Ciutadans recolza en 20 municipis el dret foral que rebutja en les Corts

La Associació de Juristes arremet contra el partit de Rivera després de desmarcar-se del consens en la càmera que demana un canvi tècnic en la Constitució i recolzen PSPV, PP, Compromís i Podemos

  

L'Associació de Juristes Valencians, ha mostrat el seu satifacció pel consens obtingut entre una àmplia majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari valencià en la restitució del Dret Civil Valencià, en concret ha concitat el suport de PP, PSPV, Compromís i Podemos. 

Aquest consens s'ha plasmat en la Proposició de Llei registrada en les Corts, per a iniciar la modificació constitucional que possibilite la reintegració del dret civil valencià, que porta adherida la signatura de quatre dels cinc síndics. No obstant açò, Ciutadans s'ha desmarcat de l'acord majoritari. I ho ha fet malgrat que el grup sí ha signat una moció de recolze en una vintena de municipis. En concret, segons ha sabut Levante-EMV, ho ha fet a la Pobla de Farnals, Gandia, Sagunt, Aldaia, Foios, Llíria, Godella, Cocentaina, Torís, Alfafar, Tavernes Blanques, Dénia, Puçol, Bétera, Albal, Vila-real, Torreblanca, Quart de Poblet, Castalla, Massanassa i Alfaç del Pi, a més de Moixent i Alberic on ha sigut iniciativa de l'alcalde de Ciutadans. 

En paraules del seu President José Ramón Chirivella Els Corts compleixen amb el mandat de la societat civil i el municipalisme valencià per a fer realitat les previsions de l'Estatut; De fet l´Associació de Juristes Valencians concità el suport de les principals entitats socials, sindicals, culturals i professionals de la Comunitat Valenciana que van acompanyar el passat mes de març a la AJV a presentar la proposta als Corts. 

Entre les entitats que han recolzat la proposta d'adaptació constitucional es troben UGT, CCOO, CSIF, LLIGA, Associació Valenciana d´Agricultors, l'Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, Intersindical, els 8 Col·legis d'Advocats de la CV, les Facultats de Dret de les Universitats públiques valencianes. 

Des de la AJV, s'ha volgut destacar el rellevant del consens obtingut lloc que ara com ara representa més de tres quartes parts dels diputats i suposa una majoria qualificada suficient que sumada a la petició de la Federació Valenciana de Municipis i provincies, i de 275 municipis que superen el 85% del cens valencià, la qual cosa dota d'una consistència molt important el suport social i institucional que té la reintegració del dret civil valencià. 

Encara així des de Juristes Valencians es tendeix la mà perquè Ciutadans no es quede al marge d'aquest consens que no solament respon a la voluntat de la societat de poder disposar d'una eina que millore la seua qualitat de vida i permeta un millor desenvolupament de les relacions civils dels valencians, sinó que a més suposa un consens entorn de la constitucionalitat i vigència del nostre Estatut d'Autonomia. 

Juristes Valencians anunciarà en breu nous actes per a continuar dotant a aquesta reivindicació del suport social que mereix i aprofita per a recordar que aquest dijous 31 de maig es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional 82/2016 que va derogar de facto la nostra producció civil normativa. 

En aquest sentit Chirivella afirma "L'any en què se celebra el 600 aniversari de la creació de la Generalitat, denominada Diputació General del General en l'època foral, els grups parlamentaris han donat mostres d'unitat en la defensa de l'autogovern promovent aquesta Proposició de Llei per a fer realitat les previsions estatutàries i disposar d'un dret civil modern, social i útil per als ciutadans", i contínua el President de l´Associació de Juristes Valencians, Ciutadans, no pot suspendre en autogovern valencià. Ha d'optar per recolzar la restitució del nostre dret civil o públicament indicar que volen anul·lar la competència aplicable en altres 6 Comunitats Autònomes, de la qual disposen 15 milions de ciutadans de Balears, Aragó, Navarra, Galícia, País Basc o Catalunya".

Publicat a: Levante EMV

Traducció de: Softvalencià

El tripartit i el PP proposen reformar la Constitució per a recuperar el dret civil valencià

Isaura Navarro (Compromís), María José Ferrer San Segundo (PPCV), Manolo Mata (PSPV) y Fabiola Meco (Podemos).

Des que el Tribunal Constitucional anul·lara les lleis valencianes en dret civil –Llei de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida i Unions de fet– alguns partits en Els Corts -PP i Compromís especialment- i el Consell han estat explorant vies per a poder tornar a legislar en aquestes matèries. 

Aquest dimarts, la coalició valencianista, PSPV, Podemos i els populars van registrar una proposició de llei per a reformar la disposició segona de la Constitució Espanyola; única via que, entenen, permetria recuperar tal competència. La proposta ha sigut promoguda per la Associació de Juristes Valencians (AJV) i "compta amb el suport de 275 ajuntaments, les tres diputacions provincials, universitats i principals entitats socials, sindicals i empresarials", segons el president de l'associació, José Ramón Chirivella. 

La proposta legislativa que, a priori, serà aprovada en les pròximes setmanes en un ple dels Corts, serà remesa al Congrés dels Diputats "perquè ho tinguen en compte i servirà perquè s'inicie la reforma constitucional" –en paraules de la diputada de la coalició valencianista, Isaura Navarro–. En ella, els quatre partits exposen que encara que aquestes lleis anaren derogades, el dret civil valencià és "un dret viu" perquè afecta actualment a 300.000 persones. Açò és, el nombre de valencians que des que es van aprovar les tres normes –la primera en 2007– fins que van ser anul·lades, es van casar o van divorciar sota el marc d'aquestes normatives sense que açò haja afectat a la resta de comunitats autònomes. 

Així, la proposició de llei assenyala que la Constitució reconeix l'exercici de la competència en dret civil foral a les comunitats autònomes que tenen dret civil propi –com Catalunya, Aragó, Balears, País Basc, Navarra i Galícia- i és el Tribunal Constitucional el que en la seua sentència va fer una "interpretació rígida" del dret civil valencià "perquè als valencians no se'ls van retornar els furs després del Decret de Nova Planta". Una reivindicació que, d'altra banda, no s'ha deixat de demandar per part dels juristes, segons la AJV. 

Davant aquesta situació els grups expliquen que la via que tenen els valencians per a defensar el seu "dret civil valencià i el seu autogovern" és la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució. Aquesta determina que la declaració de majoria d'edat "no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat". 

A aquesta redacció volen anyadir un segon paràgraf que determine que la "competència legislativa civil de les Comunitats Autònomes assumida en els seus propis Estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric d'acord als valors i principis constitucionals". 

Divisió fa dos anys 

L'actual unitat de les forces polítiques valencianes -excepte Ciutadans- al costat de la societat civil per a reivindicar la potestat desenvolupar el dret civil valencià no va anar tal fa dos anys. Al juny de 2016, Compromís va registrar una Proposició No de Llei per a defensar la capacitat legislativa dels Corts en matèria civil i havia de cursar-se el mateix dia en el qual es commemorava el 309 aniversari del Decret de Nova Planta. 

No obstant açò, només el PP va recolzar la iniciativa dels valencianistes. La PNL proposava que es ratificara la defensa de la capacitat legislativa dels Corts "en l'àmbit civil derivat de la competència arreplegada en l'article 29.1.2a de el vigent Estatut d'Autonomia", alguna cosa que el Tribunal Constitucional havia rebutjat en dues sentències relatives al règim econòmic matrimonial i a les unions de fet. En segon lloc, instava al Govern Central a "respectar el principi d'igualtat" i el "dret a l'autogovern com a poble" valencià. És a dir, era una proposició declarativa de la qual no es derivava cap acció. 

El portaveu socialista, Manolo Mata, va justificar que no la recolzaren en que no estava conforme amb que es registrara amb caràcter immediat. No obstant açò, la portaveu de Justícia del PPCV, María José Ferrer San Segundo, va criticar que no la recolzara i no obstant açò aqueixa mateixa vesprada sí participara en l'acte commemoratiu. 

La principal reticència del PSPV respecte a la recuperació de les normes valencianes radicava en la disconformitat que tenien amb la Llei de Custòdia Compartida. De fet, Mata va demanar la seua derogació en el transcurs d'un debat dels Corts perquè no la considerava "igualitària per a les dones" mentre Compromís la defensava. 

Iniciatives 

Des que s'anul·laren les tres lleis en matèria de dret civil valencià, Compromís i PP especialment han estudiat noves vies per a recuperar-ho o salvar d'alguna o una altra manera els drets que arreplegaven aquestes lleis. No en va, San Segundo, va proposar en el seu moment que el règim econòmic matrimonial es poguera declarar en el Registre Civil. Més tard va portar tres esmenes a l'últim Congrés del PP que va aconseguir que s'aprovaren amb les quals el partit es comprometia a "prendre mesures a favor de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en dret foral".

Articul de: Marta Gozalbo

Publicat en: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià

La integración del derecho histórico en el desarrollo del moderno derecho civil valenciano

La integración del derecho histórico en el desarrollo del moderno derecho civil valenciano by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Publicat en una revista basca de Dret: Iura Vasconiae aquest articule de Javier Palao Gil (Catedràtic Institucional de Dret Foral Civil Valencià de la Universitat de València) és de gran utilitat per conèixer el difícil període que va des de la derogació dels furs pels Decrets de Nova Planta fins ara. 

AJV-VAL a Algemesí 18 maig 2018

Algemesí 18 de maig: Una visió valenciana davant la reforma constitucional

El desarrollo del Derecho Civil Valenciano: La Ley del Régimen Económico Matrimonial

El desarrollo del Derecho Civil Valenciano: La Ley del Régimen Económico Matrimonial by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Casats en la C. Valenciana sense capitulacions matrimonials, quin és el meu règim econòmic matrimonial?

Han sigut ja moltes les ocasions en les quals clients i reunits m'han preguntat amb preocupació -normalment després de la lectura d'alguna notícia en els periòdics relativa a la Llei Valenciana sobre Règim Econòmic Matrimonial Valencià- quin règim matrimonial regeix en el seu matrimoni. La confusió es deu als vaivens de la llei que, després de publicar-se, ha patit garrotades del Tribunal Constitucional fins a la seua definitiva nul·litat. 

La Llei Valenciana 10/2007 sobre Règim Econòmic Matrimonial Valencià es va publicar l'any 2007 en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i, un mes després, en el Butlletí Oficial de l'Estat. La seua principal novetat va ser instaurar el règim de separació de béns com a règim legal supletori, açò és, per al supòsit que el matrimoni no haguera atorgat capitulacions matrimonials. Diferenciant-se d'aquesta manera de l'establit en el Codi Civil que estableix com a règim matrimonial supletori –mancant capitulacions matrimonials- el règim de ganancials. 

L'àmbit d'aplicació d'aquesta llei era la d'aquells matrimonis en els quals tots dos cònjuges tingueren el veïnatge comú valencià; aquells que passaren a residir a la Comunitat Valenciana immediatament després del matrimoni o, mancant aquesta residència, aquells que hagueren celebrat el seu matrimoni a la Comunitat Valenciana. 

Aquestes disposicions entrarien en vigor el 25 d'abril de 2008. No obstant açò el President del Govern va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei, la qual cosa va portar al Tribunal Constitucional a suspendre la seua aplicació. Per açò la llei no va arribar a entrar en vigor fins a l'1 de juliol de 2008, després d'acordar el Tribunal Constitucional el dia anterior l'aixecament de la suspensió. 

En conseqüència, fins al 30 de juny de 2008 tots els matrimonis celebrats sense haver atorgat capitulacions matrimonials es regeixen pel Codi Civil, aplicant-se'ls el règim de ganancials. A partir de l'1 de juliol de 2008, es regeixen pel règim de separació de béns. 

No obstant açò, la recent sentència del Tribunal Constitucional 82/2016, de 28 d'abril, va declarar la inconstitucionalitat de la totalitat de la Llei Valenciana de Règim Econòmic Matrimonial Valencià i per tant la seua nul·litat, amb efectes des de l'1 de juny de 2016. Per açò a partir d'aqueixa data els matrimonis celebrats a la Comunitat Valenciana tornaran a regir-se pel règim de ganancials. 

El dubte immediat és, què ocorre si em vaig casar durant la vigència de la llei després de la seua declaració de nul·litat per part del Tribunal Constitucional? El meu règim econòmic serà ara el de ganancials o seguirà sent el de separació de béns? 

El dubte està resolt en la mateixa sentència del Tribunal Constitucional, que deixa clar que la declaració d'inconstitucionalitat de la llei no afecta a les situacions jurídiques ja consolidades, per la qual cosa qui es va casar durant la vigència de la llei segueix estant casat en règim de separació de béns. 

Tot açò, evidentment, llevat que els cònjuges hagueren optat per un altre règim matrimonial mitjançant capitulacions matrimonials atorgades davant notari.

Escrit per: Mercedes Carbonell

Publicat en: Cuatrocasas

Traducció: Softvalencià

 

Una almoina per al Dret Civil Valencià, per dignitat

Diuen que els valencians som meninfots. També diuen que quan nos varen arrebatar els furs per l'única raó de la força i de la represàlia derivada d'un guerra entre borbònics (majoritaris en Castella) i austracistes (majoritaris en Valéncia), no els recuperem perque els valencians no vàrem voler. És més, s'ha aplegat a dir que el Rei Borbó, Felipe V, el mateix que va perpetrar la infàmia de Xàtiva, “para extinguir su memoria… para castigo de su obstinación” digué; qui va ordenar incendiar la ciutat i sembrar els seus camps de sal per a condenar-la a la pobrea; qui va reduir la seua població de dotze mil habitants a sols quatrocentes ànimes; i, per a arrematar la seua infàmia, qui va canviar el nom de Xàtiva pel de “Colonia Nueva de San Fhelipe”, eixe mateix Rei –diuen-, és el que va oferir graciosament la reintegració dels furs. 

I no obstant, sempre en paraules d'alguns, vàrem ser precisament els valencians els qui no acceptàrem la gràcia, perque ya estàvem acostumats a un dret castellà que, al cap i a la fi, es presentava molt similar com a hereu també del dret romà. 

I trescents anys més tart, els valencians seguim aguantant carros i carretes, des d'una patent infrafinanciació fins a insults com que el valencians portem en els gens la corrupció. I mentrestant nos apuntem a la penya del Madrit o del Barcelona, o del Tottenham Hotspur Fooball Club, si fa falta. 

Actualment, el Rei espanyol, també Borbó, Felipe VI, el mateix que no s'enrecorda de cóm es diu “bona vesprada” en valencià, referint-se al decret d'abolició de 1707, afirma que “cualquier legalidad establecida en el pasado, que pudiera tener un sentido discriminatorio o limitador del autogobierno valenciano, ha sido, sin duda alguna, superada por la Constitución y el Estatuto de Autonomía Valenciano”. No obstant, la Constitució, en l'artícul 149.1.8ª, dispon que l'Estat té competència exclusiva, entre unes atres, en llegislació civil “sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan”. I resulta que en Valéncia no ha existit dret civil foral o especial durant tres sigles perque se nos va arrebatar injustament i per la força, i no es va rehabilitar, com ocorregué en atres llocs. 

Davant este desficaci jurídic, l'Estatut d'Autonomia Valencià de 2006 reconeix la categoria de nacionalitat històrica al poble valencià i assumix la importància del seu dret foral en l'àmbit competencial de la Generalitat, restablint aixina la competència que va tindre en eixa matèria durant sigles. I en desenroll d'eixa competència, contem en normes alvançades com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d'unions de fet (2012) i la Llei dels contractes i atres relacions jurídiques agràries (2013). Lleis que no solament són frut del reintegrament de drets dels valencians sino, sobretot, que tracten de donar una solució àgil, moderna i pròpia a problemes dels valencians. 

Certament, el dret foral valencià podia ser considerat en el seu temps com molt alvançat i –salvant les distàncies- progressiste. Fins i tot es contava en un sistema processal valencià que era l'enveja en el seu temps. Pero a pesar d'això, no es tracta ara de reclamar la recuperació del dret foral valencià pel mer fet de ser-ho i de la discriminació patida. És clar que trescents anys d'inaplicació generaran alguns dèficits, i fins i tot en alguns casos els mateixos poden aplegar a ser severs. 

No obstant, en tot cas el dret foral valencià deu considerar-se un element a tindre present per a inspirar futures regulacions, i també per a fonamentar la capacitat llegislativa sobre dret civil valencià, impulsant solucions modernes a problemes actuals i futurs. Es tracta, per tant, de recuperar competència, de rehabilitar un agravi històric, i, sobretot, de desenrollar regulacions més adequades als problemes dels valencians també en matèria civil. Per supost, açò es farà sempre respectant el marc jurídic estatal, europeu i internacional que nos vincula. No obstant, per allò de que no ha existit el dret foral durant varis sigles, encara que haja segut frut de la infàmia i la injustícia, i a pesar de que l'Estatut de 2006 superava en certa manera esta situació, el govern espanyol ha recorregut tres de les quatre lleis citades, negant d'eixe modo la capacitat llegislativa de la Generalitat en dret civil. Per eixa via el govern espanyol, en l'excusa del respecte a l'estat de dret, sempre en la seua particular concepció, pren l'opció d'intentar perpetuar una injustícia i una discriminació que ya està durant tres sigles per als valencians. 

Tècnicament, el resultat d'estos recursos es presenta incert, com és regla general en tot litigi, i, sobretot, donades les circumstàncies concurrents. En el seu ajust en el mencionat artícul 149.1.8 de la Constitució espanyola, solament fins a 1707 i despuix a partir de 2007 hem tingut en puritat dret foral. En eixe context, el resultat dels recursos d'inconstitucionalitat podria ser el de desestimació, per entendre que en realitat els valencians tenen dret foral, perque va ser illegítima, illegal i discriminadora la usurpació mai recuperada derivada del Decret de nova planta, i, per eixe camí, entendre que dispon de competències per a desenroll de dret civil. Pero el Tribunal Constitucional podria també decidir estimar els recursos i optar aixina per perpetuar la injustícia i la discriminació, afirmant senzillament que fins la mitat de la década dels 2000 els valencians no tenien dret foral, al marge de les raons que ho varen motivar i de lo que va ocórrer en atres llocs en paregudes quan no idèntiques circumstàncies. 

Per eixe motiu, l'Associació de Juristes Valencians ha iniciat una campanya presentant mocions en els Ajuntaments valencians en defensa del Dret Civil Valencià i per la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis de dret civil valencià. En el moment d'escriure estes paraules, en majoria aplastant quan no unanimitat, i en vots, entre uns atres, de Compromís, Esquerra Unida, Podemos, Ciutadans, Partit Popular i PSOE, s'han aprovat mocions en municipis com Benifaió, Aldaia o Sumacàrcer, i s'espera que s'aproven moltes atres pronte. Crec que, per un mínim sentit de la dignitat, de la igualtat i de la no discriminació, els valencians de forma unànim hem d'alçar la veu reclamant l'almoina de respecte a la nostra capacitat llegislativa, competència que nos correspon en dret i en justícia, i que la Generalitat ha eixercit i deu seguir eixercint en el futur. D'eixa forma, ningú podrà dir que els valencians som més ni menys que ningú, ni que hem oblidat reclamarles.

Escrit per: José Bonet Navarro; Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València

Publicat: Las Provincias 8 de desembre de 2015

Font: Bonet Blog

Vies per a la recuperació d'un dret modern per als valencians

«Dret Civil Valencià: vies per a la recuperació d'un dret modern per als valencians», debat organisat per Lo Rat Penat i l'Associació de Juristes Valencians, i realisat en la sèu de Lo Rat Penat en Valéncia Ciutat el dia 23 d'abril de 2018. 

Est acte s'emmarca en les activitats que està organisant la AJV en distints grups polítics per a conéixer la seua postura respecte a la recuperació del Dret Civil Valencià, i demanar el seu recolzament a la solicitut que ha fet esta entitat a les Corts Valencianes per a que inicien el procés de reforma constitucional necessari per a que els valencians recuperem la competència per a llegislar en Dret Civil. En esta ocasió varen ser convidats el Partit Popular i Ciudadanos. 

En Fernando Millán, director del Fòrum d'Opinió de Lo Rat Penat, presenta als participants: N'Isabel Bonig (Presidenta del PPCV), acompanyada pels membres de la AJV En Josep Bonet (Catedràtic de Dret Processal de la UV) i En Josep Ramon Chirivella (President de l'Associació de Juristes Valencians). 

En Josep Bonet repassa l'història del Dret Civil Valencià: la seua institució en Els Furs, la pèrdua d'este cos llegislatiu en 1707, els múltiples intents de recuperació fins a la transició democràtica i la situació actual, en que l'Estatut de 2016 contempla les competències per a desenrollar el Dret Civil pero recursos dels governs centrals ho han impedit, de manera que som l'única autonomia que, tenint en algun moment un Dret Civil propi, no l'ha recuperat. 

N'Isabel Bonig nos dona la seua visió sobre per qué és important el Dret Civil Valencià, com una senya d'identitat que contribuïx a que el Poble Valencià tinga una personalitat pròpia i puga ser considerat una nacionalitat històrica. També repassa les accions en favor de la recuperació del Dret Civil realisades pels governs autonòmics del seu partit. 

En Josep Ramon Chirivella repassa el treball realisat des de l'Associació de Juristes Valencians, que ha conseguit sumar a entitats de tot tipo (associacions sectorials, sindicats, coleges professionals, AAPP) i a més de 270 ajuntaments valencians, que representen vora un 90% de la població. L'última de les accions és una petició a Les Corts per a que inicien el procés de reforma constitucional necessari per a que es permeta la recuperació de les competències llegislatives en Dret Civil a les autonomies que alguna volta l'han tengut. 

Despuix d'una tanda de preguntes, clausura l'acte N'Enric Esteve, President de Lo Rat Penat.