Sabies que tots els monarques respectaren i confirmaren el Tribunal de les Aigües?

Transcrit del llibre “El Tribunal de las Aguas” del gran Vicent Giner Boira (1995): Tots els investigadors que han estudiat el Tribunal de les Aigües han quedat admirats que a través dels temps tots els règims i sistemes de govern que han passat per València, tots els pobles i governants que han regit les seues terres, han respectat, més encara, confirmat, l'existència del Tribunal de les Aigües; ningú ho ha suprimit o derogat, tampoc ningú li ha marcat una adreça o manera d'actuar imposada sobre la qual els propis pagesos s'havien lliurement donat i establit. 

Hi ha hagut molts canvis en la vida de la Humanitat des de fa mil anys a aquesta part. Pensem que el Tribunal va nàixer sota l'autoritat imperial dels Califes de Còrdova i hem de pensar que són ells, concretament Abderramàn III qui va donar l'empremta inicial. Per al Califat va ser destruït per la invasió almoràvit i, no obstant açò, el Tribunal va seguir funcionant. Van arribar després els regnes taifes i entre ells el de València, i és ben curiós que quan aquest s'estableix l'any 1010 precisament l'autoritat real l'exerceixen dues persones i no una. I es dóna la circumstància que són administradors de les sèquies els dos reiets triats tal vegada pel poble. Eren dos Síndics de Sèquies del Tribunal? Fins a nosaltres han arribat els seus noms: es deien Mubarak i, Muzafar, ja citats. Mubarak, amb el mateix nom que l'actual President de la República d'Egipte. Era el primer rei de València descendent d'un d'aqueixos egipcis primers pobladors de les nostres hortes cap a l'any 722? 

Després, en 1238, el Tribunal queda viu entre els cristians creadors del Regne gràcies a En Jaume. I és durant tota la Casa d'Aragó; són els seus diferents Monarques, Pere III, Pere IV, Jaume II, Joan I, els qui segueixen donant Privilegis a les Sèquies i als regants. I igual la casa castellana dels Trastàmares. Ferràn el Catòlic atorga un Privilegi a Pere Saposa, que té un molí i hortes lindants amb els jardins del Palau Real, donant-li dret a utilitzar les aigües de la sèquia de Mestalla després que hagen regat la seua “hort de tarongers”. Ferràn el Catòlic se sentia tan vertader Rei de València que tenia fins a un hort de tarongers al costat d'aqueixes ruïnes de l'antic Palau Real que han aparegut recentment en els voltants dels jardins de Vivers. 

I l'Emperador Carlos V no molesta en res al Tribunal, ni els Monarques de la Casa d'Àustria Felip II, Felip III… I fins i tot quan en 1700 entra a regnar a Espanya la Casa de Borbó, és cert que Felip V en 29 de juny de 1707 va abolir els Furs de València; però també és cert que un mes més tard, en 29 de juliol del mateix any, promet i compleix la conservació de “privilegis, exempcions, franqueses i llibertats a favor de tots aquells que li'ls /els hi demanaren demostrant tenir-los”. I les Comunitats de Regants que integraven el Tribunal de les Aigües, com la resta de les del Regne de València, van ser sol·licitant la confirmació de les Ordenances i Estatuts pels quals es regien i, a mesura que es demanaven, sense discussió alguna eren aprovades per Felipe V o pels seus successors, Ferràn VI, Carles III, Carles IV i fins i tot Isabel II. I encara pel mateix Regent del Regne que en 1843 confirma les Ordenances per les quals es regeix la Sèquia de Tormos. 

I podem pensar que si a l'origen i a través dels temps aqueixes Ordenances era costum que s'anaven incorporant a les regles per les quals es governava la Comunitat, adquirissin per aqueixa sanció real el màxim respatler, legal, perquè era el cap sobirà de l'Estat -el Rei- qui, en exercici de la seua suprema potestat, va promulgar i va sancionar el que els pagesos li van presentar. 

Tenim les dates: Benacher i Faitanar en 1740; Mislata en 1751; Rascanya en 1761; Mestalla en 1771 i el Regent Espartero en 1848, la Sèquia de Tormos ja citada. Amb anterioritat, el 18 de març de 1701, Felip V havia aprovat les Ordenances de Favara i fins i tot es va fer constar que s'havia celebrat una informació de testimonis perits a fi que veren si el previst en elles es trobava en contradicció amb “els furs, privilegis i bons costums” del Regne de València. Intactes per tant des de l'Edat Mitjana, convalidades pels Reis del Cassal de Borbó, han arribat has els nostres dies. 

I en elles consta que, entre les obligacions del Síndic de la Sèquia està la d'acudir els dijous a la “Cort de la Seu” per a constituir el Tribunal dels Sequiers que avui coneixem amb el nom del Tribunal de les Aigües. Quan en 1808, i fins a 1812, les terres del Regne de València són ocupades per les tropes napoleòniques, el Mariscal Suchet no es va atrevir a suprimir el Tribunal i va continuar aquest funcionant com si res ocorreguera en aquesta terres. 

I encara més, perquè hi ha investigadors que han referit que aquest Tribunal va haver d'impressionar al Mariscal Suchet i al retorn a França va haver de comentar-ho amb persones que van fer arribar aquesta informació al Baró Jaubert de Passa doncs és la veritat que, no havent passat encara quatre anys, l'esmentat aristòcrata francés va vindre en 1816 a València per a estudiar els nostres regadius i ací va viure els anys 1817, 18 i 19, visitant els regadius de Catalunya i València. De resultes del seu estudis va publicar en 1820 la seua famosa obra “Canales de Regs de Catalunya i Regne de València; lleis i costums que els regeixen; reglaments i ordenances de les seues principals sèquies”, arreplegades totes pel savi investigador francès que, a través del seu estudi, havia de contribuir tant a divulgar en el món sencer la perfecció del regadiu en el Regne de València. 

La Reial Societat Econòmica d'Amics del País va encarregar al seu Soci de Mèrit D. Juan Fillol, Magistrat honorari de l'Audiència, la seua traducció, la qual va ser publicada en la valenciana impremta de Benito Monfort l'any 1884. 

I des d'un segle a aquesta part, tampoc cap autoritat ha pretès ni suprimir ni modificar el Tribunal de les Aigües; tots els Governs que en el segle XIX ha tingut Espanya; la I República; els Governs que la van seguir; el Govern autoritari del General Primer de Ribera, la II República o els anys del Govern del General Franco, no han fet sinó respectar tots l'existència, independència i autoritat del Tribunal. Més encara, diríem confirmant aqueixa existència i aqueixa autoritat. Com ha ocorregut en establir-se la democràcia a Espanya. 

Publicat a: Valencia TV

Traducció: Softvalencià