història com a element que determina la capacitat legislativa d'una autonomia". Igual que la resta de participants en la jornada, Higuera va advocar per una reforma legislativa que establisca un marc civil de mínims igual per a totes les comunitats, i que permeta a cadascuna desenvolupar o complementar aqueix articulat. 

Per la seua banda, el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València (UV) Javier Plaza va apostar per aprofundir en el desenvolupament de competències pròpies recollides en l'Estatut d'Autonomia que no estan anul·lades i "hem anat deixant", com els contractes agraris (una de les poques matèries que la sentència del Constitucional no veta expressament, en estar vigent un cert dret consuetudinari en el camp quan va entrar en vigor la Constitució). "La norma vigent no s'està complint, perquè estableix que si el contracte és verbal el pagament ha de ser al comptat, i solament pot ajornar-se amb un contracte escrit, però la realitat és que segueix passant que no se signa el contracte i es paga en ajornat". 

El dret civil en l'agenda mediàtica 

També va abordar la possibilitat de legislar en matèria de consum, encara que en aquest cas el camp està molt fitat per la legislació europea, i va assenyalar que "és millor un dret modern que un de propi, si s'aconsegueix reintegrar ha de ser amb competències igualitàries per a totes les autonomies, de manera que puguem dotar-nos d'un dret modern". Al seu judici, el dret civil atorgaria a la Generalitat més llibertat per a regular determinades matèries, encara que també va recordar que altres lleis sobre les quals sí té competències no anul·lades pel Constitucional han sigut igualment recorregudes pel Govern central, com la Llei de Funció Social de l'Habitatge. En aquest sentit, va apostar "més que per un dret civil propi, per una reforma de la legislació estatal que de debò siga una llei de segona oportunitat". 

En la segona taula de la jornada, els periodistes José Morgan, secretari de Comunicació de la Associació de Juristes Valencians (AJV), que abandera la reivindicació per a recuperar el dret civil valencià, i el redactor cap d'Alacant Plaza, David Martínez, van debatre sobre com introduir el debat del dret civil en l'agenda mediàtica nacional, en un context monopolitzat per la crisi catalana.

Font: Alicante Plaza

Traducció: Softvalencià