Les Corts regionals pretenien impulsar una modificació de la Carta Magna per a poder tindre competències legislatives sobre Dret Civil
Aquesta situació -històrica per tractar-se de la primera vegada que els valencians votaran generals i autonòmiques el mateix dia- desprén conseqüències directes.
La dissolució de les Corts Valencianes significa que la votació que anava a tindre lloc aquest mateix dimecres 6 de març per a presentar una iniciativa de reforma constitucional queda paralitzada.
Segons fonts internes consultades per ECD, anava a guanyar la majoria del “si” amb el vot en contra de Ciutadans. La victòria en la votació hauria donat via lliure a la Comunitat Valenciana per a presentar a Madrid amb caràcter formal una proposició per a reformar la Constitució donada suport per quasi tots els partits polítics.
La formació taronja ha sigut acusada pels precursors d'aquesta iniciativa de ser “dependents de Madrid” en un assumpte que ha aconseguit posar en sintonia a PSPV, Compromís, Podemos i PP.
Un recorregut des de Zapatero passant per Rajoy
El recorregut que finalitzava amb aquesta votació, ara truncat per l'avançament de les eleccions, ve des de lluny.
En 2008, i després de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en 2006, el govern autonòmic es va proposar legislar en matèria de dret civil el règim econòmic matrimonial per a fer prevaldre la separació de béns enfront del règim de guanys. En 2011, la llei de custòdia compartida i en 2013 regular les unions de fet.
Totes elles van ser tombades pel Tribunal Constitucional en 2016 en considerar que no eren de la seua competència al no tractar-se de normes que "regiren costums". Va ser el govern de Zapatero qui va interposar sengles recursos d'inconstitucionalitat al règim econòmic matrimonial i a la llei que feia prevaldre la custòdia compartida en els divorcis, i posteriorment el de Rajoy el que va fer el mateix amb la llei d'unions de fet.
No obstant això, des de 2008 fins a 2016- quan el TC es va pronunciar- milers de valencians es van regir per aquestes lleis.
Una reforma constitucional per als valencians
Aragó, País Basc, Catalunya, Balears, Navarra i Galícia són les autonomies que es regeixen per un Codi Civil propi. Alguna cosa amb el que els valencians somien des de fa temps, quasi des que els van ser arrabassats els furs en 1707.
D'ací aquesta iniciativa que pretenia arribar a Madrid per a reformar la Constitució i dotar a la Comunitat Valenciana del poder per a legislar en matèria de dret civil, sempre que passara tots els tràmits pertinents.
De fet, comptaven amb això quan el país va virar cap a la democràcia amb la Constitució de 1978, però al no estar vigent des d'abans de la creació de la Carta Magna, la Comunitat Valenciana no va veure reconegut aquest dret, que encara consideren necessari per a equiparar-se amb la resta de nacionalitats històriques d'Espanya.
Publicat a: El Confidencial Autonómico
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada