L'autor demana que la Constitució permeta a la Comunitat Valenciana recuperar autonomia legislativa en matèria de Dret Civil, com la que tenen altres territoris.
En la seua Tercera carta de Fígaro, que Mariano José de Larra va titular Déu ens assistisca, el romàntic pertinaç es fa ressò de la tendència pàtria a enterrar Constitucions, afició digna de figurar en el llibre Guinnes dels Rècords estúpids en la qual ens han imitat quasi tots els països iberoamericans.
Larra parla de la desimboltura en què es decideix derogar treballoses Constitucions, quan a priori ens sembla més assenyat garantir una continuïtat normativa -vital per a la coherència institucional i la imprescindible seguretat jurídica- i només modificar els textos en qüestions concretes per a millorar-los i adaptar-los als temps actuals. Així ho han fet països com Itàlia, Portugal, França o Alemanya, i ha ocorregut també en la longeva Constitució dels Estats Units de 1787, a través de 27 esmenes al text original.
Repassant el Dret comparat resulta inconcebible que, a Espanya, en més de 40 anys de vigència del sistema constitucional dissenyat a la mort del dictador, no s'haja fet cap canvi sol·licitat per la societat.
Enfront d'aqueix “teixir i desfer” del qual parlava el turmentat Larra respecte a l'activitat legislativa de mitjan segle XIX, sembla el moment de donar resposta a qüestions concretes sobre les quals la societat exigeix consensos. És preferible que realitzem xicotetes reformes en la nostra Constitució en aspectes que compten amb enorme suport, abans de promoure canvis radicals que, conforme als mecanismes ordinaris de reforma constitucional (art. 167 CE), aritmèticament no són políticament viables sense la concurrència dels partits majoritaris i afecten l'estabilitat constitucional.
En l'actual ambient polític tan crispat, s'ha obert pas en l'agenda política una qüestió sobre la qual existeix un gran consens polític a la Comunitat Valenciana, i sobre la qual haurà de pronunciar-se en breu el Congrés. Es tracta de la Proposició de modificació constitucional plantejada per les Corts Valencianes per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”.
La iniciativa pretén poder tornar a disposar de lleis civils modernes i pròpies, després de diverses sentències del Tribunal Constitucional de l'any 2016 que van limitar severament l'autonomia valenciana per -a judici majoritari del Tribunal- no tindre cabuda en l'art. 149-1-8 del text constitucional. Va haver-hi una sentència polèmica, la 82/2016, de la qual va ser ponent la magistrada Encarnación Roca, ferma defensora per contrast del Dret Civil català.
Esta competència legislativa en matèria civil de la qual disposen altres sis territoris per motius històrics està prevista de forma molt clara en l'Estatut valencià (Llei orgànica 1/2006) i constitueix el fonament de l'autonomia valenciana, lògicament hereva del Regne de València, la institució política articulada per Jaume I en el segle XIII.
El monarca va dictar els Furs de València -normes que regulaven relacions privades i incloïen també disposicions de dret públic- que van estar vigents sense embuts entre 1238 i 1707. Després de la Batalla d'Almansa, Felip V va anul·lar injustament la personalitat històrica valenciana, i també el Dret Civil que sí que va mantindre a catalans, mallorquins i aragonesos.
En la Proposició de reforma, promoguda per la societat civil, que es tramita en la Cambra Baixa des del mes de febrer passat (BOCG 28-2-2020), es parla de “reintegració”, en tant que modernament s'ha legislat sobre matèria civil a la Comunitat Valenciana, entre 2008 i 2016.
També s'incideix en l'adjectiu “efectiva” (reintegració efectiva) perquè tot i que l'Estatut que contempla la capacitat legislativa va ser aprovat per 291 diputats mitjançant Llei orgànica especial -fruit del paper colegislador del Congrés i Senat d'una banda, i del Legislatiu autonòmic per una altra- la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat extemporani respecte a la competència per a regular el règim econòmic matrimonial va esdevindre, huit anys després de la seua entrada en vigor, en la inconstitucionalitat “pràctica de la competència” amb l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional núm. 82/2016.
Per a superar aquesta absurda situació -tindre la competència legislativa però no poder exercir-la, ja que no es poden dictar normes de dret de família, de successions i altres àmbits del Dret Civil-, ha sigut la societat civil la que ha posat d'acord als diputats de les Corts Valencianes. I així, els sindicats de treballadors, els col·legis d'advocats, els empresaris, els consumidors, les facultats de Dret, els agricultors o els fallers, juntament amb més de 500 ajuntaments són els vertaders impulsors de la Proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució plantejada per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”, que poden consultar en la web del Congrés dels Diputats en este vincle.
L'èxit d'esta iniciativa ha de ser un exemple i paradigma d'adequació de la Constitució a reivindicacions injustament ajornades. Ja no ens val el “torne vosté demà”, no és possible més immobilisme sobre qüestions en les quals existeix un gran acord social, i només la peresa dels ganduls o el menystinc envers alguns pobles d'Espanya -bàsicament els més constitucionalistes i els menys conflictius- retarden justes aspiracions.
Per això, sobre la base del principi de doble lleialtat que ha de presidir les relacions entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, i també per respecte a la societat valenciana, de les més constitucionalista de tota Espanya -el 65,8% del cens electoral va votar favorablement en el referèndum constitucional- esperem que es tramite urgentment per la Cambra que presideix Meritxell Batet esta modificació tècnica de la Constitució. L'objectiu de la iniciativa és evitar la discriminació d'un poble que, majoritàriament des de la publicació dels Decrets de Nova Planta, ha sol·licitat la restitució civil. D'esta manera es garantirà la igualtat en altres territoris que, per motius històrics o d'oportunitat política, disposen d'esta capacitat legislativa.
Per a valorar la legitimitat i abast d'esta proposta cal recordar que, l'any 1978, 512 municipis de les tres províncies valencianes van sol·licitar accedir a l'autonomia, a través de la previsió de l'art. 143-1 CE, i que hui dia són 501 dels 542, que representen al 98% de la població, els que volen fer efectiva la capacitat legislativa civil. Es tracta d'una part fonamental de l'autogovern, que va ser concedida pel Congrés l'any 2006, que forma part del bloc de constitucionalitat i de la qual manquem des de fa quatre anys i mig. Per això ens hem vist obligats a plantejar aquesta reforma menor de la Constitució que resulta essencial als valencians.
A punt de celebrar el dia de la Constitució, plantegem esta modificació tècnica -que també dóna suport a l'expresident del Tribunal Constitucional Pasqua Sala- com una forma justa i necessària que el Congrés siga lleial amb els lleials. És d'urgent oportunitat. Així mateix, permetrà a la societat valenciana fer efectiva una competència políticament atribuïda de manera indubtable, tal com pot constatar-se en el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats.
Déu ens assistisca!, siguem capaços d'acordar modificacions concretes i necessàries de la nostra Constitució per a garantir la seua utilitat social.
Publicat a: El Español
Autor: José Ramón Chirivella Vila és és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada