Un oblit imperdonable

Acte en defensa del dret civil valencià, al juny de 2016. Foto: KIKE TABERNER

3/03/2019 - Si Puig ja tenia presa la decisió d'avançar les eleccions autonòmiques al 28 d'abril, hauria d'haver-ho plantejat per sorpresa en el Ple del Consell del passat divendres en lloc de deixar que isquera Mónica Oltra a donar la seua opinió en contra –que és la de Compromís– des de la cadira de portaveu del Consell. Més que res, perquè si s'espera a última hora se li pot complicar la convocatòria per qüestions formals i de procediment. Una la van apuntar des de Compromís, que veu un impediment en una disposició addicional de la Loreg que es va aprovar per a un moment concret, les eleccions de 1999, però que continua vigent. 

Però a més, perquè tothom dóna per fet que Puig té plena potestat per a convocar eleccions i no és així. Pot fer-ho "previ acord del Consell", segons l'Estatut i la Llei de Govern Valencià. I aqueixa llei no diu que el president tinga vot de qualitat en cas d'empat en el si d'un Consell que, com és sabut, està format per cinc representants del PSPV i cinc de Compromís. I no ho diu perquè en 2007, després de la reforma de l'Estatut, es va suprimir l'article 28.1 de la llei: "Els acords s'adoptaran amb el vot favorable de la meitat més un dels membres del Consell assistents, dirimint-se els empats amb el vot de qualitat del president". 

Clar que, amb temps, sempre pot Puig cessar un conseller –per a això sí té plens poders– i desequilibrar la balança. Seria un final del Botànic espectacular, molt valencià. Per si l'ajuda a decidir si avança o no, a València Plaza hem fet una enquesta. 

I ací ho deixe, que del que volia escriure aquesta setmana no és del possible, hui probable, avançament –ja ho vaig fer la passada, més a favor que en contra– sinó d'un mal col·lateral que produiria la dissolució de les Corts el 5 de març per culpa d'un oblit imperdonable. Resulta que l'endemà està prevista en Les Corts la votació definitiva d'una proposició de modificació de la Constitució per a permetre que la Generalitat recupere la capacitat legislativa en matèria civil. El dret civil valencià, una qüestió de la qual venim parlant en aquest periòdic des que fa més de tres anys van vindre a explicar-nos-la els representants de l'Associació de Juristes Valencians (AJV).

Si preguntes pel carrer pel dret civil valencià, és probable que poca gent sàpia de què parlem encara que molts s'hagen vist afectats pels canvis normatius en règim matrimonial, parelles de fet i custòdia compartida provocats per tres sentències del Constitucional que van anul·lar les lleis valencianes que els regulaven. És un assumpte de juristes, polítics i periodistes pel qual no es mobilitzarà la gent com no ho fa per un finançament just, que condiciona encara més la qualitat de vida dels valencians. En altres paraules, que no interesse no vol dir que no siga important. 

En la defensa del dret civil valencià estan PP, PSPV, Compromís i Podemos. Només Ciutadans està en contra. Això ací, que ja veurem en el Congrés si alguna vegada tira avant la valenta proposta de les Corts. De moment, al Senat, el PSOE va votar no fa molt en contra d'una esmena de Compromís idèntica a la proposició que tramita Les Corts. 

L'oblit 

La setmana passada, a proposta del PSPV, la Mesa de les Corts va avançar la votació de la reforma de l'Estatut, prevista també per al dia 6, per a salvar-la en cas que Puig dissolga la Cambra el dia 5, però no va fer el mateix amb la iniciativa en favor del dret civil valencià, que roman com a primer punt de l'ordre del dia del Ple del dimecres. La qual cosa és molt injust, s'estiga o no d'acord, perquè pot morir en la riba una iniciativa fruit d'un ímprobe treball de més de tres anys liderat per l'AJV. 

L'associació presidida per José Ramón Chirivella va tractar primer, sense èxit, de mobilitzar les forces polítiques valencianes per a convéncer al Govern que retirara els seus tres recursos d'inconstitucionalitat –de Zapatero i Rajoy– contra sengles lleis valencianes –unions de fet, custòdia compartida i règim econòmic matrimonial– que van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional en 2016.

Després del revés, els membres de l'associació no es van rendir i es van plantejar l'única solució jurídicament possible, res menys que la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució que permeta la reintegració de la capacitat legislativa en matèria civil a la Generalitat, tal com preveu l'Estatut. Per a això, no solament es van proposar posar d'acord a tots els partits valencians, sinó que van recaptar el suport dels ajuntaments i de col·lectius de la societat civil com a sindicats, empresaris, advocats, col·legis professionals, universitats i associacions culturals. Fins a 360 ajuntaments han recolzat la mesura, que es va plasmar en la Proposició de Llei presentada en Les Corts per PP, PSPV, Compromís i Podemos el 5 de març de 2018. Tots menys Ciutadans. En descàrrec de Puig cal dir que dotze mesos per a tramitar una Proposició que té un sol article, unit a l'oblit d'aquesta setmana, implica també certa responsabilitat del legislatiu en la tragèdia. 

Autor: Javier Alfonso

Publicat a: València Plaza 
Traducció: Softvalencià