UNA COMPETÈNCIA PRESENT EN ALTRES COMUNITATS
Separació de béns, llibertat de testar ... La reforma de la Constitució Espanyola que demanen els valencians
Meritxell Batet té a sobre de la taula des de febrer una proposició de reforma de la Constitució perquè les autonomies puguen legislar en dret civil. Aragó o Catalunya ja ho fan
Espanya començava a llegir titulars sobre un estrany virus que havia provocat diverses morts a la Xina i s'havia estès a Itàlia, amb alguns casos importats a la península després del partit de Champions que van jugar l'Atalanta i el València CF a Milà, quan el 28 de febrer el Butlletí Oficial de Congrés dels Diputats va publicar una proposta de reforma de la Constitució Espanyola que gairebé no va tenir ressò a la capital de país. Si hagués arribat d'Esquerra Republicana, de Unides Podem o de Vox, segurament hauria consumit tinta a les rotatives i megabytes a les redaccions digitals. Però no, la iniciativa va arribar de les Corts Valencianes, amb el suport al parlament autonòmic d'una àmplia majoria composta de PSPV-PSOE, Compromís, Podem i el Partit Popular. Només Ciutadans i Vox es van despenjar de l'consens transversal.
En resum, la proposició que la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, té a sobre de la taula des de fa gairebé deu mesos ia la qual no ha donat tràmit encara proposa incloure un paràgraf en la disposició addicional segona de la Carta Magna que reconegui la capacitat legislativa en matèria civil a tots aquells territoris que tinguin recollits en els seus estatuts aquesta competència d'acord amb el seu dret civil històric o foral. Per portar-ho a assumptes pràctics: el que pretén la Cambra valenciana és poder legislar en temes com el règim matrimonial, la custòdia dels fills en cas de divorcis o separació o les herències de béns i patrimonis.
En realitat, la proposició no busca sinó generalitzar una competència que ja exerceixen comunitats com Aragó, Catalunya, el País Basc o Navarra, en virtut de compilacions acceptades pel règim franquista, que van ser recollides en el Codi Civil de 1974 i respectades en la Constitució a través del seu article 149.1.8, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació civil, entenent aquesta "sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on n'hi haga ". Una possibilitat que el Tribunal Constitucional no ha permès fins ara a la Comunitat Valenciana.
La proposta de reforma constitucional, treballada amb una tasca de formiga en recerca de suports autonòmics i municipals (més de 500 ajuntaments la recolzen) per l'Associació de Juristes Valencians (AJV), té el seu origen en la garrotada que el Tribunal Constitucional va donar el 2016 a diverses lleis aprovades per les Corts durant el segon mandat de l'popular Francisco Camps a l'empara de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, que contemplava la recuperació de el dret civil foral.
Sobre estos fonaments es van aprovar la llei de custòdia compartida, que fixava la custòdia compartida automàtica de fills en separacions o divorcis en el cas que no hi hagués un acord diferent o resolució judicial; la llei de règim econòmic matrimonial valencià, amb la separació de béns per defecte en el moment de el matrimoni civil, a l'contrari del que passa ara, que és en ganancials; i la llei d'unions de fet. Juristes de l'associació promotora defensen més la necessitat de poder legislar en matèria de successions, per tal d'ampliar la llibertat de testar, superant el sistema actual de legítimes de el Codi Civil en vigor, per poder distingir, per exemple, patrimoni empresarial i familiar i garantir així la continuïtat de les empreses familiars, claus en el teixit econòmic valencià.
Les sentències de l'Constitucional, amb el vot particular d'el magistrat Juan Antonio Xiol, han assenyalat que l'Estatut valencià de 2006 no té "cap rellevància competencial" i va interpretar que les normes autonòmiques vulneraven el marc de el Codi Civil i la competència l'Estat per legislar en aquestes matèries. Les lleis van quedar anul·lades, però els acords civils i els drets adquirits durant el temps en què van estar en vigor es van mantenir, per tal d'evitar una allau de correccions i la confusió social.
La Comunitat Valenciana va legislar fins a 2016 sobre custòdia compartida o separació de béns
Precisament el fet que la immensa majoria d'aquests acords s'haga conservat d'acord en les normes civils que van ser anul·lades sense que els seus protagonistes decidissin modificar-los, és un dels principals arguments dels promotors de la reforma de la Constitució per recuperar la capacitat legislativa. "Els 250.000 casats entre l'1 de juliol de 2008 i 31 de maig de 2016 mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns, que preveu la Llei 10/2007, de 20 de març, a més a 15.000 parelles se'ls continua aplicant la coneguda com llei valenciana de custòdia compartida, i més de 25.000 valencians, que conviuen com a unió de fet, mantenen efectes civils, dels quals no tenen les noves unions de fet constituïdes a partir de el 15 de juliol de 2016 ", assenyala l'exposició de motius de la proposta de reforma remesa a al Congrés dels Diputats.
"En el període en què els matrimonis es regien pel règim de separació de béns no hi va haver capitulacions per a modificar-cap a una societat de ganancials, en canvi, després de la volta a esste règim matrimonial de ganancialidad, hem tornat a realitzar capitulacions cap a la separació de béns de forma constant ", explica la secretària de la AJV, Susi Boix per justificar la demanda social d'el canvi. A l'marge de la reivindicació de el dret a legislar normes civils des de l'autonomia per la qual advoquen les formacions que donen suport a la iniciativa, hi ha un corrent d'opinió entre els juristes de la AJV, que presideix José Ramón Chirivella, que el Codi Civil té aspectes desactualitzats, aliens a la realitat social, però en els que la falta de consens impedeix la seua reforma. És l'opinió de l'exmagistrat de la Sala del Civil de l'Tribunal Suprem, Javier Orduña, defensor també de el dret valencià a recuperar la seva capacitat de legislar.
El que busca esta iniciativa és que s'afegeixa un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Constitució que quedaria aixina: "La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts d'acord amb l'article 149.1.8a de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord en els valors i els principis constitucionals ".
El problema per als promotors de la reforma, considerada com a menor i, per tant que no necessitaria d'un referèndum, és que l'ampli consens entre les formacions en presència a les Corts Valenciana al voltant de la reivindicació de poder legislar en matèria de dret civil (que no necessàriament implica consens en els continguts a legislar) no té correlació en l'àmbit de l'Estat. Ni el PSOE ni el Partit Popular a nivell nacional s'han decidit fins ara a posar sobre la taula esta modificació, que arriba a més des d'un únic territori. Ciutadans i Vox ja s'han pronunciat obertament contra la reforma, per considerar que trenca la uniformitat de el dret civil a l'Estat. I sense voluntat dels que podrien propiciar aliances per sumar la majoria de tres cinquens necessària per al canvi, la proposició corre risc de quedar sepultada 'sine die' entre lligalls sobre l'escriptori Meritxell Batet.
Publicat a: El Confidencial
Autor: Víctor Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada