L'aprovació en 1982 de l'Estatut d'Autonomia va establir els elements constitutius i identificatius de la Comunitat (denominació, territori, llengües, bandera i himne) i els principis que regeixen la política social i econòmica.
La supressió en 1707 de la Generalitat Valenciana per mitjà del Decret de Nova Planta aprovat per Felipe V va ser el punt i final d'una institució sorgida amb un objectiu fiscal i que, malgrat anar adquirint a poc a poc majors competències, va acabar entrant en decadència en el segle XVII coincidint amb l'arribada de l'absolutisme a Espanya i en la resta d'Europa.
Amb el Decret de Nova Planta, el Regne de València es va quedar sense institucions que la representara.
Amb l'aprovació de la Constitució espanyola en 1978, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana es configura en la continuació jurídic-política de la personalitat pròpia i diferenciada que el Rei Jaime I va voler atorgar al Regne de València amb la promulgació del Llibre dels Furs en 1261.
L'Estatut és l'expressió de la identitat històrica i de l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat i regió. L'Estatut pel qual s'estava treballant tenia l'objectiu de reconèixer a la Comunitat Valenciana no solament amb un àmbit màxim de competències sinó també amb una estructura institucional plena en configurar un sistema parlamentari amb tres institucions bàsiques: Els Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat i el Consell, al mateix temps que constituïa l'actualització de la singular i autèntica personalitat del poble valencià amb unes característiques històriques i culturals pròpies.
En opinió de José Castillo, autor d'una tesi doctoral sobre la primera Generalitat, el període de la Transició a Espanya «va engegar la recuperació de les antigues institucions, encara que en realitat el paral·lelisme amb l'Administració actual és el nom i poc més».
De fet, segons matisa José Castillo, la Generalitat abolida en 1707 no tenia president ni consellers, era un òrgan col·legiat amb una funció quasi exclusivament fiscal. Gràcies a aqueixa funció podia influir en el rei. No obstant açò i en comparació de la institució d'avui dia, no era un Executiu regional i no s'encarregava d'executar el que emanava de les Corts del Regne de València.
D'aquesta manera, l'Estatut d'Autonomia de 1982 va ser la primera vegada, des de l'abolició dels Furs de València amb els decrets de Nova Planta (1707), que la Comunitat Valenciana tenia capacitat d'autogovern. La promulgació de l'Estatut, mitjançant la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, va ser publicada el 10 de juliol en el Butlletí Oficial de l'Estat, a la qual, per a perfecció constitucional del sistema competencial es va solapar, dies més tard la Llei Orgànica de Transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal, coneguda com LOTRAVA, que va permetre equiparar la Comunitat Valenciana a les comunitats autònomes que van accedir per la via de l'article 151.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, com a norma institucional bàsica, estableix els elements constitutius i identificatius de la Comunitat (denominació, territori, llengües, bandera i himne), així com els principis que regeixen la política social i econòmica. La declaració de l'oficialitat de l'idioma valencià i del castellà s'acompanya del reconeixement del dret d'ús d'ambdues i l'especial protecció i respecte a la recuperació de l'idioma valencià.
Després de la reforma de 2006 es va introduir la referència a la identitat diferenciada com a «nacionalitat històrica» de la Comunitat Autònoma dins de la unitat de la nació espanyola; incorporant també la referència als valors de la Unió Europea concretant el contingut de la condició política de valencià; l'aplicació del Dret Civil Foral valencià i la realitat dels ciutadans de la Unió Europea residents a la Comunitat Valenciana.
En relació amb la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, açò és el valencià, es fa esment exprés en el nou article sisè a la Acadèmia Valenciana de la Llengua com a «Institució normativa de l'idioma valencià».
A més, i amb caràcter innovador, després de la reforma de 2006, apareix a continuació un nou Títol II sota la rúbrica «Dels Drets els Valencians i Valencianes» que fa referència tant als drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola com en l'Ordenament de la Unió Europea i els instruments internacionals de protecció dels mateixos.
Entre altres qüestions noves, es contempla específicament el dret a l'aigua de qualitat i a l'aprofitament dels excedents d'altres conques d'acord amb la Constitució i la legislació estatal, drets del sector agrari valencià, de la protecció del medi ambient i al desenvolupament de polítiques actives d'infraestructures i el compromís d'elaborar una Llei-Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
L'Estatut d'Autonomia també s'ocupa del conjunt d'institucions d'autogovern de la Comunitat que constitueixen la Generalitat: Els Corts, el President, el Consell i les altres institucions que determina l'Estatut (veure següents articles): Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, El Consell Valencià de Cultura, Consell Jurídic Consultiu, Comitè Econòmic i Social, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Agència Valenciana Antifrau.
Font: Diari Información
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada