Autogovern i Dret civil valencià

Quin interés teniu a tornar a l'Edat mitjana els de l'Associació de Juristes Valencians?. Aquesta pulla me la va llançar a boca de canó un amic fa un parell de dies en un clàssic sopar de Nadal. Després de la sorpresa inicial, que va estar a punt de fer que em caiguera damunt la copa de vi, va matisar l'amic que no entenia l'obsessió que teníem alguns a recuperar Els Furs de Jaume I. Li vaig haver d'explicar que ningú en el seu sa judici reclamaria l'aplicació hui dia d'unes lleis que van ser derogades a principis del segle XVIII. El que pretenem des de l'AJV és que no s'oblide que la nostra Comunitat, quan va ser concebuda com a regne per Jaume I, aquest la va dotar d'una eina molt poderosa per a fer possible l'autogovern: Els Furs. 

Des d'un punt de vista modern es tractava d'un Codi Civil complet, el més complet i modern dels de la seua època, en el qual es regulava el matrimoni dels valencians, la manera d'heretar o com havien de celebrar els seus contractes... No obstant això, el seu aspecte més desconegut per a la majoria dels valencians, és que va servir com a sustentació legal per a la creació d'un nou regne, el de València, ja que va ser una eina concebuda per a frenar el poder dels senyors feudals aragonesos i catalans. Els Furs van ser la clau de volta necessària perquè sorgira el sentiment valencià com a poble diferenciat de Catalunya i Aragó com molt bé explica el meu company de Departament Vicent Baydal en el seu llibre "Els valencians, des de quan són valencians?" (llibre imprescindible per a entendre la qüestió valenciana per als no juristes). 

Una vegada comprovada la importància que va tindre en el seu moment aquesta obra, és evident que el transcurs dels segles ha fet que hui dia es tracte d'una obra tan inaplicable com el "Digesto" de l'emperador romà Justiniano (una altra espècie de codi civil), en la qual aquesta mateixa obra s'inspira. Així doncs, si tantes vegades ens aferrem a Els Furs com si d'un clau ardent es tractara, no és per a reeditar-los sinó perquè el seu esperit no s'esvaïsca. L'any 1707 el primer dels Borbons va decidir que els valencians, per haver donat suport al seu enemic l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió espanyola, ja no érem mereixedors de tindre un dret civil propi i, per tant, com vençuts que vam ser en la guerra, ens va imposar per "dret de conquesta" el Dret civil de Castella. No obstant això, als altres regnes de la Corona d'Aragó els va perdonar i els va mantindre el seu dret civil. Així doncs, en el segle XVII s'inicia una injustícia històrica amb els valencians que encara no ha sigut reparada. A la fi del segle XIX es va dictar el mal anomenat Codi civil espanyol, i m'afirme en això perquè mai va ser aplicat íntegrament a Espanya. És més, en plena dictadura de Franco, es va haver de completar amb les Compilacions civils –una espècie de Codis civils regionals- per a tots els antics regnes de la Corona d'Aragó, Navarra i de manera totalment inaudita per a Galícia que mai havia tingut dret civil. En ple franquisme ningú es va atrevir a reclamar una merescuda Compilació valenciana posat Els Furs va ser l'obra més important (juntament amb les Partides) durant les seues quasi cinc-cents anys d'aplicació. 

Després de l'arribada de la democràcia, en la Constitució en distribuir-se les competències en matèria de Dret civil es va utilitzar com a criteri que només aquelles comunitats que abans de la democràcia hagueren comptat amb dret civil compilat estaria legitimades per a dictar normes civils. Com no vam tindre compilació franquista, des del Tribunal Constitucional, han entés que les competències per a legislar en matèria de Dret civil de les quals ens dotem en el nostre Estatut d'Autonomia no són suficients. De manera que d'una plomada el TC ha anul·lat totes les lleis civils que democràticament va dictar la Generalitat Valenciana fent ús de la seua competència. 

Així doncs, la constant referència que des de l'AJV fem a Els Furs no és per a reeditar-los, sinó que simplement utilitzem l'argument historicista perquè no es perda la memòria que vam ser la primera potència jurídica d'Espanya durant diversos segles i que ara ens han de retornar aquella competència que Jaume I ens va donar i Felip V ens va llevar. El Dret civil valencià és la tercera pota del tamboret de la "Qüestió Valenciana" juntament amb la infrafinanciació i el Corredor Mediterrani. Aprofite aquestes línies, per a reivindicar una quarta pota com és la qüestió de la taronja. Així doncs les constants referències a Els Furs no són producte d'una malenconia històrica sinó d'un reforç per a una reivindicació del segle XX com és l'enfortiment de l'autogovern valencià i la recuperació de la nostra dignitat com a poble.

Autor: Federico Arnau. Professor de Dret Civil de la UJI
Publicat a: Levante EMV
Traducció: Sortvalencià