València, Ducat d'or.
Extraordinàriament rara, l'altre exemplar conegut està en la Col·lecció del Banc de València
COLECCIÓN ISABEL DE TRASTÁMARA, vol. IX— AUREO & Calicó (@aureocalico) December 5, 2018
13/12/18, 16H
LOTE 1350
Valencia. Ducado. Extraordinariamente rara, el otro ejemplar conocido está en la Colección del Banco de Valencia. EBC-.
Est. 50.000€. Salida 30.000€. pic.twitter.com/ZgUynT6BCg
ITÀLIA, Venècia. del Dogo (Dux en llatí) Michele Steno. 1400-1413.
Dimensions i pes de la moneda (21 mm, 3.50 g).
Sant Marc a la esquerra, portant una banderola i agenollat el Dogo.
A la esquerra: S(anctus) M(arcus) VANET[iae] (Marca Santa de Venècia)
dreta: MICAEL STEN (nom del Dogo).
Crist que està de front, fent la benedicció amb els Evangelis, envoltat per l'halo el·líptic que conté nou astres.
Al voltant SEU T[ibi] XPE (Christe) DAT[ens] Q[uem] T[u] REGIS ISTE DVCAT[ens]
Moneda d'or d'ortitge venecià el seu gran prestigi va fer que fóra molt imitat.
El rei Joan II d'Aragó va fer batre per primer cop ducats d'or (ducat joaní) a Saragossa i a València i el seu fill Ferran el Catòlic generalitzà l'encunyació de ducats a tots els seus reialmes de la Corona d’Aragó. El ducat tenia el mateix valor que la moneda homònima veneciana. D'alta llei (23,75 quirats), la seva estampa varià d'un país a l'altre.
Amb Joan II i Ferran II, el regne d'Aragó abandonà l'exclusivitat del diner de billó per passar a encunyar rals d'argent i ducats d'or. L'any 1479 Ferran el Catòlic introduí el ducat a Castella, on la moneda d'or encara era ancorada en els patrons metrològics àrabs. La reforma del 1497 introduïa a Castella les concepcions monetàries carolíngies vigents a la Corona d'Aragó.
Amb els Reis Catòlics es va iniciar l'homogeneïtzació del sistema monetari peninsular. El ducat d'or espanyol té un pes de 3,6 g (llei 23 3/4 de quirat), és la moneda unitària d'or (mig dobló) i va ser la unitat de compte durant els segles XVI i XVII. Va ser encunyat per primera vegada pels Reis Catòlics, amb el nom d'Excelente de Granada, nom que després va passar a ducat i, segons el «Cuaderno de Ordenanzas de la labor de las monedas», també conegut com la «Reial Pragmàtica de Medina del Campo» de 13 de juny de 1497, equival a 11 rals i 1 maravedí, o bé 375 morabatins.
El 1537 es va introduir l'escut, una nova moneda d'or de menys pes i llei que el ducat, que passava a tenir una llei de 22 quirats, amb la finalitat d'igualar la moneda d'or castellana a la d'altres països i evitar la seva fugida a l'exterior. Aquesta moneda corresponia a 350 maravedís, de manera que el ducat va deixar d'encunyar-se i es va convertir en moneda de compte, tot i que va seguir circulant. Luis de Góngora y Argote en el seu poema «Verdad, mentira» en fa esment satíricament, juntament amb altres monedes de l'època, per subratllar el poder corruptor dels diners:
"Cruzados hacen cruzados,
escudos pintan escudos,
y tahures muy desnudos,
y tahures muy desnudos,
con dados ganan condados,
ducados dejan ducados,
y coronas Majestad.
¡Verdad,
verdad!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada