L'associació de juristes ha sumat ja a la seua reivindicació a 243 ajuntaments, societat civil i Consell per a reclamar una reforma constitucional
La unanimitat no està assegurada en les Corts
Fa ara dos anys que l'Associació de Juristes Valencians (AJV) va impulsar una campanya entre institucions, ajuntaments i associacions per a reivindicar la competència valenciana per a legislar en Dret Civil, una qüestió que avala l'Estatut reformat en 2006, però que ha deixat sense efecte pràctic el Tribunal Constitucional amb les seues sentències a les lleis valencianes de règim econòmic matrimonial, de relacions familiars (custòdia compartida) i d'unions de fet.
La campanya ha sigut realment un èxit. S'han sumat 243 ajuntaments (a data de març del 2018) que representen a més de quatre milions de valencians, el 85% de la població; la pròpia Generalitat, que ha inclòs la demanda en la seua proposta de reforma constitucional, sindicats, universitats i una trentena d'associacions que cerquen posar el focus sobre l'assumpte en ple debat de reforma constitucional.
Iniciativa en les Corts
La passada setmana, l'AJV i representants de la societat civil van portar a les Corts el text que proposen per a la seua inclusió en la reforma constitucional i que permetria garantir la plenitud de l'Estatut en matèria de Dret Civil, com a País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó, Balears o Galícia, que sí van compilar el seu dret històric abans de la Constitució de 1978, una cosa que els valencians no van fer. El text crida als partits a assumir aquesta petició de reforma i a aprovar-la abans del 25 d'Abril, data en què es commemora la derrota d'Almansa (1707) que va suposar perdre els furs.
El que es reclama en definitiva és la inclusió del següent paràgraf en la Constitució: «La competència legislativa civil de les comunitats autònomes assumida en els seus propis Estatuts s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric conforme als valors i principis constitucionals».
«No anem a rescatar mòmies»
«No se cerca rescatar cap mòmia històrica sinó la defensa d'un dret privat que siga modern, útil, proper i social», assegura el president de l'AJV, José Ramón Chirivella, que destaca el recent suport del president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, que va defensar en la seua intervenció en la comissió de reforma territorial del Congrés que se cerquen les solucions legislatives adequades per a acabar amb el greuge als valencians. Una modificació que, segons l'AVL, revitalitzaria l'Estatut que ha quedat en el límbo jurídic respecte al tema.
També la reforma constitucional és l'alternativa proposta per la Comissió de Codificació Civil valenciana. El professor d'Història del Dret, Javier Palao, és taxatiu: «No pot ser que a hores d'ara continuen en vigor els decrets de Nova Planta (1707); no pot ser que els governs de mitjana Espanya puguen legislar en Dret Civil, i els valencians no i no pot ser que la Constitució reconega i empare uns drets històrics i negue i destruïsca a través del Tribunal Constitucional uns altres quan un senzill canvi constitucional ho solucionaria», assegura l'expert.
A favor però amb matisos
De moment, en les Corts sembla que la majoria de partits se sumarà amb entusiasme. Compromís no té dubtes i la posició del Partit Popular també és favorable. «El PP sempre ha estat amb el Dret Civil, que vam perdre per atzars històrics, però la legitimitat sempre l'hem tingut», assenyala la diputada María José Ferrer San Segundo. Entre els socialistes valencians, la posició final també serà de suport, però açò no lleva que internament s'escolten veus que creuen que el dret foral està superat.
Dubtes en Ciutadans
Però Ciutadans no té clara la seua posició. El grup, que sol comunicar-se amb Madrid abans de prendre una decisió en temes complicats, no ha pres una decisió. No obstant açò, el diputat Emigdio Tormo recorda que en l'ADN del seu partit està la uniformitat i que tots els ciutadans espanyols tinguen la mateixa llei i la mateixa seguretat jurídica.
Podemos, per la seua banda, defensa una reforma constitucional de màxims, una vertadera modificació concorde al segle XXI i als nous drets socials i no una ancorada en els drets forals de determinats territoris, que en ocasions serveixen com a arma de pressió política, segons la diputada Fabiola Meco, que considera que seria massa optimista pensar que es pot realitzar una reforma de la Constitució per a incloure una competència valenciana.
El PP ja va conrear amb passió el dret foral en temps de Francisco Camps, encara que totes les lleis van acabar rebutjades pel Constitucional. Aquelles normes també van estar envoltades de polèmica fins i tot entre un bon nombre de juristes que sostenen que l'actual Codi Civil espanyol és molt més avançat i adaptat a les modernes realitats socials que el dret valencià en cas que es recuperara.
Sempre que les Corts han legislat sobre aquesta qüestió ho hem empitjorat, opinen fonts socialistes, que afigen que queda molt bé demanar-ho per a no ser menys que altres territoris, però defensen que els valencians ja porten 300 anys regulats per un dret modern mentre les comunitats amb dret foral van a trompades per a adaptar el seu. Són els pros i els contres d'una reclamació ancorada en els furs però que està de plena actualitat.
Autor: Carlos Alós
Publicat a: Levante EMV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada