Construïda en el segle XI, era de gran perfecció
 |
| Font: Las Provincias |
La Muralla àrab de València és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el segle XI al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara es conserven restes menors que han començat a aflorar al costat de la Llotja.
Després de la caiguda del Califat de Còrdova, al començament del segle XI, València es va convertir en capital de la Taifa de València, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanístic.
Durant el regnat de Abd al-Aziz ibn Amir (1021–1061) es va construir una nova muralla amb el propòsit de protegir a la població i a aquells que arribaven d'altres llocs d'Al-Ándalus. Segons la descripció que ens ha llegat el geògraf Al-Udri, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes, explica la wikipedia. Estava construïda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'última altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carmen, a la Ciutat Vella de València.
Les 7 portes de la muralla àrab de València
Les set portes de la muralla islàmica de València tenien nom àrab:
1. Bab al-Qantara
Situada aproximadament on hui dia es troben les Torres de Serrans. Era l'entrada nord a la medina. Rebia aquest nom perquè hi havia enfront d'ella un pont manat construir per Abd al-Aziz ibn Amir que travessava el riu Túria, el que els musulmans cridaven «Wadi al-Abiad», d'on deriva «Guadalaviar«. Aquest pont era l'únic de pedra de la ciutat.
2. Bab al-Hanax
Situada entre l'actual carrer de Salines i la de Cavallers. Era l'entrada oest de la ciutat.
3. Bab al-Qaysariya
Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat a l'entorn de l'actual carrer dels Mantes i del Trench.
4. Bab Baytala
Entrada sud de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a Dénia, Xàtiva i Alzira. Segons Luis Lamarca, podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.
 |
| Font: Las Provincias |
5. Bab al-Xaria
Porta aquest. Situada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dóna nom al barri de la Xarea o Xerea. Es trobava on actualment es troba l'església de Sant Tomás.
En època romana era l'anomenada porta Pagador.
6. Bab Ibn-Sajar
Situada en la plaça contigua a l'actual Palacio Monasterio del Temple (ordre que després de la conquesta de Jaume I es va encarregar de defensar-la). Segons el cronista al-Udri estava orientada cap a la Meca; aquesta porta es correspondria amb l'antiga porta Marina d'època romana. Altres noms que va rebre va ser A elī-Bufāt Muley, del Cid i del Temple.
Segons el Llibre dels feyts de Jaume I (escrit cap a 1282), és allí on es va pactar hissar el «senyal real» que seria la prova de la rendició de la ciutat, això va succeir el 28 de setembre de 1238. Segons la crònica, Jaume I, quan va veure el citat senyal es va emocionar i plorant, es va prostrar de genolls per a resar unes oracions.
7. Bab al-Warraq
Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de fusta que comunicava amb uns ravals a l'altre costat del riu i el monestir de la Trinitat.
Altres noms que rebria serien Catalans, Fulla, o Llevant i Sol en temps dels romans.
El que va ser i el que queda de la muralla àrab
Des del segle XII i següents, l'àrea emmurallada es va estendre en direcció al sud i l'est, i va incorporar nous elements defensius, com les torres quadrades construïdes en tapial sobre base de ciment, o com la muralla exterior, construïda entre la muralla i la trapa. Alhora es van reforçar determinats punts estratègics per a una millor defensa. Tal és el cas del Tossal, on es va construir una porta donada suport per a defensar millor l'accés. Durant les primeres dècades del segle XIII, València va continuar fortificant-se davant l'avanç de la conquesta cristiana.
Entre les diverses restes de la muralla àrab que es conserven, fa falta citar la sala de la Plaça del Tossal, un espai museístic subterrani on es poden observar-se exposicions, abundant documentació sobre la muralla i la València islàmica, un fragment de fossat corresponent a la séquia de Rovella i, un ample tros d'aquesta muralla. En el Barri del Carmen també hi ha un parell de torres, atrapades enmig dels habitatges, una en la plaça de l'Àngel i l'altra al carrer de la Mare Vella, il·lustrada a la foto. També resta algun que un altre llenç de muralla, com per exemple en l'antic pub «Bāb al-Hanax» entre la plaça de Sant Jaume i el carrer de Cavallers i també en el «Forn Montaner», entre el carrer de Roteros i Palomino o en l'edifici el Segle de l'entitat ACPV.
La muralla àrab començava en l'antiga porta de Roteros, que s'obria aproximadament per l'actual carrer dels Roques, a l'oest de les Torres de Serrans. Es dirigia en direcció al sud per carrer dels Roques, Palomino, plaça de l'Àngel, plaça Navarresos, plaça Beneyto i Coll, carrer d'En Borràs, Adoberies, carrer de Baix, plaça de Sant Jaume i del Tossal, carrer de la Bosseria, plaça del Mercat, María Cristina, Sant Ferran, Moratín, les Barques, Pintor Sorolla, plaça d'Alfons el Magnànim i de Tetuan i quan arribava a bord riu girava a l'esquerra fins a trobar-se de nou amb la porta de Bab al-Qantara.
En conjunt, la muralla àrab de València englobava el barri de la Seu, la meitat oriental del Barri del Carmen, la meitat occidental de la Xerea, i el nord del barri del Mercat.
Amb la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla va ser aprofitada com a paret mitgera entre cases i en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la moreria, que estava després del Portal de la Valldigna, en la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.
 |
| En roig, la muralla àrab. En groc, la muralla romana. En blau, la muralla cristiana. / Wikipedia / Falconaumanni |
Publicat a: Las Provincias
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada