Cinc anys (o 314) sense dret civil valencià

La reforma constitucional necessària per a recuperar els furs que va eliminar primer Felip V en 1707, i després el TC en 2016, està en el Congrés a l'espera de "voluntat política" per a la seua tramitació

 

El 28 d'abril de 2016 el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat de la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. Després passaria el mateix en la Llei de custòdia compartida i en la Llei Unions de fet Formalitzades. 

 

Totes elles van recuperar el dret civil valencià en la reforma de l'Estatut de 2006, impulsada pel Govern de Francisco Camps (PP) -en el suport del PSOE-, però es van perdre després que l'Executiu central de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) les recorreguera davant el TC (recursos que després va mantindre el ‘popular’ Mariano Rajoy). 

 

Així, la Comunitat Valenciana porta cinc anys sense dret civil propi, malgrat haver tingut un dels més antics de l'estat: els valencians van tindre furs propis des del segle XIII, en Jaume I, fins a la seua abolició en els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, 314 anys després, marca les seues lleis. 

 

Després d'aconseguir un ampli consens en la Comunitat Valenciana, tant polític com d'entitats civils i culturals (des de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fins a la Federació de Pilota Valenciana o la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana), i després de superar diferents obstacles, ara la proposta de reformar la Constitució Espanyola per a poder aprovar el dret civil valencià es troba en el Congrés dels Diputats a l'espera de “voluntat política” per a la seua tramitació. 

 

Què és el dret foral civil? 

 

El dret civil és el que permet a les Comunitats Autònomes legislar aspectes quotidians com la separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills en cas de separació. Totes les que tenien furs propis quan va entrar en vigor la Constitució gaudeixen d'esta competència: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears.  ​Es tracta, per tant, d'un assumpte que afecta diàriament moltes persones en la Comunitat Valenciana, encara que com a individus, només els toca unes poques vegades en la vida: en cas de noces, de separació o d'herències. ​Per exemple, si dues persones es casen i volen fer separació de béns, haurien d'anar al notari i pagar uns 100 euros per a aplicar-lo, ja que en el Codi Civil espanyol regeix el règim econòmic matrimonial de guanys. ​

 

Això no significa que el dret civil valencià, en cas d'aprovar-se, aplicara la separació de béns per defecte. Suposaria, ni més ni menys, que Les Corts Valencianes, com a òrgan legislatiu de la Comunitat Valenciana, tindrien la capacitat de determinar com seria en aquesta autonomia. És a dir, major capacitat d'autogovern. 

 

 

La tramitació en el Congrés, a l'espera de “voluntat política” 

 

La tramitació del dret civil valencià no ha estat exempta de complicacions. Després de moltes reunions en les quals la Associació de Juristes Valencians (AJV) va buscar el consens polític, van aconseguir que s'aprovara en Les Corts enviaren la qüestió al Congrés. 

 

Només va tindre l'abstenció de Ciutadans perquè la direcció nacional no ho acceptava, malgrat l'actitud favorable dels seus diputats autonòmics. No obstant això, l'avançament electoral de Ximo Puig en 2019 va deixar la iniciativa en l'aire, i va tocar tornar a tramitar-la al febrer de 2020. En aquella ocasió Cs va votar en contra al costat de Vox. 

 

Així hem arribat al cinqué aniversari sense dret civil valencià. Després de 14 mesos en el Congrés, segueix sense haver-se debatut. El president de la AJV, José Ramon Chirivella, explica que inicialment la tramitació es veia “complicada” perquè “només s'aborda un tema al mes en origen autonòmic”. 

 

No obstant això, Unides Podem i la AJV van presentar este mes un escrit a la Mesa del Congrés en el qual sol·licitaven i justificaven la prioritat en la presa en consideració d'esta proposta i ha sigut resposta de manera favorable. 

 

En l'acord de la Mesa del Congrés s'especifica que “les proposicions de reforma constitucional presentades per una Comunitat Autònoma no formen part del conjunt d'iniciatives que, en atenció als criteris fixats per la Junta de Portaveus, s'introdueixen en l'ordre del dia de la primera sessió plenària ordinària de cada mes”. 

 

I afig que la seua inclusió en un ordre del dia “és una decisió que li competeix adoptar a la Junta de Portaveus a instàncies dels grups parlamentaris”. 

 

És una decisió que li competeix adoptar a la Junta de Portaveus a instàncies dels grups parlamentaris 

Mesa del Congrés 

 

Per això, Chirivella sosté que la seua tramitació “depén de la voluntat política”: “Han passat dos anys de legislatura valenciana i, si no hi ha pressió o més interés per part del *president Ximo Puig o de les Corts, és molt complicat que puga aprovar-se”. 

 

“Hem d'aprofitar qualsevol ocasió per a parlar de la qüestió. 

 

Igual que es parla d'infrafinançament, estiguem en un moment d'infragovern en el qual no tenim la competència prevista en l'Estatut”, afig. Per què cal reformar la Constitució per a aprovar el dret civil valencià? El Tribunal Constitucional va declarar nul·les les lleis del dret civil valencià en 2016 perquè la Carta Magna expressa, en el seu article 149.1.8é, que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. ​ El problema de la Comunitat Valenciana és que “existien”, però no estaven vigents en 1978, com sí que ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià de 2006, deixant sense efecte la part del dret civil. 

 

Des de la AJV lamenten “l'oblit institucional” d'esta reforma constitucional per a recuperar el dret foral en els actes del 25 d’abril, aniversari de la Batalla d'Almansa. D'altra banda, la AJV va proposar a la Mesa de les Corts Valencianes que s'estudiara la celebració en 2021 del “Any del Dret Civil Valencià”, així com la creació d'una comissió de seguiment sobre este tema, insistir en la reforma en els actes institucionals en el dia de la Constitució, així com reunions del president i vicepresident de les Corts en diputats i senadors valencians per a demanar la seua “participació activa” en la “tramitació urgent” de la reforma. 

 

Urgència perquè s'aprove esta legislatura 

 

En l'escrit d'Unides Podem i la AJV sostenen que en l'actualitat s'estan tramitant proposicions de llei plantejades en 2018, per la qual cosa “a aquest ritme” temen que “no s'aprovarà la proposta valenciana en esta legislatura”. 

 

Argumenten que la reforma per a donar cabuda al dret civil valencià “presenta singularitats” perquè és una solució per a poder exercir de manera efectiva l'Estatut de 2006, del qual recorda que va tindre “un enorme suport parlamentari” tant en el Congrés com al Senat. 

 

Per tant, subratllen que “no s'aspira a introduir canvis legislatius per a ampliar l'àmbit competencial o iniciatives de caràcter general”. Per contra, “es pretén reformar la Constitució per a fer efectiu un nivell d'autogovern ja aprovat pel Congrés i Senat l'any 2006”. 

 

 “És el moment que el Congrés respecte l'autogovern valencià, ja que, com a màxim, queden dos anys de legislatura per a complir en el compromís de dictar lleis civils pròpies incorporat com a punt 6-7 del *Pacte del *Botànic 2”, defensen des de la AJV. Fins hui ja són 520 de 542 ajuntaments en la Comunitat Valenciana de diferents signes polítics els que han donat suport a la recuperació del dret foral.

  

Escrit per; Raquel Andrés Durà 

Publicat a: La Vanguardia CV