El 28 d'abril, la data maleïda del dret civil valencià

El ple de les Corts Valencianes (Manuel Bruque / EFE)

Enuig en l'AJV: “Ximo Puig ha demostrat que no es creu l'autogovern. El Botànic ha perdut autogovern respecte al que va deixar Francisco Camps”

El 28 d'abril de 2016 el Tribunal Constitucional tombava la primera de les lleis que desenvolupaven el dret civil valencià contemplat en l'Estatut autonòmic. Una sentència declarava nul·la la Llei de règim econòmic matrimonial. El mateix any tindrien la mateixa sort la Llei de custòdia compartida i la Llei d'Unions de fet Formalitzades. Ara en la seua decisió d'avançar les eleccions autonòmiques, Ximo Puig ha tornat a enterrar –almenys de moment- les il·lusions de recuperar els furs propis en la Comunitat Valenciana. El 6 de març s'anava a aprovar definitivament en Les Corts Valencianes, pas previ a enviar la proposta de reforma constitucional al Congrés dels Diputats. La dissolució del parlament el deixa als llimbs i el 28 d'abril torna a ser la creu del dret civil. 

El president de la Generalitat i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig (Manuel Bruque / EFE)

El 5 de març de 2018 va ser rebuda l'Associació de Juristes Valencians (AJV), la que ha liderat la batalla durant anys, al costat d'altres organitzacions empresarials, col·legis d'advocats i sindicats pel president de les Corts, Enric Morera. Aqueix dia van entregar en el registre d'entrada la iniciativa pel reconeixement del dret civil valencià. 

Mesos després, a l'octubre de 2018, es va aprovar en l'hemicicle amb gran consens polític (no més Ciutadans va votar en contra) demanar al Congrés una reforma constitucional per a recuperar els furs. Donat suport per més de 300 ajuntaments, aquest dimecres 6 era el primer punt del dia per a la seua aprovació definitiva. L'avançament electoral trunca els plans i el posterga. 

Avançament electoral 

La nova tramitació tardarà, com a mínim, un any més

“Ximo Puig ha demostrat que no es cree l'autogovern. Ha demostrat poca sensibilitat i en la pràctica el Botànic ha perdut autogovern respecte al que va deixar Francisco Camps. És increïble, i més tenint en compte que Puig es declara valencianista”, critica el president de l'AJV, José Ramón Chirivella, que es confessa “desil·lusionat” amb l'anunci.

Amb la dissolució de les Corts, Chirivella calcula que “com a mínim”, tardarà un any més a tornar a tramitar-lo. “Es faria des de zero, encara que tenim avançat el suport polític i social. No entenem que aquest tema haja tardat tant a tramitar-se tenint tanta transcendència social i unanimitat”, explica el jurista. En qualsevol cas, Chirivella adverteix que Puig no podrà justificar “en cap cas” que l'avançament electoral “és una defensa de l'autogovern”. Ha sigut un oblit? Assegura que no, ja que la seua associació ho havia comentat prèviament amb “diversos consellers i diputats”. 

Dret civil valencià 

Els valencians no tenen furs propis per la derrota d'Almansa

Els valencians van tindre furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis. 

En un intent de recuperar aqueixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP i del PSOE. 

Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD)

La recuperació del dret foral es va materialitzar amb l'aprovació de tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la de Llei Unions de fet Formalitzades (2012). No obstant això, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), les va recórrer davant el Tribunal Constitucional. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantindre els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016.

Publicat a: La Vanguardia 

Autora: Raquel Andrés Durá 

Traducció: Softvalencià