El Consell demana la tramitació urgent de la reforma de la disposició addicional segona de la Constitució per a reintegrar el Dret Civil valencià

La iniciativa compta amb un ampli suport en Les Corts i més de cinc-cents municipis han aprovat mocions a favor

 

El Consell ha emés una declaració institucional que insta a declarar d'urgència el procediment per a tramitar la proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià. 

 

En este sentit, el Govern valencià reivindica la modificació d'aquesta disposició "com la solució més adequada per a aconseguir el reconeixement del ple exercici de la competència exclusiva de la Generalitat per a la conservació, el desenvolupament i la modificació del Dret Civil Foral valencià, prevista expressament en l'article 49.1.2a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana però l'efectivitat de la qual s'ha vist bloquejada per la restrictiva i sostinguda interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet d'ella". 

 

Al seu torn, la declaració indica que "l'aprovació de la citada reforma constitucional i la seua immediata entrada en vigor en 2021 permetrien revitalitzar una competència exclusiva reconeguda en l'Estatut d'Autonomia i mai impugnada". 

 

Tal com recull la declaració institucional del Consell, "la invocació del dret a l'autogovern només adquireix ple significat si té una plasmació real i efectiva, tant en l'àmbit institucional com en la vida quotidiana de les persones que són les principals destinatàries del seu exercici". 

 

"Per això, si des d'un determinat territori es reivindica legítimament poder aconseguir el ple exercici d'una competència, no es fa com a mera expressió del desig d'un reconeixement teòric, sinó en la intenció que eixa competència siga el títol habilitant per a l'adopció d'iniciatives que redunden en benefici de la ciutadania". 

 

Antecedents 

 

"Després de la reforma estatutària realitzada a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d'abril, van ser molts els preceptes de la norma institucional bàsica valenciana que van evidenciar la voluntat de superar la tradicional associació de conceptes entre la competència per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià i el costum agrari". 

 

"D'aquí ve que en 2007, 2011 i 2012, tres lleis autonòmiques en matèria de règim econòmic matrimonial, relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen i unions de fet formalitzades, respectivament, tractaren de dotar a la ciutadania de noves eines jurídiques per a satisfer drets, interessos i necessitats propis del segle XXI". 

 

El Tribunal Constitucional va declarar en 2016 "la inconstitucionalitat de la pràctica totalitat de l'articulat d'aqueixes tres normes, en considerar que amb la seua aprovació s'havia vulnerat la competència exclusiva de l'Estat". 

 

"D'esta manera, la competència exclusiva autonòmica per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià va quedar constreta a l'àmbit de la vigent Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries, modificada després mitjançant la Llei 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat". "Des que en 2016 es van conéixer les referides sentències del Tribunal Constitucional han sigut nombroses i variades les iniciatives adoptades pels poders públics i per entitats privades per a secundar, de manera decidida i inequívoca, la reivindicació d'un reconeixement ple i efectiu de la competència exclusiva que l'article 49.1.2a de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat". 

 

Ampli consens 

 

En aquest sentit, la Declaració Institucional recull que "més de cinc-cents municipis de la Comunitat han aprovat mocions en favor d'una reforma constitucional sobre aquest tema; les Diputacions Provincials de Castelló i València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, universitats, col·legis professionals, sindicats, organitzacions empresarials i un bon nombre de diverses entitats socials i culturals s'han mostrat també partidàries de buscar una solució que sembla només pot passar per una modificació de la Constitució. 

 

Al seu torn, "la Associació de Juristes Valencians (AJV) i la Càtedra de Dret Foral Valencià i Desenvolupament Estatutari de la Universitat de València-Estudi General han jugat un paper essencial a l'hora de divulgar la rellevància del problema i sensibilitzar a la societat i al món acadèmic sobre la seua transcendència". 

 

"Fruit de tota aqueixa labor de debat i reflexió política, social i acadèmica va ser la presentació i tramitació en Les Corts de la "Proposició de llei de modificació de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià", aprovada al febrer de 2020 amb un ampli consens i el vot a favor dels Grups Parlamentaris Socialista, Popular, Compromís i Unides Podem". 

 

"La iniciativa va ser remesa al Congrés dels Diputats, on va ser admesa a tràmit com a Proposició de reforma constitucional i es va acordar traslladar-la al Govern als efectes previstos en l'article 126 en relació amb l'article 146 del Reglament del Congrés, així com publicar-la en el Butlletí Oficial de les Corts Generals i notificar la decisió adoptada a les Corts *Valencianes". 

 

"Transcorregut pràcticament un any des que la Mesa del Congrés prenguera tals decisions, i malgrat tractar-se d'una proposta de modificació constitucional molt delimitada (limitada únicament a l'addició d'un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la norma fonamental), encara no existeix un pronunciament sobre aquest tema i per tant persisteix, en la pràctica, el bloqueig d'una competència autonòmica exclusiva". 

 

Fuente: El Periódico de Aquí