És la pregunta que caldrà fer-se a la Comunitat Valenciana després de la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià
Aquesta és la pregunta que caldrà fer-se d'ara endavant enfront de la política de Ciutadans en la Comunitat valenciana, després de comprovar la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià.
Ciutadans s'ha significat per ser l'únic partit que no ha donat el seu suport a la iniciativa de recuperar el dret civil valencià, en clar contrast amb el consens de la resta de forces polítiques representades en Les Corts (el tripartit i el PP), que acaben de subscriure una Proposició de llei per a reformar la disposició segona de la Constitució, amb la finalitat de recuperar la competència que permeta legislar en matèria de dret civil.
Fins ara el partit de Rivera s'han abstingut quan s'ha promogut el suport de les institucions valencianes i el problema no és tant que es posen de perfil davant una institució nostra (el dret civil està reconegut en l'Estatut d’autonomia), com l'alarmant dependència que els dirigents valencians de la formació taronja mostren respecte als seus líders madrilenys i catalans. En petit comité, molts “ciudadanistas” es mostren partidaris d'aquesta iniciativa, que és una causa comuna de tots els valencians i valencianes, sense color polític -Fins i tot en alguns municipis, han donat el seu suport-, però quan toca “banyar-se” s'encongeixen de muscles, a l'espera del vistiplau de la direcció del partit, sense que tinguem molt clar si aquest vistiplau ha de vindre de Madrid o de Barcelona.
De la capital d'Espanya perquè allí està la flamant seu central del partit i de Barcelona, perquè allí radica el feu dels principals líders ciudadanistas (inclòs l'advocat barceloní Juan Carlos Girauta, responsable de l'àrea constitucional). Tant dóna. És preocupant que un partit que aspira a governar la Comunitat, evidència tan pasmosa mancada de criteri per a prendre decisions sobre qüestions trascedents. Haurà d'explicar perquè Cs va recolzar expressament a Catalunya el desenvolupament del dret civil català i ací es resisteixen a donar el mateix suport. Però també haurà d'explicar per què callen respecte a la realitat que no existeix un dret civil únic a Espanya: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i Balears tenen, al costat dels catalans, la competència que legítimament estem reivindicant.
En la hipòtesi que Cs governara, tant en l'Estat com a la Comunitat Valenciana, cal preguntar-se si ocorreria el mateix amb cada qüestió que afecte els nostres interessos. Dóna la sensació de que Cs concep al partit en la Comunitat Valenciana com una sucursal i que el seu argumentari és, d'un costat, una mera reproducció dels postulats que sosté a Catalunya i, d'un altre, que els problemes que puguem tindre es resoldran amb quatre directrius dictades des de Madrid.
O tal vegada siga que en l'executiva del partit la representació valenciana té poc pes i manca de juristes.
D'altra banda, una cosa és pujar-se a una ona electoral, recollint els vots d'un electorat desenganyat i confús i una altra tindre un programa definit per a governar a la Comunitat Valenciana. Que quede clar que és absolutament legítim defensar un dret civil uniforme i jacobino, -dissenyat a Madrid o a Barcelona-, però en aquest cas, obertament ha de dir-se i, en pura coherència, demanar la derogació dels diferents estatuts d'autonomia on es recull aqueixa competència. Quin problema té Cs per a donar suport al dret civil valencià, què és el que els incomoda? Esperem saber-ho. A temps de sumar-se al consens i aconseguir la unanimitat de totes les forces polítiques parlamentàries valencianes, estan.
Escrit per: José Luis Espinosa Calabuig, Advocat i membre de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat en: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada