Celebració del 25 d'Abril, Dia de les Corts Valencianes

 25 de abril de 2019 

Hui s’ha celebrat l’acte institucional del Dia de les Corts Valencianes i s'ha lliurat l'alta distinció Francesc de Vinatea a la Sindicatura de Comptes, pel 600 aniversari de la institució originària del Mestre Racional. El Síndic Major, Vicent Cucarella, ha recollit el guardó. 

La commemoració ha comptat amb la participació del President de la Generalitat i membres del Consell, com també representants dels grups parlamentaris. 

Finalment, El President Enric Morera ha fet un discurs de balanç de la IX Legislatura per tancar l'acte institucional del 25 d’Abril. Ací tens el text íntegre: 

Un any més celebrem el 25 d’Abril, institucionalitzat com el Dia de les Corts Valencianes en record d’aquell dia de 1707 i les conseqüències que se’n derivaren. Com diu el Romanç del Cec d’Al Tall, en els llibres està tot escrit i no cal que els recorde què passà. 

Esta institució és la representació del poble valencià, la formem els diputats i diputades que hem sigut triats lliure i democràticament per les valencianes i els valencians perquè els representem, perquè legislem, perquè aportem solucions als problemes de la nostra societat. 

I esta institució, ha de ser abanderada de l’orgull de ser i sentir-nos valencians. Com he dit, l’any passat, celebràrem el 600 aniversari de la creació de la Generalitat per una sessió de les Corts forals. El nostre orgull és saber que som un poble amb molta història, amb molt de recorregut i que les institucions actuals, adaptades als nous temps i als nous ordenaments jurídics i polítics, són les hereves d’aquelles institucions que en aquella època eren totalment modernes i avançades en el món occidental. 

Aquell Regne de València pròsper i políticament organitzat, sabia de la importància del control dels diners públics i per això, ara fa 600 anys, es creà el Mestre Racional, el que hui en dia és la Sindicatura de Comptes. El control i la transparència de l’ús dels diners públics és i ha de ser una prioritat per a totes les institucions de la res pública. 

Som l’únic Parlament que hem acordat que la sindicatura fiscalitze els nostres comptes. 

La celebració del 25 d’Abril d’enguany és un tant atípica perquè en tres dies celebrarem les eleccions que renovaran els representants d’esta casa, els del Congrés i el Senat. En tres dies tindrem el que és la gran festa de la democràcia, on el poble triarà a les persones que volen que dirigisquen les seues institucions, que facen lleis i guien el destí comú. 

Per això, hui és inevitable fer la vista enrere, i fer una repassada molt ràpida del que ha estat la IX Legislatura de les Corts Valencianes. Si una paraula pot definir esta etapa, per a mi és la de pluralitat. Una pluralitat expressada en les urnes i trasllada a l’hemicicle en cinc grups parlamentaris. Una pluralitat mai vista en la Mesa, on les cinc forces han estat representades. Una pluralitat que s’ha traduït en moltes hores de treball, de debats, de discussions i també de consensos. 

És cert que el 28 d’abril començarem una nova etapa, en la que haurem de continuar treballant per les urgències del moment i haurem també de projectar cap a on volem anar i què volem ser a mitjà i llarg termini. I eixa mirada llarga ja l’hem tinguda en estes Corts que estem acomiadant pràcticament hui. Un clar exemple, el tenim en les Declaracions Institucional aprovades, que han arribat a una xifra rècord en esta legislatura, amb 84 declaracions, on tots els grups, per unanimitat, hem vist urgències com fer front als assassinats masclistes, els desnonaments, contra les manifestacions d’odi, contra la LGTBifòbia, per un tracte just en les inversions de l’Estat, per la igualtat salarial, pels corredors de transports que han de connectar els nostres passatgers i els nostres productes amb Europa, per un finançament just, per fixar una agenda valenciana en la política estatal… 

 I també amb temes d’actualitat però de llarg recorregut, que són part d’eixa agenda de futur que cal anar treballant també amb urgència, com el canvi climàtic, per la infància, per una mobilitat segura i sostenible, per la memòria històrica, per l’eliminació de la discriminació racial, per la prohibició del comerç d’armes nuclears, per la cultura, per l’eradicació de la pobresa, pels Drets Humans, per la protecció i pervivència dels territoris agraris. 

Entre les qüestions pendents destaca hui especialment, una molt vinculada al autogovern. Parle de la Proposició de Llei per la recuperació efectiva del Dret Civil valencià. Esta iniciativa va nàixer de l'espenta de la societat civil i el municipalisme que ens demanaren defensar la integritat de l’Estatut i fer lleis civils modernes com fan ja sis Parlaments autonòmics. Es tracta d’una discriminació que té el seu origen en els Decrets de Nueva Planta de 1707, publicats dos mesos després de la batalla d'Almansa que hui recordem. 

Però tornem als acords. Tots ells s’han expressat al ple, amb la signatura dels cinc portaveus dels grups parlamentaris i estos temes expressen clarament la visió de la política valenciana, que va més enllà del dia a dia i també va més enllà del pur partidisme. I això s’ha vist també en les més de 1.500 resolucions aprovades, en les transaccions fetes pels grups, en les lleis aprovades. Des de la Mesa hem canalitzat eixe gran treball dels grups i s’ha fet tot el possible per poder arribar a tot o a quasi tot. I com a culminació del treball, hem aconseguit quasi en temps de descompte, com diuen al futbol, l’aprovació la reforma de la disposició addicional primera del nostre Estatut, que tant de temps ha esperat. En juliol de 2015 li ho vaig recordar al Sr. Jesús Posada, l’aleshores President del Congrés i hem anat en tres ocasions, hem conegut a dos presidents més de la cambra baixa i, finalment, s’aconseguí. 

I en este apartat, vull tindre unes paraules de reconeixement i de gratitud a tot el personal de la cambra. A totes les persones que treballen dia a dia en esta institució i donen el millor d’ells per fer possible que les Corts Valencianes siguen tot un exemple en treball i en bon funcionament. Diuen que ningú és profeta en sa terra, però som referència per a molts parlaments i això és possible gràcies a la professionalitat de totes les persones que treballeu en esta casa. I dins d’eixe reconeixement, vull recordar a eixes persones que tan ens han ensenyat i que s’han jubilat en esta legislatura: Carme Calatayud (Cala), Lluís Aguiló, Miguel Piquer, Maria Luisa Alfonso (Cuca), Regina Alonso, Aureli Castelló, Guillermina Segarra, Francisco Berni (Paco), Isabel Cebrián, Javier Albert, Enrique Iglesias, Ana Valcárcel, Rosa Morràs, Josep Mora. I menció especial a Susana Martin i Rafa Ballesteros, que malauradament ja no estan entre nosaltres. 

L’adéu a les companyes i companys han fet urgent i necessari convocar oposicions i renovar el personal d’esta casa per a que el bon funcionament no s’ature. 

Moltes gràcies. 

He participat en moltíssims actes de tota classe en tots els llocs de la nostra geografia on han reclamat la presència de les Corts, on s’ha reconegut eixe important paper que representa el nostre parlament. I eixe paper també s’ha fet palés en la Conferència de Presidències de Parlaments Autonòmics, COPREPA, lloc on hem participat molt activament i on he tingut la Presidència en l’any 2017. També, en la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa, CALRE, on també hem participat i on hem liderat un grup de treball sobre la diversitat cultural i lingüística d’Europa, un treball que hem editat i que, a més, en la darrera assemblea celebrada, es votà la continuïtat del grup de treball perquè la resta de parlaments regionals europeus reconegueren el treball fet i reconegueren que Europa s’ha de construir des de la base, des dels pobles i respectant i promocionant la rica pluralitat cultural i lingüística del vell continent. Eixe treball, però, cal ressaltar que sorgeix d’un suggeriment del President del Comitè Europeu de les Regions, del senyor Heinz Karl-Lambertz i d’una visita que feu esta legislatura a este Palau. 

Senyores i senyors, en el futur immediat que ens ve caldria que apropem les Corts Valencianes, sé que s’ha intentant sempre, a les poblacions més allunyades de la ciutat de València. Tenim portaveus del Baix Segura, el nostre actual President del Consell és de Morella, diputades i diputats de totes les comarques valencianes però hem d’acostar la institució als alumnes d’Educació Primària i Secundària, a les associacions de tota classe, a la ciutadania en general. Celebrem unes magnífiques jornades de formació amb totes les universitats valencianes, sobre dret parlamentari, però caldria invertir més en augmentar el nombre de persones que ens visiten. En esta legislatura han estat 64.000 les persones acreditades però hem de ser més ambiciosos. 

Esta ambició passa per la col·laboració que ja hem fet amb entitats com la Unió de Periodistes Valencians o amb el Col·legi de Dissenyadors Gràfics, amb jornades formatives i debats. Esta casa, la casa de totes i tots ha d’obrir de bat a bat les seues portes a la societat valenciana per a escoltar-la i per a poder aportar solucions legislatives des d’eixa interacció. Per això caldria crear comissions d’estudi per donar més veu a la ciutadania en matèries com la protecció social, la creació de llocs de treball, la conservació del territori, la indústria cultural. Estes experiències indiquen que és bo firmar convenis amb els Col·legis Professionals, entitats sindicals i socials, perquè és important escoltar per decidir i legislar. 

També és possible una inversió tecnològica, ja hem fet els estudis tècnics, per tal de millorar el senyal de televisió per passar-lo a la moderna alta resolució i negociar amb la nova televisió valenciana la possibilitat de crear un Canal Corts, perquè els nostres debats arriben a totes les cases. Ara ja és possible gràcies a internet però no tot el món és usuari de la xarxa. Els avanços actuals ens donen moltes possibilitats que cal aprofitar. 

Tenim una de les millors biblioteques parlamentàries de l’Estat que ajuda als investigadors i als estudiants. En esta legislatura ens hem dotat del préstec electrònic de llibres i materials que facilita que més gent puga ser usuari de la nostra extraordinària biblioteca. 

I com que d’innovació estem parlant, caldrà avançar en l’administració electrònica, que ja s’han fet passos molt importants eliminant el paper i accelerant els processos interns. Ací, hem aprés moltíssim dels tècnics que a més, han sabut ensenyar als qui entren, una vegada que s’han produït les primeres jubilacions. 

Cal construir les Corts del nostre temps, amb orgull, fer-les estimades per la ciutadania valenciana. Que coneguen que en esta casa han passat moltes coses en la història, des de la presència de Sant Vicent Ferrer a la família Borja o el govern de la República. Que ací s’aproven lleis que afecten les nostres vides i que es treballa dia a dia per millorar la nostra societat. 

Amb este balanç, he de dir-los que per a mi ha estat tot un honor i un orgull ser al capdavant d’una institució que ha escoltat i ha interactuat amb tots els representants de la societat valenciana per elaborar lleis modernes on tots els implicats han pogut participar. Ha estat tot un honor de representar una institució oberta i que cada dia que passa, els valencians i valencianes senten com més seua. 

A la propera legislatura, que començarem en breu, demane que es continue treballant des de la paraula, des del bon parlamentarisme, des del consens i que es continue treballant pel nostre autogovern i defensant els drets dels més desfavorits en la nostra societat. Seria impensable fer passes cap arrere. Qualsevol pas haurà de ser mirant al futur, amb esperança, amb determinació i avançant sempre des de la base que hem construït els que hem tingut el privilegi de ser els representants del poble valencià. Sempre endavant pel bé del nostre poble. 

GRÀCIES 

Font: Corts Valencianes