Una publicació divulgativa de Vicent Garcia Edo desentranya l'essència del segon codi jurídic d'Europa
Els Furs són un dels mites fundacionals del poble valencià. La paraula és adequada: són més un mite vaporós i desllegid, embolicat per una aura d'admiració, abans que una realitat coneguda per als descendents de Jaume I que hui habiten entre el Sénia i el Segura. Per a mitigar aquest injust desconeixement, ahir es va presentar l'obra divulgativa Furs de València. 1238-1707. Una aproximació al seu origen i posterior evolució, escrit per l'historiador Vicent Garcia Edo, i enquadrat en l'ambiciós projecte integral de la Generalitat de transcriure, traduir i editar tots els Furs complets al valencià actual i al castellà per primera vegada en la història.
En el primer any de treball -el projecte no es completarà fins a 2015- han sigut transcrits de nou i traduïts els 1.558 furs promulgats durant el regnat de Jaume I. Entre ells figura un dels més significatius, el fur 74, que explicita la voluntat del rei Conqueridor d'estendre les Costums de València -textos de dret local- a tot el Regne. La nova traducció diu: "Que a la ciutat i regne de València hi haja sempre un Costum [una llei], una moneda de llei i de pes i de figura, una alna, un quarter, un almud, una faneca, un cafís, una unça, un marc, una lliura, una arrova, un quintar, i un pes i una mesura. Afegeix el senyor rei que així s'ha d'entendre el fur per tota la ciutat i regne de València". Ací està la primera grandesa dels Furs: la seua vocació global.
Perquè en 1238, quan es va redactar la Costum de València -el nou codi jurídic per a la ciutat de València que a partir de 1261 es transformaria oficialment en els Furs de València-, cap dels regnes de la península ibèrica (Portugal, la corona formada pels regnes de Castella i de Lleó, Navarra, Aragó, Mallorca, la Casa Comtal de Barcelona o Granada) tenia codis legislatius extensos d'aplicació a tot el seu territori. "Es regien -explica Garcia Edo- per furs locals de major o menor extensió territorial, així com per la legislació puntual de caràcter local promulgada per reis i senyors laics o eclesiàstics", així com per les lleis visigòtiques per a aspectes quotidians o per la justícia del rei.
En canvi, el Regne de València va aconseguir en 1238 el primer dret territorial de la península ibèrica: és a dir, un codi jurídic per a tot el regne, no unisques lleis per a cada ciutat. Aragó tindria els seus furs en 1247; Navarra en 1250; Castella en 1255; i Catalunya en 1284. Va ser el segon text legislatiu extens més matiner d'Europa, després de les Constitucions de Sicília de 1231.
En extensió i complexitat també guanyava per golejada: "Els aproximadament 1.500 furs de Jaume I daus a València en 1238 contrasten amb els 350 que va tindre Aragó en 1247, i xifres similars trobem en els articulats relatius a Navarra o Castella", destaca el professor Garcia Edo.
Els Furs van ser escrits en llatí i van estar redactats abans que passaren sis setmanes després de la reconquesta de València del 9 d'Octubre. Per qui? l'inspirador intel·lectual dels primers Furs va ser el canonge Pere Albert, jurista format a Bolonya que en aquells moments era assessor legal de Jaume I. Es creu que, en aquesta magna obra va estar acompanyat per juristes, notaris i escrivans de la Cancelleria Real.
Publicat a: Levante EMV
Data: 30 gener 2013
Autor: Paco Cerdà Valencia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada