Els 500 del dret civil: el suport municipal a la reclamació frega el de l'autonomia en 1978

 

Acte a favor de la recuperació del dret civil valencià a Madrid, en 2018. Foto: AP

22/11/2020 - ALACANT. La campanya a favor de la recuperació del dret civil valencià, suprimit de facto per les sentències del Tribunal Constitucional de 2016 en les quals anul·lava les primeres lleis aprovades en este marc (la de règim econòmic matrimonial i la de custòdia compartida) a instàncies del Govern central, ha sigut una altra de les damnificades per la pandèmia del coronavirus. La proposta per a modificar la Constitució de manera que permeta a la Comunitat Valenciana recuperar la possibilitat de legislar que sí que tenen Galícia o Aragó, a més de les comunitats històriques, porta esperant torn en el Congrés des del febrer passat, i mentrestant, Juristes Valencians, l'associació que va posar en marxa la campanya a favor del dret civil, treballa contrarellotge per a sumar el màxim suport municipal a la iniciativa. 

 

La campanya ha perdut una mica de visibilitat, després de desembarcar a Madrid amb un gran acte a la fi de 2018, però no s'ha detingut. De fet, l'associació que presideix José Ramón Chirivella continua sumant adhesions, encara que hi ha alguns ajuntaments, especialment de la província d'Alacant, que se'ls 'resisteixen'. L'objectiu és "que la proposta arribe al ple del Congrés amb el mateix suport que va tindre en el seu moment la construcció de l'autonomia valenciana després de l'aprovació de la Constitució, en la qual els 512 dels 541 municipis de la Comunitat es van pronunciar a favor en els seus respectius plens", explica. 

 

En estos moments, la moció institucional per a demanar al Govern la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució, de manera que la Comunitat Valenciana també puga legislar sobre el seu dret civil, ha sigut aprovada en 500 ajuntaments, molt a prop ja del 100%. El suport és quasi total a les províncies de Castelló i València, on la majoria dels seus ajuntaments s'han pronunciat a favor: 116 de 135 a la província del nord (només falten 2.000 habitants de xicotets municipis), i 262 de 266 en la de València. A Alacant, en canvi, el suport institucional, encara que majoritari, és una mica inferior: del 85%. 

 

Fins hui, s'han pronunciat a favor de la recuperació del dret civil 119 ajuntaments de la província, que compta amb 141 entitats locals. Estan tots els grans, però encara falten alguns molt significatius, com Pilar de la Horadada (a la frontera amb Múrcia), o Camp de Mirra, en l'Alt Vinalopó, que és el municipi on en 1244 es va signar el Tractat de *Almizra entre Jaume I i Alfons X el Savi que donaria origen a la primera configuració política del Regne de València. Entre la vintena d'ajuntaments que encara no han aprovat la moció, malgrat la campanya de *Juristes *Valencians, es compten també Aigües, Busot i la Torre de les Maçanes, a l'Alacantí; o *Alabatera, Benijófar i Dolores, a la Vega Baixa.

No és una qüestió política, en la majoria d'aquests municipis governen o el PPCV o el PSPV, que a nivell autonòmic defensen clarament la campanya per a recuperar el dret civil. Del bipartidisme sol s'ixen Monforte del Cid, on governa Esquerra Unida (que en el pla autonòmic està integrada en Podem i, per tant, a favor) i el partit independent que governa Sella. En tot cas, podrien entendre's les reticències de l'Ajuntament de Daya Nueva, on la majoria la té Ciutadans, que és la formació menys procliu a la campanya pel dret civil perquè en el seu moment Albert Rivera va interpretar que es tractava d'una espècie d'assaig sobiranista. "Ens està costant una mica que estos ajuntaments entren, però pensem que al final podrem convéncer-los", confia Chirivella. 

En tot cas, els 500 plens municipals que han dit 'sí' a recuperar la capacitat de legislar en dret civil de les Corts *Valencianes representen al 98% del total de la població censada en la Comunitat Valenciana, molt prop de les dades aconseguit per a sol·licitar l'accés a l'autonomia l'any 1978, que en este moment va arribar al 96% de la població censada a la província d'Alacant, al 99% en la de València i al 98% en la de Castelló. L'objectiu d'igualar el suport a la creació de la Comunitat Valenciana està a tir, a només 12 municipis. 

"En este moment, estem incidint en la necessitat de tramitació urgent perquè la Proposició de Reforma Constitucional s'aprove abans d'octubre de 2021", explica el president de Juristes Valencians. "Anem camí de cinc anys de la sentència del TC a la qual va votar en contra Juan Antonio Xiol". El magistrat del Constitucional, de fet, va marcar el camí en una entrevista amb València Plaza després d'emetre l'únic vot particular en contra de la sentència que anul·lava la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la primera que desenvolupava el dret civil valencià recollit en l'Estatut de 2006: calia canviar la Constitució. La proposta es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) l'últim dia de febrer d'enguany, i des de llavors espera per a passar al ple del Congrés.

 

Publicat a: Valencia Plaza 

Autor: David Martínez