El tripartit i el PP proposen reformar la Constitució per a recuperar el dret civil valencià

Isaura Navarro (Compromís), María José Ferrer San Segundo (PPCV), Manolo Mata (PSPV) y Fabiola Meco (Podemos).

Des que el Tribunal Constitucional anul·lara les lleis valencianes en dret civil –Llei de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida i Unions de fet– alguns partits en Els Corts -PP i Compromís especialment- i el Consell han estat explorant vies per a poder tornar a legislar en aquestes matèries. 

Aquest dimarts, la coalició valencianista, PSPV, Podemos i els populars van registrar una proposició de llei per a reformar la disposició segona de la Constitució Espanyola; única via que, entenen, permetria recuperar tal competència. La proposta ha sigut promoguda per la Associació de Juristes Valencians (AJV) i "compta amb el suport de 275 ajuntaments, les tres diputacions provincials, universitats i principals entitats socials, sindicals i empresarials", segons el president de l'associació, José Ramón Chirivella. 

La proposta legislativa que, a priori, serà aprovada en les pròximes setmanes en un ple dels Corts, serà remesa al Congrés dels Diputats "perquè ho tinguen en compte i servirà perquè s'inicie la reforma constitucional" –en paraules de la diputada de la coalició valencianista, Isaura Navarro–. En ella, els quatre partits exposen que encara que aquestes lleis anaren derogades, el dret civil valencià és "un dret viu" perquè afecta actualment a 300.000 persones. Açò és, el nombre de valencians que des que es van aprovar les tres normes –la primera en 2007– fins que van ser anul·lades, es van casar o van divorciar sota el marc d'aquestes normatives sense que açò haja afectat a la resta de comunitats autònomes. 

Així, la proposició de llei assenyala que la Constitució reconeix l'exercici de la competència en dret civil foral a les comunitats autònomes que tenen dret civil propi –com Catalunya, Aragó, Balears, País Basc, Navarra i Galícia- i és el Tribunal Constitucional el que en la seua sentència va fer una "interpretació rígida" del dret civil valencià "perquè als valencians no se'ls van retornar els furs després del Decret de Nova Planta". Una reivindicació que, d'altra banda, no s'ha deixat de demandar per part dels juristes, segons la AJV. 

Davant aquesta situació els grups expliquen que la via que tenen els valencians per a defensar el seu "dret civil valencià i el seu autogovern" és la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució. Aquesta determina que la declaració de majoria d'edat "no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat". 

A aquesta redacció volen anyadir un segon paràgraf que determine que la "competència legislativa civil de les Comunitats Autònomes assumida en els seus propis Estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric d'acord als valors i principis constitucionals". 

Divisió fa dos anys 

L'actual unitat de les forces polítiques valencianes -excepte Ciutadans- al costat de la societat civil per a reivindicar la potestat desenvolupar el dret civil valencià no va anar tal fa dos anys. Al juny de 2016, Compromís va registrar una Proposició No de Llei per a defensar la capacitat legislativa dels Corts en matèria civil i havia de cursar-se el mateix dia en el qual es commemorava el 309 aniversari del Decret de Nova Planta. 

No obstant açò, només el PP va recolzar la iniciativa dels valencianistes. La PNL proposava que es ratificara la defensa de la capacitat legislativa dels Corts "en l'àmbit civil derivat de la competència arreplegada en l'article 29.1.2a de el vigent Estatut d'Autonomia", alguna cosa que el Tribunal Constitucional havia rebutjat en dues sentències relatives al règim econòmic matrimonial i a les unions de fet. En segon lloc, instava al Govern Central a "respectar el principi d'igualtat" i el "dret a l'autogovern com a poble" valencià. És a dir, era una proposició declarativa de la qual no es derivava cap acció. 

El portaveu socialista, Manolo Mata, va justificar que no la recolzaren en que no estava conforme amb que es registrara amb caràcter immediat. No obstant açò, la portaveu de Justícia del PPCV, María José Ferrer San Segundo, va criticar que no la recolzara i no obstant açò aqueixa mateixa vesprada sí participara en l'acte commemoratiu. 

La principal reticència del PSPV respecte a la recuperació de les normes valencianes radicava en la disconformitat que tenien amb la Llei de Custòdia Compartida. De fet, Mata va demanar la seua derogació en el transcurs d'un debat dels Corts perquè no la considerava "igualitària per a les dones" mentre Compromís la defensava. 

Iniciatives 

Des que s'anul·laren les tres lleis en matèria de dret civil valencià, Compromís i PP especialment han estudiat noves vies per a recuperar-ho o salvar d'alguna o una altra manera els drets que arreplegaven aquestes lleis. No en va, San Segundo, va proposar en el seu moment que el règim econòmic matrimonial es poguera declarar en el Registre Civil. Més tard va portar tres esmenes a l'últim Congrés del PP que va aconseguir que s'aprovaren amb les quals el partit es comprometia a "prendre mesures a favor de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en dret foral".

Articul de: Marta Gozalbo

Publicat en: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià