Per què Ciutadans és l'únic partit que votarà en contra de recuperar els furs valencians?

PSPV-PSOE, PP, Compromís i Podem s'uneixen en un acord històric per a sol·licitar una Proposició de Llei de Reforma Constitucional que òbriga la porta al dret civil valencià 

Acord en Corts Valencianes per a demanar Proposició de Llei de Reforma Constitucional per a recuperar els furs valencians (LVD)

Les Corts Valencianes han arribat a un acord històric, que frega el consens, respecte als furs del poble valencià. Forces d'ideologies molt diverses com són PSPV-PSOE, PP, Compromís i Podem, han conformat un bloc per a sol·licitar una Proposició de Llei de Reforma Constitucional que òbriga la porta a recuperar el Dret Civil valencià dos anys després que el Tribunal Constitucional (TC) ho tombara per un recurs del govern central, llavors liderat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Només un partit s'ha quedat al marge, Ciutadans. Per què? 

Una mica de context. Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià en 2006 que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià. També preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Amb el suport de PP i PSOE en Corts i Congrés dels Diputats, es va portar avant. Es van aprovar tres lleis (règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) fins que Zapatero, en guerra amb el PP valencià, va presentar uns recursos que després va mantindre el ‘popular’ Mariano Rajoy. I va derivar que el TC va anul·lar les tres en 2016. 

Felip V de Borbó va abolir els furs en 1707 

El dret civil, del que gaudeixen altres territoris com Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears, se li veta a la Comunitat Valenciana per una lliure interpretació de la Constitució. És terra de furs històrics, ja que els van tindre des del segle XIII fins a 1707, quan el primer Borbó d'Espanya, Felip V, els va abolir. La Carta Magna, en el seu article 149.1.8é, diu que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. L'equiparació entre “existeixen” i “vigents” és el que va permetre a un jutge tombar aquesta part de l'Estatut valencià. 

A la fi de juny, coincidint amb l'efemèride del decret de Nova Planta (promulgat el 29 de juny de 1707), els representants polítics dels valencians, de signes molt diversos, s'han unit per a demanar una reforma constitucional que pose fi a aquest desgreuge comparatiu. Per registre d'entrada els portaveus dels quatre partits esmentats han demanat la Proposició de Llei, amb el suport addicional dels diputats no-adscrits d'Agermanats, sense grup parlamentari i ‘ex’ de Ciutadans. Ara passarà per la Mesa de les Corts, es tramitarà i es votarà en el pròxim cicle de sessions, sense data prevista (s'espera per a setembre). Una vegada siga aprovada en la cambra autonòmica, passarà al Congrés dels Diputats. 

"No és el moment per a canviar la Constitució"

Emigdio Tormo, diputat de Cs 

Ciutadans és l'únic que s'ha abstingut de donar un suport exprés, malgrat que els seus principals líders són catalans i gaudeixen d'aqueix dret civil diferenciat. El portaveu autonòmic del partit taronja en la Comunitat Valenciana, Fernando Giner, va dir en una entrevista amb La Vanguardia a principis del passat mes de juny que estaria a favor de recuperar el dret civil valencià “si hi ha costum”. No hi ha costum? “És el que cal estudiar. Em vull reunir amb gent en Les Corts i abordar aquest tema”. Sembla que va arribar a la conclusió que no, tenint en compte la postura manifestada pel seu partit sol tres setmanes després. 

El diputat en Les Corts Emigdio Tormo (Cs) saca de dubtes: “Votarem en contra. No és el moment per a canviar la Constitució, amb la situació que tenim a Espanya”. Es refereix al ‘procés’ català i assenyala que “alguns volen aprofitar el moment per a donar-li un repàs a la Carta Magna”, la qual cosa considera “un parany”, quan sosté que “ha funcionat bastant bé”. “No dic que no puguem discutir-ho en uns anys”, afig, però recorda que el TC ja va deixar clar que la Comunitat Valenciana no podia recuperar els seus furs, decisió que respecten “escrupolosament”. 

"No sabem a quin sector representa amb la seua actitud: advocats, universitats, sindicats, empresaris… tots estan a favor” 

José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians 

Per la seua part, el president de l’Associació de Juristes Valencians (AJV), José Ramón Chirivella, ha aplaudit que la càmera valenciana complisca “amb el mandat de la societat civil i el municipalismo valencià per a fer realitat les previsions de l'Estatut”, ja que a la petició s'han sumat 319 municipis que superen el 85% del cens valencià. 

Chirivella veu necessari “disposar d'un dret civil modern, social i útil” i tendeix la mà a Ciutadans a unir-se al consens: “Ciutadans no pot suspendre l'autogovern valencià. Ha d'optar per donar suport a la restitució del nostre dret civil o públicament indicar que volen anul·lar la competència aplicable en altres sis Comunitats Autònomes, de les quals disposen 15 milions de ciutadans”. 

“Esperem que canvien d'opinió perquè no sabem a quin sector representa amb la seua actitud: advocats, universitats, sindicats, empresaris… tots estan a favor. Els únics que s'han alineat amb el seu posicionament és la CUP [té representació als ajuntaments de Pedreguer i de Burjassot]”, afirma. Des de la CUP de Pedreguer van argumentar que, malgrat estar a favor, no creuen que tinguen “que demanar permís al TC” per a poder prendre decisions. “Els drets perduts no els recuperarem fins que no ens deslliurem de les seues institucions, de Constitucions Espanyoles, Estatuts d’Autonomia i tinguem sobirania plena com a poble”, van justificar en ple municipal. 

Chirivella insta a Ciutadans a “ser lleials” a l'Estatut valencià i a seguir una línia “coherent”: “Que negue el dret civil autonòmic o que done suport a el de tots. No entenem que Albert Rivera, que diu que tots els espanyols som iguals, no qüestione el dret civil català i el seu partit sí que ho faça amb el nostre”. 

"No entenem que Albert Rivera, que diu que tots els espanyols som iguals, no qüestione el dret civil català i el seu partit sí que ho faça amb el nostre” 

José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians 

Articul escrit per: Ràquel Andrés Durà

Publicat a: La Vanguardia

Traducció: Softvalencià