L'esperit jurídic del monarca Jaume I

El rei Jaume I va ser el monarca conqueridor que va incorporar les terres valencianes a l'àmbit cristià; fundador del regne cristià de València i impulsor d'esta institució polític-jurídica. 

Pactada el lliurament de la ciutat de València després d'unes àrdues negociacions, va tindre lloc l'entrada oficial del Monarca i el seu seguici a la ciutat del Túria. El fet es va produir el 9 d'octubre de 1238. Actualment, els valencians commemorem solemnement esta efemèride amb actes diversos com un 'Et Deum' d'acció de gràcies en la catedral i una processó cívica en la qual es convida a tots els ciutadans de la ciutat i regne. 

Una vegada conquistades terres valencianes, el Monarca legislador va haver de procedir a organitzar el territori i regular les relacions socials. Per a això, va elaborar un extens 'Corpus' legislatiu, va convocar Corts valencianes i va crear modèliques institucions de govern. 

El fet més rellevant i transcendental de l'esperit jurídic de En Jaume va ser la concessió i promulgació dels 'Furs', codi inspirat en el dret romà que va representar un avanç en la legislació medieval dels territoris hispànics i va atorgar el títol de 'Regnum' cristià a aquest territori en concebre la seua conquesta amb un sentit patrimonial que no va descobrir fins a estar assentat en la capital. 

S'ha formulat la pregunta de quan es va plantejar En Jaume consagrar la independència jurídica d'estes terres. Va poder ser, abans, durant o després de la conquesta. Historiadors i juristes ens ofereixen diverses opinions sobre esta qüestió. Segons Roque Chabás el monarca tindria projectes favorables a les aspiracions aragonesos, molt diferents als que es van desenvolupar després de conquistada la ciutat de València. Juan Beneyto va sostindre que poc abans de prendre's València el rei no tenia clar les direccions jurídiques que havien de prevaldre en la capital, 'cap i casal del regne', fins al punt que va arribar a establir oficis i càrrecs propis de la legislació aragonesa. Baltasar Rull va afirmar que hi havia motius per a sospitar que el rei don Jaume, conqueridor i numen del Regne de València, el va concebre amb un sentit patrimonial que no va revelar obertament fins a l'ocupació de la capital. Miquel Adlert Noguerol va suposar que En Jaume va pensar a tindre un regne independent des del primer moment que va prendre la decisió de la conquesta d'aquestes terres. Al marge de quan prendrà la decisió, sí que és una evidència que la constitució del Regne de València va ser la plasmació de la voluntat del monarca Jaume I. 

La conducta del Sobirà s'ha considerat que va ser sagaç i intel·ligent; va dissimular les seues intencions per a evitar contradir les pretensions dels quals li van acompanyar en la conquesta. En Jaime no va exposar clarament les seues intencions militars, jurídiques i polítiques perquè els nobles no abandonaren la conquesta. La 'Crònica de Jaume I' relata que en arribar a coneixement del Rei el propòsit nobiliari d'abandonar la campanya, el Monarca va passar una nit terrible. Possiblement En Jaime va pensar a no engrandir el poder d'aquells que li creaven problemes, encara que li degueren fidelitat. 

Al nou rei foral de València li interessava concedir i aplicar al recentment creat Regne una legislació pròpia, codificada, territorial i no feudal com a millor defensa de la seua independència enfront de les apetències d'altres territoris de la Corona d'Aragó i de nobles i eclesiàstics que aspiraven a engrandir el seu poder. 

La implantació del dret aragonés -en molts llocs- el català -en pocs- i el dret o costums sarraïnes van regir al principi de la conquesta, però gradualment van cedir la seua aplicació enfront de la progressiva territorialitat del dret valencià, més condescendent i favorable als interessos dels ciutadans lliures. 

Els 'Furs', cos legal, com 'ius ex novo' que era, va impulsar la necessitat d'establir la justícia per a un bon govern. En un dels passatges de la 'Crònica' es recull «que si justícia jo fos, els gens no aurien mester rei». 

L'esperit jurídic de En Jaume es va manifestar en el respecte a l'aplicació del Dret privat i del Dret públic; en el Dret polític en el seu govern, en els actes de guerra i de pau, i en el Dret internacional en respectar els pactes i tractats concertats. 

Francisco Elías de Tejada va escriure que el rei Jaume I va ser «el teorètic més antic del parlamentarisme europeu, quan encara caminava en bolquers l'organització de les cambres angleses». 

València és el que és pel llegat històric institucional que ens va deixar Jaume I. Sense la gesta de la conquesta i la implantació del pensament polític i jurídic d'aquest monarca que va transformar terres peninsulars en el regne cristià de València, bé haguérem pogut ser una fracció geogràfica del Llevant peninsular. 

Escrit per: José Vicente Gómez Bayarri. 
Acadèmic de numero de la RACV

Publicat a: Las Provincias

Traducció: SoftValencià