Setembre és el mes en el qual comencen a produir-se les primeres compres de collites de taronges de la modalitat a pes. Per contra la clàssica modalitat a pes en la qual el comerciant comprava tota la collita a una miqueta alçat, quan la taronja estava encara en flor o tenia escassa grandària, quasi que ha desaparegut dels nostres camps. La venda de taronja en les últimes dècades del segle passat era sempre motiu d'alegria en les cases dels pagesos. Encara m'acorde de les paraules del meu avi «fill, la taronja és or».
No cal ser economista per a saber que són vàries les causes que han fet que els preus de les taronges estiguen per terra, açò sí, només per al propietari, ja que en premsa aquesta setmana llegia que en les grans superfícies la gran majoria de productes hortofrutícoles multiplicaven el seu preu per 5. En primer lloc, podríem parlar de la gran plantació que es va produir fa anys, per part de comerciants d'ací, de grans extensions a Andalusia i fins i tot al Marroc i Algèria. També ha sigut un gran problema l'excessiva concentració de taronja a principis de campanya amb varietats com la archiconoguda clemenules. També ha fet molt de mal e que en les grans superfícies s'en venen taronges a preus per sota de cost, de manera que la taronja es veu pel consumidor com un producte de saldo i no com una fruita de qualitat com es mereix.
Un altre factor perjudicial ha sigut que les companyies dedicades a la distribució de fruites són molt poques i entre elles poden acordar preus de compra encara que aquesta pràctica, el conegut càrtel, estiga així mateix prohibida. També ha descendit moltíssim el nombre de comerços que es dediquen a la compra directa a l'agricultor amb la qual cosa aquest el té més difícil per a cercar un comprador adequat. Estic segur que a algun dels lectors que estiga versat en matèria citrícola se li ocorren altres causes, però cap ha sigut tan nociva per a l'agricultor com la coneguda «venda a resultes o a comercialitzar», que malgrat estar prohibida se segueix practicant per molts comerciants desaprensius.
En la venda «a resultes» el comerciant li compra la collita a l'agricultor sense oferir-li un preu cert, de manera que quan acabe la campanya ja li dirà a quant li la paga. És veritat que aquest sistema imita el que fan les cooperatives amb els seus socis, però amb la diferència que allí són molts els que poden fiscalitzar com es pot calcular el preu final. En la venda a resultes, tot són obscurantismes, ja que el preu final s'ha de calcular mitjançant la denominada «liquidació» ,que consisteix en una operació comptable en la qual del preu obtingut pel comerciant es descomptaran totes les despeses que li ha ocasionat la comercialització de la taronja així com el marge de benefici del comerciant. Tot l'anterior suposa que com molt ràpid l'agricultor cobrarà a final de la temporada de la taronja, la qual cosa en ocasions suposa que hagen passat diversos mesos des de la data de recol·lecció.
En 2013, en aquest mateix Fòrum, en ocasió de la publicació de la Llei Valenciana de Contractes Agraris, vaig publicar un article en el qual deia que aquesta modalitat de venda quedava totalment prohibida i que passaria a ser història. Ara, cinc anys després, he de reconèixer que em vaig equivocar i que han sigut molts els empresaris que s'han burlat de la llei i tornen a utilitzar els contractes orals per a comprar a resultes, de manera que així ja no queda constància alguna de la il·legalitat per ells comesa. En aqueix mateix any 2013 també es va aprovar una llei estatal, la de la Cadena Alimentària, que emprada de forma complementària amb la valenciana permeten que a les empreses que compren a resultes se'ls puga imposar multes, al mateix temps que l'agricultor una vegada anul·lada la venda a resultes (per un jutge evidentment) pot aconseguir que la collita se li pague a un preu raonable, el que marque l'Observatori de Preus dels Productes Agroalimentaris de la Comunitat Valenciana.
Quant a les denúncies aquestes es poden efectuar –de forma totalment anònima– davant l'Agència d'Informació i Control Alimentaris, coneguda com AICA, que enviarà als seus inspectors als magatzems que continuen amb la pràctica de la venda a resultes. És normal que els xicotets agricultors els cause rebuig l'haver d'enfrontar-se a les poderoses empreses compradores, però des de les cooperatives que venen les seues taronges als tradicionals comerços, sí que es podrien utilitzar els recursos que proporciona la utilització combinada de la norma estatal i autonòmica, per a acabar amb tan nociva pràctica.
Benvolguts agricultors com m'agradaria no haver de parlar més des d'aquest Fòrum sobre la injusta compra a resultes.
Autor: Federico Arnau
Publicat a: Levante EMV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada