La també coneguda com Diputació del General es va constituir com una institució permanent l'any 1418 amb la missió d'administrar un nou impost: el de les Generalitats
 |
| Casa de la Diputació del General del Regne de València entre els anys 1421 i 1705 |
La Diputació del General o Generalitat, com a institució permanent, es va constituir l'any 1418 amb la missió quasi exclusiva d'administrar el denominat impost de les generalitats, un tribut aprovat en Les Corts del Regne de València de 1362 per a recaptar diners i poder fer front a la guerra castellà-aragonesa, la denominada guerra dels dos Pedros (1356-1369). I és que l'aprovació d'aquest nou impost venia a suplir la insuficiència de recursos de la Corona en un període marcat pels estralls del conflicte armat.
Aquest impost denominat de generalitats és, precisament, l'origen del nom de la Generalitat. Aquest nou tribut portava tal nom perquè es cobrava amb caràcter general i indistintament de tots, ja que es va imposar per tot el Regne de València. En concret, l'impost de les generalitats eren tributs indirectes que gravaven la importació, exportació i la compra i consum de diversos productes, recaient sobre pells, llanes, olis, ametles, cera, arròs, lli, tints, espècies, vi, teixits, sal, fusta, etc.
Aquest impost es va afermar després de la guerra castellà-aragonesa i es va prolongar en el temps. A causa d'això, i per a dur a terme la seua correcta gestió i administració, «la primera missió de la Diputació va consistir a recaptar i administrar els ingressos procedents d'alguns impostos (els cridem ara indirectes), amb que formar el «donatiu» («proferta») que les Corts hagueren votat per a la Hisenda Real.
D'aquests impostos no estava exempta cap persona. En les Corts de 1418 la Diputació va obtindre la competència exclusiva per a recaptar i gestionar l'oferta o donatiu i l'habilitació legal necessària per a gestionar la hisenda i béns del General, segons explica José Sarrión Guald en el seu treball La Diputació de la Generalitat del Regne de València.
És, per tant, en les les Corts de 1418 quan naix la hisenda del regne que té personalitat jurídica pròpia. «Al servei i gestió d'aqueixa hisenda s'elegeixen uns diputats i altres oficials que fan efectius, gestionen i defensen els drets del General i que poden castigar els fraudantes dels drets de la dita General», explica en el seu treball José Sarrión Guald.
En concret, la Diputació del General la integraven sis diputats, dos per cada estament de l'època: nobiliari, eclesiàstic i real, auxiliats per una sèrie d'oficials: clavaris, administradors, comptadors,...
Segons l'acordat en les Corts de 1418, que van regular definitivament la institució, els seus membres es renovaven cada tres anys sense esperar a la reunió de les noves Corts ja que els diputats que acabaven el seu mandat eren els qui nomenaven als seus substituts.
D'aquesta primera funció purament fiscal, les funcions de la Diputació del General o Generalitat van superar l'estrictament econòmic per a anar cobrant una dimensió política, la qual cosa al principi va provocar l'enfrontament amb la ciutat de València, ja que els seus dirigents, denominats jurats, pensaven que la institució els anava restar protagonisme i influència en el regne.
L'activa i poderosa Diputació del General valenciana del segle XV va deixant pas, en el segle XVI, a una institució més afeblida tant des del punt de vista del seu poder com de les competències que assumeix. El causant del declivi de la Generalitat va ser el contrapoder que formaven els nobles, el patriciat urbà que governava les principals ciutats del Regne i-en menor mesura- els representants eclesiàstics, segons explica en una entrevista de 2012 José Castillo del Carpio, autor d'una tesi doctoral sobre la primera Generalitat premiada en la categoria de Dret Històric dels premis 'Savis en Dret' en 2012
Els anomenats estaments no acceptaven que la representació política del Regne de València l'ostentara la Generalitat en considerar que estava massa interferida pel Rei. Per això, van dinamitar la institució, provocant que el cos polític valencià es dividira i permetent que no existira una veu unitària entre la Generalitat, els nobles i les ciutats, al contrari del que va succeir a Catalunya i Aragó.
El començament de la fi de les institucions en el Regne de València
Per això quan en els segles XVI i XVII la Corona donava ordres o demanava diners per a fer guerres, a Catalunya i Aragó va haver-hi revoltes, mentre que a València no va haver-hi resistència al no tindre força la Generalitat, segons explica José Castillo de Carpio. Aquesta feblesa va minvar les finances valencianes i va propiciar que després de la batalla d'Almansa de 1707. «Aragó i Catalunya sí que van recuperar el seu dret civil foral mentre que València no va tindre en el segle XVIII un poder de reacció per a aconseguir la recuperació del seu dret foral», segons José María Castillo del Carpio.
Davant aquesta situació, la Diputació del General, antic nom de la Generalitat, va tornar als seus orígens i només es va encarregar de recaptar impostos que cedia a les diferents institucions que nobles, patriciat urbà i Església van crear, sent impossible representar al Regne de València. En aquesta situació i amb aquestes comeses, la Diputació del General, com la resta de les institucions del Regne de València, va ser com a conseqüència de la promulgació el 29 de juny de 1707 per Felip V del Decret de Nova Planta en plena Guerra de Successió abolida.
El donatiu: l'impost antecedent a les generalitats
L'antecedent de la Diputació del General o Generalitat van ser les comissions nomenades per les Corts del Regne de València o Corts de 1329 i 1342-43 per a recaptar el donatiu ('donatiu': impost extraordinari) aprovat en les mateixes i que es van dissoldre una vegada complida la missió.
No obstant això, els primers donatius daten de 1271, any en què es recapten mitjançant vessa, basada en la riquesa dels contribuents i vertebrada entorn dels municipis (A. J. Mira, P. Viciano i J. V. García), ja que eren els únics que disposaven dels mecanismes per a la seua aplicació en aqueixa època. Els impostos generals sobre el consum, que utilitzen com a referent les cises municipals i sobre els quals els municipis exerceixen un cert control, encara que s'apliquen en 1289, no s'imposaran fins a 1329.
Les guerres de la segona meitat del segle XIV, que fan del donatiu el seu objectiu prioritari, introdueixen impostos més concordes amb la realitat econòmica del moment (les generalitats, en l'assemblea de 1362-63) de la gestió de la qual s'ocupen.
Aquests gravàmens, sorgits en el marc dels estats peninsulars de la Corona, aconsegueixen un triple objectiu: augmentar els ingressos, donar resposta a les queixes dels contribuents sobre els tributs que incideixen sobre el consum i desviar les càrregues a altres activitats, com la manufactura i el comerç. Les Corts, en alliberar la fiscalitat del municipi i el regne del control de la monarquia, estan en l'origen del que s'ha anomenat el «naixement» de l'Estat.
Font: Corts Valencianes
Traducció: Softvalencià
