L'Associació Juristes Valencians apel·la a les majories del PSOE i PP, per a modificar la carta magna abans del 31 d'octubre, quan la princesa serà major d'edat, a fi d'evitar que assumisca un text "qüestionat"
Diputats i diputades valencianes i membres de la societat civil en la concentració al Congrés del passat 30 de novembre per a demanar la recuperació del dret civil / Associació de Juristes Valencians
Sis de desembre. Dia de la Constitució. Quaranta-quatre anys després de l'aprovació de la carta magna, Espanya celebra la vigència d'una norma que continua assenyalant com a "disminuïdes" les persones amb discapacitat i que a ulls del Tribunal Constitucional impedeix a la Comunitat Valenciana dotar-se d'instruments per a legislar en dret civil, una competència que sí que tenen reconeguda per motius històrics sis autonomies. Sobre aquestes qüestions, només dos dels múltiples forats i anacronismes del text constitucional, existeix un ampli consens de reforma, tant individual com conjunta, però el canvi no s'arriba a materialitzar.
Ho ha tornat a recordar, coincidint amb l'efemèride, Juristes Valencians, la plataforma que promou des de fa anys la modificació light de la Constitució per a rehabilitar el dret civil valencià, una competència recuperada en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 i vigent durant deu anys fins a l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de les lleis valencianes de custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet, que es dictaren sota la seua empara.
Prop de tres anys porta la proposta valenciana de reforma pactada a les Corts dormint el somni dels justos al Congrés, com recordava recentment el president de la cambra Enric Morera a la seua homòloga al Congrés, Meritxell Batet, a fi que agilitzara la tramitació perquè arribara a ple. En la recta final d'aquest període es pactava amb celeritat una reforma paral·lela, la de l'article 49 per a eliminar el terme "disminuït", i s'acordava després obrir la possibilitat d'un dos per un: aprofitar la modificació d'aquest article per a votar la del dret civil "per economia processal".
Tanmateix, han continuat cremant-se etapes sense que la modificació constitucional veja la llum, tot i el consens polític tancat a la Comunitat Valenciana entre el PSOE i el PP, els partits amb les majories parlamentàries necessàries per a aconseguir-ho a Madrid. I tot i l'acord de Juristes Valencians amb Unides Podem i ERC perquè accepten una reforma tècnica limitada "exclusivament" a les dues modificacions i renuncien a incorporar més assumptes.
Per això, aquest 6 de desembre Juristes Valencians ha insistit a reclamar al PP i al PSOE "que es deixen de discussions bizantines" i concloguen el tràmit parlamentari per a la reforma, a fi d'evitar que la princesa Elionor assumisca un text constitucional "qüestionat" per aquestes disfuncions en el jurament d'acatament de la carta magna que farà el 31 d'octubre de 2023, quan arribe a la majoria d'edat.
“No és positiu per a la salut de la democràcia espanyola l'estancament de qüestions que compten amb grans consensos socials", ha advertit el president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella en un comunicat en què recorda que el plantejament actual discrimina cinc milions de persones amb diversitat funcional i cinc milions de valencians i valencianes "perplexos davant la desatenció del Congrés, fins i tot en qüestions sense cost econòmic".
No és positiu per a la salut de la democràcia espanyola l'estancament de qüestions que compten amb grans consensos socials.
José Ramón Chirivella - Juristes Valencians
D'altra banda, ha exigit la implicació del secretari d'Estat de Relacions amb les Corts Rafael Simancas per a solucionar el "funcionament irregular" de la comissió constitucional, pels 33 mesos de retard que suma la proposta de modificació.
El president del Comité Espanyol de Persones amb Discapacitat (CERMI) de la Comunitat Valenciana, Luis Vañó, també ha compartit amb À Punt la frustració per l'estancament de la reforma de l'article 49, en què perviu el terme "disminuït", contra el criteri de les Nacions Unides i tot i el consens aglutinat al voltant de la modificació constitucional d'aquest punt, que va rebre el suport de la majoria del Congrés en l'última sessió d'investidura. Com Juristes Valencians, Vañó ha apel·lat als partits majoritaris a aparcar diferències. "Esperem que es resolga en el que resta de legislatura estatal i s'assegure el consens polític que ha d'existir en un tema com la discapacitat", ha manifestat en l'acte amb motiu de l'aniversari de la Carta Magna que ha celebrat la Generalitat a Alacant.
El PSPV i el PP, units darrere la pancarta a favor de la reforma
El febrer de 2020 les Corts amb el suport del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, el PSPV, Compromís i Podem, i dels diputats no adscrits que han abandonat Ciutadans al llarg de la legislatura, van plantejar al Congrés la recuperació efectiva del dret civil valencià per la via de la reforma que permet l'article 167 de la Constitució per a canvis menors. Des de llavors, tot i els suports recollits, els pactes subscrits, els recordatoris constants i les vies alternatives de reforma obertes, la proposta de modificació no passa a la pantalla següent.
Passats dos anys i apunt de complir-se el tercer, el passat 30 de novembre l'Associació de Juristes Valencians va reunir desenes de diputats valencians del Congrés i de les Corts (PSOE, PP, Unides Podem i Compromís) a les portes de la cambra baixa, en un protesta per a reivindicar la restitució del dret civil sota el lema “Reforma constitucional valenciana, 3 anys dormint al Congrés”.
Autor: Xavier Melero
