Carta oberta a Sa Majestat Felipe VI

Carta de l'Associació de Juristes Valencians en ocasió de la seua visita a Fira València

Foto: EFE.

10/05/2017:

Majestat: En ocasió de la seua estada entre nosaltres per a commemorar el centenari de la fundació de la Fira de València, l'Associació de Juristes Valencians vol fer-li partícip de la reivindicació en pro de la recuperació del Dret Civil Valencià després de les recents sentències del Tribunal Constitucional que anul·len les lleis civils aprovades per la Generalitat en matèria de Dret de Família. 

És una reivindicació que, com la Monarquia, conjumina tradició i modernitat, i que explica en aquest moment amb el respatler de 190 municipis de tota la Comunitat Valenciana, representatius de més de quatre milions de valencians, a més de la Generalitat, les tres Diputacions Provincials, Universitats, Col·legis d'Advocats, Sindicats, i moltes altres institucions de la societat civil. 

Encara que l'Espanya d'avui gens té a veure, feliçment, amb la qual va assistir al final de la Guerra de Successió i a l'entronització de la dinastia borbònica, els valencians seguim assenyalats per una de les conseqüències que van tenir els Decrets d'abolició dels Furs de 1707 per als territoris de la Corona d'Aragó: la pèrdua del nostre Dret Privat, no remeiada per la posterior i immediata recuperació que sí va beneficiar a altres regnes de la mateixa Corona. 

Coneix perfectament V.M. que, no obstant açò el desiderátum gadità de 1812, la codificació civil no va ser capaç a Espanya d'il·luminar un codi únic per a tota la Monarquia, i que des de la Llei de Bases de 1888 fins a la pròpia Constitució de 1978, la legislació civil espanyola ha sigut sempre 'Comuna i Foral'. 

Les circumstàncies concretes que han acompanyat el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies han fet que les antigues especialitats forals hagen donat pas a vertaders Drets Civils Autonòmics que, quan han sigut aprovats amb respecte i lleialtat a la Constitució, constitueixen una riquesa col·lectiva, fruit del pluralisme que la nostra Carta Magna col·loca entre els valors superiors de l'ordenament jurídic. 

En aqueix context, els valencians modifiquem el nostre Estatut l'any 2006, votat favorablement en Els Corts Valencianes i en les Corts Generals d'Espanya, posant l'accent principalment en la competència legislativa civil de la Generalitat (art. 49.1.2º), que havia d'exercir-se “a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza” (Disposició Transitòria Tercera). Aquests preceptes, mai impugnats, van legitimar a la Generalitat per a dictar tres lleis (de règim econòmic matrimonial, parelles de fet formalitzades i custòdia compartida) que el Tribunal Constitucional ha anul·lat per sengles sentències de l'any 2016, amb l'argument que aqueixa competència, al marge del que diuen els citats preceptes estatutaris, no pot venir referida sinó al dret foral vigent al temps de l'entrada en vigor de la Constitució, que para nosaltres era suposadament el consuetudinari en matèria agrària. Aqueix criteri del Tribunal, no unànime —les Sentències compten amb un Vot Particular— i jurídicament molt discutible, ha donat lloc a una nova “abolició foral”, eliminant lleis molt bé rebudes per la societat valenciana i, en algun cas (com la custòdia compartida), vivament anhelades per determinats sectors. A partir d'ací, es cercena tota possibilitat d'expandir aqueixa legislació a altres àmbits, com el successori, en els quals nostra antiga regulació foral, degudament actualitzada, podria donar solucions desitjades pels ciutadans i objectivament convenients, per exemple, per al teixit empresarial –fonamentalment empresa familiar— que està en l'origen del fenomen firal al que V.M. honra ara amb la seua presència. 

Per a un Monarca constitucional que, no obstant açò la continuïtat amb els seus predecessors, reclama la seua legitimitat del principi democràtic que sosté la pròpia Constitució i no directament del principi dinàstic que ho vincula amb la Història, no ha de passar inadvertit que als valencians se'ns ha privat d'aquesta competència per circumstàncies tan poc rellevants en un Estat democràtic com no haver sigut agraciats amb la devolució dels Furs per la Monarquia Absoluta, ni tenir aprovada una Compilació per la dictadura franquista. I és que aqueixos dos fets són els que expliquen que, al temps de l'entrada en vigor de l'actual Constitució, no comptàrem amb un dret foral escrit vigent. Comprenga vostè el nostre malestar, com a valencians, demòcrates i juristes, quan comprovem que açò s'anteposa a la voluntat majoritària d'un poble, canalitzada per les seues Institucions i cristal·litzada en un text estatutari, no recorregut per inconstitucional, que finalment queda buit de contingut per una interpretació jurisprudencial que ha de ser qualificada, sense ambuts, com l'última ranera d'aquells decrets abolicionistes. 

L'Associació ha impulsat, entre els partits polítics amb representació en Els Corts Valencianes, una proposta de reforma constitucional que hauria de ser innecessària i es limita a arreplegar la doctrina dels Vots Particulars que acompanyen a les referides sentències. És una reforma que no pretén trencar cap unitat —li'l diem a un Rei que és símbol de la unitat i permanència de l'Estat— sinó equiparar a la Comunitat Valenciana amb altres territoris que, des de sempre, han vist reconeguda aquesta competència i l'han exercit donant lloc a aqueixos vertaders Drets Civils Autonòmics dels antics territoris forals. 

Coneixem l'estatut constitucional de la Monarquia, i no pretenem cap ingerència de V.M. en assumptes que són responsabilitat de les forces polítiques o entren en l'àmbit de la competència dels Tribunals. Però sabem que les opinions del Rei són, com s'ha escrit, una mica més que consells i una mica menys que ordres, i que la funció arbitral i moderadora que la Constitució li reserva, tant més útil com menys es veja, pot resultar essencial per a impulsar, canalitzar o desbloquejar segons quins assumptes o qüestions. 

Aquest pot semblar un assumpte menor, però al marge que para nosaltres, els valencians, no ho siga, té una dimensió especialment rellevant en temps de crisi de legitimitat, i en particular de legitimitat constitucional: demanem a V.M. que faça valdre la previsió de l'art. 56 de la CE a fi de “arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions”, perquè siga capaç d'arbitrar o intervenir, amb les forces polítiques d'àmbit estatal i autonòmic, en la cerca d'una solució benvolguda pel poble valencià dins del seu anhel de legítim i ple autogovern. 

No és aquesta una qüestió que li puga resultar nova. Fa ja tres anys, diverses entitats es van dirigir a V.M. amb una sol·licitud semblant i, en la seua resposta, el Cap de la Casa Real va afirmar que “qualsevol legalitat establida en el passat, que poguera tenir un sentit discriminatori o limitador de l'autogovern valencià, ha sigut, sens dubte, superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià”. Doncs bé, molt ens temem que en la pràctica, no ha sigut així, i malgrat els intents superadors del nostre Estatut vigent, s'ha imposat una interpretació constitucional que és hereva d'aquells Decrets i continua discriminant i limitant l'autogovern valencià. 

La nostra pretensió és evitar que, per criteris discutibles (en aquest o en un altre àmbit), es tire fóra de la Constitució als quals volem estar dins, o que s'atempte contra la unitat amb un *uniformismo imposat que mata el pluralisme del que aqueixa unitat ha de nàixer. 

Amb respecte... 

Subscriuen aquesta carta els següents membres de l''Associació de Juristes Valencians: Juan Añon Calvete, Advocat; Federico Arnau Moya, Professor de Dret Civil de la UJI; María del Carmen Boldó Roda, Catedràtica de Dret Mercantil de la UJI; José Bonet Navarro, Catedràtic de Dret Processal de la UV; José-Ramón Chirivella Vila, Advocat; Vicente Clemente Torres, Advocat; José Luis Espinosa Calabuig, Advocat; Lorena Ferrandis Navarro, Advocada; Luis Miguel Figuera Lujan, Advocat; Joaquin Ivars Ruiz, Advocat; Francisco Javier Palao Gil, Professor d'Hª del Dret de la UV; Javier Plaza Penades, Catedràtic de Dret Civil UV; José-Maria Riera Ruperez, Enginyer de Camins; José Soriano Poves, Advocat; Angels Escoin, Advocada; Maria José Bodi, Advocada; José Morgan García, Advocat; José-Antonio Perez Vercher, Advocat.

Publicat a: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià