divendres, 31 de maig del 2019

Mapa de la huerta de Orihuela (1797) Cavanilles


Fuente: Imagenes Librorum

Autor: López Enguídanos, Tomás 

Otro Colaborador: "A.J. Cavanilles del., T.L. Enguidanos sculp." 

Formato: Calcografía 

Tipo: Grabados (Engravings)
Parte de Cavanilles, Antonio José. 

Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, . [Tomo II]. Madrid : en la Imprenta Real, 1797 

Lugar de edición: Madrid 

Nombre de editor: Imprenta Real 

Fecha de edición: 1797 




Fuente: Quina la fem


Juristes valencians ja estàn en marxa


Juristes Valencians preparant la presentació de la moció en Corts Valencianes, acompanyats per les entitats que donen suport a la reintegració del #DretCivilValencià






dimecres, 29 de maig del 2019

La València de Wyngaerde (1593)


Anton van den Wyngaerde va nàixer a Anvers entorn de 1512. D'origen flamenc i paisatgista del XVI, va recórrer Espanya a partir de 1561. Va realitzar en total 62 vistes del nostre país, que permeten comprovar com eren en aquells dies moltes de les nostres ciutats i pobles. 

Concretament tractarem de dos lamines seues: la ciutat de València i la Albufera.

Font: Commons

Viatjes de Anton van den Wyngaerde per Espanya. Font: Silvia García Alcázar / Fernando González Moreno. UCLM.

Font: Commons

Conegut a Espanya com Antonio de les Vinyes o Antón de Brussel·les i a Anglaterra com Anthony van den Wyngaerde, aquest artista va realitzar tota una guia documental d'Espanya a través d'una sèrie d'increïbles vistes que mostren l'Espanya del Segle d'Or en tota la seua esplendor. Ho va fer per encàrrec de Felip II, al servei del qual va estar des de 1557. 

Primer va ser nomenat “pintor ordinari” pel rei i va acompanyar als tropes espanyoles en les batalles contra Enric II de França. Va representar les escenes bèl·liques de San Quintín, Ham, Gravelinas i Dourlens. 

En 1558 va viatjar pels Països Baixos i en 1561 per Anglaterra, país en el qual és possible que haguera estat anteriorment. De fet, se li atribueixen les set vistes del Panorama of London, datades entre 1543 i 1550, i que constitueixen una de les primeres representacions de Londres que existeixen. 

Cinc anys més tard que Felip II ho contractara, Antonio, figurava com a pintor de cambra del monarca i estava establit en la cort. Va ser llavors quan el Rei d'aquell Imperi en el qual no es posava el sol va creure bona idea fer un inventari gràfic de les grans ciutats espanyoles. 

Es va instal·lar amb la seua família a Madrid, en 1562, a instàncies del monarca. Allí es va dedicar a la “descripció corogràfica” o corografía de viles, pobles i ciutats espanyoles. A aquest efecte, van den Wyngaerde va començar el seu viatge per la Península.








dissabte, 25 de maig del 2019

Dels furs locals al fur de València


Dels furs locals al fur de València en el marc del procés d'instauració de la societat feudal del segle XIII en el Regne de València 

 Enric Guinot Rodríguez




Resumen: Aquest treball analitza el procés de canvi dels furs locals a un fur territorial en el marc del nou regne de València creat en 1240 pel rei Jaume I. Seguint la tradició de Catalunya i Aragó anteriorment, també a València la corona i la noblesa van organitzar inicialment la repoblació sobre la base de diferents furs: Sepúlveda, Zaragoza, Daroca, Teruel, Fontana, costum de Lleida o costum/fur de València. 

Però a partir de 1245, la monarquia va impulsar el fur de València, la qual cosa s'ha interpretat tradicionalment com un motiu polític d'enfrontament entre repobladors catalans i aragonesos. El nostre estudi explica com el fur de Zaragoza/Aragó es va limitar durant el segle XIII a uns pocs senyorius, i com es va generalitzar el de València. 

Per això el conflicte entre la noblesa d'origen aragonés enfront del poder públic (monarquia i ciutadans) es va iniciar quan les primeres corts de 1261 van aprovar estendre el fur de València com a fur territorial del nou regne. 




Els Furs. La identitat d'un poble



Exposició inagurada el 5 d'octubre del 2009


dijous, 23 de maig del 2019

Fotos de la "Memòria del Regne" (Ontinyent)


Valga com homenatge i agraïment a la gent de la Vila d'Ontinyent on per circumstàncies personals hem fet la majoria de les publicacions d'aquest blog sobre #DretCivilValencià


Escut del Regne que flanqueja els escuts de la Vila d'Ontinyent
Pedra calcarea de gra fi, dues peces. Casa de les Corts i Casa del Consell, Ontinyent, segle XVI.


Escut reial (Pere el Ceremonios)
Segle XIV, Pedra blava, 112x66x28 cm, Museu de Belles Arts de València.
Entrada documentada al Museu el 1867 procedent del enderrocament de les muralles i de la Porta de la Sharea de la ciutat de València.


Braç reial de les ciutats del Regne de València, pintat per Vicent Mestre (1582), en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. Foto: Mateo Gamón.


Capitols, provisions, e actes de corts fets de lo any MDLII estampats i rubricats ab remissions i concordancies de diversos Furs i Privilegis sobre aquells ara novament acotades.
València, Joan de Mey, 1555.
Arxiu municipal d'Ontinyent. Fons Barberà-Donat.


Escut del Regne 
Actualment a la façana del Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, procedeix de la Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles al Carrer les Barques de València. Segle XVI.


Escut reial (Ferràn el Catòlic)
Taller de Pere Compte. Ca. 1489. Llotja de València.


dimecres, 22 de maig del 2019

Sistemes jurídics al món


Font: Wikipedia

Per sistema jurídic s'entén el conjunt de normes jurídiques, actituds i ideologies vigents en un país sobre el que és el Dret, la seua funció en la societat i la manera en què es crea o hauria de crear-se, aplicar-se, comprendre's, perfeccionar-se, ensenyar-se i estudiar-se. D'eixa manera, el sistema jurídic reuneix les estructures i les modalitats de funcionament dels òrgans, institucions i components socials encarregats de l'aplicació i interpretació de les regles de Dret, així com d'aquells que les creen o influeixen en la seua creació, interpretació i modificació. 

El sistema jurídic suposa el conjunt de normes jurídiques objectives que estan en vigor en determinat lloc i època, integrant les diverses fonts jurídiques, com les lleis, els costums, la jurisprudència dels tribunals i la doctrina, que regeixen en els diversos països del món, i els mecanismes de creació, modificació, interpretació i aplicació. Cada país té el seu propi sistema jurídic i la seua peculiar manera de considerar el Dret, les seues fonts i els components significatius en la seua creació, interpretació i aplicació. 

Es pot classificar els sistemes jurídics en les següents grans famílies: 
  • La família del Dret Continental o neorromanista (en anglés Civil Law). 
  • La família del Dret anglosaxó (en anglés Common Law). 
  • La família del Dret socialista. 
  • Els sistemes de Dret religiós. 
  • La família jurídica Mixta. 
  • La família Nòrdica 
  • La família Islàmica 
Si bé el sistema jurídic de cada país pot ser classificat en alguna de les anteriors famílies, pot presentar variacions dins d'elles o bé integrar institucions o elements d'altres sistemes; existeixen doncs nombrosos països que tenen un sistema jurídic mixt. 


Nota: aquesta entrada encara no està completa com nosaltres voldríem però ens sembla adequat publicar-la per què el mapa i la breu explicació té importància per donar context internacional al Dret Foral Civil Valencià.


dimarts, 21 de maig del 2019

#DretCivilValencià a la UNED de Gandia


En la porta de les Escoles Píes de Gandia, estatues de la familia Borja

Saluda de l'acte de la UNED de Gandia





divendres, 17 de maig del 2019

Sessió del Tribunal de les Aigües




Sessió del Tribunal de les Aigües de la Vega de València que inclou l'acte protocol·lari d'imposició de la brusa del Tribunal al DG de Desenvolupament Estatutari de la GVA, José Manuel Miralles 


Visita d'alumnes de la UV al Tribunal de les Aigües



Estudiants del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València han assistit a la sessió pública. Daniel Sala, cronista del Tribunal, els ha atés en la mateixa porta dels Apòstols. 




dijous, 16 de maig del 2019

X legislatura Corts Valencianes. Reintegració del #DretCivilValencià


Demanem a Corts Valencianes que tire endavant la Reforma de la Constitució Espanyola per la reintegració del nostre #DretCivilValencià







dimarts, 14 de maig del 2019

Conflictes territorials a la frontera sud del Regne de València (Segles XIII i XIV)






Dilluns 20 de maig en UNED-GANDIA Taula Redona sobre la utilitat del #DretCivilValencià





El DRET CIVIL VALENCIÀ 

Una ferramenta necessària per a una ciutadania moderna i avançada


Intervindran:
  • En Vicente-Juan Escrivà Rubio, Notari de Gandia. 
  • Federico Arnau Moya, Professor Dret Civil Universitat Jaume I de Castelló. 
  • José-Ramón Chirivella Vila, President de l’Associació de Juristes Valencians. 
  • Joaquín Esteve i Esteve, advocat, professor de la UNED 

La Jornada consistirà en destacar la importància històrica i la utilitat de la recuperació del Dret Civil propi per una societat moderna com la valenciana, competència prevista en l’Estatut d’Autonomia Valencià i que tenen els ciutadans d’altres sis Comunitat Autònomes. 

Assistiran destacats representants del municipalisme i de la societat civil. 

A continuació farem una “picadeta” en el pati del Col·legi Escoles Pies. 


LLOC: SALÓ D’ACTES DE LA U.N.E.D. 
Dilluns, 20 de MAIG DE 2019 a les 19:15 H. 
Plaça de les Escoles Pies, nº 7 – Gandia. 

Es prega confirmar assistència en: 

adesajuridic@gmail.com 

657330447

info@ajv-val.org 


dilluns, 13 de maig del 2019

Ontinyent acull l’exposició "La memòria del Regne, 600 anys de la Generalitat Valenciana"














La Memòria del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana

Cronologia visual dels fets més destacats de la vida de Sant Vicent Ferrer


No és pròpiament la temàtica del nostre blog. Però la magnífica infografia de Pedro Jiménez no ens pot deixar indiferents i tenim que publicar-la.

Font: El Mundo

Font: @Pedrojimnez





divendres, 10 de maig del 2019

Juristes Valencians reclama compromisos per a recuperar el dret civil valencià


Insta als partits que agiliten la iniciativa que permeta la modificació constitucional


L'Associació de Juristes Valencians (*AJV), davant la imminent convocatòria electoral d'aquest diumenge, reclama als partits compromisos tangibles amb la ràpida recuperació del Dret Civil valencià. Recorda l'associació que l'avançament de les eleccions autonòmiques, coincidint amb les generals, va impedir la votació definitiva en les Corts Valencianes de la iniciativa de modificació de la Constitució per a la recuperació del Dret Foral, que per 24 hores no es va remetre al Congrés dels Diputats, i, per això, reclama que es prioritze la tramitació parlamentària d'aquesta qüestió, base de l'autogovern valencià que compta amb un gran consens polític i social, assegura l'AVJ. 

El degoteig a favor de l'autogovern s'eleva ja a 382 ajuntaments -que representen a 4,3 milions de valencians- i compte també amb el suport de nombroses entitats de la societat civil (sindicats, empresaris, advocats, universitats i associacions culturals). 

Davant l'aniversari hui de la Batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707, que va suposar la supressió de la legislació i les institucions valencianes, Juristes Valencians considera que els candidats a la Presidència de la Generalitat Valenciana «han de comprometre's a aconseguir l'anomenada agenda valenciana de prioritats», especialment un just finançament necessari per a cobrir les necessitats socials, infraestructures per a articular el territori valencià, la defensa de l'agricultura valenciana i que en defensa de l'autogovern els seus partits recolzen en el Congrés la recuperació de la capacitat de dictar lleis civils, prevista en l'Estatut i de la qual disposen altres sis comunitats autònomes. 

Autonomia de primera 

L'AJV adverteix que «no serem una autonomia de primera, com preveu l'Estatut, sense dictar normes útils per als ciutadans en matèria successòria adequades al segle XXI, dotant de drets una altra vegada a les parelles de fet, o possibilitant solucions més socials en matèria de la representació dels discapacitats, o afavorint la supervivència de les empreses familiars»

«Els valencians no podem tolerar que ens discriminen malgrat tindre un dret històric com el de les altres sis comunitats autònoma», assevera Juristes Valencians en un comunicat en el qual considera que la coincidència de les eleccions autonòmiques amb les generals, «no poden suposar eclipsar les prioritats dels ciutadans valencians i requereixen compromisos tangibles dels líders estatals de les diferents opcions polítiques». 

Juristes Valencians torna a sol·licitar a Ciutadans que «igual que donen suport a el Dret Foral a Catalunya, Navarra o Aragó, donen el mateix tracte a les necessitats socials dels ciutadans valencians. No facen oïdes sordes a l'Estatut Valencià».


Artícul publicat a: Levante EMV
Traducció: Softvalencià



dijous, 9 de maig del 2019

Juristes Valencians i Societat Civil Valenciana (Reunió de Treball)




dimecres, 8 de maig del 2019

dissabte, 4 de maig del 2019

Valentia Edetanorum vulgo del Cid (1704) Pare Tosca


El magnífic mapa de la ciutat de València del Pare Tosca (1704) és sens dubte un dels millors i més emblemàtics mapes de la història valenciana

Font: Gifex
Font: Studiolum



Versió del mapa de València del Pare Tosca en quarts

Font: Commons

Font: Mapa1

Font: Mapa2

Font: Mapa3

Font: Mapa4

Versió del mapa del Pare Tosca en colors

Font: Commons

Xarxa de séquies de València sobre el mapa del Pare Tosca

Font: Ciclo Integral del Agua



Sobre l'autor del mapa: Tomás Vicente Tosca un dels "novators" valencians més importants