90 de 99: el Dret Civil va a la revàlida de setembre pendent de Ciutadans

Juristes Valencians aposta per tancar una postura unànime en Les Corts 

Vista zenital de l'Hemicicle de Les Corts, en una imatge d'arxiu

La Proposició no de Llei de les Corts per a demanar la modificació de l'article 149.1.8é de la Constitució, i d'aquesta forma recuperar les competències per a legislar en matèria de Dret Civil (que la Comunitat va perdre de facto amb la sentència de 2016 del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià), haurà d'esperar almenys fins a setembre. La proposició, impulsada per l'Associació de Juristes Valencians, va arribar a la Càmera al maig, on compta amb el suport dels membres del tripartit (PSPV, Compromís i Podem) i el PPCV. Falta Ciutadans. 

Al principi, la idea era incloure la votació d'aquest text en el 'ple granera' de juliol, però finalment no es va introduir en l'ordre del dia. L'AJV aposta per aconseguir tancar un acord unànime de les forces amb representació parlamentària, o almenys intentar-ho. Per aquest motiu s'haja deixat dormir la proposta, a l'espera que la formació taronja duga a terme les seues primàries i sorgisquen nous lideratges (o es consoliden els actuals). El partit d'Albert Rivera s'ha posicionat a favor de la iniciativa en fòrums i actes organitzats per l'associació d'advocats, però les directrius rebudes des de l'executiva nacional del partit han impedit que estampen la seua signatura en la proposició, de moment. 

Els únics que s'han mantingut inamovibles des que l'associació de juristes va començar amb la seua campanya han sigut els dos grans partits nacionals, PSPV i PPCV, i la coalició que lidera el Bloc. Tant Podem com a Ciutadans han basculat en funció de si es votava en un ajuntament, es debatia en un fòrum de juristes o, com és el cas, es tractava de demanar en Les Corts que es canvie la Constitució (una idea que, encara que es tracte d'una modificació light, com ha comptat Alacant Plaza, xoca amb la postura de Rivera de defensar la uniformitat jurídica entre les diferents autonomies). 

Així les coses, la iniciativa impulsada per l'associació que presideix José Ramón Chirivella compta amb el suport de 90 dels 99 diputats en Les Corts, atés que als quatre partits que van signar la proposició se sumaran els no adscrits 'agermanats' que lidera Alexis Marí, ex de Cs. L'associació va organitzar recentment un acte en favor del Dret Civil Valencià que va permetre visibilitzar el suport de pràcticament tot l'arc parlamentari a la seua proposta, que ha sigut aprovada en prop de 300 ajuntaments de tot signe polític, les tres diputacions, els col·legis d'advocats, universitats, sindicats, patronals i altres institucions. 

Com ha comptat aquest diari, la proposta de l'AJV consisteix, en essència, a alterar mínimament la redacció de la disposició addicional segona de la Constitució, en al·lusió a l'article 149.1.8é, que és en el qual es va basar l'Alt Tribunal per a tombar les tres lleis civils aprovades per les Corts després de l'entrada en vigor de l'actual Estatut d'Autonomia (que reconeix a la Generalitat la capacitat per a legislar en la matèria). Segons aquest article, només les autonomies que a l'entrada en vigor de la Constitució tingueren compilat el seu dret civil podrien assumir competències en la matèria, cosa que no ocorria en la Comunitat, on regia el dret consuetudinari. 

La proposició demana introduir un paràgraf addicional: "La competència legislativa civil de les Comunitats autònomes assumida en els seus propis Estatuts conforme a l'art. 149.1.8é d'aquesta Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric conforme als valors i principis constitucionals". Sobre la base d'aquest article, gaudeixen de competències en dret civil autonomies com Galícia, que mai va tindre furs, o Catalunya, Navarra, Euskadi, Illes Balears i Aragó. Totes aquestes autonomies han exercit aquestes competències sense que el Govern central, indistintament en mans de PP o PSOE, s'oposara a la seua recuperació. De fet, en el cas de la Comunitat, les lleis civils van ser recorregudes per un Executiu socialista (havien sigut impulsades per un Consell del PPCV), i un altre popular va mantindre el recurs tant amb els seus coreligionaris en el Palau com quan va arribar el Botànic.

Autor: David Martínez

Publicat: Alicante Plaza

Traducció: Softvalencià