L'Associació de Juristes Valencians ens ha fet esta felicitació nadalenca
Bon Nadal a tots i que el 2021 siga l'Any del Dret Civil Valencià
dimarts, 22 de desembre del 2020
divendres, 18 de desembre del 2020
Suport de la Unió de Llauradors al Dret Civil Valencià
Donem suport des de la @UnioLlauradors a la proposta de la @AJV_VAL per a la reintegració efectiva del dret civil valencià, important també per al nostre sector.
— LA UNIÓ (@UnioLlauradors) December 15, 2020
Aprofitem també per a recomanar llibre sobre la compravenda de cítrics al nostre territori que s'ha publicat pic.twitter.com/oPr6CPSNyi
Reunió entre el Delegat d'Autogovern i el President de AJV
👥El DG d'Autogovern, @iperezrico es reuneix amb el president de l'@AJV_VAL, José Ramón Chirivella, per a tractar del reconeixement del dret civil valencià amb una reforma de la Constitució. pic.twitter.com/AgVrTBbuFI
— GVAoberta (@GVAoberta) December 16, 2020
"La reforma sería tan breve que con modificar una simple frase bastaría"
Descripción de Morgan:
"La reforma sería tan breve que con modificar una simple frase bastaría"
VALÈNCIA. La Federación Valenciana de Municipios y Provincias pedía ayer jueves al Congreso de los Diputados la tramitación de la reforma valenciana de la Constitución. Sobre esa cuestión hemos hablado en “Amanece Valencia” con la Associació de Juristes Valencians, que sigue en su empeño de conseguir que la Comunitat Valenciana recupere la capacidad legislativa en materia de Derecho Civil. En primer lugar, el presidente de la Associació, José Ramón Chirivella, ha señalado la importancia de que esta reforma se realice durante el año que viene, es decir, de una manera urgente. Piden que esta reforma se realice durante el año que viene, es decir, de una manera urgente.
Por su parte, Pepe Morgan, miembro de la Associació de Juristes Valencians, ha defendido esta reforma de la constitución como una forma necesaria de completar el espíritu de la Constitución, que no es otro que la existencia del Derecho foral. Un derecho autonómico que la Comunitat perdió cuando el Tribunal Constitucional anuló tres leyes básicas del Derecho de Familia Valenciano en el año 2016. La reforma sería tan breve que, según apunta Morgan, sería suficiente con modificar una simple frase. Además, señala que la tramitación de esta propuesta se ha visto paralizada por la pandemia, que lleva presentada en el Congreso de los Diputados desde el pasado mes de febrero. Eso sí, Morgan defiende que el debate sobre esta reforma ya se podría estar realizando, como sí ocurre con otras cuestiones. Por último, José Ramón Chirivella se ha mostrado confiado ante el apoyo de los ayuntamientos a esta reforma. De momento son 503 consistorios los que han mostrado su apoyo a esta propuesta y desde la Associació de Juristes esperan llegar hasta los 512, cifra de ayuntamientos que apoyaron el autogobierno valenciano en el año 1978.
Fuente: Plaza Radio; Amanece Valencia
dilluns, 7 de desembre del 2020
La única reforma posible de la Constitución en esta legislatura
El constitucionalismo valenciano solicita una reforma urgente de la Carta Magna.
Celebraremos el aniversario del referéndum constitucional de 1978, y tras 42 años de vigencia, parece llegado el momento de garantizar su actualización con modificaciones que cuenten con grandes consensos políticos para que la Carta Magna sea de todos los que se consideren españoles, y no de unos u otros.Y la que cuenta con los números para ser esa reforma consensuada, se publicó el pasado febrero en el Boletín de las Cortes Generales a instancia de cuatro fuerzas políticos muy diversas de las Cortes Valencianas
En efecto, al igual que la Comunidad de Madrid ha defendido la capacidad de autogobierno de las Comunidades Autónomas consagrada por la constitución Española evitando intromisiones del gobierno de Pedro Sánchez o Pablo Iglesias respecto a sus competencias en la gestión de la crisis económica o sanitaria derivada de la pandemia, o en el diseño de su política fiscal, diferentes sectores cívicos valencianos han promovido un gran acuerdo político de derecha a izquierda para que la Comunidad Valenciana, vuelva a disponer de leyes en materia civil una facultad reconocida por el Congreso hace casi 15 años, y que por motivos históricos es la base de la personalidad valenciana, como se sabe, cuestionada por el soberanismo catalanista que intenta apropiarse de la literatura valenciana, la cultura o incluso su gastronomía y fiestas.
Un recorrido histórico
Felipe V en 1707 abolió los Fueros Valencianos, con la falsedad de que toda la población del Reino de Valencia era seguidora del Archiduque Carlos de Austria, cuando en realidad el primer Borbón contó con muchos seguidores inicialmente entre los valencianos y por ello algunos municipios como Peñíscola mantienen plazas al nieto de Luis XIV de Francia.
La importantísima Ilustración Valenciana ampliamente representada en las Cortes de Cádiz y la figura señera de Gregorio Mayans ejemplifican la voluntad del pueblo valenciano, a lo largo de la historia, por recuperar su derecho civil propio. En la Comunitat Valenciana, existe un sentimiento colectivo de apego a las instituciones de derecho privado propias en materia de sucesiones, familia y agricultura.
La relevancia de los carlistas en el Reino de Valencia deriva de su compromiso con los Fueros, y en los proyectos de Estatuto de la Segunda República partidos tan dispares como los tradicionalistas aliados de Calvo-Sotelo, la Derecha Regional Valenciana – la CEDA valenciana- o los republicanos de todas las tendencias, promovían la recuperación del derecho regional tal y como lo tenían aragoneses, navarros o catalanes.
En España nunca ha existido unidad legislativa civil, porque siempre se han reconocido las especialidades hisrtóricas navarras, aragonesas, mallorquinas. El General Franco dotó de coherencia a las normas forales a través de las compilaciones.
La deslealtad de Zapatero
Con la reforma del Estatuto de Autonomía del año 2006, promovida por el Partido Popular - siendo Conseller de Justicia Fernando de Rosa- y aprobada también por casi 300 diputados en el Congreso dada su condición de Ley Orgánica, se articuló en base a la previsión constitucional del artículo 149.1.8 la reintegración de un derecho foral que a través del principio de conexión histórico permitiera a la asamblea autonómica legislar en esas materias, tal y como hacían el resto de los parlamentos autonómicos donde existía derecho foral propio.
Las Cortes pero también el Congreso de los Diputados aprobaron, mediante el sistema de doble lealtad que rige la aprobación de las Leyes Orgánicas constituyentes de las Comunidades Autónomas, una reforma que posibilitaba la recuperación de una competencia en un territorio, De esta forma, el antiguo Reino de Valencia, que fue el primer lugar de España donde se había legislado en derecho común en el siglo XIII a iniciativa de Jaime I, volvía a regular su derecho civil propio.
Tristemente, la deslealtad con los valencianos del Presidente Zapatero - como denunció Esteban Gonzalez Pons - que interpuso un recurso de inconstitucionalidad contra la primera de las leyes civiles derivadas del Estatuto que él mismo como diputado aprobó, determinó que años después y pese a que la inclusión de la competencia en el Estatuto y por tanto en el bloque de Constitucionalidad nunca fue recurrida, abocó al Tribunal Constitucional a fallar- no sin votos particulares - a derogar la legislación de derecho civil foral moderna producida, pero manteniendo sus efectos para los 300.000 valencianos a los que se siguen aplicando los efectos de las leyes valenciana de derecho de familia (custodia compartida, separación de bienes a falta de pacto económico matrimonial o la ley de uniones de hecho).
La sociedad civil reacciona:
Con motivo del fallo contra la Ley de Custodia Compartida en diciembre del año 2016, la Associació de Juristes Valencians comenzó una campaña para la reintegración del derecho civil valenciano, que permitiera hacer plenamente efectiva la previsión del Estatuto de Autonomía como parte esencial del bloque de constitucionalidad en la Carta Magna. Y para ello propuso una modificación de la disposición adicional segunda de la Constitución que subsana la anomalía, y que cuenta con el apoyo del Partido Popular y de los partidos que forman parte del Gobierno de Ximo Puig.
En paralelo se ha ido generando con la suma de apoyos a esta reforma un movimiento cívico, participativo, transversal que ha logrado a más de un centenar de entidades representativas de la sociedad civil de toda índole empresariales, sindicales, de agricultores, autónomos, abogados, culturales, de profesionales, universidades o sociales junto con la aprobación de una moción en 502 Ayuntamientos, que representan al 98% de la población y las Diputaciones Provinciales de Castellón, Valencia y Alicante.
Nunca antes una causa había concitado tanto apoyo social y municipal, esto ha llevado a que la asamblea autonómica con un amplio consenso por primera vez iniciase un proceso de reforma constitucional que en febrero de este año llegó a la mesa del Congreso de los Diputados.
Desde Juristes Valencians están dispuestos a que la aportación legislativa valenciana al conjunto del derecho civil español vuelva a ser una realidad, y a que la voluntad de Les Corts y el Congreso expresada como manifestación democrática de la voluntad de la soberanía nacional sea una realidad que además permita la reintegración del derecho civil español en toda su configuración constitucional e histórica: Común, Foral y Especial.
Es el momento de demostrar que cabe una modificación constitucional leal con el propio espíritu de la misma que permita a los partidos con sentido de estado volver a la senda de los acuerdos, en un momento tan polarizado como el vivimos es una oportunidad para el consenso nos dicen José Ramón Chirivella y José Morgan García, presidente y portavoz de Juristes Valencians.
¿Por qué es necesaria la reforma de la disposición adicional segunda de la Constitución?
Estamos subsanando una anomalía, no tiene sentido que el territorio que tuvo el primer derecho civil romano propio sea el único que a día de hoy no disponga de la competencia. Es incomprensible que mediante una ley orgánica aprobada también por Congreso y Senado se conceda la capacidad de regular la materia civil, con el mismo alcance de otras 6 Comunidades Autónomas, que la tienen, y que en la práctica no sea posible regular los aspectos sucesorios de la empresa familiar o dotar de efectos civiles a las uniones de hecho.
Los grupos políticos valencianos están proponiendo una solución constitucional para el autogobierno valenciano desde una actitud de lealtad con el resto de España. Desde hace más de 4 años, carecemos de una parte muy importante del autogobierno valenciano, Es injusto que el Congreso no restituya urgentemente la competencia, Meritexell Batet debe oír la demanda de la sociedad valenciana.
Nuestro movimiento se define por ser ante todo constitucionalista, el espíritu de la carta magna es el de incluir el derecho civil español en toda su configuración, el tradicional a partir del principio de conexión histórica.
¿Supone abrir el melón de la reforma Constitucional?
No, en absoluto. Cuando se aprobó la reforma del Estatuto en el año 2006, se confirió esa capacidad legislativa. Esta modificación constitucional , supone reforzar más si cabe el espíritu de los padres constituyentes, que no hicieron más que reconocer en la carta magna la tradición del derecho civil en España, que nunca fue uniforme. Esto no es más que la consecuencia de que España sea una nación con una larga historia, que a lo largo de este tiempo ha sabido integrar toda esa riqueza diversa, pasando toda ella a formar parte del patrimonio jurídico español.
El que se oponga a esta reforma técnica traiciona el espíritu del constitucionalismo español, que tenía claro que debía actualizarse a necesidades sobre las que los ciudadanos mayoritariamente demandaran la adaptación a los tiempos actuales. Consideramos que la mejor forma de defender la Constitución es adaptarla a los grandes acuerdos de la sociedad, como ocurre en los países europeos occidentales desarrollados como Alemania, Francia, o Italia. La propuesta valenciana de reforma es el ejemplo perfecto de una modificación constitucional apoyada y promovida por la sociedad.
¿El derecho Civil Valenciano es una seña de identidad en la Comunitat Valenciana?
Si lo es. Es además la más privativa y originaria del pueblo valenciano. Además puede ser la más cohesionadora y transversal ya que afecta a todos los vecinos de los municipios de Castellón Valencia y Alicante. Valenciano parlantes y castellano parlantes todos por el hecho de ser vecinos administrativamente de alguno de los municipios de las tres provincias.
Supone además un dique de contención frente a posibles injerencias de proyectos expansionistas de otros territorios; Los valencianos tuvimos un derecho propio emanado de las Cortes Valencianas, en el marco de la corona de Aragón, diferenciado del catalán o del aragonés. Supone un rasgo distintivo como lo es para los navarros su foralidad que es distinta por ejemplo de la de cada provincia del País Vasco.
¿Es viable que esta reforma menor de la Constitución se apruebe esta legislatura?
Los grupos políticos constitucionalistas, que ya aprobaron el Estatuto desde el año 2006 ( PP y PSOE) junto a otras fuerzas como Unidas Podemos y grupos regionalistas como Teruel Existe o UPN garantizan la aprobación de la reforma, por superar los 2/3 de diputados y senadores que se requieren por el procedimiento ordinario de reforma del art. 167 de la Constitución. Exigimos lealtad con los valencianos a los diputados nacionales, y esperamos que Ciudadanos también apoye la adecuación constitucional a la Ley Orgánica que aprobó el Estatuto.
No se trata de dotar de más autogobierno, sino de hacer efectiva una competencia que en el año 2006 sólo cuestionó el PNV. Es la hora de que el PP y el PSOE cumplan con la sociedad valenciana.
La opinión de los profesionales
Fernando Mut: Vicepresidente de “España Cívica” y Presidente Honorífico de “Sociedad Civil Valenciana”:
La petición supone una aceptación positiva del reconocimiento de las tradiciones, de la forma en que los valencianos, a lo largo de la historia, hemos organizado nuestra vida en común. En el marco irrenunciable de la defensa de la Constitución Española que, tras cuarenta y dos años de convivencia en paz y libertad, nos ha permitido un desarrollo social y económico como jamás se conoció en este país- la creación de un marco jurídico propio, derivado de nuestra tradición, debe ser reconocido y amparado como parte integrante del ordenamiento jurídico del Estado.
Manuel Almarcha, Decano del Colegio de Abogados de Orihuela: El Estatuto Valenciano, aprobado mediante Ley Orgánica consensuada por el PP y el PSOE, dotaba de capacidad legislativa a las Cortes Valencianas para elaborar leyes modernas de derecho civil. Los 8 colegios de abogados valencianos, y en general la abogacía valenciana, apoyamos la tramitación urgente de esta mejora técnica de la Constitución para que a lo largo del año 2021 dispongamos de leyes que den una respuesta moderna y social en materia de derecho de familia.
Pilar Marco, Presidenta de UEFACC y Custodia Compartida Ya:
En la Comunidad Valenciana, necesitamos por seguridad jurídica y por el bien de los menores cuyos padres no viven juntos la recuperación de la Ley Valenciana de Custodia Compartida. Las leyes valencianas de familia fueron ejemplo de normas nuevas y modernas, que como se constató en el periodo 2006-1016 previo a los fallos de Tribunal Constitucional, sirvieron como ariete para la mejora y modernización del conjunto de la legislación española, hasta el extremo que el TS fijó criterio en materia compartida inspirándose en la ley valenciana que se produjo a tal efecto.
Publicado en: El Confidencial
Autor: Fernando García Bonet
La reforma constitucional que demenen els valencians
UNA COMPETÈNCIA PRESENT EN ALTRES COMUNITATS
Separació de béns, llibertat de testar ... La reforma de la Constitució Espanyola que demanen els valencians
Meritxell Batet té a sobre de la taula des de febrer una proposició de reforma de la Constitució perquè les autonomies puguen legislar en dret civil. Aragó o Catalunya ja ho fan
Espanya començava a llegir titulars sobre un estrany virus que havia provocat diverses morts a la Xina i s'havia estès a Itàlia, amb alguns casos importats a la península després del partit de Champions que van jugar l'Atalanta i el València CF a Milà, quan el 28 de febrer el Butlletí Oficial de Congrés dels Diputats va publicar una proposta de reforma de la Constitució Espanyola que gairebé no va tenir ressò a la capital de país. Si hagués arribat d'Esquerra Republicana, de Unides Podem o de Vox, segurament hauria consumit tinta a les rotatives i megabytes a les redaccions digitals. Però no, la iniciativa va arribar de les Corts Valencianes, amb el suport al parlament autonòmic d'una àmplia majoria composta de PSPV-PSOE, Compromís, Podem i el Partit Popular. Només Ciutadans i Vox es van despenjar de l'consens transversal.
En resum, la proposició que la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, té a sobre de la taula des de fa gairebé deu mesos ia la qual no ha donat tràmit encara proposa incloure un paràgraf en la disposició addicional segona de la Carta Magna que reconegui la capacitat legislativa en matèria civil a tots aquells territoris que tinguin recollits en els seus estatuts aquesta competència d'acord amb el seu dret civil històric o foral. Per portar-ho a assumptes pràctics: el que pretén la Cambra valenciana és poder legislar en temes com el règim matrimonial, la custòdia dels fills en cas de divorcis o separació o les herències de béns i patrimonis.
En realitat, la proposició no busca sinó generalitzar una competència que ja exerceixen comunitats com Aragó, Catalunya, el País Basc o Navarra, en virtut de compilacions acceptades pel règim franquista, que van ser recollides en el Codi Civil de 1974 i respectades en la Constitució a través del seu article 149.1.8, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació civil, entenent aquesta "sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on n'hi haga ". Una possibilitat que el Tribunal Constitucional no ha permès fins ara a la Comunitat Valenciana.
La proposta de reforma constitucional, treballada amb una tasca de formiga en recerca de suports autonòmics i municipals (més de 500 ajuntaments la recolzen) per l'Associació de Juristes Valencians (AJV), té el seu origen en la garrotada que el Tribunal Constitucional va donar el 2016 a diverses lleis aprovades per les Corts durant el segon mandat de l'popular Francisco Camps a l'empara de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, que contemplava la recuperació de el dret civil foral.
Sobre estos fonaments es van aprovar la llei de custòdia compartida, que fixava la custòdia compartida automàtica de fills en separacions o divorcis en el cas que no hi hagués un acord diferent o resolució judicial; la llei de règim econòmic matrimonial valencià, amb la separació de béns per defecte en el moment de el matrimoni civil, a l'contrari del que passa ara, que és en ganancials; i la llei d'unions de fet. Juristes de l'associació promotora defensen més la necessitat de poder legislar en matèria de successions, per tal d'ampliar la llibertat de testar, superant el sistema actual de legítimes de el Codi Civil en vigor, per poder distingir, per exemple, patrimoni empresarial i familiar i garantir així la continuïtat de les empreses familiars, claus en el teixit econòmic valencià.
Les sentències de l'Constitucional, amb el vot particular d'el magistrat Juan Antonio Xiol, han assenyalat que l'Estatut valencià de 2006 no té "cap rellevància competencial" i va interpretar que les normes autonòmiques vulneraven el marc de el Codi Civil i la competència l'Estat per legislar en aquestes matèries. Les lleis van quedar anul·lades, però els acords civils i els drets adquirits durant el temps en què van estar en vigor es van mantenir, per tal d'evitar una allau de correccions i la confusió social.
La Comunitat Valenciana va legislar fins a 2016 sobre custòdia compartida o separació de béns
Precisament el fet que la immensa majoria d'aquests acords s'haga conservat d'acord en les normes civils que van ser anul·lades sense que els seus protagonistes decidissin modificar-los, és un dels principals arguments dels promotors de la reforma de la Constitució per recuperar la capacitat legislativa. "Els 250.000 casats entre l'1 de juliol de 2008 i 31 de maig de 2016 mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns, que preveu la Llei 10/2007, de 20 de març, a més a 15.000 parelles se'ls continua aplicant la coneguda com llei valenciana de custòdia compartida, i més de 25.000 valencians, que conviuen com a unió de fet, mantenen efectes civils, dels quals no tenen les noves unions de fet constituïdes a partir de el 15 de juliol de 2016 ", assenyala l'exposició de motius de la proposta de reforma remesa a al Congrés dels Diputats.
"En el període en què els matrimonis es regien pel règim de separació de béns no hi va haver capitulacions per a modificar-cap a una societat de ganancials, en canvi, després de la volta a esste règim matrimonial de ganancialidad, hem tornat a realitzar capitulacions cap a la separació de béns de forma constant ", explica la secretària de la AJV, Susi Boix per justificar la demanda social d'el canvi. A l'marge de la reivindicació de el dret a legislar normes civils des de l'autonomia per la qual advoquen les formacions que donen suport a la iniciativa, hi ha un corrent d'opinió entre els juristes de la AJV, que presideix José Ramón Chirivella, que el Codi Civil té aspectes desactualitzats, aliens a la realitat social, però en els que la falta de consens impedeix la seua reforma. És l'opinió de l'exmagistrat de la Sala del Civil de l'Tribunal Suprem, Javier Orduña, defensor també de el dret valencià a recuperar la seva capacitat de legislar.
El que busca esta iniciativa és que s'afegeixa un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Constitució que quedaria aixina: "La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts d'acord amb l'article 149.1.8a de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord en els valors i els principis constitucionals ".
El problema per als promotors de la reforma, considerada com a menor i, per tant que no necessitaria d'un referèndum, és que l'ampli consens entre les formacions en presència a les Corts Valenciana al voltant de la reivindicació de poder legislar en matèria de dret civil (que no necessàriament implica consens en els continguts a legislar) no té correlació en l'àmbit de l'Estat. Ni el PSOE ni el Partit Popular a nivell nacional s'han decidit fins ara a posar sobre la taula esta modificació, que arriba a més des d'un únic territori. Ciutadans i Vox ja s'han pronunciat obertament contra la reforma, per considerar que trenca la uniformitat de el dret civil a l'Estat. I sense voluntat dels que podrien propiciar aliances per sumar la majoria de tres cinquens necessària per al canvi, la proposició corre risc de quedar sepultada 'sine die' entre lligalls sobre l'escriptori Meritxell Batet.
Publicat a: El Confidencial
Autor: Víctor Romero
dilluns, 30 de novembre del 2020
Plan of the city and castle of Alicant : Befieged by the chevalier d'asfeldt ... (1708)
Títol: Plan of the city and castle of Alicant: Befieged by the chevalier d'asfeldt ... / J. Bafire sculp
Àrea de dades: Escala indeterminada
Publicació: [Londres : s.n.], 1708
Descripció física: 1 mapa : calcografia ; petjada de la planxa 39 x 49 cm., en h. de 40 x 42 cm
Notes: Quadre explicatiu del representat en part superior. dreta Escala en l'angle inferior esquere a l'interior d'una cartel·la
Font: Biblioteca Valenciana Digital
1706237960_1010852 by Dret Foral Civil Valencià on Scribd
Li Regni di Valenza e Murcia : Con l'Isole Baleari e Pitiuse di nuova projezione (1775)
Títol: Li Regni di Valenza e Murcia: Con l'Isole Baleari e Pitiuse di nuova projezione / Antonio Zatta
Àrea de dades: Escala [*ca. 1:1.792000], 62 mm: 20 llegües comunes espanyoles de 20 al grau: 60 milles comunes italianes de 60 al grau
Publicació: Venezia : presso Antonio Zatta, 1775
Descripció física: 1 mapa : calcografia, col. ; petjada de la planxa 30 x 41'5 cm., h. de 38 x 50'5 cm
Notes: Abundant informació toponímica.
Escala en la part superior.
271483365_1007120 by Dret Foral Civil Valencià on Scribd
Asamblea General Telemática de #JuristesValencians
Asamblea General Telemática de Juristes Valencians
#EnDirecto Asamblea General telemática de #JuristesValencians una entidad que trabaja en defensa de los intereses valencianos. #ValencianismeConstitucional pic.twitter.com/ZYqrdHu2ZB
— José Morgan García (@Josepepemorgan) November 30, 2020
divendres, 27 de novembre del 2020
Con Pilar de la Horadada ya somos 501 los municipios valencianos a favor del Derecho Civil Valenciano
Pilar de la Horadada es el más meridional de los municipios de la Comunitat Valenciana. Es todo un placer y un honor poder agradecerles que se hayan sumado a la iniciativa para la Reforma de la Constitución Española para poder recuperar el Derecho Foral Civil Valenciano.
Ayer fue el pleno de Pilar de la Horadada el que aprobó la moción pro #DretCivilValenciá. Con este ya son 501 los Ayuntamientos de la Comunitat Valenciana a favor de la reforma constitucional que posibilite la reintegración. #ValencianismoConstitucional https://t.co/0CXTc837QR
— José Morgan García (@Josepepemorgan) November 27, 2020
dijous, 26 de novembre del 2020
José R. Chirivella : "Els Valencians hem de perdre l'inocència política"
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que la modificació constitucional que reivindica siga aprovada l’any 2021
L’Associació de Juristes Valencians acentua la campanya per a que els valencians tingam lleis civils com atres territoris que regulen el seu propi dret privat civil. En 2016, el Tribunal Constitucional va anular despuix d’anys d’aplicació als ciutadans valencians les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial, la de Custòdia Compartida dels fills i la Llei d’Unions de Fet. Juristes Valencians va canalisar un respal transversal en el municipalisme i la societat civil per a que Les Corts iniciaren una reforma constitucional en l’únic objectiu de que els valencians dispongam de lleis civils, com els residents d’atres sis comunitats autònomes, segons explica el president de JV, José Ramón Chirivella, en un entrevista a www.culturavalenciana.es
"Juristes Valencians va dissenyar i va articular una campanya per a conseguir el reintegrament del Dret Civil Valencià fonamentada en el respal dels municipis i de l’associacionisme valencià per a que es respectara la reiterada voluntat estatutària -en l’Estatut de 1982 i en la seua reforma de l’any 2006- de dispondre de lleis civils pròpies, baix el prisma de la seua modernitat i aplicabilitat en àmbits tan propencs com el dret successori o el règim econòmic matrimonial i conforme a la decisió política dels diputats de Les Corts. Esta capacitat llegislativa civil que reivindiquem és conseqüència directa dels Furs concedits per Jaume I al Regne de Valéncia en 1261, que regulaven en caràcter integral la vida pública i privada dels valencians, de forma diferenciada dels seus súbdits d’atres territoris del rei fundador.
-Segons pareix, el criteri del Tribunal Constitucional per a negar als valencians la possibilitat de dispondre de lleis com la d’Unions de Fet, o la del règim econòmic matrimonial de separació de bens en contraure matrimoni, és perque no disponíem de normes de Dret Foral concedides pel dictador Franco.
-JRC: Bàsicament, el TC interpretant– el art. 149-1-8 de la Constitució que permet la “conservació, modificació i desenroll dels Drets Forals allí a on existixquen” en els seus pronunciaments assimila que només les disposicions forals compilades durant el franquisme poden desenrollar-se per les
respectives Comunitats Autònomes. Es dona la paradoxa de que el Franquisme a través de dites complicacions va garantisar la pervivència i actualisació dels Drets Forals dels territoris que
majoritàriament li varen recolzar durant la Guerra Civil – Navarra, Aragó, Galícia i Balears- i també en territoris a on va fracassar la rebelió militar com Euskadi o Catalunya provablement també per la rodalia al poder de les èlits vasques o catalanes, que varen recolzar al dictador durant molt temps. Recordeu per eixemple, que la Compilació del Dret Civil Català és de 1960, frut de l’impuls dels tradicionalistes catalans i de catalanisme conservador.
-¿Curiós fonament constitucional el que reconeix com a únic criteri d’assignació de la capacitat llegislativa civil autonòmica el dels territoris històrics a els que Franco va possibilitar la seua compilació?
-JFC: En fi, els nostres “carlistas” no varen tindre èxit en el dictador, com tampoc els nostres “republicans” varen poder aprovar per pocs dies l’Estatut abans del colp d’estat de juliol de 1936, ni Gregori Mayans, ni els governants del Cap i Casal borbònics que a lo llarc del sigle XVIII varen requerir en insistència la seua restitució a Felip V i els seus descendents, ….
Des de febrer d’enguany marcat per la pandèmia, es tramita en el Congrés dels Diputats la Proposta de reforma constitucional promoguda per Les Corts Valencianes, en lo que la gran majoria política valenciana ( PSPV, PPCV, Compromís i Podem) han plantat una de les poques propostes de reforma de la Carta Magna, i damunt en gran respal Cívic i municipal. Parlem per favor de la viabilitat del
canvi constitucional i dels motius per els que Ciutadans i Vox, no la recolzen, enfrontant-se als empresaris, autònoms, sindicats, advocats i colectius culturals valencianistes que corporativament la recolzen.
Juristes Valencians volem conseguir en caràcter immediat la competència llegislativa civil, i no podem acceptar excuses per part dels partits polítics estatals que l’han promogut en Les Corts. El vot del PSOE, PP, i Podem garantisa que se superen els 3/5 dels diputats i senadors, per lo que els solicitem que eixa majoria política valenciana es trasllade de forma automàtica a les Corts Generals.
Convé recordar que en esta reforma no es pretén cap competència adicional. L’estatut reformat de l’any 2006, que requerix la seua aprovació com a Llei Orgànica, va contar en el vot favorable de 291 dels 350 diputats. Durant la seua tramitació, els diputats estatals varen introduir algunes esmenes que varen suprimir parts rellevants de la proposta estatutària en matèria de dret civil, per eixemple referències expresses als Decrets de Nova Planta. És dir, l’Estatut és frut del consens entre el llegislador valencià i l’estatal, i en eixa doble majoria se nos concedia clarament la competència de dictar lleis civils com als parlaments de Navarra, Aragó, Euskadi, Catalunya, Galícia i Balears.
499 ajuntaments que representen a més de 5 millons de valencians han solicitat que eixa voluntat política de subsanar esta discriminació històrica s’acometa quant abans. Recentment, vàries institucions com la Diputació de Valéncia i l’Ajuntament del cap i casal, o l’Associació Valenciana d’Agricultors ( AVA-ASAJA) o COEVAL, l’organisació empresarial de la Vall d´Albaida, han solicitat a la presidenta del Congrés (Meritxell Batet) la tramitació urgent d’esta proposta consensuada de reforma constitucional.
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que esta modificació constitucional, tan llimitat i que lo únic que pretén és evitar contradiccions entre l’Estatut Valencià i la Constitució, siga aprovat l’any 2021.
Considerem que el PSOE i el PP, són els partits que deuen impulsar esta reforma urgent, com a promotors de l’Estatut de l’any 2006; és el moment de contrastar el compromís estatutari i valencianiste del PP i del PSOE, de Ximo Puig i els dirigents del PP; des de la societat civil no podem consentir més errors per part de cap polític, no podem soportar més prorrogacions, o
indicacions com que “este no és el moment”. El Pacte del Botànic 2, inclou un compromís de modificar la Constitució per al reintegrament efectiu del Dret Civil Valencià, i per part del Partit Popular es parla de “ Valencianisme constitucional i estatutari” per molts dels seus dirigents. Crec que és el moment de que els valencians pergam l’inocència política i sigam exigents
en els nostres representants.
-No m’ha contestat, respecte a la posició contrària a la recuperació del Dret Foral per part de Vox i Ciutadans.
-JRC: En realitat, ni Ciutadans ni Vox tenen un discurs específic per a les necessitats valencianes. En el cas de Ciutadans, tinc l’íntima convicció de que més del 80% de la seua militància està a favor d’este tema, i fins i tot tinc constància de que la majoria dels seus 18 diputats autonòmics recolzen la nostra capacitat llegislativa civil, perque saben que és l’única manera de que es llegisle en matèries que defenen com la custòdia compartida dels fills quan els progenitors trenquen la seua convivència, o la regulació dels efectes civils de les unions de fet.
Lo que no comprenc són l’argumentació esgrimida per representants del partit com Mamen Perís, Vicente Fernández o Jesús Gimeno, en discursos que pareixen escrits per advocats madrilenys o catalans.
Llamentablement la disciplina de partit els ha fet alluntar-se de les previsions estatutàries sobre el Dret Civil Valencià, autèntic fonament del nostre autogovern i previst en 7 artículs. En qualsevol cas, Ciutadans ha votat de forma contradictòria en moltes ocasions a lo llarc dels últims 5 anys. Aixina, en els Corts es va posicionar a favor de la reforma constitucional per a garantisar la custòdia compartida en la Comunitat Valenciana, i en més de 40 municipis ha recolzat esta reivindicació autonomista pese a que Jesús Gimeno, acatant les órdens dels seus senyorets catalans, pressionava a molts regidors per a que actuaran contra el nostre Estatut.
No obstant, esperem que per coherència i en llínea en la seua postura actualment favorable al Dret Foral Navarro i Vasc, procedixca a recolzar la proposta de reforma constitucional. Esperem mantindre en breu una reunió en Inés Arrimadas per a solucionar este malentés, l’últim capítul del qual va ser la postura contra el Dret Civil Valencià defesa per Narciso Estellés en l’Ajuntament del Cap i Casal, que motivà llògicament la nostra indignació, al recordar-nos la trista participació de la Senyera como bandera vençuda en la Desfilada de la Victòria de Franco. Persones que es posicionen contra l’història valenciana, no poden esperar ser els portadors d’uns dels símbols
del nostre autogovern.
Lo dit, esperem que Inés Arrimadas aporte inteligència política a esta qüestió.
Respecte de VOX, és obvi que un partit que vol eliminar les autonomies no deu contar en el respal de cap valencianiste. És trist comprovar com Vox té un mensage més centraliste que el del règim franquiste. Donen mostres de voler impondre’ns a tots un model d’Espanya, tan homogéneu, que no existix. En l’época de la 2ª República, els carlistes o tradicionalistes defenien un proyecte unitariste propenc a Vox pero respectuós en la tradicional diversitat llegislativa civil regional, ya saben Deu, Pàtria, Rei i Furs.
-¿Conseguireu que s’aprove la reforma?
-JRC: Ara és el moment dels polítics valencians, els nostres representants en Congrés i Senat han rebut l’encarrèc de les Corts de defendre l’autogovern en les Corts Generals. La societat civil i el municipalisme anem a posar a prova el compromís valencianiste del PP i PSOE, i la seua capacitat
d’influència real en les direccions dels seus partits.
Entrevista publicada a: ES Diario CV
dimecres, 25 de novembre del 2020
25 N Corts Valencianes contra la violència de gènere
Les Corts Valencianes com sempre contra la violència de gènere
#25N
dilluns, 23 de novembre del 2020
Els 500 del dret civil: el suport municipal a la reclamació frega el de l'autonomia en 1978
Acte a favor de la recuperació del dret civil valencià a Madrid, en 2018. Foto: AP
22/11/2020 -
ALACANT. La campanya a favor de la recuperació del dret civil valencià, suprimit de facto per les sentències del Tribunal Constitucional de 2016 en les quals anul·lava les primeres lleis aprovades en este marc (la de règim econòmic matrimonial i la de custòdia compartida) a instàncies del Govern central, ha sigut una altra de les damnificades per la pandèmia del coronavirus. La proposta per a modificar la Constitució de manera que permeta a la Comunitat Valenciana recuperar la possibilitat de legislar que sí que tenen Galícia o Aragó, a més de les comunitats històriques, porta esperant torn en el Congrés des del febrer passat, i mentrestant, Juristes Valencians, l'associació que va posar en marxa la campanya a favor del dret civil, treballa contrarellotge per a sumar el màxim suport municipal a la iniciativa.
La campanya ha perdut una mica de visibilitat, després de desembarcar a Madrid amb un gran acte a la fi de 2018, però no s'ha detingut. De fet, l'associació que presideix José Ramón Chirivella continua sumant adhesions, encara que hi ha alguns ajuntaments, especialment de la província d'Alacant, que se'ls 'resisteixen'. L'objectiu és "que la proposta arribe al ple del Congrés amb el mateix suport que va tindre en el seu moment la construcció de l'autonomia valenciana després de l'aprovació de la Constitució, en la qual els 512 dels 541 municipis de la Comunitat es van pronunciar a favor en els seus respectius plens", explica.
En estos moments, la moció institucional per a demanar al Govern la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució, de manera que la Comunitat Valenciana també puga legislar sobre el seu dret civil, ha sigut aprovada en 500 ajuntaments, molt a prop ja del 100%. El suport és quasi total a les províncies de Castelló i València, on la majoria dels seus ajuntaments s'han pronunciat a favor: 116 de 135 a la província del nord (només falten 2.000 habitants de xicotets municipis), i 262 de 266 en la de València. A Alacant, en canvi, el suport institucional, encara que majoritari, és una mica inferior: del 85%.
Fins hui, s'han pronunciat a favor de la recuperació del dret civil 119 ajuntaments de la província, que compta amb 141 entitats locals. Estan tots els grans, però encara falten alguns molt significatius, com Pilar de la Horadada (a la frontera amb Múrcia), o Camp de Mirra, en l'Alt Vinalopó, que és el municipi on en 1244 es va signar el Tractat de *Almizra entre Jaume I i Alfons X el Savi que donaria origen a la primera configuració política del Regne de València. Entre la vintena d'ajuntaments que encara no han aprovat la moció, malgrat la campanya de *Juristes *Valencians, es compten també Aigües, Busot i la Torre de les Maçanes, a l'Alacantí; o *Alabatera, Benijófar i Dolores, a la Vega Baixa.
No és una qüestió política, en la majoria d'aquests municipis governen o el PPCV o el PSPV, que a nivell autonòmic defensen clarament la campanya per a recuperar el dret civil. Del bipartidisme sol s'ixen Monforte del Cid, on governa Esquerra Unida (que en el pla autonòmic està integrada en Podem i, per tant, a favor) i el partit independent que governa Sella. En tot cas, podrien entendre's les reticències de l'Ajuntament de Daya Nueva, on la majoria la té Ciutadans, que és la formació menys procliu a la campanya pel dret civil perquè en el seu moment Albert Rivera va interpretar que es tractava d'una espècie d'assaig sobiranista. "Ens està costant una mica que estos ajuntaments entren, però pensem que al final podrem convéncer-los", confia Chirivella.
En tot cas, els 500 plens municipals que han dit 'sí' a recuperar la capacitat de legislar en dret civil de les Corts *Valencianes representen al 98% del total de la població censada en la Comunitat Valenciana, molt prop de les dades aconseguit per a sol·licitar l'accés a l'autonomia l'any 1978, que en este moment va arribar al 96% de la població censada a la província d'Alacant, al 99% en la de València i al 98% en la de Castelló. L'objectiu d'igualar el suport a la creació de la Comunitat Valenciana està a tir, a només 12 municipis.
"En este moment, estem incidint en la necessitat de tramitació urgent perquè la Proposició de Reforma Constitucional s'aprove abans d'octubre de 2021", explica el president de Juristes Valencians. "Anem camí de cinc anys de la sentència del TC a la qual va votar en contra Juan Antonio Xiol". El magistrat del Constitucional, de fet, va marcar el camí en una entrevista amb València Plaza després d'emetre l'únic vot particular en contra de la sentència que anul·lava la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la primera que desenvolupava el dret civil valencià recollit en l'Estatut de 2006: calia canviar la Constitució. La proposta es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) l'últim dia de febrer d'enguany, i des de llavors espera per a passar al ple del Congrés.
Publicat a: Valencia Plaza
Autor: David Martínez
dijous, 19 de novembre del 2020
Proposta de l'AJV: 2021 any del Dret Civil Valencià
Presentada a Corts Valencianes la proposta de que l'any 2021 siga el del Dret Civil València
Este matí @AJV_VAL ha presentat al registre de les Corts una proposta perquè 2021 siga l'any del Dret Civil Valencià. També han demanat suport als partits per fer possible la reforma constitucional que reconega el Dret Civil Valencià. pic.twitter.com/YxQz7iyCzV
— Corts Valencianes (@cortsval) November 19, 2020
dilluns, 16 de novembre del 2020
El Ayuntamiento de València insta a recuperar por la vía de urgencia el derecho civil valenciano
24/09/2020 -
VALÈNCIA. L'Ajuntament de València ha donat llum verda aquest dijous a una moció en el ple municipal per a sol·licitar que el Congrés dels Diputats tramite per la via d'urgència la proposició de llei de reforma puntual de la Constitució per a recuperar el dret civil foral valencià.
En la sessió plenària, el Partit Popular ha presentat aquesta moció per tramitació urgent i el consistori, per tant, ha acordat, amb els vots del govern i del PP i el rebuig de Cs i Vox, que comunicarà el seu suport a "la Proposició de Reforma de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià i sol·licitar la seua urgent tramitació per a recuperar de manera efectiva una competència severament limitada des de l'any 2016".
Segons esta proposta, l'Ajuntament agraeix a les Corts Valencianes, que en data 5 de febrer del present any, hagen promogut la iniciativa de la reforma de la Constitució perquè la competència en matèria de dret civil prevista en l'Estatut d'Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com per les Corts Generals, tinga encaix dins de la Constitució.
Així mateix, tal com consta en el text de la moció, l'Ajuntament comunicarà aquest acord a les presidentes del Congrés i del Senat, i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat. La proposta ha sigut presentada al Ple per la regidora popular María José Ferrer, que ha defensat la urgència d'aquesta proposta “per a resoldre una qüestió històrica en el Ple més pròxim al 9 d’Octubre”.
El portaveu de Vox, Pepe Gosálbez, ha qualificat esta moció com "un atracament democràtic, que crearà desigualtat entre els espanyols"; i en la mateixa línia, l'edil de Ciutadans Narcís Estellés ha defensat "grans pactes d'estat que aposten per la igualtat dels drets de tots els ciutadans espanyols". L'alcalde de València, Joan Ribó, per part seua, ha defensat l'oportunitat de la moció “perquè-tal com ha explicat- cal reivindicar la història de València i el dret civil valencià”. Els grups Ciutadans i Vox han votat en contra.
Publicat a: Valencia Plaza
El 92% dels municipis donen suport a la recuperació del dret civil valencià
Quan queden tres setmanes per al 6 de desembre, Dia de la Constitució espanyola, la campanya municipalista en suport de la reintegració del dret foral valencià ha sumat el suport de 500 dels 542 ajuntaments de la Comunitat Valenciana.
L'últim consistori a aprovar una moció pro-estatutària ha sigut el d'Aiora, a proposta del portaveu socialista Demetrio Martínez. A la província de València, únicament els municipis de Cofrentes, Teresa de Cofrentes, Jalance i Jarafuel no han donat suport a la recuperació d'una competència que es va aplicar entre 2008 i 2016.
Aquesta iniciativa l’ha impulsada l'Associació de Juristes Valencians, una entitat que té entre els seus objectius fundacionals la defensa de la competència legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil i que té el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions.
Fa un any, la comissió parlamentària de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat va aprovar, amb el vot en contra de Vox i Ciutadans, la proposició de llei presentada pel PSPV-PSOE, el Partit Popular, Compromís i Unides Podem per a la recuperació efectiva del dret civil valencià.
Ara, l'Associació de Juristes Valencians, juntament amb diferents entitats de la societat civil valenciana, ha demanat a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la tramitació urgent de la reforma constitucional promoguda per les Corts. La reforma va començar a tramitar-se a la cambra baixa el passat febrer, abans de l'inici de la pandèmia.
Font: À Punt
diumenge, 15 de novembre del 2020
Una reforma menor de la Constitució, justa i urgent: la valenciana
L'autor demana que la Constitució permeta a la Comunitat Valenciana recuperar autonomia legislativa en matèria de Dret Civil, com la que tenen altres territoris.
En la seua Tercera carta de Fígaro, que Mariano José de Larra va titular Déu ens assistisca, el romàntic pertinaç es fa ressò de la tendència pàtria a enterrar Constitucions, afició digna de figurar en el llibre Guinnes dels Rècords estúpids en la qual ens han imitat quasi tots els països iberoamericans.
Larra parla de la desimboltura en què es decideix derogar treballoses Constitucions, quan a priori ens sembla més assenyat garantir una continuïtat normativa -vital per a la coherència institucional i la imprescindible seguretat jurídica- i només modificar els textos en qüestions concretes per a millorar-los i adaptar-los als temps actuals. Així ho han fet països com Itàlia, Portugal, França o Alemanya, i ha ocorregut també en la longeva Constitució dels Estats Units de 1787, a través de 27 esmenes al text original.
Repassant el Dret comparat resulta inconcebible que, a Espanya, en més de 40 anys de vigència del sistema constitucional dissenyat a la mort del dictador, no s'haja fet cap canvi sol·licitat per la societat.
Enfront d'aqueix “teixir i desfer” del qual parlava el turmentat Larra respecte a l'activitat legislativa de mitjan segle XIX, sembla el moment de donar resposta a qüestions concretes sobre les quals la societat exigeix consensos. És preferible que realitzem xicotetes reformes en la nostra Constitució en aspectes que compten amb enorme suport, abans de promoure canvis radicals que, conforme als mecanismes ordinaris de reforma constitucional (art. 167 CE), aritmèticament no són políticament viables sense la concurrència dels partits majoritaris i afecten l'estabilitat constitucional.
En l'actual ambient polític tan crispat, s'ha obert pas en l'agenda política una qüestió sobre la qual existeix un gran consens polític a la Comunitat Valenciana, i sobre la qual haurà de pronunciar-se en breu el Congrés. Es tracta de la Proposició de modificació constitucional plantejada per les Corts Valencianes per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”.
La iniciativa pretén poder tornar a disposar de lleis civils modernes i pròpies, després de diverses sentències del Tribunal Constitucional de l'any 2016 que van limitar severament l'autonomia valenciana per -a judici majoritari del Tribunal- no tindre cabuda en l'art. 149-1-8 del text constitucional. Va haver-hi una sentència polèmica, la 82/2016, de la qual va ser ponent la magistrada Encarnación Roca, ferma defensora per contrast del Dret Civil català.
Esta competència legislativa en matèria civil de la qual disposen altres sis territoris per motius històrics està prevista de forma molt clara en l'Estatut valencià (Llei orgànica 1/2006) i constitueix el fonament de l'autonomia valenciana, lògicament hereva del Regne de València, la institució política articulada per Jaume I en el segle XIII.
El monarca va dictar els Furs de València -normes que regulaven relacions privades i incloïen també disposicions de dret públic- que van estar vigents sense embuts entre 1238 i 1707. Després de la Batalla d'Almansa, Felip V va anul·lar injustament la personalitat històrica valenciana, i també el Dret Civil que sí que va mantindre a catalans, mallorquins i aragonesos.
En la Proposició de reforma, promoguda per la societat civil, que es tramita en la Cambra Baixa des del mes de febrer passat (BOCG 28-2-2020), es parla de “reintegració”, en tant que modernament s'ha legislat sobre matèria civil a la Comunitat Valenciana, entre 2008 i 2016.
També s'incideix en l'adjectiu “efectiva” (reintegració efectiva) perquè tot i que l'Estatut que contempla la capacitat legislativa va ser aprovat per 291 diputats mitjançant Llei orgànica especial -fruit del paper colegislador del Congrés i Senat d'una banda, i del Legislatiu autonòmic per una altra- la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat extemporani respecte a la competència per a regular el règim econòmic matrimonial va esdevindre, huit anys després de la seua entrada en vigor, en la inconstitucionalitat “pràctica de la competència” amb l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional núm. 82/2016.
Per a superar aquesta absurda situació -tindre la competència legislativa però no poder exercir-la, ja que no es poden dictar normes de dret de família, de successions i altres àmbits del Dret Civil-, ha sigut la societat civil la que ha posat d'acord als diputats de les Corts Valencianes. I així, els sindicats de treballadors, els col·legis d'advocats, els empresaris, els consumidors, les facultats de Dret, els agricultors o els fallers, juntament amb més de 500 ajuntaments són els vertaders impulsors de la Proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució plantejada per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”, que poden consultar en la web del Congrés dels Diputats en este vincle.
L'èxit d'esta iniciativa ha de ser un exemple i paradigma d'adequació de la Constitució a reivindicacions injustament ajornades. Ja no ens val el “torne vosté demà”, no és possible més immobilisme sobre qüestions en les quals existeix un gran acord social, i només la peresa dels ganduls o el menystinc envers alguns pobles d'Espanya -bàsicament els més constitucionalistes i els menys conflictius- retarden justes aspiracions.
Per això, sobre la base del principi de doble lleialtat que ha de presidir les relacions entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, i també per respecte a la societat valenciana, de les més constitucionalista de tota Espanya -el 65,8% del cens electoral va votar favorablement en el referèndum constitucional- esperem que es tramite urgentment per la Cambra que presideix Meritxell Batet esta modificació tècnica de la Constitució. L'objectiu de la iniciativa és evitar la discriminació d'un poble que, majoritàriament des de la publicació dels Decrets de Nova Planta, ha sol·licitat la restitució civil. D'esta manera es garantirà la igualtat en altres territoris que, per motius històrics o d'oportunitat política, disposen d'esta capacitat legislativa.
Per a valorar la legitimitat i abast d'esta proposta cal recordar que, l'any 1978, 512 municipis de les tres províncies valencianes van sol·licitar accedir a l'autonomia, a través de la previsió de l'art. 143-1 CE, i que hui dia són 501 dels 542, que representen al 98% de la població, els que volen fer efectiva la capacitat legislativa civil. Es tracta d'una part fonamental de l'autogovern, que va ser concedida pel Congrés l'any 2006, que forma part del bloc de constitucionalitat i de la qual manquem des de fa quatre anys i mig. Per això ens hem vist obligats a plantejar aquesta reforma menor de la Constitució que resulta essencial als valencians.
A punt de celebrar el dia de la Constitució, plantegem esta modificació tècnica -que també dóna suport a l'expresident del Tribunal Constitucional Pasqua Sala- com una forma justa i necessària que el Congrés siga lleial amb els lleials. És d'urgent oportunitat. Així mateix, permetrà a la societat valenciana fer efectiva una competència políticament atribuïda de manera indubtable, tal com pot constatar-se en el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats.
Déu ens assistisca!, siguem capaços d'acordar modificacions concretes i necessàries de la nostra Constitució per a garantir la seua utilitat social.
Publicat a: El Español
Autor: José Ramón Chirivella Vila és és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV).
diumenge, 8 de novembre del 2020
500 municipios valencianos a favor del Derecho Foral Civil Valenciano
Cada vez son más los municipios valencianos que dan apoyo a la Reforma Constitucional a favor del Derecho Foral Civil Valenciano
500 municipios respaldan a @cortsval para conseguir la recuperación #DerechoCivilValenciano
— AJV-VAL (@AJV_VAL) November 5, 2020
Sólo faltan https://t.co/WYMFo4SrzF
por favor presidentes @CarlosMazon40 @presidentjmarti promueven que todos los municipios se unan a la defensa del Estatuto @fvmpendirecto @ximopuig pic.twitter.com/nRL23UVUMN
Listado con los municipios valencianos que faltan por adherirse a la propuesta de Corts Valencianes de Reforma de la Constitución Española a favor del Derecho Foral Civil Valenciano
Fuente: AJV
“Cap valencianiste pot confiar en partits com VOX que volen anular la nostra autonomia”.
Entrevista a Josep Ramon Chirivella i Vila president de l’Associació de Juristes Valencians
Entrevista a Josep Ramon Chirivella i Vila president de l’Associació de Juristes Valencians
En Cultura Valenciana, des de fa varis anys, seguim la campanya promoguda per l’Associació de Juristes Valencians per a que els valencians tingam lleis civils com atres territoris que regulen el seu propi dret privat civil. Històricament, els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i inclús alguns que formaven part de la Corona de Castella (com Galícia, Àlava o Viscaya), han mantingut una llegislació parcialment diferent a la prevista en el Còdic Civil en matèries de dret de família, o successòria, i en general en matèria del dret de les persones, el Dret Civil. L’any 2016 va ser un any “horribils” per a l’autogovern, ya que el Tribunal Constitucional va anular despuix d’anys d’aplicació als ciutadans valencians les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial, la de Custòdia Compartida dels fills i la Llei d’Unions de Fet. Juristes Valencians va canalisar un respal transversal en el municipalisme i la societat civil per a que Les Corts iniciaren una reforma constitucional en l’únic objectiu de que els valencians dispongam de lleis civils, com els residents d’atres sis Comunitats Autònomes.
JRC: Juristes Valencians va dissenyar i va articular una campanya per a conseguir el reintegrament del Dret Civil Valencià fonamentada en el respal dels municipis i de l’associacionisme valencià per a que es respectara la reiterada voluntat estatutària -en l’Estatut de 1982 i en la seua reforma de l’any 2006- de dispondre de lleis civils pròpies, baix el prisma de la seua modernitat i aplicabilitat en àmbits tan propencs com el dret successori o el règim econòmic matrimonial i conforme a la decisió política dels diputats de Les Corts.
Esta capacitat llegislativa civil que reivindiquem és conseqüència directa dels Furs concedits per Jaume I al Regne de Valéncia en 1261, que regulaven en caràcter integral la vida pública i privada dels valencians, de forma diferenciada dels seus súbdits d’atres territoris del rei fundador. Els seus hereus estaven obligats a jurar els Furs, normes que es varen convertir en un sistema llegislatiu complex basat en acorts entre el Rei del moment i les Corts quan els monarques els semblava be convocar-les.
CV: Segons pareix, el criteri del Tribunal Constitucional per a negar als valencians la possibilitat de dispondre de lleis com la d’Unions de Fet, o la del règim econòmic matrimonial de separació de bens en contraure matrimoni, és perque no disponíem de normes de Dret Foral concedides pel cictador Franco.
JRC: Bàsicament, el TC interpretant– el art. 149-1-8 de la Constitució que permet la “conservació, modificació i desenroll dels Drets Forals allí a on existixquen” en els seus pronunciaments assimila que només les disposicions forals compilades durant el franquisme poden desenrollar-se per les respectives Comunitats Autònomes.
Es dona la paradoxa de que el Franquisme a través de dites complicacions va garantisar la pervivència i actualisació dels Drets Forals dels territoris que majoritàriament li varen recolzar durant la Guerra Civil – Navarra, Aragó, Galícia i Balears- i també en territoris a on va fracassar la rebelió militar com Euskadi o Catalunya provablement també per la rodalia al poder de les èlits vasques o catalanes, que varen recolzar al dictador durant molt temps. Recordeu per eixemple, que la Compilació del Dret Civil Català és de 1960, frut de l’impuls dels tradicionalistes catalans i de catalanisme conservador.
CV: ¿Curiós fonament constitucional el que reconeix com a únic criteri d’assignació de la capacitat llegislativa civil autonòmica el dels territoris històrics a els que Franco va possibilitar la seua compilació?
JRC: En fi, els nostres “carlistas” no varen tindre èxit en el Dictador, com tampoc els nostres “republicans” varen poder aprovar per pocs dies l’Estatut abans del colp d’estat de juliol de 1936, ni Gregori Mayans, ni els governants del Cap i Casal borbònics que a lo llarc del sigle XVIII varen requerir en insistència la seua restitució a Felip V i els seus descendents, ….
CV: Quan el mal ve d´Almansa…
JRC: Si, tot arranca dels Decrets de Nova Planta de 1707 que varen abolir els nostres Furs dos mesos despuix de la Batalla d’Almansa. La guerra de successió va ser un conflicte civil, i en realitat moltes poblacions es varen alinear en Felip IV ( V de Castella), per eixemple Banyeres i Peníscola conserven carrers en honor del destructor del Regne, perque va possibilitar una major rellevància front a poblacions veïnes.
Per supost, fins i tot els botiflers partidaris de Felip V, es varen rebelar contra el despotisme del primer Borbó, ya que ni tan sols conservem les normes civils – com sí que ho va consentir Felip V respecte d’Aragó, Catalunya o Mallorca – , lo que va provocar un verdader caos llegislatiu per als valencians del sigle XVIII, en incontables pleits derivats de relacions successòries o contractuals frut de normes vigents durant sigles substituït per un Dret castellà alié a la nostra tradició jurídica, que ademés aplicaven magistrats castellans desconeixedors de la llengua valenciana, que ademés no tenien que fonamentar jurídicament les seues resolucions.
L’objectiu de Juristes Valencians és guanyar per fi este llarguíssm conflicte per la pervivència de la nostra identitat, i per descomptat en este moment existix una unitat d’acció entre la societat civil i el municipalisme valencià només equiparable a l’anhel dels anys 1977-1980 d’accedir a la màxima autonomia. Portem lluitant i intentant la recuperació del nostre Dret generacions d’historiadors, juristes, i polítiques de diverses tendències, sempre a través dels caixers llegals, bo, menys potser durant les guerres carlistas.
Debat en Lo Rat Penat sobre el «Dret Civil Valencià: vies per a la
recuperació d’un dret modern per als valencians». D’esquerra a dreta:
Josep Bonet, Isabel Bonig i Josep Ramon Chirivella.
CV: Detingam-nos en els acontenyiments recents; Des de febrer d’enguany marcat per la pandèmia, es tramita en el Congrés dels Diputats la Proposta de reforma constitucional promoguda per Les Corts Valencianes, en lo que la gran majoria política valenciana ( PSPV, PPCV, Compromís i Podem) han plantat una de les poques propostes de reforma de la Carta Magna, i damunt en gran respal Cívic i municipal. Parlem per favor de la viabilitat del canvi constitucional i dels motius per els que Ciutadans i Vox, no la recolzen, enfrontant-se als empresaris, autònoms, sindicats, advocats i colectius culturals valencianistes que corporativament la recolzen.
JRC: Juristes Valencians volem conseguir en caràcter immediat la competència llegislativa civil, i no podem acceptar excuses per part dels partits polítics estatals que l’han promogut en Les Corts. El vot del PSOE, PP, i PODEM garantisa que se superen els 3/5 dels diputats i senadors, per lo que els solicitem que eixa majoria política valenciana es trasllade de forma automàtica a les Corts Generals.
Convé recordar que en esta reforma no es pretén cap competència adicional. L’estatut reformat de l’any 2006, que requerix la seua aprovació com a Llei Orgànica, va contar en el vot favorable de 291 dels 350 diputats. Durant la seua tramitació, els diputats estatals varen introduir algunes esmenes que varen suprimir parts rellevants de la proposta estatutària en matèria de dret civil, per eixemple referències expresses als Decrets de Nova Planta.
És dir, l’Estatut és frut del consens entre el llegislador valencià i l’estatal, i en eixa doble majoria se nos concedia clarament la competència de dictar lleis civils com als parlaments de Navarra, Aragó, Euskadi, Catalunya, Galícia i Balears.
499 ajuntaments que representen a més de 5 millons de valencians han solicitat que eixa voluntat política de subsanar esta discriminació històrica s’acometa quant abans.
Recentment, vàries institucions com la Diputació de Valéncia i l’Ajuntament del Cap i Casal, o l’Associació Valenciana d’Agricultors ( AVA-ASAJA) o COEVAL, l’organisació empresarial de la Vall d´Albaida, han solicitat a la presidenta del Congrés (Meritxell Batet) la tramitació urgent d’esta proposta consensuada de reforma constitucional.
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que esta modificació constitucional, tan llimitat i que lo únic que pretén és evitar contradiccions entre l’Estatut Valencià i la Constitució, siga aprovat l’any 2021.
Considerem que el PSOE i el PP, són els partits que deuen impulsar esta reforma urgent, com a promotors de l’Estatut de l’any 2006; és el moment de contrastar el compromís estatutari i valencianiste del PP i del PSOE, de Ximo Puig i els dirigents del PP; des de la societat civil no podem consentir més errors per part de cap polític, no podem soportar més prorrogacions, o indicacions com que “este no és el moment”. El Pacte del Botànic 2, inclou un compromís de modificar la Constitució per al reintegrament efectiu del Dret Civil Valencià, i per part del Partit Popular es parla de “ Valencianisme constitucional i estatutari” per molts dels seus dirigents. Crec que és el moment de que els valencians pergam l’inocència política i sigam exigents en els nostres representants.
CV: No m’ha contestat, respecte a la posició contrària a la recuperació del Dret Foral per part de Vox i Ciutadans.
JRC: En realitat, ni Ciutadans ni Vox tenen un discurs específic per a les necessitats valencianes. En el cas de Ciutadans, tinc l’íntima convicció de que més del 80% de la seua militància està a favor d’este tema, i fins i tot tinc constància de que la majoria dels seus 18 diputats autonòmics recolzen la nostra capacitat llegislativa civil, perque saben que és l’única manera de que es llegisle en matèries que defenen com la custòdia compartida dels fills quan els progenitors trenquen la seua convivència, o la regulació dels efectes civils de les unions de fet.
Lo que no comprenc són l’argumentació esgrimida per representants del partit com Mamen Perís, Vicente Fernández o Jesús Gimeno, en discursos que pareixen escrits per advocats madrilenys o catalans.
Llamentablement la disciplina de partit els ha fet alluntar-se de les previsions estatutàries sobre el Dret Civil Valencià, autèntic fonament del nostre autogovern i previst en 7 artículs.
En qualsevol cas, Ciutadans ha votat de forma contradictòria en moltes ocasions a lo llarc dels últims 5 anys. Aixina, en els Corts es va posicionar a favor de la reforma constitucional per a garantisar la custòdia compartida en la Comunitat Valenciana, i en més de 40 municipis ha recolzat esta reivindicació autonomista pese a que Jesús Gimeno, acatant les órdens dels seus senyorets catalans, pressionava a molts regidors per a que actuaran contra el nostre Estatut.
No obstant, esperem que per coherència i en llínea en la seua postura actualment favorable al Dret Foral Navarro i Vasc, procedixca a recolzar la proposta de reforma constitucional. Esperem mantindre en breu una reunió en Inés Arrimadas per a solucionar este malentés, l’últim capítul del qual va ser la postura contra el Dret Civil Valencià defesa per Narciso Estellés en l’Ajuntament del Cap i Casal, que motivà llògicament la nostra indignació, al recordar-nos la trista participació de la Senyera como bandera vençuda en la Desfilada de la Victòria de Franco. Persones que es posicionen contra l’història valenciana, no poden esperar ser els portadors d’uns dels símbols del nostre autogovern.
Lo dit, esperem que Inés Arrimadas aporte inteligència política a esta qüestió.
Respecte de VOX, és obvi que un partit que vol eliminar les autonomies no deu contar en el respal de cap valencianiste. És trist comprovar com Vox té un mensage més centraliste que el del règim franquiste. Donen mostres de voler impondre’ns a tots un model d’Espanya, tan homogéneu, que no existix. En l’época de la 2ª República, els carlistes o tradicionalistes defenien un proyecte unitariste propenc a Vox pero respectuós en la tradicional diversitat llegislativa civil regional, ya saben Deu, Pàtria, Rei i Furs.
CV: ¿Conseguireu que s’aprove la reforma?
JRC: Ara és el moment dels polítics valencians, els nostres representants en Congrés i Senat han rebut l’encarrèc de les Corts de defendre l’autogovern en les Corts Generals.
Els nostres polítics liderats pel President de la Generalitat i la líder del PP Isabel Bonig deuen subsanar l’error que arrastrem des de la transició al no garantisar l’eixercici de la capacitat llegislativa en màteria de dret privat. La societat civil i el municipalisme anem a posar a prova el compromís valencianiste del PP i PSOE, i la seua capacitat d’influència real en les direccions dels seus partits.
Reunió en el Congrés dels Diputats en Tomás Guitarte, diputat de ‘Teruel Existe’ .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)