 |
| Reunió de l'Associació de Juristes Valencians en diputats valencians en el Congrés. Foto: AJV |
2/06/2020 -
El passat 11 de març representants de l'Associació de Juristes Valencians teníem programades reunions en el Congrés amb diputats qualificats de diversos grups polítics per a informar-los de la modificació constitucional proposta per les Corts Valencianes per a recuperar el dret civil de manera efectiva mitjançant la inclusió d'un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la Constitució (Butlletí Oficial de les Corts Generals de 28 de febrer de 2020).
La reforma tècnica que està fent els primers passos de la seua tramitació en el Congrés pretén superar la contradicció de disposar d'una competència nominalment àmplia però amb eficàcia real tan limitada (la contractació agrària) que es converteix en inútil per a donar solució jurídic-civil a problemes actuals de la societat valenciana, per exemple en l'àmbit familiar o successori, en implicacions directes en la gestió i pervivència de l'empresa familiar, motor de l'ocupació en la nostra nacionalitat històrica.
Malgrat la nostra escassetat de recursos i modesta estructura organitzativa, els socis de l'AJV hem decidit monitorar tot el complex procés de reforma constitucional, i l'espill en què ens mirem en aquesta tasca és l'incansable seguiment que l'Associació Valenciana d'Empresaris realitza de la construcció del Corredor Mediterrani. En esta labor de lobby hem recorregut a la influent però dispersa diàspora valenciana en la Vila i Cort, i Sr. Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes té previst traslladar a les il·lustres diputades i diputats la necessitat urgent d'aprovació d'aquesta reforma tècnica de la Constitució per a corregir el major fracàs dels polítics valencians durant el procés constituent: la confusa redacció de l'art. 149-1-8 de la Constitució, que propícia que 40 anys després se'ns negue una competència reclamada històricament i íntimament vinculada a la recuperació de l'autonomia, i clarament prevista en l'Estatut de 1982 i la seua reforma de l'any 2006.
Lamentablement, el Tribunal Constitucional en les seues Sentències de l'any 2016 respecte a les lleis valencianes de família, que van estar en vigor quasi huit anys, va banalitzar el nostre Estatut d'Autonomia, en paraules del magistrat Xiol, autor d'un vot particular a les Sentències. Esta actitud contrasta, al mateix temps que enrojola a qualsevol demòcrata, amb l'esforç del màxim intèrpret de la Constitució per a legitimar les lleis civils d'altres nacionalitats històriques, que, no s'oblide, gràcies al pacte de les seues elits amb el franquisme disposaven d'un Dret Foral vigent a l'entrada en vigor de la Constitució.
Vull cridar l'atenció sobre el fet històric de plantejar una reforma constitucional en defensa del nostre autogovern pels democràtics representants dels valencians. És extraordinari que quatre grups parlamentaris del legislatiu d'una CCAA promoguen conjuntament una reforma constitucional i que a més es realitze amb un gran consens civil i municipal, amb la finalitat de fer realitat el que diu l'Estatut no impugnat per òrgan de l'Estat cap.
La reforma tècnica que està fent els primers passos de la seua tramitació en el Congrés pretén superar la contradicció de disposar d'una competència nominalment àmplia però amb eficàcia real tan limitada (la contractació agrària) que es converteix en inútil per a donar solució jurídic-civil a problemes actuals de la societat valenciana, per exemple en l'àmbit familiar o successori, en implicacions directes en la gestió i pervivència de l'empresa familiar, motor de l'ocupació en la nostra nacionalitat històrica.
Malgrat la nostra escassetat de recursos i modesta estructura organitzativa, els socis de l'AJV hem decidit monitorar tot el complex procés de reforma constitucional, i l'espill en què ens mirem en aquesta tasca és l'incansable seguiment que l'Associació Valenciana d'Empresaris realitza de la construcció del Corredor Mediterrani. En esta labor de lobby hem recorregut a la influent però dispersa diàspora valenciana en la Vila i Cort, i Sr. Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes té previst traslladar a les il·lustres diputades i diputats la necessitat urgent d'aprovació d'aquesta reforma tècnica de la Constitució per a corregir el major fracàs dels polítics valencians durant el procés constituent: la confusa redacció de l'art. 149-1-8 de la Constitució, que propícia que 40 anys després se'ns negue una competència reclamada històricament i íntimament vinculada a la recuperació de l'autonomia, i clarament prevista en l'Estatut de 1982 i la seua reforma de l'any 2006.
Lamentablement, el Tribunal Constitucional en les seues Sentències de l'any 2016 respecte a les lleis valencianes de família, que van estar en vigor quasi huit anys, va banalitzar el nostre Estatut d'Autonomia, en paraules del magistrat Xiol, autor d'un vot particular a les Sentències. Esta actitud contrasta, al mateix temps que enrojola a qualsevol demòcrata, amb l'esforç del màxim intèrpret de la Constitució per a legitimar les lleis civils d'altres nacionalitats històriques, que, no s'oblide, gràcies al pacte de les seues elits amb el franquisme disposaven d'un Dret Foral vigent a l'entrada en vigor de la Constitució.
Vull cridar l'atenció sobre el fet històric de plantejar una reforma constitucional en defensa del nostre autogovern pels democràtics representants dels valencians. És extraordinari que quatre grups parlamentaris del legislatiu d'una CCAA promoguen conjuntament una reforma constitucional i que a més es realitze amb un gran consens civil i municipal, amb la finalitat de fer realitat el que diu l'Estatut no impugnat per òrgan de l'Estat cap.
Personalment he aprofitat aquest llarg i necessari confinament per a consultar en la web del Congrés tota la discussió parlamentària de la parcialment reeixida reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, sobretot quant a la competència per a dictar lleis civils. He constatat que els parlamentaris espanyols eren conscients de l'autonomia legislativa civil que es conferia a les Corts, i, especialment, m'ha sorprés la vehemència dels nacionalistes bascos per a negar la importància del nostre històric dret foral.
En efecte, el PNB, paradoxalment aliat del Bloc i de Unió Valenciana en diferents eleccions europees i soci alternatiu del PSOE i del PP durant anys i anys, va tindre un comportament denigrant amb l'autogovern valencià, en intentar via esmena menysvalorar la proposta de reforma estatutària de l'any 2006 quant al Dret Foral Valencià. Vox i els caps de Toni Cantó coincideixen en l'actualitat amb els sobiranistes bascos de dretes en aquesta posició que redueix el nostre dret civil a l'àmbit agrari i que banalitza la nostra autonomia.
Els jetzales van tindre l'atreviment en seu parlamentària (Diari de Sessions del Congrés 20-9-2005) de qüestionar el fonament històric de l'autogovern, precisament basat en la nostra història foral. Només bascos, catalans i els gallecs a ulls d'aqueix PNB havien de ser nacionalitat històrica. Quan acabe l'Estat d'Alarma intentarem explicar als nacionalistes bascos que els nostres drets històrics tenen un fonament jurídic territorial en Els Furs del segle XIII amb institucions pròpies singulars fins a la seua abrupta i injusta abolició per dret de conquesta en 1707, i que es reclama la seua restauració des de Gregori Mayans, el gegant il·lustrat que va encunyar el concepte de Dret Foral en ple segle XVIII.
El partit llavors liderat per Ibarretxe va defensar en la Comissió Constitucional que es modificara el Projecte d'Estatut presentat per les Corts per a qualificar el nostre Dret Foral de Dret Civil Consuetudinari (esmena núm. 130 BOCG. Congrés dels Diputats, serie B, núm. 196-7, de 16/11/2005), és a dir limitat en la pràctica a la regulació de costums agraris teòricament subsistents des de l'època foral, la qual cosa va ser durament criticat per Soraya Sáenz de Santamaría, que va suggerir el caràcter territorialment residual i materialment limitat del Dret Foral dels territoris bascos. Llàstima que sent vicepresidenta no fóra coherent i aconseguira la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat plantejats per Rodríguez Zapatero i Rajoy contra les lleis valencianes d'unions de fet, custòdia compartida o règim econòmic matrimonial.
Els valencians autonomistes no podem tolerar actituds paternalistes o de pinxo contra el nostre autogovern, ni consentir discriminacions injustificades, vengen de qui vinguen, ja siga del PNB, Vox o els manaies catalans o madrilenys de Ciutadans.
Hem de ser capaços d'actuar de manera coordinada, i fer lobby per damunt de pressions de partit o egoistes covardies personals per a donar solució definitiva al que la nostra societat democràticament demana, ja que cap poble a Espanya ha reivindicat i treballat tant com el valencià per procediments democràtics per a disposar de lleis civils pròpies, i no per l'actuació d'elits pròximes a una dictadura militar, sinó amb l'impuls transversal de la societat civil i la pràctica unanimitat del municipalisme (fins hui, 480 municipis de 542).
En realitat, en aquesta modificació tècnica de la Constitució, els nostres diputats reclamen el grau d'autogovern pactat conjuntament per Congrés, Senat i les Corts en reformar l'Estatut l'any 2006, que abasta disposar d'un Dret privat com el dels ciutadans d'altres 6 Comunitats. Com a prova d'este pacte, i que els diputats i senadors eren conscients que es reconeixia als valencians aqueixa capacitat de dictar lleis civils amb similar abast al d'altres territoris forals, baste recordar que l'esmena peneuvista no va ser secundada per la resta dels grups.
Amb aquesta reforma mínima el municipalisme i la societat civil valenciana constrenyem constitucionalitzar el nostre Estatut i acabar amb la mutilació al qual està sotmés una part rellevant de l'autogovern valencià des de maig del 2016, perquè els diputats i senadors –excepte els del PNB– en el ja llunyà 2006 van acordar políticament amb els democràtics representants dels valencians disposar d'autonomia legislativa en l'àmbit civil com a navarresos, gallecs, bascos, aragonesos, catalans i balears.
José Ramón Chirivella president de l'Associació de Juristes Valencians
Font: Valencia Plaza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada