Ens en anem prou del tema però cartogràficament hem trobat un material tan singular i fantàstic que no podem, una altra vegada més, resistir-nos a publicar-los
Font: Universitat de Texas |
Ian Fleming, autor de James Bond, va espiar a Gibraltar i va ajudar a l'oficial britànic que va encarregar els plans confidencials que han sigut desclassificats als EUA
Els mapes eren vitals. La derrota en la campanya de britànics i francesos contra l'exèrcit nazi durant la invasió de Noruega a l'abril de 1940 va aprofundir en la necessitat de comptar amb els millors i més actualitzats plans per a guanyar la Segona Guerra Mundial. Els aviadors anglesos no comptaven amb la informació necessària per a localitzar els seus objectius i molts tornaven sense haver llançat les seues bombes. Els milers de mapes que s'havien elaborat durant la Primera Guerra Mundial estaven obsolets o eren incomplets. El primer ministre Winston Churchill ho sabia. I una mica abans de l'ofensiva per a fer-se amb el ferro noruec, el contraalmirall britànic John H. Godfrey i el seu ajudant en el servei d'intel·ligència naval (NID, en les seues sigles en anglés) Ian Fleming, autor anys després de les novel·les de James Bond, van contactar amb un prestigiós geògraf de la Universitat d'Oxford, Kenneth Mason. Calia crear un nou organisme que proporcionara als Aliats nous mapes.
Al material ja existent es va afegir nova informació recaptada sobre el terreny, gràcies a confidents i espies, i imatges aèries realitzades per pilots de reconeixement de la Royal Air Force. També es va obtindre informació de les fotos preses per turistes britànics que havien viatjat per Europa abans de la Segona Guerra Mundial, i que havien sigut demanades pel Govern en un anunci en la BBC.
A Espanya es van realitzar vols des de Gibraltar per a obtindre fotos i cartografiar les principals ciutats del país, especialment la costa mediterrània i el sud pel seu valor estratègic. Encara que l'exhausta i falangista Espanya s'havia declarat primer neutral i després no bel·ligerant, els britànics i americans desconfiaven i temien que Franco se sumara a l'Eix o permetera l'entrada dels nazis (l'anomenada Operació Félix, que no es va arribar a executar) per a controlar una àrea fonamental, l'estret de Gibraltar i el Magreb, des d'on es podria governar l'accés al Mediterrani.
Per tot això i per a garantir l'èxit de l'Operació Torch (Torxa) de 1942 —que va significar el desembarcament dels aliats en el nord d'Àfrica i l'obertura del segon front que reclamava Stalin amb la finalitat d'alleujar la pressió sobre els soviètics— l'exèrcit aliat va planejar l'Operació Backbone (columna vertebral). L'objectiu d'aquest pla era envair en principi el sud d'Espanya i el protectorat marroquí, però no es va arribar a executar.
Universitats de Texas i Princeton
Molts d'aquests documents han sigut desclassificats als EUA en els últims anys i es poden consultar en les universitats de Texas (que té mapes d'unes 50 ciutats espanyoles) i de Princeton.
Fernando Sanz ho ha fet. Llicenciat en Geografia i Història i estudiós de la cartografia i de la història militar, Sanz estava bussejant en la seua afició quan va trobar un mapa de València, ciutat on resideix, que li va cridar l'atenció. Estava datat en 1943, en plena Segona Guerra Mundial. El seu col·laborador César Guardeño va descobrir que hi havia una còpia en la Universitat de Princeton i una altra a Texas i que tots dos eren documents realitzats un any abans per l'exèrcit britànic, per un dels serveis d'intel·ligència que va muntar el llegendari John H. Godfrey.
Aquest oficial ha passat a la posterioritat pel seu full de serveis militars i també perquè, molt probablement, va inspirar el personatge de M, el cap de l'espia britànic James Bond, que protagonitza la popular saga literària i cinematogràfica. L'autor de les novel·les, Ian Fleming, no ocultava la seua admiració per Godfrey i va dotar al seu personatge amb alguns dels seus trets.
El propi Fleming com a espia va estar a Gibraltar per a analitzar la conducta de la dictadura franquista respecte als nazis i muntar una operació per a intentar sabotejar qualsevol conat d'aliança amb l'Eix. Aqueixa operació es va dir Goldeneye, títol d'una pel·lícula de James Bond, agent 007 i nom de la mansió de Fleming a Jamaica, hui convertida en resort de luxe, on va escriure les seues populars novel·les. Un passaport de l'autor subhastat en 2000 constata el seu pas per Espanya en 1941.
“El mapa de València era molt interessant, molt detallat, amb els objectius ben assenyalats, dibuixat a mà amb les antigues plomes Rotring i amb detalls com el de l'arena de la platja de Natzaret, que hui ja no existeix. Fins i tot van traçar amb exactitud el pas de l'arena a l'horta, com es pot comprovar en les fotos aèries. Era un pla tàctic per a desenvolupar accions de combat, bombardejos, sabotatges; i és molt senzill i clar, com manaven les instruccions del ISTD”, explica el geògraf.
ISTD són les sigles de l'Inter-Services Topographical Departament, l'organisme creat per Godfrey, del qual depenia el ISIS (Inter-Services Intelligence Sèries). En la part inferior esquerra del pla es pot llegir que el mapa de València va ser realitzat per l'exèrcit dels EUA, però davall s'explica que va ser copiat d'un del ISIS a la mateixa escala (1.10.000). “Llavors els exèrcits britànic i estatunidenc s'intercanviaven la informació”, indica.
Xicoteta gran legenda
La llegenda del mapa aporta molta informació. Tant el de València com el de la resta de les ciutats espanyoles “estaven classificats com a informació confidencial”, diu Sanz assenyalant una cantonada del pla desplegat sobre una taula, al costat del també historiador César Guardeño, coautor de la investigació i de l'extens i documentat article que dóna compte d'ella i es publicarà pròximament. Les inicials CB corresponen a confidental books i el número 1811 que també apareix remet a la sèrie conformada per ciutats espanyoles.
Sanz i Guardeño apunten que els britànics van qualificar com a confidencials els mapes per a protegir als seus informants de les xarxes d'espies nazis i franquistes en una època en què entrar a una llibreria i demanar un mapa determinat era sospitós. No en va, aquelles botigues, com els estancs, estaven regentats a Espanya per afectes a la dictadura. Sanz també destaca “la labor vital i callada” de les persones que “es van jugar la vida” passant informació per a completar els mapes. “Són herois anònims”, afirma.
Publicat a: El País
Autor: Ferràn Bono
Traducció: Softvalencià
Altres mapes de ciutats valencianes en esta interesant serie cartogràfica
Font: Universitat de Texas |
Font: Universitat de Texas |
Font: Universitat de Texas |
Font: Universitat de Texas |
Font: Universitat de Texas |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada