Dins de molt pocs mesos es compliran tres-cents anys de la mort de l'últim rei austríac Carlos II. La falta de descendència va originar un període convuls amb una llarga guerra que van guanyar els Borbó i van perdre els Àustrias. Va ser el fet bèl·lic que més ha influït en l'estructura de l'Estat espanyol i que va suposar la desaparició de les estructures polítiques pròpies del regne de València. Les Constitucions suprimides eren molt semblades a les quals existien en aquells temps a Anglaterra o als Països Baixos i que amb la seua posterior evolució han significat exemples d'evolució política i econòmica. Solament al cap de quasi tres segles un rei Borbó, paradoxalment, va signar una Constitució en 1.978 que té alguna de les característiques de les Espanyes dels Àustrias.
No obstant açò, alguns dels desastres que va implicar la batalla d'Almansa i l'eliminació de les Corts valencianes en 1.707 no han sigut anul·lades fins avui. Mentre que a les altres parts de la Corona d'Aragó com el propi Aragó, Catalunya i Mallorca se'ls va mantenir el dret civil privat, al Regne de València també se li va arrancar aquesta part de la seua Constitució política. Les promeses de la seua reinstauració en 1.710, 1.719, 1.721 o 1.760 van ser incumplidas.se organitzen festejos i conferències a Madrid durant tot enguany per a celebrar el triomf unitarista i despòtic amb un clar enfrontament amb l'esperit de l'actual Constitució espanyola sense que des dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó apareguen respostes mesurades però clares. Per açò he rebut amb goig el discurs d'ingrés en l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació de Domínguez Calatayud sol·licitant la reinstauració del dret civil valencià. Amb açò s'equipararia la nostra situació jurídica amb l'aragonesa, catalana, navarresa o guipuscoana. Assenyalem que possiblement en aquest mateix any ja serà publicat el Codi civil guipuscoà i d'aquí a una mica el Codi civil català. Com expressava el citat jurista, aquesta devolució significaria "un pas fonamental en la recuperació, total i merescuda, de la perseguida condició de nacionalitat històrica, que va tenir quan va ser Regne de València".
S'acaba de restaurar el quadre de la batalla d'Almansa i el militar i historiador Cervera ha editat un llibre sobre el seu esdevenir. És d'esperar també que Carme Pérez Aparicio autora en 1.981 d'un sòlid lliibre sobre la Guerra de Successió valenciana, encara disponible en les llibreries, publique el gruixut tom que es necessita i per a la qual està preparada. Si els catalans cada any celebren l'11 de setembre d'1.714 i els aragonesos han donat els primers passos per a commemorar la desaparició del seu sistema polític, és just i necessari que l'antic regne de València prepare recordatoris oportuns. Que ningú s'alarme amb falsos temors. El principal teòric polític dels derrotats en la Guerra de Successió ja va escriure des del seu exili a Viena que "els aragonesos, catalans i valencians no són tots uns, encara que aquestes tres nacions de molt endarrerits segles estan unides i mai van tenir entre si guerres, com les va haver-hi entre lleonesos, castellans i gallecs". Apuntem així mateix que el mateix Castellví tenia frases matisades sobre la llengua: "hi ha un altre idioma que usa en el Regne de València i en el més s'assembla a l'idioma català". No hi ha dubte alguna sobre alguna cosa: la guerra de Successió on més va desarborar va ser en l'actual Comunitat Valenciana. L'arquebisbe de València Folch Cardona des del seu retrat de la Catedral ens beneirà.
Articul escrit el 30 d'abril del 2000
pel finat Ernest Lluch
IN MEMORIAM
Publicat a: El País CV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada