Dijous passat va ser el 40 aniversari de la Constitució Espanyola. De manera similar a com succeeix en tots els "compleixes" de la CE novament es torna a parlar de la seua modificació. El líder del PP, Pablo Casado, en una entrevista a El País, en ser preguntat sobre la possibilitat de la seua reforma es va tancar en banda en dir que «no és el moment d'obrir en canal la nostra Llei fonamental». Com vulga que per a reformar la constitució és necessària una majoria de tres cinquens de cadascuna de les seues càmeres, la qual cosa fa pràcticament impossible una reforma de la mateixa sense comptar amb el consens del PP, ja que en el Congrés cal comptar amb l'acord com a mínim d'almenys 210 diputats sobre 350.
De manera que de moment ens haurem de conformar amb les dues reformes que se li han efectuat a la nostra benvolguda Constitució: una perquè tots els ciutadans europeus puguen votar i ser triats a Espanya en les eleccions municipals i l'altra, per al pacte fiscal europeu. La primera es va adoptar en 1992 i va ser una mesura per a adequar la nostra legislació al Tractat de Maastrich i no solament no va provocar rebuig, sinó que va ser aplaudida per gran part de la població (especialment perquè la xenofòbia encara no havia començat a inocular-se en el cos social espanyol). La segona reforma, va generar gran quantitat de crítiques perquè va consistir en la reforma exprés de l'art. 135 CE per a prioritzar l'estabilitat pressupostària davant la despesa social.
A Espanya s'ha sacralitzat la Constitució fins al punt que fins i tot les reformes no massa problemàtiques, com la reforma del Senat, l'adaptació de molts articles al fet que ja formem part de la Unió Europea (des del llunyà any de 1986) o la supressió de la preferència de l'home sobre la dona per a heretar la Corona acaben per frenar-se per falta de pragmatisme dels partits polítics, que prefereixen esperar a un altre moment per a realitzar modificacions de major importància. Entre aquestes reformes que són de molt difícil resolució, per falta de consens, com succeeix amb el model d'organització territorial de l'Estat. Des del PSOE s'havia arribat a plantejar una reforma del sistema autonòmic per a acostar-ho a un model territorial de tipus federal, la qual cosa va comptar amb l'oposició frontal del PP. Aquesta assignatura pendent, al meu entendre s'ha tornat impossible des que es va iniciar la qüestió catalana, i si finalment en les pròximes eleccions generals VOX aconseguira escons en les Corts, la reforma que de la qüestió territorial se situaria en les antípodes del federalisme, en proposar la recentralización de l'Estat amb la supressió de les autonomies.
Així doncs en breu podem trobar-nos en el Congrés amb partits dotats d'una voracitat insaciable a l'hora de reclamar competències estatals per a les seues autonomies, com els nacionalistes, a uns altres que el seu objectiu és la recentralització de l'Estat i la recuperació de competències per a aquest com són les d'Educació i Sanitat.
Una altra reforma interessant-però també impossible d'escometre en aquests moments de convulsió política- seria el de la renovació del Tribunal Constitucional o el del Consell del Poder Judicial, en no solament caldria canviar el model d'accés als mateixos sinó establir el cessament automàtic de tots aquests nomenaments en acabar el seu mandat. D'aquesta forma mancarien de sentit totes les maniobres dilatories que en aquests últims anys ha realitzat el PP per a evitar nous nomenaments i que els magistrats conservadors proposats pels populars es perpetuen en els seus càrrecs.
Una altra de les reformes pendents és la de la limitació dels aforamentoss dels membres de l'Executiu, diputats i Senadors. El govern del PSOE que està plenament per la labor ja s'ha trobat amb l'oposició del Grup Parlamentari de Podemos que solament la recolzarà si aquesta reforma s'aprova per referèndum.
Finalment, està la proposició de llei aprovada el mes passat per les Els Corts Valencianes, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte Ciutadans, perquè es reforme l'a disposició addicional segona de la Constitució i es permeta la reactivació de la competència per a legislar en matèria de Dret civil valencià. En aquest fòrum ja hem comentat en diverses ocasions com de manera absolutament injusta el Tribunal Constitucional ha privat de competència legislativa a una autonomia com la nostra que durant els quasi cinc-cents anys següents a la mort de Jaume I va tenir la legislació civil més avançada i completa de tots els regnes d'Espanya. Aquesta reforma, per tractar-se d'una qüestió que solament afecta a una autonomia deuria poder ser aprovada sense cap tipus de dificultat com succeiria en altres països com Holanda o Alemanya on les seues constitucions s'han reformat en nombroses ocasions sense que açò supose cap drama nacional com així succeeix en el cas d'Espanya cada vegada que es proposa algun tipus de reforma. Aquest pròxim dimarts a les 12 hores tindrà lloc en el Congrés dels Diputats una conferència reivindicativa tant de la reforma del nostre Estatut per a reivindicar les inversions estatals atenent al criteri poblacional valencià com en favor de la recuperació del Dret civil valencià.
Una altra de les reformes pendents és la de la limitació dels aforamentoss dels membres de l'Executiu, diputats i Senadors. El govern del PSOE que està plenament per la labor ja s'ha trobat amb l'oposició del Grup Parlamentari de Podemos que solament la recolzarà si aquesta reforma s'aprova per referèndum.
Finalment, està la proposició de llei aprovada el mes passat per les Els Corts Valencianes, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte Ciutadans, perquè es reforme l'a disposició addicional segona de la Constitució i es permeta la reactivació de la competència per a legislar en matèria de Dret civil valencià. En aquest fòrum ja hem comentat en diverses ocasions com de manera absolutament injusta el Tribunal Constitucional ha privat de competència legislativa a una autonomia com la nostra que durant els quasi cinc-cents anys següents a la mort de Jaume I va tenir la legislació civil més avançada i completa de tots els regnes d'Espanya. Aquesta reforma, per tractar-se d'una qüestió que solament afecta a una autonomia deuria poder ser aprovada sense cap tipus de dificultat com succeiria en altres països com Holanda o Alemanya on les seues constitucions s'han reformat en nombroses ocasions sense que açò supose cap drama nacional com així succeeix en el cas d'Espanya cada vegada que es proposa algun tipus de reforma. Aquest pròxim dimarts a les 12 hores tindrà lloc en el Congrés dels Diputats una conferència reivindicativa tant de la reforma del nostre Estatut per a reivindicar les inversions estatals atenent al criteri poblacional valencià com en favor de la recuperació del Dret civil valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada