Raons per reclamar el dret civil valencià! (Fundació Nexe)

#1

#2

#3

#4

#5

#6

Video Institucional del Tribunal de las Aguas 2018 (Audio en español / Subtítulos en inglés)

Fuente: Tribunal de las Aguas

Video Institucional del Tribunal de les Aigües 2018 (Àudio en valencià / Subtítols en francès)

Font: Tribunal de les Aigües

El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia

Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Fuente: Justícia GVA

Dret civil valencià (Per Ernest Lluch)

Dins de molt pocs mesos es compliran tres-cents anys de la mort de l'últim rei austríac Carlos II. La falta de descendència va originar un període convuls amb una llarga guerra que van guanyar els Borbó i van perdre els Àustrias. Va ser el fet bèl·lic que més ha influït en l'estructura de l'Estat espanyol i que va suposar la desaparició de les estructures polítiques pròpies del regne de València. Les Constitucions suprimides eren molt semblades a les quals existien en aquells temps a Anglaterra o als Països Baixos i que amb la seua posterior evolució han significat exemples d'evolució política i econòmica. Solament al cap de quasi tres segles un rei Borbó, paradoxalment, va signar una Constitució en 1.978 que té alguna de les característiques de les Espanyes dels Àustrias. 

No obstant açò, alguns dels desastres que va implicar la batalla d'Almansa i l'eliminació de les Corts valencianes en 1.707 no han sigut anul·lades fins avui. Mentre que a les altres parts de la Corona d'Aragó com el propi Aragó, Catalunya i Mallorca se'ls va mantenir el dret civil privat, al Regne de València també se li va arrancar aquesta part de la seua Constitució política. Les promeses de la seua reinstauració en 1.710, 1.719, 1.721 o 1.760 van ser incumplidas.se organitzen festejos i conferències a Madrid durant tot enguany per a celebrar el triomf unitarista i despòtic amb un clar enfrontament amb l'esperit de l'actual Constitució espanyola sense que des dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó apareguen respostes mesurades però clares. Per açò he rebut amb goig el discurs d'ingrés en l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació de Domínguez Calatayud sol·licitant la reinstauració del dret civil valencià. Amb açò s'equipararia la nostra situació jurídica amb l'aragonesa, catalana, navarresa o guipuscoana. Assenyalem que possiblement en aquest mateix any ja serà publicat el Codi civil guipuscoà i d'aquí a una mica el Codi civil català. Com expressava el citat jurista, aquesta devolució significaria "un pas fonamental en la recuperació, total i merescuda, de la perseguida condició de nacionalitat històrica, que va tenir quan va ser Regne de València". 

S'acaba de restaurar el quadre de la batalla d'Almansa i el militar i historiador Cervera ha editat un llibre sobre el seu esdevenir. És d'esperar també que Carme Pérez Aparicio autora en 1.981 d'un sòlid lliibre sobre la Guerra de Successió valenciana, encara disponible en les llibreries, publique el gruixut tom que es necessita i per a la qual està preparada. Si els catalans cada any celebren l'11 de setembre d'1.714 i els aragonesos han donat els primers passos per a commemorar la desaparició del seu sistema polític, és just i necessari que l'antic regne de València prepare recordatoris oportuns. Que ningú s'alarme amb falsos temors. El principal teòric polític dels derrotats en la Guerra de Successió ja va escriure des del seu exili a Viena que "els aragonesos, catalans i valencians no són tots uns, encara que aquestes tres nacions de molt endarrerits segles estan unides i mai van tenir entre si guerres, com les va haver-hi entre lleonesos, castellans i gallecs". Apuntem així mateix que el mateix Castellví tenia frases matisades sobre la llengua: "hi ha un altre idioma que usa en el Regne de València i en el més s'assembla a l'idioma català". No hi ha dubte alguna sobre alguna cosa: la guerra de Successió on més va desarborar va ser en l'actual Comunitat Valenciana. L'arquebisbe de València Folch Cardona des del seu retrat de la Catedral ens beneirà.

Articul escrit el 30 d'abril del 2000 

pel finat Ernest Lluch 

IN MEMORIAM

Publicat a: El País CV

Traducció: Softvalencià

 

El Dret de tots

No vaig a aprofundir en les bondats a nivell legislatiu que suposa tenir un dret civil valencià propi. Ja van ser els companys que em precedien en l'ús de la paraula en el ple fa unes setmanes els qui es van encarregar d'açò. Temes tan sensibles i rellevants com la regulació de la custòdia compartida, separació de béns de guanys i un llarg etcètera donarien per a moltes sessions plenàries. Sí que em vaig a detenir a incidir que suposa per a nosaltres recuperar un dret civil valencià modern i social. Suposa igualtat de tracte. Si a partits que se suposa, i dic se suposa, porten per bandera la igualtat dels espanyols per sobre de territori, açò cal dur-ho a terme en el dia a dia. No fer-se una pancarta i un eslògan fàcil. Per què sí els aragonesos, balears, gallecs, navarresos, catalans i bascos i no els valencians? Si ho tenim recollit en el nostre Estatut d'Autonomia. 

Una altra dada que para alguns serà insignificant. Ara que també està de moda açò de la representativitat i les majories. Doncs bé, 341 municipis del nostre territori estan a favor del DCV, més de 4,4 milions de ciutadans o el que és el mateixos per a un bon matemàtic, el 90 % del cens valencià. No és suficient motiu? Els principals agents socials estan a favor de recuperar el DCV. A alguns també els importa poc aqueixa dada. Solament interessa parlar de l'himne d'Espanya, de si té lletra o no té. A açò dediquen gran part del seu temps. 

Un DCV que ha estat vigent durant més de 8 anys i que tant ha beneficiat a punts i punts valencians. Tenim l'obligació com a legisladors de donar resposta a les necessitats dels ciutadans, no es pot donar l'esquena als ciutadans. El DCV és un dret de tots els valencians, del poble valencià. 

Alguns hauran de fer-se un plantejament de quin model de país volen. Un model jacobí (no passa gens, però cal dir-ho) amb l'eliminació de l'autogovern, i actuant tal qual una sucursal de Bankia, rebent indicacions i ordres sempre des de Madrid. Aqueix mesetisme mal entès, o bé hauran de decidir si prefereixen seguir defensant els interessos de tots els valencians i valencianes. Nosaltres els d'agermanats ens apuntem com sempre a açò. Per a açò vam ser triats. Açò no se'ns oblida.

Escrit per: Alexis Marí; Síndic a Corts Valencianes d'Agermanats

Publicat a: Levante EMV

Traducció: Softvalencià

Pablo Motos i el Dret Civil valencià

Vicent Climent i Pepe Morgan en un acte de Juristes en ICAV

És veritat que la recuperació del Dret Civil valencià ja està en l'agenda política local. Els seus bons esforços li ha costat a l'Associació de Juristes Valencians (AJV). També ho està la infrafinanciació autonòmica, i no ens ha servit de molt passat Contreras. Segurament perquè no es percep que amb açò es vaja a guanyar vots. Els valencians som de goma. I açò és perquè pocs votants acaben d'adonar-se de com aquestes dues reivindicacions històriques afecten a la seua vida diària. I si els votants no ho aprecien, els votats ni es molesten. 

Així que potser vaja sent hora de plantejar-se implicar en la causa a figures populars valencianes, amb estirada mediàtica a la Comunitat Valenciana i a Madrid, que ens ajuden a posar les nostres coses en l'altra agenda, la nacional, que és en la qual es juga el partit. En una Comunitat en la qual la seua Història no té el pes que unes altres en els seus respectius sistemes educatius i mitjos públics de comunicació, parlar molt en abstracte de coses que sonen a medievals no va a ajudar a la causa. Damunt, a Alacant molts tenen a Felipe V -a l'inrevés que a Xàtiva- de cap per amunt. Açò no es pot fer a pes i explicant només amb la voluntat d'un grapat de periodistes i intel·lectuals convençuts que escriuen sesudos i meritoris articles que només van a arribar a les capes més informades de la societat valenciana i espanyola. Cal dir-li a la gent, a tota la gent, que açò del Dret Civil valencià és de justícia, i té efectes pràctics. Que potser ara no noten, però quan vagen al notari, sí. 

Rafael Verdera, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, oferia en la seua xarrada d'aquesta setmana en el Col·legi d'Advocats (ICAV) alguns exemples concrets del que ens estem perdent. En matèria de Règim Econòmic, les preferències de la societat van per la separació de béns, que evita discussions pre-nupcials com es va demostrar en 2008-2016, el període de recuperació efímera de les lleis bàsiques del Dret Civil valencià després instat inconstitucional per PP i PSOE. L'acusat increment de famílies reconstituïdes, com gats escaldats, opta quasi sempre per la separació de béns. A més, les cada vegada més abundants crisis de parella obliguen a repensar l'ús de l'habitatge familiar, la custòdia dels fills, i la manutenció dels pares als ninis majors d'edat. Per no parlar de les “successions testades”, que tan útils resultarien a les tan abundants empreses familiars valencianes. O de les legítimes, que obliguen als testantes a deixar béns a fills amb els quals potser fa anys que no es parlen, i que per descomptat ja no contribueixen com abans al patrimoni de la família. En el Dret Civil valencià es desheredaba sense causa i no hi havia quasi plets. I amb les parelles de fet, què fem a l'efecte de responsabilitat enfront de tercers i d'efectes successoris? 

Tot açò que ens explicava Verdera -i uns altres com ell- entre les quatre parets del ICAV o de fòrums equivalents es queda habitual i bàsicament entre les quatre parets del saló en el qual aqueixes paraules van ser pronunciades. Així que per què no explicar addicionalment -no sustitutoriament- amb Pablo Motos o Arturo Valls o Nuria Roca -ara que tant aireja ella mateixa els seus problemes familiars- per a parlar-li a la gent corrent de separació de béns, de custòdies compartides, de parelles de fet, i fins i tot d'herències, i en les seues xarxes i cercles d'influència dels justs anhels dels valencians? Pep Guardiola és un gran ambaixador de la causa separatista catalana a tot el món. 

Els periodistes Rosana Crespo, Raquel Andrés, i Vicent Climent amb José Morgan (AJV) en taula redona en el ICAV

Els informatius i els periòdics els veiem els que els veiem, que influïm el que influïm. Que no és poc, però tampoc suficient. Els programes de varietats els veu la resta, és a dir, la majoria. En les campanyes de #QuieroCorredor es van adonar fa temps, i van reclutar al presentador alacantí Jorge Fernández per a explicar a la gent que després ha d'eixir al carrer a pressionar el que els polítics locals mai van a poder explicar-los, perquè quan ho intenten, ells canviaran de canal. Doncs ara, igual. No se m'ocorre cap motiu objectiu perquè els famosos valencians es neguen a col·laborar, perquè estem parlant de reivindicar drets de les persones, recolzats per quasi unanimitat de les forces polítiques valencianes. 

Tots menys Ciutadans han aprovat en Els Corts demanar a les Corts fer-li una mínima reforma a la Constitució, quasi estètica, que permeta als valencians tenir el que tenen aragonesos, catalans, i balears, per exemple, i el que nosaltres mateixos vam tenir en dues èpoques diferents de les nostres història: un Dret Civil valencià. I els taronges no és que es neguen a la seua recuperació, és simplement que no veuen, a escala global, una reforma constitucional per a cada reivindicació que puga haver-hi a Espanya que la precise, no vaja a ser que se'ns colen bascos i catalans -que són com els dijous, sempre enmig- amb les nostres coses de menjar. 

Jo dels grans, PP i PSOE, no espere motu proprio gens a Madrid. Ni tan sols que recolzen més enllà de les bones paraules el que ací han votat Ximo Puig i Isabel Bonig. De fet la reforma de l'Estatut de 2006 està parada en el Congrés des de 2011. Els de Podemos, per la seua banda, posats a reformar la Constitució (que és el que estem sol·licitant), demanaran la lluna, ells estan en una altra partida. Compromís és el que haguera de fer valdre la seua posició de partit d'estricta obediència valenciana, ara que torna a tenir ocasió de demostrar que no és només una força més de l'esquerra espanyola. 

Així que, assegudes les bases que tan treballosament ha cimentat Juristes i que no cal descurar, i per a espentar als qui tenen la decisió final en les seues mans, el salt qualitatiu, el següent pas, ací i allà, està en les nostres mans, les de nosaltres els valencians. I pot ser que en les cares dels qui puguen i vulguen ajudar a expandir una idea com aquesta. 

Autor: Vicente Climent

Publicat a: EsDiario CV

Traducció: Softvalencià

El Régimen Económico Matrimonial legal supletorio (REM)

1. Introducción 
2. El REM legal supletorio en el Derecho Común Español 
3. Los REM legales supletorios de las distintas Comunidades Autónomas con derecho propio especial o foral (Aragón, Baleares, Cataluña, Navarra, Valencia y parte de la provincia de Vizcaya) 
4. Las normas de conflicto 
5. Conclusión 

1.- Introducción

El matrimonio, como institución que comporta una comunidad de vida entre los esposos, además de producir una serie de efectos y obligaciones personales entre los cónyuges, tiene importantes consecuencias y efectos económicos en el patrimonio e ingresos de los mismos que son esenciales tanto durante la vigencia del matrimonio como en el momento de su disolución. El matrimonio comporta la creación automática de una sociedad patrimonial con el fin de dar soporte económico a las necesidades familiares de los cónyuges y de los hijos. Para regular dichos efectos económicos del matrimonio se han ido creando y desarrollando los regímenes económicos matrimoniales. 

El Código Civil español, manteniendo el principio de autonomía de la voluntad también en las cuestiones patrimoniales entre los esposos establece la libertad de pactos y plena disponibilidad para que los cónyuges puedan pactar en capitulaciones matrimoniales el régimen económico que deseen. 

No puede existir en nuestro derecho un matrimonio sin régimen económico, por lo que, en defecto de pacto, se aplicará el régimen económico legal supletorio que establezca cada comunidad autónoma, según las mismas estén sujetas a derecho especial o foral de dicha comunidad o a derecho civil común. 

Existe libertad de cambiar el régimen económico matrimonial constante el matrimonio, pudiéndose hacer cualquier modificación al régimen pactado o bien cambiar de un régimen a otro siempre y cuando ambos esposos estén de acuerdo en dicho cambio y se respeten los derechos adquiridos por terceros. 

El Código Civil español prevé para dar publicidad e informar a terceros del régimen económico del matrimonio su inscripción en el Registro Civil, fundamental para determinar el obligado al pago en caso de existir deudas. El art. 1333 del Código Civil señala que en toda inscripción de matrimonio deberá hacerse mención, en su caso, de las capitulaciones matrimoniales que se hayan otorgado, así como de los pactos, resoluciones judiciales y demás hechos que modifiquen el régimen económico del matrimonio. Si afectan a la titularidad de bienes inmuebles deberán constar en el Registro de la Propiedad. 

2.- El Régimen económico matrimonial legal supletorio en el Derecho Común Español 

El Código Civil español establece como régimen económico matrimonial supletorio, en ausencia de pacto o si las capitulaciones matrimoniales fueren ineficaces, el de la sociedad de gananciales. 

La sociedad de gananciales se regula en los artículos 1.344 y 1.410 del Código Civil y se puede definir como aquella sociedad por la cual se convierten en comunes para los cónyuges las ganancias o beneficios obtenidos por cualquiera de ellos y que, en el supuesto de disolución de la misma, serán repartidos entre los dos a partes iguales. 

Dicho régimen económico matrimonial empezará, en defecto de pacto, en el momento de la celebración del matrimonio o, en su caso, al tiempo de pactarse en capitulaciones. 

El Código Civil distingue entre bienes comunes y privativos. Los bienes privativos son los que pertenecen de forma exclusiva a uno de los cónyuges. Cada cónyuge ostenta la propiedad única de sus bienes privativos, además de la administración y disposición de ellos. El cónyuge no titular, no tiene intervención en la gestión y disposición de esos bienes, a no ser que el cónyuge titular le confiera algún poder. 

Son bienes privativos de cada cónyuge: 

• Los bienes y derechos que le pertenecieran al comenzar la sociedad. 
• Los que adquiera después por título gratuito. 
• Los adquiridos a costa o en sustitución de bienes privativos. 
• Los adquiridos por derechos de retracto perteneciente a uno solo de los cónyuges. 
• Los bienes y derechos patrimoniales inherentes a la persona y los no transmisibles inter vivos. 
• El resarcimiento por daños inferidos a la persona de uno de los cónyuges o en sus bienes privativos. 
• Las ropas y objetos de uso personal que no sean de extraordinario valor. 
• Los instrumentos necesarios para el ejercicio de la profesión u oficio, salvo cuando estos sean parte integrante o pertenencias de un establecimiento o explotación de carácter común. 
• Los bienes adquiridos por derecho de retracto perteneciente a uno solo de los cónyuges y los instrumentos necesarios para el ejercicio de la profesión u oficio, no perderán su carácter de privativos por el hecho de que su adquisición se haya realizado con fondos comunes; pero, en este caso, la sociedad será acreedora del cónyuge propietario por el valor satisfecho. 

Son bienes gananciales: 

• Los obtenidos por el trabajo o la industria de cualquiera de los cónyuges. 
• Los frutos, rentas o intereses que produzcan tanto los bienes privativos como los gananciales. 
• Los adquiridos a título oneroso a costa del caudal común, bien se haga la adquisición para la comunidad, bien para uno solo de los esposos. 
• Los adquiridos por derecho de retracto de carácter ganancial, aun cuando lo fueran con fondos privativos, en cuyo caso la sociedad será deudora del cónyuge por el valor satisfecho. 
• Las empresas y establecimientos fundados durante la vigencia de la sociedad de gananciales por uno cualquiera de los cónyuges a expensas de los bienes comunes. Si a la formación de la empresa o establecimiento concurren capital privativo y capital común, se aplica lo dispuesto en el art. 1354 C.C. que establece que corresponderán en proindiviso a la sociedad de gananciales y al cónyuge o cónyuges en proporción al valor de las aportaciones respectivas. 

Se presumen gananciales aquellos bienes que existan en el matrimonio mientras no se pruebe que pertenecen privativamente a uno de los dos cónyuges, según el art. 1.361 del C.C. 

En cuanto a los bienes adquiridos por uno de los cónyuges, constante la sociedad por precio aplazado, tendrán naturaleza ganancial si el primer desembolso tuviera tal carácter, aunque los plazos restantes se satisfagan con dinero privativo. Si el primer desembolso tuviere carácter privativo, el bien será de naturaleza privativa. 

La sentencia de 26 de junio de 2007 de la Sala de lo Civil del TS se pronuncia sobre la pertenencia o no a la sociedad de gananciales de algunas indemnizaciones: 

• las pensiones de jubilación generadas después de la disolución de la sociedad de gananciales es un bien de naturaleza privativa. 
• la indemnización por extinción de la relación laboral en un plan de bajas incentivadas de la empresa es un bien privativo pues se considera que dicha prestación no retribuye un trabajo precedente ni constituye un complemento de los sueldos percibidos, sino que proviene de la pérdida de dicho trabajo por jubilación anticipada, posee una clara proyección de futuro y, en este sentido, es ajena a los principios de la sociedad de gananciales. 

En relación a las mejoras introducidas en los bienes gananciales y privativos (art. 1.359 del C.C.), tendrán el carácter correspondiente a los bienes a que afecten, sin perjuicio del derecho al reembolso del valor satisfecho o incluso del aumento de valor que los bienes tengan como consecuencia de la mejora, al tiempo de la disolución de la sociedad o de la enajenación del bien mejorado, si las mejoras hubieren sido satisfechas con bienes de la otra naturaleza. 

En cuanto a los incrementos patrimoniales de empresas gananciales o privativas, se les aplicará las mismas reglas que a las mejoras. 

En lo que concierne a las cargas de la sociedad de gananciales, si para atenderlas uno de los cónyuges hubiera aportado bienes propios, tiene derecho a ser reintegrado a cargo de la masa ganancial. 

A su vez, si los bienes privativos no fueran suficientes para satisfacer las obligaciones privativas de los cónyuges, el acreedor podrá pedir el embargo de bienes gananciales. 

La gestión y la administración de la sociedad de gananciales corresponde conjuntamente a los cónyuges, pudiendo intervenir el juez en el caso de que uno de los cónyuges se negara injustificadamente o estuviera impedido para prestar su consentimiento al otro. Serán nulos los actos a título gratuito si no concurre el consentimiento de ambos cónyuges, salvo que se trate de liberalidades de uso. 

También se contempla en el Código Civil Español en la sociedad de gananciales el deber de información entre los cónyuges que deberán informarse recíproca y periódicamente sobre la situación y rendimientos de cualquier actividad económica suya. Por último, mencionar que cada uno de los cónyuges podrá disponer por testamento de la mitad de los bienes gananciales. 

3.- Los Regímenes económico matrimoniales supletorios de las distintas Comunidades Autónomas con derecho civil propio especial o foral

ARAGON 

En Aragón el régimen económico matrimonial se ordenará por las capitulaciones que otorguen los cónyuges. En defecto de pactos sobre el régimen económico del matrimonio o para completarlos regirán las normas del régimen legal supletorio, que es el consorcio conyugal regulado en el Título IV (arts. 183 a 270) del Libro Segundo del “Código de Derecho Foral de Aragón”, aprobado por el Decreto Legislativo 1/2011, de 22 de marzo”. 

• De conformidad con el Código de Derecho Foral de Aragón: 
• El régimen económico del matrimonio se ordenará por las capitulaciones que otorguen los cónyuges. 
• En defecto de pactos en capitulaciones sobre el régimen económico del matrimonio o para completarlos en tanto lo permita su respectiva naturaleza, regirán las normas del consorcio conyugal regulado en el Título IV de este Libro. 
• Quienes, por razón de su cargo o profesión, intervengan en todo expediente matrimonial procurarán que se consigne en el Registro Civil el régimen económico de los contrayentes y les informarán sobre las posibilidades y consecuencias en orden al régimen económico matrimonial de acuerdo con la legislación aplicable. 

En consecuencia, en defecto de pactos en capitulaciones, el régimen económico matrimonial será el Consorcio Conyugal regulado en los Art. 210–270 del citado Código. Para la aplicación del régimen de separación de bienes requiere su pacto expreso por las partes. 

Según las normas del consorcio conyugal: 

• Son bienes comunes, los aportados por los cónyuges para que ingresen en el patrimonio común y los que les son donados por razón del matrimonio con carácter consorcial. 
• Son bienes privativos los que pertenecieran a cada cónyuge antes de iniciarse el régimen y entre otros: los que, durante el consorcio, ambos cónyuges acuerden atribuirles carácter privativo, los adquiridos a título lucrativo, los bienes y derechos inherentes a la persona y los intransmisibles inter vivos mientras mantengan este carácter. 
• Se presumen comunes todos aquellos bienes cuyo carácter privativo no pueda justificarse. 
• Son deudas comunes, las derivadas de las necesidades para la atención de la familia y las particulares de cada cónyuge y en general toda deuda del marido o la mujer contraída en el ejercicio de una actividad objetivamente útil a la comunidad. 
• Son deudas privativas, las que cada cónyuge tiene con anterioridad al consorcio, las deudas y cargas por razón de sucesiones y donaciones, y las deudas contraídas por un cónyuge cuando no sean de cargo del patrimonio común. 

BALEARES 

Según la Compilación de Derecho Vivil Balear, en Mallorca y Menorca el régimen económico conyugal será el convenido en capitulaciones, formalizadas en escritura pública, antes o durante el matrimonio, y a falta de ellas, el de separación de bienes. En Ibiza y Formentera el régimen económico matrimonial será el convenido en capitulaciones matrimoniales, llamadas “espolits“, que podrán otorgarse antes o durante el matrimonio, necesariamente en escritura pública. En defecto de “espolits“, el matrimonio quedará sujeto también al régimen de separación de bienes, que reconoce a cada cónyuge el dominio, disfrute, administración y disposición de sus bienes propios. 

CATALUÑA 

El régimen de separación de bienes es el aplicable supletoriamente en Catalunya en ausencia de elección de régimen económico matrimonial por parte de las personas que van a contraer matrimonio o de los cónyuges (Artículo 231-10 y 232 del Código Civil de Catalunya). Según dicho régimen cada cónyuge tienes la propiedad, disfrute y administración y libre disposición de sus bienes, con los límites que establece la Ley. 

Por su parte, el Código Civil de Cataluña establece en el régimen de separación de bienes el derecho a una compensación económica por razón del trabajo que nacerá el momento de la extinción del régimen por separación, divorcio, nulidad o muerte de uno de los cónyuges o, en su caso, del cese efectivo de la convivencia, de tal forma que, si un cónyuge ha trabajado para la casa sustancialmente más que el otro, tiene derecho a una compensación económica por esta dedicación siempre y cuando el otro cónyuge haya obtenido un incremento patrimonial superior. La regulación relativa a la forma de pago, acciones a las que se encuentra facultado el perjudicado frente a actos en perjuicio del derecho a la compensación, así como el ejercicio del mencionado derecho, se contempla en el Código Civil de Cataluña en los artículos 232- 5 y siguientes. 

COMUNIDAD VALENCIANA 

La regulación del régimen económico matrimonial valenciano sufrió una importante modificación a raíz de la Sentencia núm. 82 de fecha 28 abril de 2016 (RTC 2016\82) del Tribunal Constitucional, que declaró nula la Ley de la Comunidad Valenciana 10/2007, de 20 de marzo, reguladora del Régimen Económico Matrimonial Valenciano, en vigor desde el 25 de abril de 2008 y su reforma establecida por la Ley 8/2009, de 4 de noviembre. De conformidad con dicha ley anulada, el régimen económico matrimonial valenciano era acordado por los cónyuges con total y entera libertad en la carta de nupcias otorgada por ellos a este efecto, sin otras limitaciones que las establecidas en dicha ley. A falta de carta de nupcias o capitulaciones matrimoniales o cuando estas fuesen ineficaces, el régimen económico aplicable era el de separación de bienes, sin que la celebración del matrimonio tuviera otra trascendencia económica para los consortes que la de afectar a sus respectivas rentas y patrimonios al levantamiento de las cargas del matrimonio. 

Por tanto, si un matrimonio se celebró antes del 1 de julio de 2008 y no se otorgaron capitulaciones matrimoniales, quedó sometido al régimen económico de la sociedad de gananciales prevista en el Código civil español. 

Los celebrados entre el 1 de julio de 2008 y 31 de mayo de 2016, sin haber otorgado capítulos matrimoniales, están sujetos al régimen legal valenciano de separación de bienes. 

Y finalmente, declarada la inconstitucionalidad y consiguiente nulidad de la Ley reguladora del Régimen Económico Matrimonial Valenciano, los matrimonios celebrados a partir del 1 de junio de 2016 quedan sujetos al régimen de gananciales previsto en las disposiciones de Derecho común. 

NAVARRA 

El régimen matrimonial navarro también se basa en la libertad de pacto y, a falta de pacto, se aplicará al matrimonio la sociedad legal de conquistas, regulada en los artículos 75 a 111 de la Compilación del Derecho Civil Foral de Navarra (Ley 1 de marzo de 1973). 

La Ley 75 de la citada Compilación, establece la siguiente regla: “En la interpretación de todos los pactos y disposiciones voluntarias, costumbres y Leyes se observará el principio fundamental de la unidad de la Casa y de sus explotaciones agrícolas, ganaderas y forestales, así como el de su continuidad y conservación en la familia.” La sociedad legal de conquistas es una comunidad limitada a las adquisiciones que se realicen a título oneroso constante matrimonio. En la Compilación se señalan los bienes que se hacen comunes (bienes de conquista) y los bienes privativos de cada cónyuge, estableciéndose la presunción de bienes de conquista de aquellos cuya pertenencia privativa no conste, siendo su regulación de forma muy similar al régimen de gananciales previsto en el Código Civil Español. 

GALICIA 

La Ley 2/2006, de 14 de junio, de Derecho Civil de Galicia, dedica varios artículos al régimen económico del matrimonio en el Titulo IX, de contenido similar al Código Civil. Así el artículo 171 señala que “el régimen económico matrimonial será el convenido por los cónyuges en capitulaciones matrimoniales. En defecto de convenio o ineficacia del mismo, el régimen será la sociedad de gananciales”. 

VIZCAYA 

El régimen económico matrimonial de Vizcaya, viene regulado en los artículos 93 a 111 de la Ley de Derecho Civil Foral del País Vasco de 1 de julio de 1992. El régimen será el que libremente pacten los cónyuges en escritura pública, antes o después de su celebración. A falta de pacto, el régimen económico legal supletorio es el de comunicación foral de bienes, aplicable a: 

• Los matrimonios en que ambos contrayentes sean vizcaínos aforados o, 
• A falta de vecindad común, si fijan la residencia habitual común inmediatamente posterior a su celebración en la Tierra Llana, y, 
• A falta de dicha residencia común, si en ella ha tenido lugar la celebración del matrimonio. 

En virtud de la comunicación foral se harán comunes, por mitad entre marido y mujer, todos los bienes muebles o raíces, de la procedencia que sean, pertenecientes a uno u otro, por cualquier título, tanto los aportados como los adquiridos en constante matrimonio y sea cual fuere el lugar en que radiquen. 

En la comunicación foral, la distinción entre bienes ganados y bienes procedentes de cada uno de los cónyuges se ajustará a las normas de la legislación civil general sobre bienes gananciales y bienes privativos. Los actos de disposición de bienes requerirán del consentimiento de ambos cónyuges y, en su defecto, autorización judicial. No obstante, cualquiera de los cónyuges podrá, por sí solo, disponer del dinero o valores mobiliarios de los que sea titular. 

En cuanto a los actos de administración, la de los bienes ganados corresponderá conjuntamente a ambos cónyuges y corresponderá en exclusiva a cada cónyuge la de los bienes procedentes de cada uno de los cónyuges. 

4.- Normas de conflicto 

Los efectos del matrimonio y por tanto su régimen económico matrimonial, en caso de ausencia de capítulos matrimoniales, se rige por la ley nacional común en el momento de contraer matrimonio. Pero, ¿qué ocurre cuando los esposos no otorgan capítulos matrimoniales y no poseen vecindad civil común al momento de contraer matrimonio? 

Hemos visto que el Código Civil reconoce la libertad de que cada matrimonio se regule por el régimen económico matrimonial que decidan, mediante capitulaciones matrimoniales; pero si éstas no se otorgan se deberá aplicar el régimen legal supletorio corresponda a la ley personal común que tengan los cónyuges en el momento de contraer matrimonio, determinada por la nacionalidad y, siendo ambos cónyuges españoles, además, por la “vecindad civil”, que permite determinar cuál de las diferentes leyes españolas debe aplicarse. Si los esposos no se tiene una ley personal común, se aplicará la ley personal o la de residencia habitual de uno de ellos elegida por los cónyuges en documento público otorgado antes de la celebración del matrimonio. Y en defecto de dicha elección en documento público, se aplicará la ley de la residencia habitual común posterior al matrimonio y, en defecto de esta, se aplicará la del lugar de celebración del matrimonio, de conformidad con el art. 9.2 y el art. 16.3 del Código Civil. 

5.- Conclusión 

Habida cuenta los efectos que el matrimonio produce en la economía de los cónyuges es importante y muy aconsejable que los mismos los conozcan y sepan que pueden decidir libre y conjuntamente entre ambos el régimen económico matrimonial que les habrá de ser de aplicación durante la vigencia y en el momento de disolución de su matrimonio. Asimismo, es importante que los esposos sepan también que, en el supuesto en que no pacten expresamente capitulaciones matrimoniales para decidir dicho régimen, les será de aplicación el régimen legal matrimonial supletorio que corresponda a su ley personal común y en el supuesto de no existir ésta -situación que ocurre con mucha frecuencia en la actualidad-, la que les sea de aplicación según las normas de conflicto expuestas en el anterior apartado. Por tanto, para evitar problemas de futuro es aconsejable que sin rubor alguno quede elegida mediante pacto otorgado en documento público, la ley que les será de aplicación, y si lo desean, que otorguen capítulos matrimoniales.

Autora: Mercè Carral Economist & Jurist

Fuente. Jausas

Juristes i periodistes al ICAV treballant pel #DretCivilValencià

#Juristes i #periodistes esta vesprada al @ICAV_abogados treballant per la reintegració del #DretCivilValencià pic.twitter.com/1ybJFlHhaz

— José Morgan García (@Josepepemorgan) 13 de novembre de 2018

Gran intervenció del Catedràtic #RafaelVerdera @DretUV senyalant desenrolls normatius raonables i necessaris del #DretCivilValencià Agraiment als periodistes @rosanabcrespo @raqandu i @vtecliment per la seua faena d´explicació i difussió de la conveniència de tindre un Dret propi https://t.co/4d7C2Uc1Xv

— AJV-VAL (@AJV_VAL) 13 de novembre de 2018

Un plaer haver compartit esta jornada amb vosatros #Juristes @AJV_VAL i companyes https://t.co/VzwEObMg24

— Vicent(e) Climent (@vtecliment) 13 de novembre de 2018

#DretCivilValencià en #ElFaroLa8

Ayer en el programa de El Faro en @LaOchoTV detalló #DretCivilValencià con presentadores de nivel como puede ser @Perevalenciano y 4 tertulianos. pic.twitter.com/RYxx5WHTIF

— Juan Carlos (@Juan_Carlos_ZV) 13 de novembre de 2018

Dret Civil Valencià "Las leyes del futuro" en TV8

Jornada de mañana muy importante de #DretCivilValencià a las 17:30 en el Colegio de Abogados de Valencia, donde @AJV_VAL, Catedrático Rafael Verdera y una tabla redonda con @Josepepemorgan y José Ramón Chirivella nos informará la importancia de recuperarlo para la #Comunitat. pic.twitter.com/kj67ICUkj4

— Juan Carlos (@Juan_Carlos_ZV) 12 de novembre de 2018

Els diputats valencians de 1812 tiraven més cap a la terreta que els de ara

Una taula d'experts destaca la defensa dels furs territorials i de l'autonomia valenciana dels parlamentaris que van viatjar a les Corts de Cadis 

Patricia Vidal, Aquilino Cayuela, Simón Alegre y José Luis López, ayer, en el Palau de Colomina. Foto: Ferràn Montenegro

Tenien la missió de configurar la nova Espanya democràtica a través de la Constitució revolucionària que va ser la Pepa, però els 17 diputats valencians que van participar en les Corts de Cadis de 1812 no van oblidar de quina terra procedien ni la història d'independència que havien perdut a Almansa només un segle abans. Aqueixa consciència foral dels parlamentaris valencians de 1812 va ser reivindicada ahir per politòlegs i experts en Dret en una jornada monogràfica sobre la participació valenciana en la Constitució de Cadis que va organitzar el Fòrum Persones i Societat Valenciana sota l'empar del CEU-Cardenal Herrera. Patricia Vidal, de l'Associació Valenciana de Politòlegs, va destacar la figura del diputat conservador Francisco Borrull com a "ferm defensor dels furs territorials". "Quan a Cadis es va parlar de les bases territorials que tindria el nostre Estat, ell va criticar el model francés i va apel·lar a l'exemple històric del Regne de València, amb els seus règims jurídics naturals i històrics. No pretenia establir un nou ordre, sinó continuar amb el llegat foral perquè les especificitats i particularitats de cada territori foren elements de la unitat nacional". 

En aqueixa línia va abundar María José Ferrer Sansegundo, comissària general del bicentenari de la Pepa a la Comunitat Valenciana, qui va subratllar que Borrull "va intervenir de forma decisiva en què es respectaren els regnes històrics amb el seu nom i les seues institucions forals, com la del Tribunal dels Aigües, que va ser ell qui la va salvar". Així és que, encara que en les Corts de Cadis predominava una visió de la nació espanyola uniformizadora, Borrull i uns altres [valencians] van lluitar contra ella i van aconseguir alguns assoliments en aquest sentit. 

Però no va ser l'únic diputat a mostrar aquesta actitud. El politòleg José Luis López, membre del Fòrum Persones i Societat Valenciana, va destacar que -en el debat de la divisió provincial- "el Baró d'Antella va demanar que tota província tinguera una gran autonomia administrativa, i Vicente Traver va posar a l'antic Regne de València com a model de bon govern", segons demostren les actes. 

Com va sintetitzar el politòleg Simón Alegre, membre de Joventut i Politica, "en aquell moment, els diputats valencians tiraven més cap a la terreta i demostraven una gran nostàlgia per les llibertats forals suprimides amb el decret de Nova Planta. En canvi, els actuals diputats valencians en el Congrés tenen una visió més global d'Espanya". 

Capacitat de consens 

En una taula de debat posterior, la diputada nacional Belén Hoyo (PP) va destacar l'esperit de "concòrdia" i "la capacitat de consens" d'aquells diputats de 1812, i el diputat José Luis Ábalos (PSOE) va ressaltar "la primacia dels drets fonamentals i llibertats" en aquella constitució i "la sobirania nacional", posada avui en escac en països com Grècia o Itàlia. També van parlar Juan Oliver Chirivella, exdiputat nacional de Unió Valenciana, i José Morgan, del Fòrum.

Autor: P. Cerdà València

Publicat: Levante EMV

Traducció: Softvalencià

Jornada Derecho Civil Valenciano: Las Leyes del futuro

Font: ICAV

Col·loqui Dret Civil Valencià a Corbera

Font: AJV

El dret civil valencià. L’assignatura pendent de l’autogovern

Les opcions de recuperació del dret civil valencià desaparegut des del Decret de Nova Planta: 

Anàlisi i propostes

 

Us presentem el nou llibre de la col·lecció Demos 📗
En aquesta ocasió parlem del #DretCivilValencià i els àmbits en què hauríem d'afrontar el seu desenvolupament. Ens ajudeu a fer-lo possible? 😊
Podeu col·laborar al projecte de Verkami des de hui ací 👉https://t.co/dAk5h7fVnA

— Fundació Nexe (@fnexe) 9 de novembre de 2018

Sabies que tots els monarques respectaren i confirmaren el Tribunal de les Aigües?

Transcrit del llibre “El Tribunal de las Aguas” del gran Vicent Giner Boira (1995): Tots els investigadors que han estudiat el Tribunal de les Aigües han quedat admirats que a través dels temps tots els règims i sistemes de govern que han passat per València, tots els pobles i governants que han regit les seues terres, han respectat, més encara, confirmat, l'existència del Tribunal de les Aigües; ningú ho ha suprimit o derogat, tampoc ningú li ha marcat una adreça o manera d'actuar imposada sobre la qual els propis pagesos s'havien lliurement donat i establit. 

Hi ha hagut molts canvis en la vida de la Humanitat des de fa mil anys a aquesta part. Pensem que el Tribunal va nàixer sota l'autoritat imperial dels Califes de Còrdova i hem de pensar que són ells, concretament Abderramàn III qui va donar l'empremta inicial. Per al Califat va ser destruït per la invasió almoràvit i, no obstant açò, el Tribunal va seguir funcionant. Van arribar després els regnes taifes i entre ells el de València, i és ben curiós que quan aquest s'estableix l'any 1010 precisament l'autoritat real l'exerceixen dues persones i no una. I es dóna la circumstància que són administradors de les sèquies els dos reiets triats tal vegada pel poble. Eren dos Síndics de Sèquies del Tribunal? Fins a nosaltres han arribat els seus noms: es deien Mubarak i, Muzafar, ja citats. Mubarak, amb el mateix nom que l'actual President de la República d'Egipte. Era el primer rei de València descendent d'un d'aqueixos egipcis primers pobladors de les nostres hortes cap a l'any 722? 

Després, en 1238, el Tribunal queda viu entre els cristians creadors del Regne gràcies a En Jaume. I és durant tota la Casa d'Aragó; són els seus diferents Monarques, Pere III, Pere IV, Jaume II, Joan I, els qui segueixen donant Privilegis a les Sèquies i als regants. I igual la casa castellana dels Trastàmares. Ferràn el Catòlic atorga un Privilegi a Pere Saposa, que té un molí i hortes lindants amb els jardins del Palau Real, donant-li dret a utilitzar les aigües de la sèquia de Mestalla després que hagen regat la seua “hort de tarongers”. Ferràn el Catòlic se sentia tan vertader Rei de València que tenia fins a un hort de tarongers al costat d'aqueixes ruïnes de l'antic Palau Real que han aparegut recentment en els voltants dels jardins de Vivers. 

I l'Emperador Carlos V no molesta en res al Tribunal, ni els Monarques de la Casa d'Àustria Felip II, Felip III… I fins i tot quan en 1700 entra a regnar a Espanya la Casa de Borbó, és cert que Felip V en 29 de juny de 1707 va abolir els Furs de València; però també és cert que un mes més tard, en 29 de juliol del mateix any, promet i compleix la conservació de “privilegis, exempcions, franqueses i llibertats a favor de tots aquells que li'ls /els hi demanaren demostrant tenir-los”. I les Comunitats de Regants que integraven el Tribunal de les Aigües, com la resta de les del Regne de València, van ser sol·licitant la confirmació de les Ordenances i Estatuts pels quals es regien i, a mesura que es demanaven, sense discussió alguna eren aprovades per Felipe V o pels seus successors, Ferràn VI, Carles III, Carles IV i fins i tot Isabel II. I encara pel mateix Regent del Regne que en 1843 confirma les Ordenances per les quals es regeix la Sèquia de Tormos. 

I podem pensar que si a l'origen i a través dels temps aqueixes Ordenances era costum que s'anaven incorporant a les regles per les quals es governava la Comunitat, adquirissin per aqueixa sanció real el màxim respatler, legal, perquè era el cap sobirà de l'Estat -el Rei- qui, en exercici de la seua suprema potestat, va promulgar i va sancionar el que els pagesos li van presentar. 

Tenim les dates: Benacher i Faitanar en 1740; Mislata en 1751; Rascanya en 1761; Mestalla en 1771 i el Regent Espartero en 1848, la Sèquia de Tormos ja citada. Amb anterioritat, el 18 de març de 1701, Felip V havia aprovat les Ordenances de Favara i fins i tot es va fer constar que s'havia celebrat una informació de testimonis perits a fi que veren si el previst en elles es trobava en contradicció amb “els furs, privilegis i bons costums” del Regne de València. Intactes per tant des de l'Edat Mitjana, convalidades pels Reis del Cassal de Borbó, han arribat has els nostres dies. 

I en elles consta que, entre les obligacions del Síndic de la Sèquia està la d'acudir els dijous a la “Cort de la Seu” per a constituir el Tribunal dels Sequiers que avui coneixem amb el nom del Tribunal de les Aigües. Quan en 1808, i fins a 1812, les terres del Regne de València són ocupades per les tropes napoleòniques, el Mariscal Suchet no es va atrevir a suprimir el Tribunal i va continuar aquest funcionant com si res ocorreguera en aquesta terres. 

I encara més, perquè hi ha investigadors que han referit que aquest Tribunal va haver d'impressionar al Mariscal Suchet i al retorn a França va haver de comentar-ho amb persones que van fer arribar aquesta informació al Baró Jaubert de Passa doncs és la veritat que, no havent passat encara quatre anys, l'esmentat aristòcrata francés va vindre en 1816 a València per a estudiar els nostres regadius i ací va viure els anys 1817, 18 i 19, visitant els regadius de Catalunya i València. De resultes del seu estudis va publicar en 1820 la seua famosa obra “Canales de Regs de Catalunya i Regne de València; lleis i costums que els regeixen; reglaments i ordenances de les seues principals sèquies”, arreplegades totes pel savi investigador francès que, a través del seu estudi, havia de contribuir tant a divulgar en el món sencer la perfecció del regadiu en el Regne de València. 

La Reial Societat Econòmica d'Amics del País va encarregar al seu Soci de Mèrit D. Juan Fillol, Magistrat honorari de l'Audiència, la seua traducció, la qual va ser publicada en la valenciana impremta de Benito Monfort l'any 1884. 

I des d'un segle a aquesta part, tampoc cap autoritat ha pretès ni suprimir ni modificar el Tribunal de les Aigües; tots els Governs que en el segle XIX ha tingut Espanya; la I República; els Governs que la van seguir; el Govern autoritari del General Primer de Ribera, la II República o els anys del Govern del General Franco, no han fet sinó respectar tots l'existència, independència i autoritat del Tribunal. Més encara, diríem confirmant aqueixa existència i aqueixa autoritat. Com ha ocorregut en establir-se la democràcia a Espanya. 

Publicat a: Valencia TV

Traducció: Softvalencià

Entrega de la Medalla al Mérito de la Abogacía Valenciana a la Associació de Juristes Valencians

#EstáPasando Acto de entrega de la Medalla al Mérito de la Abogacía Valenciana a la Associació de Juristes Valencians @AJV_VAL @_Juan_Tortajada - José Ramón Chirivella #Abogacia pic.twitter.com/lfs4uKERan

— CVCA (@CVCA_Abogacia) 8 de novembre de 2018

En la sede del @ICAV_abogados, asistiendo al acto de entrega de la Medalla al Mérito de la Abogacía, por el @CVCA_Abogacia a la @AJV_VAL. Enhorabuena pic.twitter.com/OfL3MXoNfB

— MªJosé F.San Segundo (@MJFSanSegundo) 8 de novembre de 2018

Fent costat a l'@AJV_VAL al seu reconeiximent oferit per @CVCA_Abogacia a la seua faena de recuperació del #DretForalValencià, junt els amics @juanviperezaras i @NatxoTemino #EntreTotsDV pic.twitter.com/bofH2ZwI63

— Lluís Bertomeu (@lluisbertomeu) 9 de novembre de 2018

🕧 El Secretari Autonòmic de @GVAjusticia, @ferranpuchades, assisteix hui a les 18:00 h. al lliurament medalla al mèrit en l'advocacia a l'associació de juristes valencians @AJV_VAL @ICAV_abogados. València.

— GVA Justicia (@GVAjusticia) 8 de novembre de 2018

Els Demòcrates acompanyarem als presidents de @AJV_VAL José Ramón Chirivella i @CVCA_Abogacia @_Juan_Tortajada a l'entrega de la medalla al Mèrit de l'Advocacía de la Comunitat Valenciana #DretForalValencià #EntreTotsDV pic.twitter.com/kp4HZGEOZQ

— Demòcrates Valencians (@DemocratesVAL) 9 de novembre de 2018

L'Advocacia premia a Juristes Valencians pel seu treball per a la reintegració del dret civil valencià

L'acte de lliurament de la “Medalla al Mèrit de l'Advocacia de la Comunitat Valenciana” tindrà lloc aquesta vesprada en la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València

L´Associació de Juristes Valencians, rebrà avui la “Medalla al Mèrit de l'Advocacia de la Comunitat Valenciana” en solemne acte que tindrà lloc en la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València a les 18 hores. Es tracta de la tercera medalla que concedeix el Consell en la seua història i la primera que rep una entitat aliena als propis Col·legis. 

A l'acte, que comptarà amb representants del Consell i dels Col·legis d'Advocats de la Comunitat Valenciana al més alt nivell, han confirmat assistència representants de les entitats de la societat civil ( sindicats, empresaris, universitats, …) que al llarg d'aquest temps s'han adherit a la reivindicació promoguda per Juristes Valencians per la reintegració del dret civil valencià. 

Participaran també representants institucionals dels grups amb representació en Les Corts, que el passat 24 d'octubre van aprovar per aclaparant majoria la proposició per a la modificació constitucional que permeta reintegrar la competència, de les Diputacions Provincials i dels 350 ajuntaments que han secundat la moció. 

Des de Juristes Valencians es valora i agraeix aquest reconeixement del Consell, i s'aprofita l'efemèride per a reconèixer el suport institucional i de la societat civil en la seua lluita per a aconseguir la reintegració de la competència, i es posa l'èmfasi en l'obligació que des del dia 24 d'octubre tenen els Diputats i Senadors valencians en el Congrés per a portar a bon terme una modificació de la Constitució que permetrà recuperar una competència prevista en l'Estatut i reintegrar l'autogovern perdut fa dos anys que limita greument drets dels ciutadans en matèria successòria i de dret de família.. 

Juristes Valencians, considera que per legitimitat democràtica ara és el moment que els valencians corregim un greu greuge comparatiu enfront dels altres territoris amb dret foral, per resultar inaudit en ple segle XXI que el Decret de Nova Planta -basat en el dret de conquesta- seguisca vigent en la mesura que impedeix el desenvolupament d'un dret civil propi útil per als ciutadans. 

En aquest sentit José Ramón Chirivella, President de Juristes Valencians ha instat a les forces polítiques a complir la voluntat del poble valencià i aprofitar la reforma constitucional anunciada pel Govern per a limitar l'abast dels aforamients de diputats, senadors i ministres per a simultàniament tramitar la modificació tècnica de la Constitució per a recuperar els drets civils dels valencians, davant el gran respatler civil, polític i municipal que implica aquesta reivindicació estatutària. 

Publicat a: Capital Radio CV

Traducció: Softvalencià

La Abogacía premia a Juristes Valencians por su trabajo para la reintegración del derecho civil valenciano https://t.co/v9ljbWxbH7 @AJV_VAL

L'Advocacia premia a Juristes Valencians pel seu treball per a la reintegració del dret civil valencià https://t.co/v9ljbWxbH7

— CVCA (@CVCA_Abogacia) 8 de novembre de 2018

Carta oberta a Sa Majestat Felipe VI

Carta de l'Associació de Juristes Valencians en ocasió de la seua visita a Fira València

Foto: EFE.

10/05/2017:

Majestat: En ocasió de la seua estada entre nosaltres per a commemorar el centenari de la fundació de la Fira de València, l'Associació de Juristes Valencians vol fer-li partícip de la reivindicació en pro de la recuperació del Dret Civil Valencià després de les recents sentències del Tribunal Constitucional que anul·len les lleis civils aprovades per la Generalitat en matèria de Dret de Família. 

És una reivindicació que, com la Monarquia, conjumina tradició i modernitat, i que explica en aquest moment amb el respatler de 190 municipis de tota la Comunitat Valenciana, representatius de més de quatre milions de valencians, a més de la Generalitat, les tres Diputacions Provincials, Universitats, Col·legis d'Advocats, Sindicats, i moltes altres institucions de la societat civil. 

Encara que l'Espanya d'avui gens té a veure, feliçment, amb la qual va assistir al final de la Guerra de Successió i a l'entronització de la dinastia borbònica, els valencians seguim assenyalats per una de les conseqüències que van tenir els Decrets d'abolició dels Furs de 1707 per als territoris de la Corona d'Aragó: la pèrdua del nostre Dret Privat, no remeiada per la posterior i immediata recuperació que sí va beneficiar a altres regnes de la mateixa Corona. 

Coneix perfectament V.M. que, no obstant açò el desiderátum gadità de 1812, la codificació civil no va ser capaç a Espanya d'il·luminar un codi únic per a tota la Monarquia, i que des de la Llei de Bases de 1888 fins a la pròpia Constitució de 1978, la legislació civil espanyola ha sigut sempre 'Comuna i Foral'. 

Les circumstàncies concretes que han acompanyat el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies han fet que les antigues especialitats forals hagen donat pas a vertaders Drets Civils Autonòmics que, quan han sigut aprovats amb respecte i lleialtat a la Constitució, constitueixen una riquesa col·lectiva, fruit del pluralisme que la nostra Carta Magna col·loca entre els valors superiors de l'ordenament jurídic. 

En aqueix context, els valencians modifiquem el nostre Estatut l'any 2006, votat favorablement en Els Corts Valencianes i en les Corts Generals d'Espanya, posant l'accent principalment en la competència legislativa civil de la Generalitat (art. 49.1.2º), que havia d'exercir-se “a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza” (Disposició Transitòria Tercera). Aquests preceptes, mai impugnats, van legitimar a la Generalitat per a dictar tres lleis (de règim econòmic matrimonial, parelles de fet formalitzades i custòdia compartida) que el Tribunal Constitucional ha anul·lat per sengles sentències de l'any 2016, amb l'argument que aqueixa competència, al marge del que diuen els citats preceptes estatutaris, no pot venir referida sinó al dret foral vigent al temps de l'entrada en vigor de la Constitució, que para nosaltres era suposadament el consuetudinari en matèria agrària. Aqueix criteri del Tribunal, no unànime —les Sentències compten amb un Vot Particular— i jurídicament molt discutible, ha donat lloc a una nova “abolició foral”, eliminant lleis molt bé rebudes per la societat valenciana i, en algun cas (com la custòdia compartida), vivament anhelades per determinats sectors. A partir d'ací, es cercena tota possibilitat d'expandir aqueixa legislació a altres àmbits, com el successori, en els quals nostra antiga regulació foral, degudament actualitzada, podria donar solucions desitjades pels ciutadans i objectivament convenients, per exemple, per al teixit empresarial –fonamentalment empresa familiar— que està en l'origen del fenomen firal al que V.M. honra ara amb la seua presència. 

Per a un Monarca constitucional que, no obstant açò la continuïtat amb els seus predecessors, reclama la seua legitimitat del principi democràtic que sosté la pròpia Constitució i no directament del principi dinàstic que ho vincula amb la Història, no ha de passar inadvertit que als valencians se'ns ha privat d'aquesta competència per circumstàncies tan poc rellevants en un Estat democràtic com no haver sigut agraciats amb la devolució dels Furs per la Monarquia Absoluta, ni tenir aprovada una Compilació per la dictadura franquista. I és que aqueixos dos fets són els que expliquen que, al temps de l'entrada en vigor de l'actual Constitució, no comptàrem amb un dret foral escrit vigent. Comprenga vostè el nostre malestar, com a valencians, demòcrates i juristes, quan comprovem que açò s'anteposa a la voluntat majoritària d'un poble, canalitzada per les seues Institucions i cristal·litzada en un text estatutari, no recorregut per inconstitucional, que finalment queda buit de contingut per una interpretació jurisprudencial que ha de ser qualificada, sense ambuts, com l'última ranera d'aquells decrets abolicionistes. 

L'Associació ha impulsat, entre els partits polítics amb representació en Els Corts Valencianes, una proposta de reforma constitucional que hauria de ser innecessària i es limita a arreplegar la doctrina dels Vots Particulars que acompanyen a les referides sentències. És una reforma que no pretén trencar cap unitat —li'l diem a un Rei que és símbol de la unitat i permanència de l'Estat— sinó equiparar a la Comunitat Valenciana amb altres territoris que, des de sempre, han vist reconeguda aquesta competència i l'han exercit donant lloc a aqueixos vertaders Drets Civils Autonòmics dels antics territoris forals. 

Coneixem l'estatut constitucional de la Monarquia, i no pretenem cap ingerència de V.M. en assumptes que són responsabilitat de les forces polítiques o entren en l'àmbit de la competència dels Tribunals. Però sabem que les opinions del Rei són, com s'ha escrit, una mica més que consells i una mica menys que ordres, i que la funció arbitral i moderadora que la Constitució li reserva, tant més útil com menys es veja, pot resultar essencial per a impulsar, canalitzar o desbloquejar segons quins assumptes o qüestions. 

Aquest pot semblar un assumpte menor, però al marge que para nosaltres, els valencians, no ho siga, té una dimensió especialment rellevant en temps de crisi de legitimitat, i en particular de legitimitat constitucional: demanem a V.M. que faça valdre la previsió de l'art. 56 de la CE a fi de “arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions”, perquè siga capaç d'arbitrar o intervenir, amb les forces polítiques d'àmbit estatal i autonòmic, en la cerca d'una solució benvolguda pel poble valencià dins del seu anhel de legítim i ple autogovern. 

No és aquesta una qüestió que li puga resultar nova. Fa ja tres anys, diverses entitats es van dirigir a V.M. amb una sol·licitud semblant i, en la seua resposta, el Cap de la Casa Real va afirmar que “qualsevol legalitat establida en el passat, que poguera tenir un sentit discriminatori o limitador de l'autogovern valencià, ha sigut, sens dubte, superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià”. Doncs bé, molt ens temem que en la pràctica, no ha sigut així, i malgrat els intents superadors del nostre Estatut vigent, s'ha imposat una interpretació constitucional que és hereva d'aquells Decrets i continua discriminant i limitant l'autogovern valencià. 

La nostra pretensió és evitar que, per criteris discutibles (en aquest o en un altre àmbit), es tire fóra de la Constitució als quals volem estar dins, o que s'atempte contra la unitat amb un *uniformismo imposat que mata el pluralisme del que aqueixa unitat ha de nàixer. 

Amb respecte... 

Subscriuen aquesta carta els següents membres de l''Associació de Juristes Valencians: Juan Añon Calvete, Advocat; Federico Arnau Moya, Professor de Dret Civil de la UJI; María del Carmen Boldó Roda, Catedràtica de Dret Mercantil de la UJI; José Bonet Navarro, Catedràtic de Dret Processal de la UV; José-Ramón Chirivella Vila, Advocat; Vicente Clemente Torres, Advocat; José Luis Espinosa Calabuig, Advocat; Lorena Ferrandis Navarro, Advocada; Luis Miguel Figuera Lujan, Advocat; Joaquin Ivars Ruiz, Advocat; Francisco Javier Palao Gil, Professor d'Hª del Dret de la UV; Javier Plaza Penades, Catedràtic de Dret Civil UV; José-Maria Riera Ruperez, Enginyer de Camins; José Soriano Poves, Advocat; Angels Escoin, Advocada; Maria José Bodi, Advocada; José Morgan García, Advocat; José-Antonio Perez Vercher, Advocat.

Publicat a: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià