dimarts, 30 de juny del 2020

Fur 1334 de Jaume I



"Aquella cosa que nostra és sens nostre feit a altre no pot passar".

Fur 1334 de Jaume I




Debat a la Facultat de Dret de la UV sobre #DretCivilValencià



dilluns, 29 de juny del 2020

481 dels 542 municipis secunden ja el Dret Civil Foral Valencià




Juristes Valencians inicia una campanya perquè tots els ajuntaments s'incorporen al consens. 

Ja són 481 Ajuntaments valencians dels 542 valencians, els que ja donen suport a la reintegració del Dret Civil Foral Valencià, un dret modern, útil i social que pot millorar la vida de tots els veïns de la Comunitat Valenciana, siguen del municipi que siguen, en les seues relacions de família i successions 

Esta reivindicació està prevista en l'Estatut d'Autonomia, i va estar vigent entre el 2008 al 2016, i actualment és aplicable per a 300.000 valencians. Les Corts Valencianes han promogut una reforma constitucional per a recuperar el Dret Civil Valencià, que s'està tramitant en el Congrés dels Diputats, que recull els motius històrics i els fonaments normatius d'aquesta aspiració de la societat valenciana.

Per història, per constituir una part essencial del nostre autogovern i un element de vertebració autonòmica cerca el teu Ajuntament i si encara no ha aprovat la moció contacta amb el teu alcalde i en Juristes Valencians i treballarem perquè puga sumar-se el teu municipi al consens constitucional valencià. 

En l'enllaç https://www.ajv-val.org/propostes-de-mocio-presentades-i-aprovades/ se pot consultar la llista d'Ajuntaments que ja s'han adherit a la moció i el llistat d'institucions i entitats representatives de la societat que representen el 93% de la població de la Comunitat. 

Llistat de municipis que falten per sol·licitar la recuperació del Dret Civil Valencià, són els següents. 

Província de Castelló: Algimia de Almonacid, Arañuel, Barracas, Castelló de la Plana , Castillo de Villamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Figueroles, Gaibiel, Higueras, Ludiente, Matet, Montán, Montanejos, Pavias, La Puebla de Arenoso, Peníscola, Segorbe, Serratella, Vall d'Alba, Vall d´Almonesir, Villahermosa del Río, Villanueva de Viver, Zucaina. 

Província d'Alacant: L'Atzúbia, Aïgues de Busot, Albatera, Algueña, Benifato, Benijófar, Busot, Camp de Mirra, Cañada, Confrides, Daya Nueva, Dolores, Formentera del Segura, Guardamar del Segura, el Fondó de les Neus, Hondón de los Frailes, Los Montesinos, Monforte del Cid, Orxeta, Pilar de la Horadada, Relleu, Rojales, La Romana, Salinas, Sella, La Torre de les Maçanes, La Vall de Gallinera. 

Província de València: Aielo de Rugat, Alfara de la Baronia, Algima d´Alfara, Ayora, Chera, Cofrentes, La Granja de la Costera, Jalance, Jarafuel, Rugat, Segart, Teresa de Cofrentes, Torres Torres.


 

divendres, 26 de juny del 2020

Però, hi ha un Dret Privat valencià?


SEMINARI DE LA FACULTAT DE DRET DE VALÈNCIA
 
Maig 2020: Però, hi ha un Dret privat valencià?





Ponent: Francisco Blasco Gascó (Dret civil, Universitat de València)





Discussant: Javier Palao Gil (Història del Dret, Universitat de València)



dimecres, 24 de juny del 2020

Reunió AJV en PNB Congreso




Reunió AJV en Podemos Congreso




divendres, 19 de juny del 2020

Administració foral vs Administració borbònica


Administració d'Hisenda i Justícia als segles XIV-XV


Corregiments borbònics 1707-1812



Després de l'alarma, roman l'Estat


Afirmar que dret civil foral valencià és el senyal d'identitat més originària i privativa de la Comunitat Valenciana constata una realitat històrica


Després de l'alarma, roman l'Estat, el constitucional, el de dret, democràtic i social, que enuncia la carta magna. Després de superar l'essencial ve el fonamental, i en el que ens concerneix com Juristes Valencians, entitat els objectius de la qual són la defensa i promoció dels interessos valencians des de l'àmbit jurídic així com de l'autogovern. 

Abans de l'alarma decretada a conseqüència de la pandèmia i abans que la crisi sanitària Les Corts fent-se ressò de la voluntat de la societat valenciana van impulsar una modificació tècnica de la disposició addicional segona del text constitucional que es troba en aquests moments pendent de tramitació per la mesa del Congrés i que d'aprovar-se possibilitaria la reintegració del dret civil foral valencià i per consegüent la incorporació plena de l'estatut d'autonomia al bloc de constitucionalitat. Es tracta de confirmar allò que per àmplies majories ja van aprovar Les Corts i el Congrés l'any 2006, l'expressió de la voluntat democràtica dels depositaris de la sobirania mitjançant el sistema de doble lleialtat. 

Este és un assumpte, el de la foralitat i el dret privat, que suposa un tret originari com a fundacional del Regne València. Afirmar que dret civil foral valencià és el senyal d'identitat més originària i privativa de la Comunitat Valenciana constata una realitat històrica. 

València va ser el primer lloc d'Espanya on es van promulgar lleis civils pròpies, les que regulen els acords entre particulars i que per tant són més fidedignes a l'hora de retratar com és la conducta jurídica que s'emmotla millor a la realitat dels comportaments privats i per tant més propis dels valencians d'aquell temps. 

Sent que a més és un senyal d'identitat privativa tal com la foralitat ho és per als navarresos, ja que llei o furs ho eren només dels habitants del Regne subjectes al fur igual que les lleis civils valencianes ho són hui si, per a tots els veïns de Comunitat Valenciana de manera transversal i cohesionadora, de tal forma que es converteix en un element privatiu al qual a tots aconsegueix. La foralitat o el foralisme és tal com afirma García de Cortazar un terme de caràcter eminentment espanyol, que prové de l'arrel llatina foedus que significa pacte, i no existeix més pacte que el de l'acord entre particulars per a regular les seues relacions en llibertat a les quals atenen les institucions de dret privat, i és a més la idea foral la que incideix en el pacte territorial, hui visible en l'estat de l'autonomies recolzat en la màxima que Espanya ha de semblar-se a si mateixa, i en este àmbit s'enquadra al meu judici la reintegració del dret civil foral valencià. 

Quant a que representa un patrimoni que enriqueix el conjunt del dret espanyol i quant a que comporta la reintegració del dret civil espanyol en tota la seua configuració comuna, foral i especial com van prescriure els constituents fent-se eco de la realitat i la història del dret a Espanya que mai ha sigut homogeni tal com el propi Codi Civil disposava atribuint al dret comú el principi supletorietat en eixos territoris on s'aplique el dret foral. 

Després de l'alarma, queda l'Estat, i aquesta qüestió constitucional tornarà a la mesa del Congrés, moment oportú per a aprofitar l'energia emmagatzemada durant el confinament i reprendre l'empresa de la reintegració que servisca per a recobrar la competència en legislació civil de tal forma que es consumeix el consens de la societat civil valenciana i la voluntat democràtica que ja va ser aprovat fa més d'una dècada per llei orgànica pel legislador mitjançant una modificació tècnica que en aquesta ocasió faça viable i aplicable l'exercici d'aqueixa capacitat competencial per la Generalitat Valenciana. 


Autor: José Morgan. Associació de Juristes Valencians
Publicat a: El Diario ES CV

divendres, 12 de juny del 2020

Topònims que indiquen desnivell a la ciutat antiga de València


L'estudi dels antics desnivells, baixades i pujades, de la ciutat antiga de València és una bona manera de coneixer com seria la planta al llarg del temps de la nostra capital.






Conveni en la Generalitat Valenciana sobre Dret Foral Valencià



dijous, 11 de juny del 2020

Asamblea telemàtica de Juristes Valencians



#Desescalando



dimarts, 9 de juny del 2020

PNB i dret foral valencià


Reunió de l'Associació de Juristes Valencians en diputats valencians en el Congrés. Foto: AJV

2/06/2020 - El passat 11 de març representants de l'Associació de Juristes Valencians teníem programades reunions en el Congrés amb diputats qualificats de diversos grups polítics per a informar-los de la modificació constitucional proposta per les Corts Valencianes per a recuperar el dret civil de manera efectiva mitjançant la inclusió d'un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la Constitució (Butlletí Oficial de les Corts Generals de 28 de febrer de 2020).

La reforma tècnica que està fent els primers passos de la seua tramitació en el Congrés pretén superar la contradicció de disposar d'una competència nominalment àmplia però amb eficàcia real tan limitada (la contractació agrària) que es converteix en inútil per a donar solució jurídic-civil a problemes actuals de la societat valenciana, per exemple en l'àmbit familiar o successori, en implicacions directes en la gestió i pervivència de l'empresa familiar, motor de l'ocupació en la nostra nacionalitat històrica.

Malgrat la nostra escassetat de recursos i modesta estructura organitzativa, els socis de l'AJV hem decidit monitorar tot el complex procés de reforma constitucional, i l'espill en què ens mirem en aquesta tasca és l'incansable seguiment que l'Associació Valenciana d'Empresaris realitza de la construcció del Corredor Mediterrani. En esta labor de lobby hem recorregut a la influent però dispersa diàspora valenciana en la Vila i Cort, i Sr. Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes té previst traslladar a les il·lustres diputades i diputats la necessitat urgent d'aprovació d'aquesta reforma tècnica de la Constitució per a corregir el major fracàs dels polítics valencians durant el procés constituent: la confusa redacció de l'art. 149-1-8 de la Constitució, que propícia que 40 anys després se'ns negue una competència reclamada històricament i íntimament vinculada a la recuperació de l'autonomia, i clarament prevista en l'Estatut de 1982 i la seua reforma de l'any 2006.

Lamentablement, el Tribunal Constitucional en les seues Sentències de l'any 2016 respecte a les lleis valencianes de família, que van estar en vigor quasi huit anys, va banalitzar el nostre Estatut d'Autonomia, en paraules del magistrat Xiol, autor d'un vot particular a les Sentències. Esta actitud contrasta, al mateix temps que enrojola a qualsevol demòcrata, amb l'esforç del màxim intèrpret de la Constitució per a legitimar les lleis civils d'altres nacionalitats històriques, que, no s'oblide, gràcies al pacte de les seues elits amb el franquisme disposaven d'un Dret Foral vigent a l'entrada en vigor de la Constitució.

Vull cridar l'atenció sobre el fet històric de plantejar una reforma constitucional en defensa del nostre autogovern pels democràtics representants dels valencians. És extraordinari que quatre grups parlamentaris del legislatiu d'una CCAA promoguen conjuntament una reforma constitucional i que a més es realitze amb un gran consens civil i municipal, amb la finalitat de fer realitat el que diu l'Estatut no impugnat per òrgan de l'Estat cap.

Personalment he aprofitat aquest llarg i necessari confinament per a consultar en la web del Congrés tota la discussió parlamentària de la parcialment reeixida reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, sobretot quant a la competència per a dictar lleis civils. He constatat que els parlamentaris espanyols eren conscients de l'autonomia legislativa civil que es conferia a les Corts, i, especialment, m'ha sorprés la vehemència dels nacionalistes bascos per a negar la importància del nostre històric dret foral.

En efecte, el PNB, paradoxalment aliat del Bloc i de Unió Valenciana en diferents eleccions europees i soci alternatiu del PSOE i del PP durant anys i anys, va tindre un comportament denigrant amb l'autogovern valencià, en intentar via esmena menysvalorar la proposta de reforma estatutària de l'any 2006 quant al Dret Foral Valencià. Vox i els caps de Toni Cantó coincideixen en l'actualitat amb els sobiranistes bascos de dretes en aquesta posició que redueix el nostre dret civil a l'àmbit agrari i que banalitza la nostra autonomia.

Els jetzales van tindre l'atreviment en seu parlamentària (Diari de Sessions del Congrés 20-9-2005) de qüestionar el fonament històric de l'autogovern, precisament basat en la nostra història foral. Només bascos, catalans i els gallecs a ulls d'aqueix PNB havien de ser nacionalitat històrica. Quan acabe l'Estat d'Alarma intentarem explicar als nacionalistes bascos que els nostres drets històrics tenen un fonament jurídic territorial en Els Furs del segle XIII amb institucions pròpies singulars fins a la seua abrupta i injusta abolició per dret de conquesta en 1707, i que es reclama la seua restauració des de Gregori Mayans, el gegant il·lustrat que va encunyar el concepte de Dret Foral en ple segle XVIII.

El partit llavors liderat per Ibarretxe va defensar en la Comissió Constitucional que es modificara el Projecte d'Estatut presentat per les Corts per a qualificar el nostre Dret Foral de Dret Civil Consuetudinari (esmena núm. 130 BOCG. Congrés dels Diputats, serie B, núm. 196-7, de 16/11/2005), és a dir limitat en la pràctica a la regulació de costums agraris teòricament subsistents des de l'època foral, la qual cosa va ser durament criticat per Soraya Sáenz de Santamaría, que va suggerir el caràcter territorialment residual i materialment limitat del Dret Foral dels territoris bascos. Llàstima que sent vicepresidenta no fóra coherent i aconseguira la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat plantejats per Rodríguez Zapatero i Rajoy contra les lleis valencianes d'unions de fet, custòdia compartida o règim econòmic matrimonial.

Els valencians autonomistes no podem tolerar actituds paternalistes o de pinxo contra el nostre autogovern, ni consentir discriminacions injustificades, vengen de qui vinguen, ja siga del PNB, Vox o els manaies catalans o madrilenys de Ciutadans.

Hem de ser capaços d'actuar de manera coordinada, i fer lobby per damunt de pressions de partit o egoistes covardies personals per a donar solució definitiva al que la nostra societat democràticament demana, ja que cap poble a Espanya ha reivindicat i treballat tant com el valencià per procediments democràtics per a disposar de lleis civils pròpies, i no per l'actuació d'elits pròximes a una dictadura militar, sinó amb l'impuls transversal de la societat civil i la pràctica unanimitat del municipalisme (fins hui, 480 municipis de 542).

En realitat, en aquesta modificació tècnica de la Constitució, els nostres diputats reclamen el grau d'autogovern pactat conjuntament per Congrés, Senat i les Corts en reformar l'Estatut l'any 2006, que abasta disposar d'un Dret privat com el dels ciutadans d'altres 6 Comunitats. Com a prova d'este pacte, i que els diputats i senadors eren conscients que es reconeixia als valencians aqueixa capacitat de dictar lleis civils amb similar abast al d'altres territoris forals, baste recordar que l'esmena peneuvista no va ser secundada per la resta dels grups.

Amb aquesta reforma mínima el municipalisme i la societat civil valenciana constrenyem constitucionalitzar el nostre Estatut i acabar amb la mutilació al qual està sotmés una part rellevant de l'autogovern valencià des de maig del 2016, perquè els diputats i senadors –excepte els del PNB– en el ja llunyà 2006 van acordar políticament amb els democràtics representants dels valencians disposar d'autonomia legislativa en l'àmbit civil com a navarresos, gallecs, bascos, aragonesos, catalans i balears. 


José Ramón Chirivella president de l'Associació de Juristes Valencians