Vicent Climent i Pepe Morgan en un acte de Juristes en ICAV |
És veritat que la recuperació del Dret Civil valencià ja està en l'agenda política local. Els seus bons esforços li ha costat a l'Associació de Juristes Valencians (AJV). També ho està la infrafinanciació autonòmica, i no ens ha servit de molt passat Contreras. Segurament perquè no es percep que amb açò es vaja a guanyar vots. Els valencians som de goma. I açò és perquè pocs votants acaben d'adonar-se de com aquestes dues reivindicacions històriques afecten a la seua vida diària. I si els votants no ho aprecien, els votats ni es molesten.
Així que potser vaja sent hora de plantejar-se implicar en la causa a figures populars valencianes, amb estirada mediàtica a la Comunitat Valenciana i a Madrid, que ens ajuden a posar les nostres coses en l'altra agenda, la nacional, que és en la qual es juga el partit. En una Comunitat en la qual la seua Història no té el pes que unes altres en els seus respectius sistemes educatius i mitjos públics de comunicació, parlar molt en abstracte de coses que sonen a medievals no va a ajudar a la causa. Damunt, a Alacant molts tenen a Felipe V -a l'inrevés que a Xàtiva- de cap per amunt. Açò no es pot fer a pes i explicant només amb la voluntat d'un grapat de periodistes i intel·lectuals convençuts que escriuen sesudos i meritoris articles que només van a arribar a les capes més informades de la societat valenciana i espanyola. Cal dir-li a la gent, a tota la gent, que açò del Dret Civil valencià és de justícia, i té efectes pràctics. Que potser ara no noten, però quan vagen al notari, sí.
Rafael Verdera, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, oferia en la seua xarrada d'aquesta setmana en el Col·legi d'Advocats (ICAV) alguns exemples concrets del que ens estem perdent. En matèria de Règim Econòmic, les preferències de la societat van per la separació de béns, que evita discussions pre-nupcials com es va demostrar en 2008-2016, el període de recuperació efímera de les lleis bàsiques del Dret Civil valencià després instat inconstitucional per PP i PSOE. L'acusat increment de famílies reconstituïdes, com gats escaldats, opta quasi sempre per la separació de béns. A més, les cada vegada més abundants crisis de parella obliguen a repensar l'ús de l'habitatge familiar, la custòdia dels fills, i la manutenció dels pares als ninis majors d'edat. Per no parlar de les “successions testades”, que tan útils resultarien a les tan abundants empreses familiars valencianes. O de les legítimes, que obliguen als testantes a deixar béns a fills amb els quals potser fa anys que no es parlen, i que per descomptat ja no contribueixen com abans al patrimoni de la família. En el Dret Civil valencià es desheredaba sense causa i no hi havia quasi plets. I amb les parelles de fet, què fem a l'efecte de responsabilitat enfront de tercers i d'efectes successoris?
Tot açò que ens explicava Verdera -i uns altres com ell- entre les quatre parets del ICAV o de fòrums equivalents es queda habitual i bàsicament entre les quatre parets del saló en el qual aqueixes paraules van ser pronunciades. Així que per què no explicar addicionalment -no sustitutoriament- amb Pablo Motos o Arturo Valls o Nuria Roca -ara que tant aireja ella mateixa els seus problemes familiars- per a parlar-li a la gent corrent de separació de béns, de custòdies compartides, de parelles de fet, i fins i tot d'herències, i en les seues xarxes i cercles d'influència dels justs anhels dels valencians? Pep Guardiola és un gran ambaixador de la causa separatista catalana a tot el món.
Els periodistes Rosana Crespo, Raquel Andrés, i Vicent Climent amb José Morgan (AJV) en taula redona en el ICAV |
Els informatius i els periòdics els veiem els que els veiem, que influïm el que influïm. Que no és poc, però tampoc suficient. Els programes de varietats els veu la resta, és a dir, la majoria. En les campanyes de #QuieroCorredor es van adonar fa temps, i van reclutar al presentador alacantí Jorge Fernández per a explicar a la gent que després ha d'eixir al carrer a pressionar el que els polítics locals mai van a poder explicar-los, perquè quan ho intenten, ells canviaran de canal. Doncs ara, igual. No se m'ocorre cap motiu objectiu perquè els famosos valencians es neguen a col·laborar, perquè estem parlant de reivindicar drets de les persones, recolzats per quasi unanimitat de les forces polítiques valencianes.
Tots menys Ciutadans han aprovat en Els Corts demanar a les Corts fer-li una mínima reforma a la Constitució, quasi estètica, que permeta als valencians tenir el que tenen aragonesos, catalans, i balears, per exemple, i el que nosaltres mateixos vam tenir en dues èpoques diferents de les nostres història: un Dret Civil valencià. I els taronges no és que es neguen a la seua recuperació, és simplement que no veuen, a escala global, una reforma constitucional per a cada reivindicació que puga haver-hi a Espanya que la precise, no vaja a ser que se'ns colen bascos i catalans -que són com els dijous, sempre enmig- amb les nostres coses de menjar.
Jo dels grans, PP i PSOE, no espere motu proprio gens a Madrid. Ni tan sols que recolzen més enllà de les bones paraules el que ací han votat Ximo Puig i Isabel Bonig. De fet la reforma de l'Estatut de 2006 està parada en el Congrés des de 2011. Els de Podemos, per la seua banda, posats a reformar la Constitució (que és el que estem sol·licitant), demanaran la lluna, ells estan en una altra partida. Compromís és el que haguera de fer valdre la seua posició de partit d'estricta obediència valenciana, ara que torna a tenir ocasió de demostrar que no és només una força més de l'esquerra espanyola.
Així que, assegudes les bases que tan treballosament ha cimentat Juristes i que no cal descurar, i per a espentar als qui tenen la decisió final en les seues mans, el salt qualitatiu, el següent pas, ací i allà, està en les nostres mans, les de nosaltres els valencians. I pot ser que en les cares dels qui puguen i vulguen ajudar a expandir una idea com aquesta.
Autor: Vicente Climent
Publicat a: EsDiario CV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada