Ubi concordia, ibi victoria; on hi ha unitat, hi ha victòria. Esta frase del llatí Publilio Siro podria ser la resposta lacònica a la reflexió que deixavem fa uns dies, sobre si els valencians serem capaços de superar el meninfotisme per a reclamar el nostre autogovern. Tant en comentaris personals com en les rets socials, pareix que una obscura pàtina de pessimisme cobrix el cor de molts patriotes alhora d’enfrontar reptes.
Sembla que no queden prohoms, Vinatees; que les forces flaquegen i que els hostils s´engrandixen. Pero la realitat no podria quedar més llunt: els valencians som més que competents per fer força, unir-nos en desafiaments i bregar junts per aconseguir objectius plurals, necessaris i convenients. En germania, en trellat, en afany; inclús per damunt de diferències que moltes voltes semblen absolutament insuperables. I no fa sigles, no fa generacions que érem hàbils o que tiravem avant en germanor els propòsits i assuntes que nos atribulaven. Enguany, hui en dia, els valencians revindiquem en la força de la raó, en coneiximent, vigor i perseverància, el nostre Dret Civil, com part inherent del nostre autogovern.
La societat civil valenciana en el seu conjunt, en la seua unitat, en la seua pluralitat, en la seua complexitat; tota la societat civil valenciana està demanant en veu ferma el nostre dret al Dret Civil valencià. Les nostres institucions, en la Generalitat i Les Corts a la vanguarda, Diputacions, Universitats, sindicats, Coleges Oficials, confederacions empresarials… de tot el territori, recolzen expressament la competència valenciana en matèria civil, estaturiament establida per una Llei Orgànica de l´Estat.
Pero no només institucions de caràcter polític, també les forces vives de la nostra societat civil com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. També associacions culturals, festeres, rogles de pensament… I més: una atordidora majoria dels valencians, individualment distingits, per mig de 509 municipalitats que comprenen el 99% de nosatres. Gràcies a l´impuls de l´Associació de Juristes Valencians, pero també en l´energia, voluntat i la resolució de tots, postulem en el present una reforma constitucional tècnica que resarcia als valencians de l´afronta del dret de conquista que va demolir els nostres Furs, el nostre dret.
Això estem fent, això som entesos per a fer; sense supèrbia, sense violència, sense creuren´s millor que atres. Recuperació i actualisació del nostre Dret privat històric sí, pero conforme als valors i principis constitucionals. Aixina som; i si som lo que som, serem.
I que els versos del poeta nos acompanyen:
¡Seguiu-ho, valencians, i defengau-lo!
Autor: Dr. Luis Sebastián Castañares
Publicat a: Cultura Valenciana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada