Els diputats valencians de 1812 tiraven més cap a la terreta que els de ara

Una taula d'experts destaca la defensa dels furs territorials i de l'autonomia valenciana dels parlamentaris que van viatjar a les Corts de Cadis 

Patricia Vidal, Aquilino Cayuela, Simón Alegre y José Luis López, ayer, en el Palau de Colomina. Foto: Ferràn Montenegro

Tenien la missió de configurar la nova Espanya democràtica a través de la Constitució revolucionària que va ser la Pepa, però els 17 diputats valencians que van participar en les Corts de Cadis de 1812 no van oblidar de quina terra procedien ni la història d'independència que havien perdut a Almansa només un segle abans. Aqueixa consciència foral dels parlamentaris valencians de 1812 va ser reivindicada ahir per politòlegs i experts en Dret en una jornada monogràfica sobre la participació valenciana en la Constitució de Cadis que va organitzar el Fòrum Persones i Societat Valenciana sota l'empar del CEU-Cardenal Herrera. Patricia Vidal, de l'Associació Valenciana de Politòlegs, va destacar la figura del diputat conservador Francisco Borrull com a "ferm defensor dels furs territorials". "Quan a Cadis es va parlar de les bases territorials que tindria el nostre Estat, ell va criticar el model francés i va apel·lar a l'exemple històric del Regne de València, amb els seus règims jurídics naturals i històrics. No pretenia establir un nou ordre, sinó continuar amb el llegat foral perquè les especificitats i particularitats de cada territori foren elements de la unitat nacional". 

En aqueixa línia va abundar María José Ferrer Sansegundo, comissària general del bicentenari de la Pepa a la Comunitat Valenciana, qui va subratllar que Borrull "va intervenir de forma decisiva en què es respectaren els regnes històrics amb el seu nom i les seues institucions forals, com la del Tribunal dels Aigües, que va ser ell qui la va salvar". Així és que, encara que en les Corts de Cadis predominava una visió de la nació espanyola uniformizadora, Borrull i uns altres [valencians] van lluitar contra ella i van aconseguir alguns assoliments en aquest sentit. 

Però no va ser l'únic diputat a mostrar aquesta actitud. El politòleg José Luis López, membre del Fòrum Persones i Societat Valenciana, va destacar que -en el debat de la divisió provincial- "el Baró d'Antella va demanar que tota província tinguera una gran autonomia administrativa, i Vicente Traver va posar a l'antic Regne de València com a model de bon govern", segons demostren les actes. 

Com va sintetitzar el politòleg Simón Alegre, membre de Joventut i Politica, "en aquell moment, els diputats valencians tiraven més cap a la terreta i demostraven una gran nostàlgia per les llibertats forals suprimides amb el decret de Nova Planta. En canvi, els actuals diputats valencians en el Congrés tenen una visió més global d'Espanya". 

Capacitat de consens 

En una taula de debat posterior, la diputada nacional Belén Hoyo (PP) va destacar l'esperit de "concòrdia" i "la capacitat de consens" d'aquells diputats de 1812, i el diputat José Luis Ábalos (PSOE) va ressaltar "la primacia dels drets fonamentals i llibertats" en aquella constitució i "la sobirania nacional", posada avui en escac en països com Grècia o Itàlia. També van parlar Juan Oliver Chirivella, exdiputat nacional de Unió Valenciana, i José Morgan, del Fòrum.

Autor: P. Cerdà València

Publicat: Levante EMV

Traducció: Softvalencià