El periple per recuperar el dret civil valencià viu aquest dimecres un dia crucial. Les Corts Valencianes tenen previst aprovar una proposició de llei que insta el govern espanyol a modificar la Constitució per tal de poder legislar en aquesta matèria. A partir d'avui, la pilota estarà en el sostre del Congrés dels Diputats.
 |
| Personalitats de la societat civil amb el president de les Corts, Enric Morera, l'anterior legislatura. Aleshores, la petició de les Corts per reformar la Constitució s'estroncà per l'avançament electoral valencià. |
Aquest dimecres el País Valencià farà un pas decisiu per recuperar el seu dret civil. Les Corts Valencianes aprovaran una proposició de llei que insta el Congrés a impulsar una reforma de la Constitució que valide l'existència del dret civil valencià. La reforma hauria de permetre, segons l'Associació de Juristes Valencians, legislar en matèries que fins ara han estat objecte de conflicte entre el País Valencià i l'Estat, alhora que situaria el País Valencià al nivell d'altres autonomies que com ara Catalunya, Balears, Aragó o Navarra sí gaudeixen d'un dret civil propi. Previsiblement, PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem votaran a favor de la reforma constitucional a les Corts. Vox votarà en contra. Més dubtes hi ha sobre la posició de Ciutadans: la direcció nacional ha imposat un 'no' que molts diputats valencians no comparteixen. «El que perseguim és recuperar un autogovern que ens ha estat amputat», explica José Ramón Chirivella, de l'Associació de Juristes Valencians.
No s'ha de perdre de vista que la de la recuperació del dret civil valencià ha estat una història tortuosa. La reforma de l'Estatut valencià de 2006 havia d'aplanar, en principi, el camí per recuperar el dret propi dels valencians. A partir d'aquella reforma, les Corts Valencianes, encara en temps de l'hegemonia del Partit Popular, van aprovar tres lleis: la llei sobre règim econòmic matrimonial; la llei sobre les unions de fet; i la llei de custòdia compartida. Totes tres, però, foren impugnades pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, en considerar que les Corts Valencianes havien envaït competències pròpies de l'Estat. El 2016 el Tribunal Constitucional va donar la raó al govern espanyol. Tres sentències consecutives sepultaven l'esperança valenciana d'ampliar la seua potestat legislativa.
Fou un colp dur per a la Generalitat, i també per a l'Associació de Juristes Valencians, que des de 2013 batalla pel reconeixement del dret foral valencià. Una mena de Nova Planta 2.0, tal i com en aquest mitjà va explicar Moisés Pérez. «La ponent de la primera de la sentència, relativa al regim econòmic matrimonial fou Encarna Roca, una jurista catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia treballat per 'constitucionalitzar' el dret civil català. Tanmateix, fou inflexible amb els valencians», es lamenta José Ramón Chirivella, qui lamenta que el Constitucional optara per «aplicar la visió més restrictiva». «No podem tenir una autonomia de primera si no tenim capacitat de desenvolupar el nostre dret civil», afegeix.
Així les coses, tant l'Associació de Juristes Valencians com la mateixa Generalitat consideren que l'opció més viable per poder recuperar finalment el dret civil valencià és impulsar una modificació de la Constitució. «Cal una modificació tècnica, no una reforma», puntualitza Chirivella. Les Corts aspiren que el Congrés impulse un canvi en la carta magna per incorporar un nou paràgraf en la disposició addicional segona que permeta que tots els territoris que històricament hagen tingut dret civil propi el puguen desenvolupar i actualitzar. L'Associació de Juristes Valencians ja va treballar-hi durant tota la legislatura passada a les Corts, però la convocatòria d'eleccions anticipades va estroncar el procediment parlamentari. «El març de 2019 les Corts hi haurien d'haver donat llum verda, però l'avançament electoral va interferir-hi. Ens vam quedar amb la mel als llavis», lamenta Chirivella, qui recorda que 465 ajuntaments (de 542 que hi ha al País Valencià) han donat suport a aquesta iniciativa legislativa.
Amb la previsible aprovació de la proposició de llei avui a les Corts, la pilota passarà al sostre del Congrés. I és en aquest punt on s'obren molts interrogants. Donaran els partits majoritaris ales a aquesta petició valenciana, tenint en compte la seua aversió tradicional a abordar una modificació de la Constitució? Al capdavall no s'ha de perdre de vista que d'ençà de la seua aprovació, el 1977, només han tirat endavant dues reformes. Això per no parlar de la falta de rapidesa a l'hora d'aprovar iniciatives que singularitzen la posició valenciana: van caldre set anys perquè el Congrés aprovarà l'anomenada clàusula Camps, una disposició addicional perquè les inversions de l'Estat al País Valencià siguen equivalents al seu pes demogràfic.
Per tal de reformar la carta magna hi ha dues opcions: la reforçada, per a la qual calen dos terços dels vots del parlament espanyol i que, una volta aprovada, requeriria la dissolució de la cambra i la convocatòria d'unes noves eleccions; i la normal, per a la qual es requereixen tres cinquenes parts de l'hemicicle. La via de reforma a la qual aspiren els valencians és aquesta segona. «Som optimistes. Confiem que tots els parlamentaris valencians s'impliquen. Aquesta no és una demanda nostra particular, sinó una demanda de la societat civil valenciana i del municipalisme», explica Chirivella, qui confia en resoldre aquesta petició durant aquesta legislatura. «El que reclamem -afegeix – no és a recuperar un dret antiquat, sinó a poder legislar amb perspectiva moderna i consens social».
Orfes legislatius
La recuperació del dret civil hauria de posar punt final a una situació anòmala: el País Valencià és l'única autonomia que va tenir un dret civil propi en el passat però no pot legislar en la matèria en l'actualitat. La potestat que ara es reclama està ancorada en l'existència dels Furs, això és el conjunt de normes de vida comú que el rei Jaume I va donar a la ciutat de València quan la va conquerir i que va estendre a tot el Regne de València. Foren, de fet, el primer text legal fet a partir del dret romà i regulaven qüestions tan diverses com ara les relacions jurídiques en el matrimoni o la compravenda de camps de cultius. Entre els segles XIV i XVII el corpus legal van augmentar amb la incorporació de nous quaderns de furs que aprovaren les Corts Valencianes. Tingueren vigència fins a 1707, quan el rei Felip V eliminà, a través del Decret de Nova Planta, tot el dret civil dels valencians.
En la segona meitat del segle XX pràcticament tots els territoris que havien tingut un dret foral propi van poder recuperar-lo. El franquisme va reconèixer la possibilitat de recuperar el dret civil propi a Catalunya, Balears i Navarra, després que les classes dirigents d'aquests territoris ho exigiren. Però no al País Valencià on no fou fins a la dècada dels 80 quan aquesta qüestió es posà a sobre de la taula. L'Estatut d'Autonomia del 1982, de fet, incorporava en cinc articles la potestat de les Corts per recuperar, actualitzar i modificar el dret civil valencià, per bé que el govern de Joan Lerma arraconà la qüestió.
Escrit per: Violeta Tena
Publicat a: El Temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada