dissabte, 27 d’abril del 2019
divendres, 26 d’abril del 2019
Theatre de la Guerre en Espagne et en Portugal (1710)
Vos presentem un mapa prou interessant. En un moment per determinar sobre 1710 a Amsterdam van publicar aquest mapa propagandístic per als partidaris del Rei Carles III d'Espanya (òbviament els partidaris del arxiduc no li deien arxiduc). És un mapa singular i bonic on els austracistes sempre guanyen i guanyaran per segles i segles. Això ens recorda que la Guerra de Successió va ser un conflicte que va dividir a Europa i que el que els passava als valencians en la Batalla d'Almansa i la Nova Planta tenia el seu ressò.
 | |||
| Font: Colección Cartografia Antigua GM |
 |
| Font: Raremapss |
 |
| Font: Pinnig |
 |
| Font: Cartoteca Digital |
En la costa mediterrània estan representades algunes de les batalles que van tindre lloc en la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, indicant la seua data.
En la costa catalana figura el desembarcament de l'arxiduc Carles en 1705 i a l'interior del mapa les campanyes militars des de Catalunya i Aragó arribant fins a Madrid.
Cartografia d'Espanya a la Biblioteca Nacional, Segles XVI al XIX. Addenda, 2008 p. 61, n. 48,
Cartografia d'Espanya a la Biblioteca Nacional, Segles XVI al XIX. Addenda, 2008 p. 61, n. 48,
Orientat amb roses amb lis. - Marges graduats. Dibuixats meridians i paral·lels. - Relleu per muntanyes de perfil i ombreig. - Xarxa hidrogràfica i de camins. - Abundància de topònims. - Ciutats representades mitjançant edificacions i xicotets plans segons la seua importància. - Clau per símbols indicant: viles, fortes, universitats, bisbats, límits territorials, etc. - Indica els límits de regnes, províncies i ciutats, així com d'arquebisbats i bisbats. - Les divisions dels regnes diferenciades per color
En el marge superior esquerre: "Theatre de la Guerre a Portugal et dans els Algarves. A Amsterdam parell Pierre Mortier. Avec Privilege" i en el dret: "Theatre de la Guerre en Espagne &c. A Amsterdam parell Pierre Mortier. Avec Privilege"
Data aproximada de publicació presa de "El mapa d'Espanya", de A. Hernando, 1995, p. 181
El mapa, imprés en quatre planxes, està muntat formant un gran mapa mural.
En l'angle inferior dret gran cartel·la adornada amb un bell gravat en el qual està representat un episodi de la Guerra de Successió Espanyola, l'embarcament de tropes, dirigit per l'arxiduc Carles muntat a cavall i envoltat dels seus nobles i capitans; l'escena està coronada per tres àngels sobre núvols
En l'angle inferior esquerre es troben les escales emmarcades en cartel·la senzilla, amb els escuts d'Espanya i Portugal i d'algunes de les seues regions. Escuts també distribuïts en el mar prop de la regió que representen.
Celebració del 25 d'Abril, Dia de les Corts Valencianes
25 de abril de 2019
Hui s’ha celebrat l’acte institucional del Dia de les Corts Valencianes i s'ha lliurat l'alta distinció Francesc de Vinatea a la Sindicatura de Comptes, pel 600 aniversari de la institució originària del Mestre Racional. El Síndic Major, Vicent Cucarella, ha recollit el guardó.
Hui s’ha celebrat l’acte institucional del Dia de les Corts Valencianes i s'ha lliurat l'alta distinció Francesc de Vinatea a la Sindicatura de Comptes, pel 600 aniversari de la institució originària del Mestre Racional. El Síndic Major, Vicent Cucarella, ha recollit el guardó.
La commemoració ha comptat amb la participació del President de la Generalitat i membres del Consell, com també representants dels grups parlamentaris.
Finalment, El President Enric Morera ha fet un discurs de balanç de la IX Legislatura per tancar l'acte institucional del 25 d’Abril. Ací tens el text íntegre:
Un any més celebrem el 25 d’Abril, institucionalitzat com el Dia de les Corts Valencianes en record d’aquell dia de 1707 i les conseqüències que se’n derivaren. Com diu el Romanç del Cec d’Al Tall, en els llibres està tot escrit i no cal que els recorde què passà.
Esta institució és la representació del poble valencià, la formem els diputats i diputades que hem sigut triats lliure i democràticament per les valencianes i els valencians perquè els representem, perquè legislem, perquè aportem solucions als problemes de la nostra societat.
I esta institució, ha de ser abanderada de l’orgull de ser i sentir-nos valencians. Com he dit, l’any passat, celebràrem el 600 aniversari de la creació de la Generalitat per una sessió de les Corts forals. El nostre orgull és saber que som un poble amb molta història, amb molt de recorregut i que les institucions actuals, adaptades als nous temps i als nous ordenaments jurídics i polítics, són les hereves d’aquelles institucions que en aquella època eren totalment modernes i avançades en el món occidental.
Aquell Regne de València pròsper i políticament organitzat, sabia de la importància del control dels diners públics i per això, ara fa 600 anys, es creà el Mestre Racional, el que hui en dia és la Sindicatura de Comptes. El control i la transparència de l’ús dels diners públics és i ha de ser una prioritat per a totes les institucions de la res pública.
Som l’únic Parlament que hem acordat que la sindicatura fiscalitze els nostres comptes.
La celebració del 25 d’Abril d’enguany és un tant atípica perquè en tres dies celebrarem les eleccions que renovaran els representants d’esta casa, els del Congrés i el Senat. En tres dies tindrem el que és la gran festa de la democràcia, on el poble triarà a les persones que volen que dirigisquen les seues institucions, que facen lleis i guien el destí comú.
Per això, hui és inevitable fer la vista enrere, i fer una repassada molt ràpida del que ha estat la IX Legislatura de les Corts Valencianes. Si una paraula pot definir esta etapa, per a mi és la de pluralitat. Una pluralitat expressada en les urnes i trasllada a l’hemicicle en cinc grups parlamentaris. Una pluralitat mai vista en la Mesa, on les cinc forces han estat representades. Una pluralitat que s’ha traduït en moltes hores de treball, de debats, de discussions i també de consensos.
És cert que el 28 d’abril començarem una nova etapa, en la que haurem de continuar treballant per les urgències del moment i haurem també de projectar cap a on volem anar i què volem ser a mitjà i llarg termini. I eixa mirada llarga ja l’hem tinguda en estes Corts que estem acomiadant pràcticament hui. Un clar exemple, el tenim en les Declaracions Institucional aprovades, que han arribat a una xifra rècord en esta legislatura, amb 84 declaracions, on tots els grups, per unanimitat, hem vist urgències com fer front als assassinats masclistes, els desnonaments, contra les manifestacions d’odi, contra la LGTBifòbia, per un tracte just en les inversions de l’Estat, per la igualtat salarial, pels corredors de transports que han de connectar els nostres passatgers i els nostres productes amb Europa, per un finançament just, per fixar una agenda valenciana en la política estatal…
I també amb temes d’actualitat però de llarg recorregut, que són part d’eixa agenda de futur que cal anar treballant també amb urgència, com el canvi climàtic, per la infància, per una mobilitat segura i sostenible, per la memòria històrica, per l’eliminació de la discriminació racial, per la prohibició del comerç d’armes nuclears, per la cultura, per l’eradicació de la pobresa, pels Drets Humans, per la protecció i pervivència dels territoris agraris.
Entre les qüestions pendents destaca hui especialment, una molt vinculada al autogovern. Parle de la Proposició de Llei per la recuperació efectiva del Dret Civil valencià. Esta iniciativa va nàixer de l'espenta de la societat civil i el municipalisme que ens demanaren defensar la integritat de l’Estatut i fer lleis civils modernes com fan ja sis Parlaments autonòmics. Es tracta d’una discriminació que té el seu origen en els Decrets de Nueva Planta de 1707, publicats dos mesos després de la batalla d'Almansa que hui recordem.
Però tornem als acords. Tots ells s’han expressat al ple, amb la signatura dels cinc portaveus dels grups parlamentaris i estos temes expressen clarament la visió de la política valenciana, que va més enllà del dia a dia i també va més enllà del pur partidisme. I això s’ha vist també en les més de 1.500 resolucions aprovades, en les transaccions fetes pels grups, en les lleis aprovades. Des de la Mesa hem canalitzat eixe gran treball dels grups i s’ha fet tot el possible per poder arribar a tot o a quasi tot. I com a culminació del treball, hem aconseguit quasi en temps de descompte, com diuen al futbol, l’aprovació la reforma de la disposició addicional primera del nostre Estatut, que tant de temps ha esperat. En juliol de 2015 li ho vaig recordar al Sr. Jesús Posada, l’aleshores President del Congrés i hem anat en tres ocasions, hem conegut a dos presidents més de la cambra baixa i, finalment, s’aconseguí.
I en este apartat, vull tindre unes paraules de reconeixement i de gratitud a tot el personal de la cambra. A totes les persones que treballen dia a dia en esta institució i donen el millor d’ells per fer possible que les Corts Valencianes siguen tot un exemple en treball i en bon funcionament. Diuen que ningú és profeta en sa terra, però som referència per a molts parlaments i això és possible gràcies a la professionalitat de totes les persones que treballeu en esta casa. I dins d’eixe reconeixement, vull recordar a eixes persones que tan ens han ensenyat i que s’han jubilat en esta legislatura: Carme Calatayud (Cala), Lluís Aguiló, Miguel Piquer, Maria Luisa Alfonso (Cuca), Regina Alonso, Aureli Castelló, Guillermina Segarra, Francisco Berni (Paco), Isabel Cebrián, Javier Albert, Enrique Iglesias, Ana Valcárcel, Rosa Morràs, Josep Mora. I menció especial a Susana Martin i Rafa Ballesteros, que malauradament ja no estan entre nosaltres.
L’adéu a les companyes i companys han fet urgent i necessari convocar oposicions i renovar el personal d’esta casa per a que el bon funcionament no s’ature.
Moltes gràcies.
He participat en moltíssims actes de tota classe en tots els llocs de la nostra geografia on han reclamat la presència de les Corts, on s’ha reconegut eixe important paper que representa el nostre parlament. I eixe paper també s’ha fet palés en la Conferència de Presidències de Parlaments Autonòmics, COPREPA, lloc on hem participat molt activament i on he tingut la Presidència en l’any 2017. També, en la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa, CALRE, on també hem participat i on hem liderat un grup de treball sobre la diversitat cultural i lingüística d’Europa, un treball que hem editat i que, a més, en la darrera assemblea celebrada, es votà la continuïtat del grup de treball perquè la resta de parlaments regionals europeus reconegueren el treball fet i reconegueren que Europa s’ha de construir des de la base, des dels pobles i respectant i promocionant la rica pluralitat cultural i lingüística del vell continent. Eixe treball, però, cal ressaltar que sorgeix d’un suggeriment del President del Comitè Europeu de les Regions, del senyor Heinz Karl-Lambertz i d’una visita que feu esta legislatura a este Palau.
Senyores i senyors, en el futur immediat que ens ve caldria que apropem les Corts Valencianes, sé que s’ha intentant sempre, a les poblacions més allunyades de la ciutat de València. Tenim portaveus del Baix Segura, el nostre actual President del Consell és de Morella, diputades i diputats de totes les comarques valencianes però hem d’acostar la institució als alumnes d’Educació Primària i Secundària, a les associacions de tota classe, a la ciutadania en general. Celebrem unes magnífiques jornades de formació amb totes les universitats valencianes, sobre dret parlamentari, però caldria invertir més en augmentar el nombre de persones que ens visiten. En esta legislatura han estat 64.000 les persones acreditades però hem de ser més ambiciosos.
Esta ambició passa per la col·laboració que ja hem fet amb entitats com la Unió de Periodistes Valencians o amb el Col·legi de Dissenyadors Gràfics, amb jornades formatives i debats. Esta casa, la casa de totes i tots ha d’obrir de bat a bat les seues portes a la societat valenciana per a escoltar-la i per a poder aportar solucions legislatives des d’eixa interacció. Per això caldria crear comissions d’estudi per donar més veu a la ciutadania en matèries com la protecció social, la creació de llocs de treball, la conservació del territori, la indústria cultural. Estes experiències indiquen que és bo firmar convenis amb els Col·legis Professionals, entitats sindicals i socials, perquè és important escoltar per decidir i legislar.
També és possible una inversió tecnològica, ja hem fet els estudis tècnics, per tal de millorar el senyal de televisió per passar-lo a la moderna alta resolució i negociar amb la nova televisió valenciana la possibilitat de crear un Canal Corts, perquè els nostres debats arriben a totes les cases. Ara ja és possible gràcies a internet però no tot el món és usuari de la xarxa. Els avanços actuals ens donen moltes possibilitats que cal aprofitar.
Tenim una de les millors biblioteques parlamentàries de l’Estat que ajuda als investigadors i als estudiants. En esta legislatura ens hem dotat del préstec electrònic de llibres i materials que facilita que més gent puga ser usuari de la nostra extraordinària biblioteca.
I com que d’innovació estem parlant, caldrà avançar en l’administració electrònica, que ja s’han fet passos molt importants eliminant el paper i accelerant els processos interns. Ací, hem aprés moltíssim dels tècnics que a més, han sabut ensenyar als qui entren, una vegada que s’han produït les primeres jubilacions.
Cal construir les Corts del nostre temps, amb orgull, fer-les estimades per la ciutadania valenciana. Que coneguen que en esta casa han passat moltes coses en la història, des de la presència de Sant Vicent Ferrer a la família Borja o el govern de la República. Que ací s’aproven lleis que afecten les nostres vides i que es treballa dia a dia per millorar la nostra societat.
Amb este balanç, he de dir-los que per a mi ha estat tot un honor i un orgull ser al capdavant d’una institució que ha escoltat i ha interactuat amb tots els representants de la societat valenciana per elaborar lleis modernes on tots els implicats han pogut participar. Ha estat tot un honor de representar una institució oberta i que cada dia que passa, els valencians i valencianes senten com més seua.
A la propera legislatura, que començarem en breu, demane que es continue treballant des de la paraula, des del bon parlamentarisme, des del consens i que es continue treballant pel nostre autogovern i defensant els drets dels més desfavorits en la nostra societat. Seria impensable fer passes cap arrere. Qualsevol pas haurà de ser mirant al futur, amb esperança, amb determinació i avançant sempre des de la base que hem construït els que hem tingut el privilegi de ser els representants del poble valencià. Sempre endavant pel bé del nostre poble.
GRÀCIES
Font: Corts Valencianes
dijous, 25 d’abril del 2019
Juristes Valencians, a Cs: “No facen oïdes sordes a l’Estatut valencià”
Demanen prioritzar la recuperació del dret civil valencià en la pròxima legislatura
 |
| Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD) |
El 28 d'abril, dia de les eleccions autonòmiques valencianes, es compliran tres anys d'una “pèrdua severa” d'autogovern per la inconstitucionalitat del dret civil valencià. Així ho denuncia l'Associació de Juristes Valencians (AJV) aquest 25 d'abril, i recorda que l'avançament electoral va impedir la votació definitiva en Les Corts Valencianes de la iniciativa de modificació de la Constitució per a la seua recuperació.
Per aquest motiu -no es va remetre al Congrés per 24 hores- sol·liciten que es prioritze la seua tramitació parlamentària en la pròxima legislatura.
El degoteig a favor de l'autogovern s'eleva ja a 382 ajuntaments- que representen a 4,3 milions de valencians- i compte també amb el suport de nombroses entitats de la societat civil (sindicats, empresaris, advocats, universitats i associacions culturals).
25 d’abril
Felip V va derogar els furs després de la batalla d'Almansa en 1707
Davant l'aniversari de la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, després de la qual Felip V va decretar la supressió de la legislació i les institucions valencianes, l'AJV considera que els candidats a la Presidència de la Generalitat han de comprometre's a aconseguir l'Agenda Valenciana de prioritats.
Citen un “just finançament necessari per a cobrir les necessitats socials”, “infraestructures per a articular el territori valencià”, “la defensa de l'agricultura valenciana” i que “en defensa de l'autogovern” els partits recolzen en el Congrés la recuperació de la capacitat de dictar lleis civils, prevista en l'Estatut i de la qual disposen altres sis Comunitats Autònomes.
25 d’abril
"No serem una autonomia de primera, com preveu l’Estatut, sense dictar normes útils adequades al segle XXI"
“No serem una autonomia de primera, com preveu l’Estatut, sense dictar normes útils per als ciutadans en matèria successòria adequades al segle XXI, dotant de drets una altra vegada a les parelles de fet, o possibilitant solucions més socials en matèria de la representació dels discapacitats, o afavorint la supervivència de les empreses familiars. Els valencians no podem tolerar que ens discriminen malgrat tindre un Dret històric com el de les altres sis CCAA”, denuncien en un comunicat.
“La coincidència de les eleccions autonòmiques valencianes amb les eleccions generals, no poden suposar eclipsar les prioritats dels ciutadans valencians i requereixen compromisos tangibles dels líders estatals de les diferents opcions polítiques”, afigen.
Finalment, Juristes Valencians torna a sol·licitar a Ciutadans que “igual que donen suport a el Dret Foral a Catalunya, Navarra o Aragó, donen el mateix tracte a les necessitats socials dels ciutadans valencians”. “No facen oïdes sordes a l'Estatut valencià”, reclamen.
Publicat a: La Vanguardia CV
Traducció: Softvalencià
Per què Catalunya pot i València no?
El Tribunal Constitucional declara nuls tots els articles d'una llei civil valenciana
La cosa va començar quan el Projecte d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana deia en la seua Exposició de Motius que “és necessari que a través de la recuperació dels Furs del Regne de València recupere també la nostra Comunitat la dignitat perduda com a conseqüència de l'abolició duta a terme per la injusta promulgació del Decret de 29 de juny de 1707”. Però la Constitució diu a les clares en aqueix article 149.1.8a, del qual tant s'ha escrit, que les Comunitats Autònomes en les quals existisca Dret civil foral, poden procedir a la seua “conservació, modificació i desenvolupament”. Això poguera permetre que a València es legislara amb vista a la preservació, si no d'un Dret foral escrit vigent quan la Constitució es va aprovar (perquè el mateix va ser, en efecte, derogat per Felip V en aqueix conegut Decret de 1707), sí del Dret consuetudinari que estiguera efectivament vigent allí en 1978.
La promulgació de la Llei 10/2007, de 20 de març, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià havia deixat bocabadat a molt de lector no acostumat a aquests esglais. De fet, no va ser fruit d'un Projecte de llei presentat a les Corts valencianes pel Govern de la Generalitat, sinó d'una Proposició de llei presentada pel Grup Popular d'aquell Parlament, per a així saltar-se a la torera els informes previs que havia de donar la Comissió d'experts (experts entre els quals estaven diversos magnífics civilistes que van passar a ser dimissionaris després del desvergonyiment). A l'hora de legislar en Dret civil autonòmic d'esquena a la Constitució, el President Camps no volia ser menys que els impulsors del nou Estatut de Catalunya.
Però és que la grandiloqüent frase transcrita del Projecte de nou Estatut (encara que després es va suavitzar una mica en el text definitivament aprovat) no anava referida a un Dret civil, escrit o consuetudinari que poguera trobar-se vigent, sinó, precisament, al qual no ho estava quan la Constitució es va promulgar. I això no és “conservar”, ni “modificar” ni “desenvolupar”, sinó més aviat “recuperar” un Dret que portava tres-cents anys sense aplicar-se. Ressuscitar els vells Furs que, després de la conquesta de València pel Rei Jaume I, van ser concedits l'any 1261, primer a la ciutat de València i després a tot el territori que en aquella època integrava el Regne de València. El Preàmbul de la llei valenciana 10/2007, que en les Universitats de València, Alacant i Castelló han hagut d'estudiar durant aquests últims anys els alumnes com a exemple d'heterodòxia jurídica, diu que no es tracta de ressuscitar el dot o la subordinació de la dona al marit, sinó que només cal salvar “el constitucionalment impecable”. Però és que dóna la casualitat que el vell Dret matrimonial dels Furs no té pràcticament res de constitucionalment impecable, perquè tot ell es basava en aqueixes dues idees centrals.
…
I llavors, al legislador no li va quedar més eixida que muntar un règim econòmic matrimonial nou. Que el Fur de Jaume el Conqueridor deia que la dona no podia tindre dret algun sobre allò que el marit guanyara? Perquè llavors, s'estableix la separació de béns com a règim econòmic comú en absència de pactes entre els cònjuges. Com si això tinguera alguna cosa que veure amb la recuperació del Fur “en clau constitucional”. I sobretot, com si la pràctica dels últims tres-cents anys haguera demostrat que, en efecte, és el de separació de béns el comunament practicat per les parelles valencianes. Com diu el professor Blasco Gascó, els valencians no solien pactar separació de béns en major número que els castellans o els andalusos. I diu més: “No he vist en les notaries valencianes files de valencians volent pactar, com poden fer-ho des de fa molts anys, un règim de separació de béns; i els qui ho han fet, constant matrimoni, no ha sigut plens de valencianía, sinó per altres motius, diguem, més materials; i els qui ho han fet abans de contraure matrimoni, o en contraure-ho, podem dir que són més previsors, però no més valencians”. I si damunt el model resultant és una còpia del qual ja contenia el Codi civil, doncs per a aquest viatge no calia tan de romanç.
No tinc cap dubte que la mateixa maniobra podria utilitzar-se per a organitzar tot un règim econòmic matrimonial allí on vells Furs hagen conegut fa segles les figures que existien en el Regne de València o altres diferents. És el cas, per exemple, del Fur de Conca, que contenia tot un règim econòmic matrimonial amb normes molt completes i molt cridaneres. Atenció, si el marit desapareixia sense pagar, perquè la dona havia de pagar el doble del deute? I és que si ella va compartir la bona fortuna, també havia de compartir els seus problemes. La pregunta és senzilla: què fa la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa? Per què no aprofita i proposa legislar sobre el passiu i la gestió de la societat a guanys? Semblant estupidesa estaria igual de justificada que la comesa a València, perquè dues dels més importants Furs extensos, els de Sepúlveda i Cuenca, es van publicar en el crucial període que va entre la caiguda del califat de Còrdova en 1031 i la derrota dels almohades en 1212 a les Navas de Tolosa.
Perquè tot això és el que ara ha dit la STC de 28 d'abril de 2016. “Allí on existisquen” significa el que significa, i no és possible remuntar-se a un moment anterior. Es tracta de conservar, modificar i desenvolupar el Dret que estava vigent quan la Constitució es va aprovar, i no val que les Comunitats Autònomes legislen sobre institucions que no formaven part d'aqueix Dret vigent en 1978. I tampoc val dir, com fa el Vot Particular del meu amic Juan Antonio Xiol, que la competència valenciana per a aprovar aquesta llei es trobava en l'Estatut d'Autonomia, que des de la seua reforma de 2006 permetia “la recuperació dels continguts corresponents de l'històric Regne de València”, i que si contra l'Estatut que no es va intentar cap recurs, no poden anul·lar-se les lleis dictades a la seua empara.
És una bona notícia. Però la sentència val tant pel que diu com pel que calla. No deixa de cridar l'atenció que Catalunya tinga hui dia un Codi civil replet de normes sobre institucions que ni des de lluny formaven part del Dret que estava viu en aqueix territori quan va arribar la Constitució (així, la possessió, o el dret de retenció, o les classes de béns). No cal oblidar que el Projecte d'Estatut que es va aprovar a Catalunya reservava a la Comunitat Autònoma res menys que la definició del terme “consumidor” (i el de “consumidora” també). Què dirà la Ponent (la meua també amiga Encarna Roca) quan hi haja recursos d'inconstitucionalitat contra el llibre VI del Codi civil català (l'elaboració del qual es troba ja molt avançada, per la qual cosa em compten) si aquest regulara, sense anar més lluny, els elements essencials o les formes d'ineficàcia del contracte? I si es regulara la responsabilitat civil?
Haurem d'esperar. Això es posa molt interessant…
Autor: Mariano Yzquierdo
Publicat a: Hay Derecho
Traducció: Softvalencià
dimecres, 24 d’abril del 2019
La Càtedra de Dret Foral Civil Valencià es reuneix en Comissió Mixta Universitària
📢La Càtedra de @DretForalCivil Valenciano es reuneix en Comissió Mixta Universitària per a la constitució de la Comissió Mixta de Seguiment i Control i la ratificació de la persona responsable de la Càtedra.— UVcàtedres (@UVcatedres) 17 d’abril de 2019
➡️Més informació al enllaç: https://t.co/Nba9VB74BQ pic.twitter.com/tUm1P7Coff
La Secretaría d'Estat de Seguritat al Tribunal de les Aigües
La Secretaría d'Estat de Seguritat, Ana María Botella Gómez visita el Tribunal de les Aigües
Font: Tribunal de les Aigües
Mapa General de España: López de Vargas Machuca (1802)
Mapa General de Espana : Dividido en sus Actuales provincias, islas adyacentes, y reyno de Portugal. compuesto con lo mejor que hay impreso, manuscrito noticias de sus naturales, y sujeto a las observaciones Astronomicas por Tomas Lopez. Madrid, Ano de 1802. Se hallara este con todas las obras del autor y las de su hijo en Madrid. Editorial, plazuela del Angel no. 19 qto. Pra. (to accompany) Atlas geografico de Espana ... por Don Tomas Lopez ... Tomo Primero. Ano 1810.
Publiquem aquest mapa per què ens dóna ja una visió prou més moderna i racional de la cartografia antiga. Prou menys adornat, en més informació de les localitats i accidents del terreny ens reflecteix la moda neoclàssica i racionalista de la Ilustració
 |
| Font: David Rumsey Map Collection |
 |
| Font: David Rumsey Map Collection |
El carácter consuetudinario del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela, frenado a puertas del Congreso
Tras la disolución de las cortes los impulsores de la propuesta piden que no se olvide
 |
| El río Segura, a su paso por Orihuela. Foto: RAFA MOLINA |
23/04/2019 -
ORIHUELA. El Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela está a un paso de ser nombrado como tribunal consuetudinario, pero se ha quedado a las puertas del Congreso de los Diputados, paso para su aprobación definitiva, por la disolución de las Cortes de cara al proceso electoral. Justo el reconocimiento "consuetudinario y tradicional" al Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y los pueblos de su marco y el del Comuner o del Rollet de l'Horta de Aldaia (València) se iba a discutir en una sesión del Congreso de los Diputados en marzo, constaba en el orden del día, pero el adelanto electoral supuso una disolución más temprana de las Cortes y esta aprobación queda en el tintero hasta la próxima legislatura.
Por este motivo, desde la Asociación de Juristas Valencianos, impulsores de esta propuesta, pidieron a los grupos políticos que no olviden ni dejen en el tintero esta propuesta, que ya ha obtenido el reconocimiento, por unanimidad en Senado y, previamente, en Les Corts. Mantienen que, algo que recoge un consenso tan amplio, no debería alargar su aprobación y que se vea hecha realidad en los próximos meses, ya con nuevas cámaras formadas. El objetivo, afirman, es que no vuelva a quedar en el olvido ni en un cajón como, hasta hace unos meses, se había mantenido esta propuesta. Aquí es donde se debería plantear un Proyecto de Ley de modificación de la ley Orgánica del Poder Judicial.
El Pleno del Senado ya aprobó por unanimidad en diciembre de 2019 su visto bueno para su reconocimiento para facilitar la participación de los ciudadanos en esa administración de justicia y añadieron que son "símbolos" que contribuyen a la cohesión y velan por los oficios tradicionales. La propuesta está incluida como proposición de ley de modificación de la ley orgánica del Poder Judicial y cuya toma en consideración fue aprobada en la Cámara alta.
La demanda no es nueva, puesto que ya hace cerca de seis años hubo movimiento por parte de esta asociación de abogados y otros profesionales de la Justicia para lograr este objetivo. Así, consiguieron que, primero el pleno de la Diputación, en 2013, aprobara su propuesta con acuerdo de los grupos popular y socialista y que, luego por unanimidad, en 2014, el pleno de Les Corts admitiera su propuesta y decidiera elevarla hasta el Congreso de los Diputados.
No obstante, el proceso entonces lo dejó en el limbo legal bloqueado, quizá por falta de voluntad política o quizá por algún otro motivo que, desde la Asociación de Juristas Valencianos dicen desconocer y querer reactivar para que culmine en la figura legal deseada. Es algo que no quieren que vuelva a repetirse, ahora que la propuesta ha cogido impulso.
Para los impulsores de la propuesta, el reconocimiento del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela como tribunal tradicional y consuetudinario debería ser "motivo de orgullo para los alicantinos y también para los valencianos, porque este tipo de tribunales favorecen la participación ciudadana y constituyen verdaderos tesoros repletos de patrimonio histórico, como depositarios ancestrales de una identidad local y regional relevantes para la cultura, las costumbre y la cohesión social".
Además, apuntan a que la reivindicación no solo atañería a Orihuela, sino también a toda la zona del Segura y para la Comunidad Valenciana al dotarla de más independencia y seguridad jurídica. "Pensamos que esta reivindicación de los oriolanos no debería perderse en la burocracia".
Si consiguieran su objetivo, también lograrían que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela pudiera impugnar resoluciones a tribunales, y las resoluciones propias serían irrevocables, salvo por el Tribunal Constitucional.
Publicado en: Alicante Plaza
Escrito por: Sandra Murcia
dimarts, 23 d’abril del 2019
Filloles dels moriscos al Regne de Valencia (1602)
 |
| Font: Enciclopèdia.cat |
Situació dels moriscos al País Valencià i la seua distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Fillola: Cadascuna de les dinou demarcacions fiscals en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602.
Eren les següents: Sogorb, Benaguasil, la Vall d’Uixó, Xelva, Bunyol, Cofrents, Tous, Alberic, Càrcer, Xàtiva, Castelló del Duc, la Vall d’Alfàndec, Gandia, Oliva, Ondara, la Vall de Gallinera, Guadalest, Cocentaina i la Vall d’Elda.
Font: Enciclopèdia.cat
dilluns, 22 d’abril del 2019
Valencia de los Edetanos (1738)
Valencia de los Edetanos (1738)
34 x 23,30 cm.
Grabado de Cristóbal Jacinto Belda
 |
| Font: Universitat d'Alacant |
dijous, 18 d’abril del 2019
Transparència signa el conveni de col·laboració amb l'Associació de Juristes Valencians per al foment i la recuperació del Dret Civil foral autonòmic
El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha signat amb el president de l'Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, el conveni de col·laboració entre la Generalitat i la mencionada entitat per al foment i la recuperació del Dret Civil foral autonòmic.
D'acord amb els punts recollits en el document es realitzaran, durant l'any present, actuacions en defensa de la capacitat de legislar i desenvolupar un dret civil propi en la Comunitat Valenciana en el seu exercici d'autogovern. D'entre les accions previstes destaquen la divulgació, formació, difusió i promoció -mitjançant jornades, xarrades, seminaris, cursos i exposicions- així com l'edició de publicacions relacionades amb la matèria.
La Generalitat, a través de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, destina 15.000 euros al finançament de les activitats contemplades en aquest conveni.
L'acte de signatura ha comptat també amb la presència del director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Josep Ochoa.
Amb la cara folrada de vaqueta
Algemesí és un poble acollidor, i per això, quan un expresident del govern com Zapatero fa parada i fonda ací, tot i que siga per a un acte electoral, és òbviament benvingut. Però que siga benvingut no vol dir que puguem ni deguem oblidar el maltracte que ens infringí. I és que a mi personalment em causa molta desafecció que un president, que passà olímpicament de nosaltres a l'hora de defensar el Dret Civil Valencià, ara se'n recorde del meu poble en particular, i del poble valencià en general, quan es tracta de demanar-nos el vot. Estem parlantd'un president que no sols no va fer res per assegurar la pervivència del nostre dret, que no sols no l'afavorí, sinó que el tallà de soca-arrel amb la presentació de dos recursos de constitucionalitat durant el seu mandat.
Zapatero, en connivència amb un Tribunal Constitucional que ens aplica sistemàtica als valencians i valencianes la part estreta de l'embut, va decidir aplicar-nos no, un, sinó dos 155 quan recorregué tant la llei valenciana relativa a la custòdia compartida, com la relativa al règim econòmic matrimonial valencià. I no les defense tan sols per una qüestió de nostàlgia històrica, sinó perquè són dues lleis socialment progressistes, dues lleis que milloraven el dia a dia dels matrimonis valencians i ens situaven en igualtat de condicions amb la resta de territoris amb dret civil propi.
I malgrat que la nova redacció de Carta Magna valenciana recollia la necessitat de recuperar el dret foral propi dels valencians, el president Zapatero adduí que aquest estava "mort" i era irrecuperable. I, com no podia ser d'altra manera, el Constitucional emeté el certificat de defunció que Zapatero li demanà tirant mà de la vigència-pareu les orelles- del Decret de Nova Planta!
I ara l'expresident, amb la cara folrada de vaqueta, no té altra ocurrència que vindre a demanar el vot al meu poble, al poble al qual li negà recuperar el seu dret històric. Dirà això ala cara als comensals quan faça el míting? Els dirà que el seu dret foral val menys que el d'aragonesos, catalans o navarresos, per exemple? Els dirà com els ha complicat la vida en temes de règim matrimonial o d'herències pel simple fet que vol que ens acollim al seu dret castellà? Els llegirà l'inici del Decret de Nova Planta? Ho dubte. Supose que hui els mostrarà lacara del doctor Jekyll, perquè la del terrible mister Hyde ja ens la mostrà prou quan governà.Però aquest il·lustre convidat no ve sol, sinó que porta de corista al Molt Honorable Ximo Puig,que no dubtà en convocar les eleccions el dia anterior al plenari de les Corts en el que estava previst votar i aprovar la petició de modificació de la Constitució Espanyola. Aquesta petició fou pactada per tots els grups parlamentaris, excepte Ciudadanos, clar. Era l'única via, i potser oportunitat, per la qual podíem recuperar el nostre Dret Civil Valencià; però a ell li va donar igual.
És evident que al nostre President no li tremolà gens ni mica el pols quan signà per primera vegada tal decret, tot i que amb ell tirara per terra tot el costós treball d'enginyeria jurídica,política i diplomàtica que havia dut endavant l'Associació de Juristes Valencians. Anys i anys de treball se n'anaren en orri pels seus càlculs electorals. Sincerament no puc entendre la poca estima que Puig demostrà pel nostre dret, tan poca que el sacrificà per aconseguir -o no- uns quants diputats més. Molt menys puc entendre que qui ha de defensar la història i llei dels valencians es preste tan alegrement a compartir taula i tapet amb qui no parpellejà quan rematà l'incipient Dret Civil Valencià recuperat.
Malgrat tot, estic segur que al meu poble, a Algemesí, gaudirà d'un bon i agradable dinar,perquè nosaltres som així d'hospitalaris, i sempre ens desvivim amb qui ens visita, tot i que aquest siga un autèntic botifler amb la cara folrada de vaqueta.
Escrit per: Josep Bermúdez Regidor i portaveu del Grup Municipal Més Algemesí
Publicat a: El Periódico de Aquí
dimarts, 16 d’abril del 2019
La Càtedra de Dret Foral Valencià reuneix la seua Comissió Mixta Universitària de Seguiment i Control d'aquest Conveni
La Càtedra de Dret Foral Valencià reuneix la seua Comissió Mixta Universitària que s'ha celebrat hui, 16 d'abril en el Despatx de la Vicerectora d'Innovació i Transferència (nivell 3 de l'edifici Rectorat de l'av. Blasco Ibáñez, 13. València).
El màxim òrgan de govern de la citada càtedra es reunirà amb el següent ordre del dia:
- Constitució de la Comissió Mixta de Seguiment i Control.
- Ratificació de la persona responsable de la Càtedra.
- Torn obert de paraula.
La Comissió Mixta és l'òrgan màxim de direcció de la càtedra, responsable de l'aprovació de les línies d'actuació i pressupostos, així com del seguiment de l'execució de les activitats de la Càtedra.
Font: Universitat de València
Incongruències forals d'Albert Rivera i Toni Cantó
 |
| José Ramón Chirivella |
M'alegre enormement que Ciutadans haja acceptat les condicions d'UPN per a constituir la coalició electoral "NAVARRA SUMA" a les eleccions generals i forals, perquè ens aclareix que els taronges expressament accepten singularitats jurídiques per motius històrics, la qual cosa ens reitera que defensant el Dret Foral Navarrés manquen d'arguments per a negar el seu suport a la recuperació del nostre Dret Civil previst en l´Estatut.
En efecte, després del pacte amb la formació navarrista, Toni Cantó ha de ser conscient que quan defensa en la CV "un únic Codi Civil per a tots els espanyols", ens menysvalora perquè aquesta aplicació uniforme de normes civils a la qual diuen aspirar és impossible; en primer lloc perquè el Dret Foral és constitucional i és el preferent en mitjà Espanya - s'aplica a 15 milions d'espanyols de 6 comunitats autònomes- , i sobretot perquè evidentment els advocats catalans que manen en el seu partit, no realitzaran cap iniciativa en contra del Codi Civil català, text legal hereu de la Compilació concedida pel Dictador Franc l'any 1960.
Aqueix acord pro-foral subscrit per Albert Rivera deixa en una inexplicable posició a Toni Cantó, perquè nega als valencians el que el seu cap gaudeix com a català i acaba de signar per als navarresos; Cantó ha d'explicar als seus votants valencians que han d'esperar a una improbable modificació del Codi Civil Espanyol per a disposar de drets que té per exemple Albert Rivera i que podríem tindre si les Corts ho estimaran oportú: la custòdia compartida dels fills case de crisis de parella, o establir la separació de béns com a règim econòmic matrimonial aplicable sense necessitat de costejar-se uns innecessaris capítols matrimonials, o tindre la capacitat de desheretar a fills que no cuiden dels seus pares, o tornar a disposar d'una normativa valenciana d'unions de fet.
Al final, Cantó, o Fernando Giner, han d'aconseguir de la cúpula catalana del partit (Girauta, Rivera, Villegas, Nart, Carrizosa, …), advocats que han estudiat i aplicat en els seus bufets i els jutjats lleis civils catalanes, és el respecte a la nostra capacitat estatutària de dictar normes civils que són les més pròximes als ciutadans.
Si no aconsegueixen que Rivera escolte a la formidable aliança de la societat civil valenciana (advocats, empresaris, sindicalistes, agricultors, ...) en defensa d'una modificació tècnica de la Constitució per a recuperar el nostre Dret Civil, constataran la soledat dels seus plantejaments polítics – postura en la qual només coincideixen amb els regidors valencians de les CUP- i la societat civil valenciana la feblesa dels representants locals de C´s per a defensar els nostres interessos.
Escrit per: José Ramón Chirivilla. President de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat a: El Periódico de Aquí
Traducció: Softvalencià
Mémoires du Maréchal Suchet, duc d'Albufera, sur ses campagnes en Espagne (1808-1814)
Teatre d'operacions de l'Exèrcit francés d'Aragó a les ordres del mariscal Suchet, Duc de l'Albufera
Plànol del fort d'Oropesa i vistes de la població
Plànol de Sagunt i vistes de la població
Plànol de la batalla de Sagunt
Plànol de València i els seus voltants
Plànol de Peníscola i vista de la població
L'obra sencera d'on hem tret els mapes la podeu trobar completa a:
Mémoires du Maréchal Suchet, duc d'Albufera, sur ses campagnes en Espagne, despuis 1808 jusqu'en 1814. Écrits para lui-même. Atlas. Paris: Anselin, 1834. Edició facsímil a carrec de la Institución "Fernando el Católico", Diputación provincial de Zaragoza, Zaragoza, 2008
dijous, 11 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)