dissabte, 26 d’octubre del 2024

L'autogovern valencià es fomenta dictant normes civils.

 


 

III Premi Gregori Mayans


 

 

dimecres, 9 d’octubre del 2024

dimarts, 8 d’octubre del 2024

Som nacionalitat històrica

 

Els valencians som una Nacionalitat a la que l'Estat no vol reconeixer el nostre Dret Foral. 

¿Quan complirán 

L'AGENDA VALENCIANA?

 

 

Juristes Valencians celebra un debate sobre el Estado del Autogobierno Valenciano en el marco de los actos del 9 d’Octubre

 

Líderes políticos debaten sobre financiación, autogobierno y derecho civil en un acto clave por el 9 d'Octubre

 

Con motivo de la semana del 9 d’Octubre, la asociación Juristes Valencians ha organizado un debate titulado “El Estado del Autogobierno Valenciano”, en un año clave en el que se conmemoran los 42 años del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana. El evento, que ha tenido lugar hoy en el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia (ICAV) a las 17:00, ha sido organizado en colaboración con la Asociación Valenciana de Politología.

 


El debate ha contado con la presencia de destacadas figuras políticas de les Corts Valencianes. En la mesa han participado Laura Chuliá, síndica del PP; José Muñoz, síndic del PSPV-PSOE; Joan Baldoví, síndic de Compromís; y Joaquín Ales, diputado de Vox. El politólogo Lluís Bertomeu ha ejercido como moderador del acto, garantizando un intercambio plural de ideas. 




Durante el evento se han discutido asuntos clave para el futuro del autogobierno valenciano, entre ellos, el derecho civil valenciano, la necesidad de una mejor financiación por parte del Estado y la importancia del Fondo Transitorio de Nivelación. Los participantes han coincidido en la necesidad de reforzar las competencias autonómicas y mejorar la situación financiera de la Comunidad Valenciana para garantizar un autogobierno fuerte y eficaz. 

Juristes Valencians es una entidad cívica que tiene como principal objetivo la recuperación y promoción del derecho civil valenciano, su reconocimiento dentro del marco constitucional y la defensa del autogobierno de la Comunidad Valenciana. La asociación trabaja activamente en favor de la autonomía jurídica valenciana, organizando debates, actividades académicas y movilizaciones sociales para impulsar el desarrollo legislativo propio y la defensa de los intereses del pueblo valenciano.

 

Fuente: Actualidad Valenciana 

dissabte, 5 d’octubre del 2024

Juristes Valencians trasllada al PSOE la necessitat de respostes “singulars” per a l'agenda valenciana

 

Una delegació de la plataforma s'ha reunit amb els representants del PSPV en vespres de la visita de Mazón a la Moncloa

 

El president de l’associació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, entrevistat en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

03 d'octubre 2024 - 

Juristes Valencians ha demanat als diputats valencians del PSOE al Congrés que voten en contra de qualsevol modificació del model financer autonòmic, previst en la Llei orgànica 8/1980, de Finançament de les comunitats autònomes (Lofca); això si prèviament no s'atenen les peticions dels agents socials en matèria de canvi de model i compensació del deute “impropi”, derivat de l'infrafinançament implícit en el model caducat des del 2014. La petició l'ha feta amb motiu de la reunió del president Carlos Mazón amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa.

La plataforma, que ha liderat la reivindicació de la recuperació del dret civil valencià considera imprescindible l'aprovació immediata d'un fons d'anivellament transitori en els termes plantejats pels agents socials, que incorpore els interessos anuals que paga la Generalitat al FLA, que ascendeix a vora mil milions enguany, “quasi tant com l'import anual remenat per al fons d'anivellament”. 

Els representants de Juristes, Susi Boix i José-Ramón Chirivella, van traslladar estes reivindicacions dimecres en una reunió amb el síndic del PSPV, José Muñoz, i el diputat en el Congrés Vicent Sarrià. La plataforma els va comunicar el suport a les 56 mesures de Carlos Mazón, que inclouen l'agenda valenciana i menció expressa a la recuperació del dret civil, anul·lat pel Tribunal Constitucional i es va quedar a les portes de la reforma constitucional exprés de l'any passat. 

En este sentit, han reclamat els diputats valencians del PSOE que promoguen la derogació expressa del decret de 29 de juny del 1707, que va suposar la supressió de les institucions forals valencianes i dels Furs, i la tramitació de la reforma constitucional per a recuperar el dret civil valencià, pendent des de febrer del 2020. 

Boix i Chirivella van entregar als representants socialistes un exemplar de Nostàlgia dels Furs perduts. La incessant reivindicació del dret civil valencià, de la catedràtica d'Història del Dret Pilar García Trobat, que constata la reivindicació identitària valenciana des de la derrota d'Almansa fins al segle XX, perquè li'l feren arribar a la líder del PSPV, Diana Morant.

 


dijous, 3 d’octubre del 2024

Taula Redona: L'Estat de l'Autogoven Valencià 2024

 

Oferta formativa ICAV 


Taula Redona: 


L'Estat de l'Autogoven Valencià 2024



ACTE GRATUIT

Inscripció obligatoria per controlar l'aforament.


Ponente:


Laura Chuliá, Diputada de Grup Popular

José Muñoz, Síndic de PSPV

David Muñoz, Diputat de Vox

Joan Baldoví, Síndic de Compromís


Data : 07/10/2024

Horario: 17:00 a 19:00h

Lloc: Saló d'Actos ICAV - Plaça de Tetuà, nº 16



Inscripció a l'enllaç


dissabte, 17 d’agost del 2024

A faltat Vicente Clemente Torres, històric advocat saguntí i defensor de la recuperació del Dret Civil Valencià


SIT TIBI TERRA LEVIS

 


El món de l'advocacia dona l'últim adeu a Vicente Clemente Torres, advocat nascut a Sagunt que va desenrotllar gran part de la seua carrera en l'extinta Caixa Sagunt i que fins a la seua defunció va ser membre de la directiva de l'associació Juristes Valencians.

Clemente Torres va nàixer a Sagunt en 1965 i es va especialitzar en dret de consum i dret bancari. Va exercir fins a 2012 com a advocat bancari, primer de Caixa Sagunt i després en les posteriors Bancaixa i Bankia, per a després continuar exercint la seua professió d'advocat com a advocat procesalista, administrador concursal i àrbitre del Tribunal Arbitral de València.

El seu bon fer com a advocat i el seu compromís amb la societat valenciana, li va portar a formar part dels esforços per recuperar el Dret Civil Valencià, arribant a ser President de la Secció de Dret Valencià en l'Il·lustríssim Col·legi d'Advocats de València (ICAV) i, com ja hem esmentat abans, entrant en la directiva de l'associació Juristes Valencians. Des dels seus càrrecs va donar nombroses conferències per a ressaltar la importància de la capacitat autoreguladora valenciana i sumar nous membres en la lluita per la seua recuperació. 

El cos de Clemente Torres descansarà a partir de les 15.30 de hui dissabte en el tanatori del Parc de la Pau de Chiva i el funeral s'espera per a demà diumenge a les 11.45.



diumenge, 11 d’agost del 2024

Registradores y Generalitat renuevan el convenio de colaboración sobre Derecho Civil Valenciano

 

 

“És responsabilitat de Mazón i Morant que la recuperació del dret civil valencià puga arribar a bon terme”

 

“És responsabilitat de Mazón i Morant que la recuperació del dret civil valencià puga arribar a bon terme”

 

 

No han deixat que es tramite la nostra esmena.

 

Reformar la Constitució, vulnerant la Constitució. 

No han deixat que es tramite la nostra esmena. 

“Què hem de fer?

 

 

 

dilluns, 17 de juny del 2024

dimarts, 21 de maig del 2024

Juristes Valencians lleva al Constitucional su lucha por el Derecho Civil Valenciano

 


16 mayo 2024 Esta semana, la Associació de Juristes Valencians se ha reunido con los medios de comunicación para informar sobre el recurso de amparo presentado ante el Tribunal Constitucional. Un recurso motivado por la negativa de la Mesa del Congreso y el Senado a votar la enmienda a favor del Dº Civil Valenciano en la Reforma Constitucional del Artículo 49. 

 La rueda de prensa ha tenido lugar en la sede del Colegio de Abogados de Valencia y han asistido a dicha convocatoria el presidente de la asociación, José Ramón Chirivella, el senador, Enric Morera, el catedrático en Derecho Procesal de la Universitat de València, José Bonet y Francisco Blasco, catedrático en Derecho Civil en la Universitat de València. 

 El presidente de la AJV ha calificado como “oportunidad perdida” que la enmienda para la recuperación del Derecho Civil Valenciano no prosperase, pero también ha asegurado que “si se acepta este recurso de amparo, puede tener consecuencias políticas y jurídicas muy importantes”.

 

Font: ICAV

 

El Derecho civil valenciano amenaza con bloquear la reciente reforma de la Constitución

 

Morera (Compromís) ha presentado un recurso de amparo al negarse el Senado a tramitar la enmienda que pedía incorporar el derecho civil valenciano 

Una sentencia favorable tumbaría la modificación del artículo 49 en favor de los discapacitados y obligaría a empezar de nuevo

 

 

dijous, 25 d’abril del 2024

dilluns, 22 d’abril del 2024

Taula redona a la RACV

 



Dimarts 23 d'abril a les 17:30 hores.



 

dissabte, 20 d’abril del 2024

La Diputació de València aprova una moció conjunta en defensa del dret civil valencià

 

 

Comité Econòmic i Social Comunitat Valenciana dóna suport el Dret Foral Civil Valencià

 

 

 

La Diputació de València aprueba una moción conjunta en defensa del derecho civil valenciano

 

 

dissabte, 6 d’abril del 2024

Filloles morisques a la Governació de Xàtiva

 

Pel que sembla el sistema de les filloles morisques tenien en origen un caràcter fiscal per a recaptar el delme eclesiàstic. Ens dibuixen una geografia prou assenyada de la repoblació i dominació cristiana del Regne de València, ja que la distribució de les zones on vivien els cristians vells i les zones on vivien els moriscos fa la impressió quan coneguen la geografia que estava planificada per mantindre el control de la sempre sospitosa població d'origen islàmic.


"L’arquebisbat de València tenia dividit el seu territori en una sèrie de districtes anomenats delmaris, que molt sovint, sobretot en el segle XVIII, amb l’increment de la producció agrària i la consegüent dificultat de recaptació, es van dividir en subdelmaris que van rebre el nom de filloles".


L’expulsió dels moriscos als Països Catalans: ideologia i història

Manuel Ardit i Lucas

Universitat de València

Rebut 17 abril 2008 · Acceptat 20 agost 2008



ELS MORISCOS DELS BORJA A LA VALL D’ALBAIDA:

TERRA, VASSALLS I SENYORS A LA BARONIA DE

CASTELLÓ DE RUGAT

Presentada per: Alexandre Ordiñana i Bataller

Directors: Rafael Benítez Sánchez-Blanco i Manuel Lomas Cortés

València, abril de 2022


Font: Universitat de València


divendres, 22 de març del 2024

Diversitat en la codificació del dret civil a Alemanya

 

És un tema interessant i del que no coneixíem moltes coses. 

Els drets civils europeus no estàn unificats per art de màgia i encara conviuen drets civils d'origen divers al nostre continent.

 


Font: Law of Germany Wikipedia


 

dissabte, 16 de març del 2024

Dret Foral Civil Valencià i Falles

 

 

 

 

POLÍTICA VALENCIANA | Derecho civil

 

Descripción de 

POLÍTICA VALENCIANA

Derecho civil 

El presidente de la Associació de Juristes Valencians se pasa por los estudios con el fin de explicar la situación en la que se encuentra la recuperación que pretenden hacer del Derecho Civil, rechazado en Congreso y Senado hace un tiempo. 

esRadio Valencia | 105.5 FM 

 

 

 

dimecres, 13 de març del 2024

Mazón admite que PP y PSOE "no han estado a la altura" en el freno al derecho civil valenciano

 


14/02/2024 - VALÈNCIA. El presidente de la Generalitat y del PP valenciano, Carlos Mazón, admitió este lunes que su partido y el PSOE "no han estado a la altura de las circunstancias" en el intento de recuperación del derecho civil valenciano, vetada recientemente en el Congreso y el Senado debido al rechazo de estos dos partidos a una enmienda a la reforma del artículo 49 de la Constitución que habría permitido esa recuperación. 

Mazón hizo estas declaraciones en el coloquio posterior a la conferencia que pronunció en el Club de Encuentro Manuel Broseta, tras una pregunta del presidente de la Associació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella., a quien agradeció que hubiese sido "tan condescendiente" al formularla. "Yo habría sido mucho más duro de lo que has sido tú, incluso conmigo mismo", señaló. 

"No evito mi responsabilidad, soy presidente del Partido Popular en la Comunitat Valenciana y de la Generalitat valenciana, y soy el primero que te dice que los dos grandes partidos no han estado, o no hemos estado, a la altura de las circunstancias en este envite; no lo creo", afirmó Mazón ante un auditorio de más de 300 personas. 

Y añadió: "Creo que es una situación criticable y en la Comunitat Valenciana todos lo tenemos claro. Por tanto, en la parte que me corresponde, el primero que entona el mea culpa por esta ocasión perdida soy yo. No he sido capaz, no hemos sido capaces de que nuestros propios partidos pudiera disuadir los enormes temores que les generaba abrir una ventana constitucional tal y como está España hoy. Puedo comprenderlo pero no lo puedo compartir".

 


Tras autoflagelarse, el jefe del Consell pasó al ataque y criticó a quienes, en su opinión, crearon una "falsa expectativa" con la enmienda a la reforma constitucional del artículo 49, impulsada para eliminar el término "disminuido" referido a las personas con discapacidad. "Me parece tan criticable esa falta de audacia de los dos partidos como el haber querido jugar con las expectativas con una falsa enmienda, pensando que era una cosa de trámite votar una enmienda o no, cuando lo que podía haber ocurrido es irnos a un proceso constituyente y a una disolución de las Cortes Generales, que era la única forma de abordarlo, según los juristas de las Cortes. Generar expectativas que no son viables me parece tan criticable como tener falta de audacia en este asunto". 

Mazón concluyó su respuesta prometiendo continuar la labor de recuperación de las competencias en derecho civil de las que ya gozan en seis comunidades autónomas. "No me rindo. Mañana vuelve a empezar la misma diatriba y vamos a por ella, y estoy seguro de que podremos encontrar puntos de encuentro y un nexo común con Juristes Valencians y con la sociedad valenciana. Vamos a ir a por ello, lo vamos a volver a intentar", afirmó.

 


 

dimarts, 27 de febrer del 2024

Recepció com a acadèmic de número de Vicente Domínguez en la RACV

 

VICENTE DOMÍNGUEZ CALATAYUD, 

NOU ACADÈMIC DE NÚMERO DE LA RACV

 L’ingrés se celebrarà en el Saló del Consulat de Mar de la Llonja de Valéncia el 22/2, a les 17:30 hores. 

 El discurs versarà sobre “El Dret Civil Valencià segons la Doctrina del Tribunal Constitucional despuix de la sentència de 2016”.

 

 

 

 

 

 

diumenge, 4 de febrer del 2024

Es nuestro derecho

Como residentes en la Comunitat Valenciana y españoles, nos debemos principalmente a dos normas jurídicas, luego debemos de acatar muchísimas más, pero al menos debe estar presente en nuestras vidas, la Constitución Española de 1978, sobre todo el artículo 2, que habla entre otras cosas de la solidaridad de las naciones o regiones que integran España; el artículo 14 donde dice que somos iguales ante la ley y el 148, que habla de las competencias que pueden asumir las autonomías.

 


Además tenemos el Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, modificado en 2006, y donde hace varias alusiones al Derecho Civil Valenciano. 

¿Dónde está este derecho? ¿Porque algo que es nuestro, aprobado por los elegidos por los ciudadanos de la Comunitat en ese momento para la gestión autonómica y corroborado por todos los diputados en el Congreso, sigue siendo motivo de exclusión? ¿Qué han hecho los dirigentes valencianos por defendernos en nuestros derechos? Es una lástima, que un pueblo tan solidario y gentil como el valenciano, se vea desamparado en este aspecto por nuestros representantes. 

Ojo, representantes que sacan pecho en la plaza de los Fueros y al llegar a la capital del reino, se esconden, se esconden y se vuelven a esconder, porque saltándose otro artículo de la Constitución, en este caso el artículo 67.2, que dice que no están sometidos a mandato imperativo, prefieren no levantar mucho la voz no sea que el jefe, la jefa, o el jefo les de un tirón de orejas. Deben tener algo las Hoces del Cabriel, que borran el sentimiento de valenciano al pasar hacia Madrid y te lo devuelve al volver. 

Sí al Dret Civil Valencià, sí al nostre Dret, que no sea uno de los amnistiados quien nos lo tenga que defender. Hay que ser valenciano en la Comunitat, en Madrid o en Nueva York. Que por cierto podríamos recuperar eso de Reino de Valencia.

 

Raúl Claramonte: Exconcejal Cs Torrent

 

 

divendres, 26 de gener del 2024

La Nostra Veu #3 Dret Civil

 

 

Josan Piqueres presenta l'episodi 3 de «La Nostra Veu», el pòdcast de Diari La Veu del País Valencià. El periodista estarà acompanyat de convidats destacats, com Violeta Tena, periodista de El Temps, Juan Nieto, periodista de el Español i Salva Enguix, periodista de la Vanguardia. També ha estat el president de l'Associació de Juristes Valencians José Ramón Chirivella. En aquesta ocasió parlem sobre el Dret Civil valencià. 

No us perdeu aquesta oportunitat d'escoltar una conversa fascinant sobre temes d'actualitat al País Valencià i en l'àmbit global. Descobriu com aquest pòdcast analitzarà com aquests temes impacten directament als nostres agermants. 

Detalls de l'Episodi 
- 📅 Data: Dijous 
- 🕖 Hora: 19:00h 

En aquest episodi, es tocaran temes d'actualitat, i es comparteix la recomanació de La Veu dels Llibres de Sebastià Carratalà. La participació de l'audiència serà clau, amb preguntes i comentaris benvinguts durant la transmissió en directe.

 

 

dimecres, 24 de gener del 2024

Dret Civil Valencià: història d’un menyspreu constant


Estos dies, l’agenda política valenciana ha tingut un tema ben candent: el Dret Civil Valencià, que com hem vist, torna a ser un tema que no està en l’agenda espanyola, que no interessa als grans partits i tornem a patir un injust colp al nostre autogovern i al reconeixement de la nostra identitat com a poble. Ens quedem com estàvem. 

I què és això del Dret Civil Valencià? En un estat autonòmic, on les comunitats tenen competències per a administrar-se i també legislar en certs aspectes (tots els que ens deixe l’article 148 de la Constitució), està bé també poder fer lleis referents al Dret Civil, que és el dret dels usos de la vida quotidiana. Des d’un lloguer, a una parella de fet; d’un règim matrimonial, passant per les herències; de les separacions i custòdies dels fills i filles, passant pels arrendaments… i de tot això ja s’havia legislat des del 1261 amb els Furs de València, un ordenament jurídic que, malgrat ser de l’època medieval, era ben avançat al seu temps en tot el context europeu. I les formes de fer i actuar, marcaren el caràcter i la forma de ser i d’actuar del poble valencià al llarg dels segles. Fins 1707, com bé sabran vostés. 

Abolides les institucions forals (només se salvà d’eixa desfeta l’Arxiu del Regne de València, que continua fins els nostres dies), hem d’esperar-nos fins a l’any 1889, data en la que entra en vigor el Codi Civil espanyol, el qual aplicava i aplica el règim comú (que era el castellà), als territoris que no tenien o havien perdut el seu règim foral. Apareix en la vida quotidiana dels valencians i valencianes qüestions com la legítima en temes d’herències o els règim de “gananciales”, quan ací érem més de separació de béns, entre d’altres institucions jurídiques. 

Que tota la culpa no és del Decret de Nova Planta, les dictadures ni de la transició. És cert, i el fet s’explica en manuals de Dret Civil, que a casa nostra no es feren els deures quan tocava. Fou durant el franquisme, quan molts juristes de diferents territoris de l’estat es posaren mans a l’obra i feren les Compilacions de Dret Foral dels seus indrets. I feren els seus deures els gallecs, els bascs, els catalans, els mallorquins, els aragonesos, els navarresos… i els juristes valencians d’aleshores, bé per seguir ofrenant glòries o per no ofendre a l’il·legítim cap d’estat, no feren eixa faena. Com dirien en castellà, «de aquellos polvos, estos lodos». 

I vingué la democràcia i el procés constituent. I ens trobem amb l’article 148.1 8è que diu que l’Estat tindrà la competència exclusiva en: «Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respeto, en este último caso, a las normas de derecho foral o especial». I el «allí donde existan» fou tirar mà de les compilacions de dret foral que ací no s’havien fet. Ole tu! 

Vista la cosa, el dia 29 de juny, farà 317 dies que les valencianes i valencians continuem igual que estàvem en matèria de Dret Civil Valencià. Ara no ha estat un rei francés qui ens ha negat la possibilitat de que les Corts Valencianes legislen sobre el dret privat que regeix les vides de la seua ciutadania. PP i PSOE, com no, han passat olímpicament de l’oportunitat històrica que teníem d’incloure en la reforma de la Constitució pendent, per eliminar el terme ‘disminuit’ del text constitucional, i de pas, aprovar el reconeixement del Dret Civil Valencià. En secret, els líders dels dos partits hereus del turnisme i del «atado y bien atado», han acordat que es negue la tramitació de l’esmena a la reforma constitucional per reconéixer el nostre dret privat. Malgrat l’acord que al respecte ha existit -o existia- al parlament valencià. Malgrat el suport institucional de 542 ajuntaments valencians i de moltes entitats de la societat civil valenciana. 

Seguim com estàvem, o pitjor, però cal agrair l’esforç de l’associació de Juristes Valencians pel gran treball i per la tasca d’unitat de la societat valenciana en defensa dels nostres interessos i del que és just per al nostre poble. Qui sembra, cull.

 

Enric Cuenca i Teruel 
Compromís per Sagunt

 

És molt trist que el PP i el PSPV tinguen una postura en les Corts Valencianes i una altra al Congrés.

 

 

Reformar la Constitució, vulnerant la Constitució?

 

 

Dret Civil Usurpat

 


 

dilluns, 22 de gener del 2024

Juristes Valencians fa una crida als ajuntaments a concentrar-se i fotografiar-se a les portes dels consistoris pel dret civil

 

Regidors i regidores d'Algemesí reclamen la recuperació del dret civil valencià / Juristes Valencians


21 de gener 2024
 

La plataforma cívica Juristes Valencians ha fet una crida als ajuntaments valencians a concentrar-se aquest dilluns i el dimarts a les portes dels consistoris per a reclamar la recuperació del dret civil valencià. I alhora han llançat un missatge al PSPV i al PPCV: "encara hi ha temps" per a aprovar al Senat, dijous que ve, l'esmena al projecte de reforma constitucional de l'article 49 i "evitar un tremend atac a l'autogovern". 

Dimecres passat, 17 de gener, la mesa del Congrés dels Diputats, amb la majoria del PP i del PSOE, va rebutjar fer cap canvi en la Constitució espanyola que no estiguera relacionat amb la supressió del terme "disminuït" en l'article 49. De manera que l'esmena parcial per a recuperar el dret civil valencià presentada per la coalició Compromís ni es va debatre ni es va votar. Amb el no del Congrés, Juristes vol cremar l'últim cartutx en la batalla al Senat, aprofitant el període de veto i esmenes a la cambra alta. 

És en aquest marc en el qual la plataforma llança aquesta iniciativa: demana a les persones que ocupen les regidories i alcaldies que es fotografien davant dels ajuntaments amb l'Estatut, la Senyera i la Constitució espanyola a les mans, i que posteriorment difonguen la imatge a les xarxes socials, com asseguren que ja han fet els municipis d'Albal (Horta Sud), Algemesí (Ribera Alta), Gandia (Safor) i Benicull de Xúquer (Ribera Baixa). 

"Davant la decisiva votació del Senat, convoquem els regidors i alcaldes de 541 municipis a reiterar el compromís amb l'autogovern valencià, i denunciar l'ajornament del dret civil valencià per les Corts Generals", han subratllat. 

Des de l'entitat, han ressaltat que el text de l'esmena elaborada per Juristes Valencians ha estat remés a "tots els senadors valencians, també a aquells designats per les Corts", com Ximo Puig (PSPV), Gerardo Camps (PP) o Fernando Carbonell (Vox). 

Així mateix, Juristes Valencians ha sol·licitat a través d'interlocutors del PPCV una reunió amb Alberto Núñez Feijóo, president del PP, partit que té majoria absoluta al Senat. "Creiem que és la persona idònia per a retornar el dret civil als valencians", han sostingut des de l'entitat en un comunicat.

 

Font: ÀPunt

 

El debate de la reforma constitucional en el Senado, la última baza del derecho civil valenciano

 

Compromís registrará la enmienda en la Cámara Alta y Juristes Valencians insta al PP a aprobarla

 

La sociedad civil valenciana pide a PP y PSPV que apoyen la recuperación del derecho foral.


19 de enero de 2024 

La coalición Compromís volverá a registrar en el Senado la enmienda a la reforma constitucional para recuperar el derecho civil valenciano. A través del senador territorial, Enric Morera, los valencianistas trasladarán el texto de la Associació de Juristes Valencians (AJV) en la última oportunidad para introducir la medida en la reforma del artículo 49.

La asociación que preside José Ramón Chirivella critica una “actitud muy restrictiva de la participación política” de la Mesa del Congreso, que impidió tramitarla. Los valencianistas presentaron un escrito de reconsideración y acudirán al Tribunal Constitucional por vulneración de los derechos de los diputados. 

Juristes Valencians ha realizado una “llamada de atención” al PP, que gobierna las mayores instituciones valencianas y tiene mayoría en el Senado a posicionarse a favor de esta reivindicación y apoyar su tramitación en las cámaras generales. En una rueda de prensa este viernes, Chirivella ha criticado: “Me molesta que representantes políticos importantes de nuestra Comunitat hayan cuestionado el momento político para acometer esta iniciativa, cuando en realidad tenían que haberla liderado precisamente ellos, tanto el expresidente Ximo Puig como, en mi opinión, el presidente Mazón. O sea que PP y el PSOE son responsables de este aplazamiento”. 

Los juristas tienen sus esperanzas depositadas en la sesión del próximo miércoles en la Cámara Alta: “Veremos si nos han querido escuchar en Madrid los partidos políticos importantes, el Partido Popular y el Partido Socialista, y si tienen en cuenta que los valencianos también somos españoles”. “Tenemos los mismos derechos que nos corresponden con el Estatuto y al final si se toma una decisión contraria estará enmendando claramente el contenido de nuestro autogobierno”, ha subrayado. Chirivella también ha insistido en diferenciar esta enmienda de las “oportunistas” que, a su juicio, presentó el Partido Nacionalista Vasco (PNV). 

En este sentido, ha subrayado que la enmienda valenciana está planteada cuatro años antes. “Lo lógico era, por economía procesal, dar respuesta a estos problemas. Si cada vez que se inicia un procedimiento de reforma constitucional lo vamos haciendo por goteo, creo que esto es absolutamente ineficiente”, ha manifestado, recordando el pacto de las Corts Valencianes.

En la rueda de prensa han participado también la secretaria general de CCOO PV, Ana García; y el exconseller de Hacienda por el PSPV Vicent Soler. García ha subrayado que es “decepcionante” que no saliera adelante la enmienda en el Congreso. “Creemos que tanto el Partido Popular como el Partido Socialista están vulnerando los derechos que tiene el pueblo valenciano al no permitir ni siquiera que esa enmienda que se ha presentado se pudiera debatir y se pudiera explicar el contenido y lo que necesitamos”, ha subrayado García. 

Por su parte, el exconseller de Hacienda ha subrayado que “esta sociedad hace 200 años que no cuenta en España” y que “a lo mejor habría que hacer una reflexión”. Respecto a la votación, Soler ha considerado que hay dos posiciones respecto a la Constitución: las “minimalistas respecto a las reformas, de aquellos que entienden que la Constitución es un texto de máximos e incluso una camisa de fuerza, y otros que vieron votar la Constitución y lo hicieron sabedores de cómo se redactaba el texto, de que necesitaba reformas y que, además, el mundo ha cambiado muchísimo”. “Ayer se vio que sí que es posible” modificar la Carta Magna, ha señalado, y ha remarcado que se está planteando una reivindicación en la que hay “consenso” en la sociedad valenciana: “Estamos planteando es exactamente lo mismo respecto de un tema en el que estamos todos, excepto el que no está nunca, que es Vox. No entiendo por qué esta diferencia, en absoluto, sino es el pánico que tienen algunos a entrar en la lógica de la reforma constitucional”, ha lamentado el socialista.

 

Fuente: El Diario ES

 

 

dissabte, 20 de gener del 2024

Juristes apel·la als senadors valencians perquè activen l'esmena per a recuperar el dret civil que va rebutjar el Congrés

 

El president de la plataforma cívica insta els senadors a "no pegar portada a les aspiracions valencianes", que la Mesa del Congrés ha rebutjat admetre conjuntament amb la reforma exprés de l'article 49 de la Constitució

El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, amb la pancarta de l'última concentració de la plataforma / Ana Escobar (Efe)


19 de gener 2024

El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, ha instat al Partit Popular a tramitar al Senat, on té majoria absoluta, l'esmena per a incloure la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional de l'article 49, per tal de "no pegar la portada a les aspiracions" del territori. La modificació de la Carta Magna, que s'ha circumscrit al canvi del terme "disminuït" pel de "discapacitat", ja ha aconseguit el suport majoritari del Congrés, on la mesa va rebutjar l'esmena per a rehabilitar la competència de la Generalitat per a legislar en matèria de dret civil, una prerrogativa derivada del passat foral i rehabilitada en la reforma de l'estatut de 2006, que el Tribunal Constitucional va suspendre el 2016.

Amb el no del Congrés, Juristes vol cremar l'últim cartutx en la batalla al Senat, aprofitant el període de veto i esmenes a la cambra alta. Ha remés a tots els senadors valencians la mateixa esmena sobre la restitució del dret civil valencià rebutjada al Congrés perquè la registren, amb el dimarts com a termini màxim, i la voten dijous. Chirivella ha apel·lat al president del PP, Alberto Núñez Feijóo —que ha gaudit i defensat la competència en dret civil com a president de la comunitat Galícia— a rebre els interlocutors valencians per a abordar la qüestió i assegurar el vot favorable.

 

 

La negativa del Congrés la interpreta Chirivella com una "actitud restrictiva de la participació política", i ha lamentat que polítics valencians hagen dit que no era "el moment" de la reforma, quan les Corts la van demanar fa quatre anys. "S'està privant de drets als ciutadans valencians en matèria de dret de família, en matèria de dret successori i en la pervivència de l'ocupació en l'empresa familiar, qüestions que són molt rellevants i se'ls ha donat l'esquena per part del PP i del PSOE en el Congrés", ha lamentat. Les formacions majoritàries, que sumen els vots necessaris per a traure avant l'esmena, van pactar mesos abans vetar qualsevol altra reivindicació durant la tramitació de la reforma de l'article 49. L'advocat també ha fet una crida als ajuntaments valencians perquè es concentren a les portes de les cases consistorials amb la Senyera, l'Estatut i la Constitució, per a evidenciar el compromís del municipalisme valencià amb l'autogovern i la defensa del dret civil valencià, una reivindicació que han subscrit 541 dels 542 ajuntaments.

Juristes Valencians s'ha rodejat novament de representants de la societat civil valenciana per a defensar el suport majoritari a la reivindicació, que segons ha defensat es troba en el moment oportú. La secretària general de CCOO-PV, Ana García Alcolea, ha lamentat que s'haja perdut "una gran oportunitat en el Congrés per a fer justícia" amb el poble valencià, els drets del qual considera que estan "vulnerant tant el PP com el PSOE" per fet de no permetre ni tan sols que es debata l'esmena. García Alcolea ha exigit un plus de responsabilitat als populars valencians, com a partit al capdavant del Consell, i l'ha instat a pactar amb el PSOE per a "corregir aquesta injustícia".

El catedràtic i exconseller socialista en el Botànic Vicent Soler ha opinat que "no hi ha cap motiu" perquè no tire avant la petició de reforma constitucional, perquè té "un gran consens" perquè compta amb el suport de tots els partits valencians menys Vox [a les Corts] i busca, "amb sentit comú", solucionar "una anomalia constitucional".

Una competència suspesa el 1707 i vigent durant deu anys en democràcia La Comunitat Valenciana és l'única autonomia amb passat foral sense competències en matèria de dret civil, una situació que, segons va detallar en una roda de premsa anterior Juristes Valencians, emana d'una errada dels legisladors franquistes que preparen el terreny per a la redacció de la Constitució espanyola. Aparentment, oblidaren incorporar l'autonomia en la compilació de drets civils vigents abans de la dictadura, malgrat que la potestat legislativa va estar operativa cinc segles, fins la derrota del Regne de València en la batalla d'Almansa de 1707.

Més de dos segles després, la reforma estatutària de 2006 va rehabilitar la competència que va estar vigent durant només deu anys. La Generalitat va arribar a emetre quatre lleis en matèria de dret civil en aquest període: la de contractes i altres relacions jurídiques Agràries (2013), la de règim econòmic matrimonial (2007), la d'unions de fet (2012) i la de custòdia compartida (2012). La decisió del Constitucional va suspendre les tres últimes, respectant la vigència de les relacions jurídiques establides en empara d'aquelles.

 

Font: ÀPunt NTC

 

El Congrés ha refusat abordar l'aprovació del dret civil valencià en la Constitució.

 

El Congrés ha refusat abordar l'aprovació del dret civil valencià en la Constitució. 

Juristes valencians i diversos col·lectius ho consideren una oportunitat perduda d'una reclamació històrica.

 

 

divendres, 19 de gener del 2024

«Amb la seua negativa al dret civil, PP i PSOE actuen contra els valencians»


El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquesta setmana aprofitar la reforma de la Constitució per donar via lliure al dret civil valencià. Tant Partit Popular com PSOE han votat en contra, a pesar que al País Valencià s'havien mostrat favorables a aquest reivindicació. En parlem amb José Ramón Chirivella, representant de l'Associació de Juristes Valencians.

 


-PP i PSOE van rebutjar ahir en la mesa del Congrés que s’introduïra una esmena que hauria permès recuperar la capacitat del País Valencià per legislar en matèria de dret civil. Quina lectura fa del que ha passat aquesta setmana al Congrés? 

La sensació és que ni PP ni el PSOE valencians havien fet els deures i no havien comentat de forma adequada la rellevància de la qüestió i el gran acord polític i social que hi ha en el nostre territori per recuperar aquest tema. PP i PSOE aprofitaren el Nadal per registrar la proposta de reforma constitucional i van pactar secretament que fora en lectura única i procediment d’urgència, tot llevant la veu a la resta dels diputats i limitant el dret de representació política. 

Cal recordar que hi havia un acord de la societat civil i de les Corts per tal de demanar la tramitació conjunta de l’article 49 i la recuperació del dret civil valencià. Nosaltres vam mobilitzar-nos per fer valdre la nostra postura. Hem mobilitzat a la patronal, a Pascual Sala, als sindicats... i hem demostrar que la majoria social està del nostre costat, a pesar del que s’ha vist avui al Congrés.

-Tant PP com PSOE havien votat, a les Corts, de forma favorable a sol·licitar al Congrés que es tinguera en compte aquesta qüestió. Considera que aquests dos partits han traït al poble valencià? 

Crec que no han respectat l’Estatut d’Autonomia que van prometre defensar. El que han fet aquesta setmana ha sigut un atac a una senya de l’autogovern. Dels representant del PP i PSOE en la Comunitat Valenciana el que s’hauria d’esperar és que defensaren la integritat de l’Estatut. Al capdavall, el que presentàvem era una esmena restitutòria del que ja està en l’Estatut. Però, tot i les promeses, han sigut febles i ens han donat l’esquena. No entenc perquè avui no estava Mazón ni l’expresident Puig. Representen el 70% dels votants valencians i avui haurien d’haver col·laborat perquè el dret foral es fera efectiu. 

-Carlos Mazón diu que el problema és que «s’havien generat unes expectatives que no es corresponien amb la realitat». Què li diria? 

En primer lloc, cal recordar al president de la Generalitat que hi ha diversos acord de les Corts, el darrer del 30 de juny de 2022, on se diu que les Corts Valencianes demanen que es tramiten alhora la modificació de la Constitució i l’esmena. No és una reforma oportunista, com la presentada pel PNB. Nosaltres hem sigut previsibles. Juristes Valencians hem hagut d’actuar com hauria d’haver actuat ell i el president del PSPV-PSOE. 

El responsables polítics haurien d’haver fet el seu treball i haurien d’haver encapçalat aquesta reivindicació. No és raonable que ens acuse de fer la feina que hauria d’haver fet ell. És Mazón qui hauria d’haver liderat aquesta qüestió. Volem que defense el seu àmbit d’autogovern, al contrari del que ha fet Ximo Puig. 

-S'han sentit desemparats? 

Hi ha molts regidors de PP i PSOE que ens han mostrat el seu suport durant aquests dies i que qüestionaven les ordres de Madrid. Per això, farem una crida al municipalisme valencià perquè es mobilitze. No ens poden fer trampes com en la via del 151. Després de tot aquest periple, hi ha una cosa positiva, a pesar de la votació d’aquesta setmana: més gent s’ha assabentat de la utilitat del dret civil. 

Aquesta no és una reforma més, sinó que és una via per resoldre un problema que ells mateixa van fer emergir quan van votar conjuntament la reforma de l’Estatut l’any 2006. 

El que ha passat al Congrés és encara més incomprensible en el cas del PSOE, perquè mentre a nosaltres ens nega el dret civil, cedeix a molts altres territoris altres competències. Ens consideren un poble feble i actuen contra nosaltres. Potser pensen que no ens queixarem, però s’equivoquen. 

-Fonts internes del PSOE diuen que si ells han barrat el pas a la iniciativa de l’AJV és perquè el PP es va tancar en banda. Sobre qui recau, al seu parer, la responsabilitat principal? 

No és veritat. Ximo Puig ha suspès en la seua actuació; ha tingut declaracions desafortunades; i mai s’ha implicat com correspon. Ell ha patit el retall de l’autogovern i no ha tingut cap estratègia per fer-hi front. Crec que Ximo Puig, en aquest assumpte, no ha tingut cap capacitat de lideratge. 

Estic convençut que si no es soluciona açò, no hi ha cap tema de l’agenda valenciana es solucione. Carlos Mazón ha de decidir si és un altre Ximo Puig en aquest tema o si vol tenir més altura de mires. 

-Patxi López ha dit que el dret civil valencià «tindrà el seu moment». Era aquesta l’última bala o hi ha encara algun camí que es puga explorar? 

Jo personalment m’he trobat amb Patxi López. Li he dit que no ha estat a l’altura de la qüestió i que si haguera sigut una qüestió basca, de ben segur hauria pressionat per assolir-ho. Ara, ens queda la via del Senat. El poble valencià hem tret les ungles i ens queden uns dies per vore si guanyem. Demà comencem una campanya municipalista per demostrar que els regidors volen recuperar el dret civil i que encara hi ha marge de maniobra.

 

Entrevista: Violeta Tena 

Publicat a: El Temps