Regni Valentiae Typus. Mercator & Janssonius (1673)

Regni Valentiae typus

Publicat acompanyant al:

Atlas sive Cosmographicae Meditationes de Fabrica mundi et fabricati figura. De novo multis in locis emendatus novisque tabulis auctus

Amsterodami, apud Iohannem Ianssonium van Waesberge

Anno, 1673

Font: David Rumsey Map Collection

Autor: Janssonius van Waesberge, Johannes
Autor: Mercator, Gerhard, 1512-1594
Autor: Cloppenburg, Johannes, 1592-1652
Data: 1636
Títol curt: Regni Valentiae typus
Editor: Apud Joannem Janssonium Publisher
Lloc d'edició: Amstelodami (Amsterdam).

Primera edició reelaborada de l'atles menor de Mercator feta pels hereus de Janssonius (Johannes Janssonius van Waesberge) el 1673, sense text ni índex imprès. Amb pàgina emblemàtica arquitectònica i emblemàtica i 183 mapes gravats de coure. Imprès de les plaques de les edicions de Cloppenburg de l'Atles Menor (1630, 1632, 1636), amb un nou mapa de les Províncies Unides i elements decoratius addicionals en alguns mapes, juntament amb algunes actualitzacions dels mapes. Aquesta edició del "Atlas" de Mercator ... va ser una edició de format canviat. Els seus mapes recentment gravats es van situar entre els mapes de foli de l'Atles Mercator-Hondius i l'Atles Menor. L’edició de Cloppenburg sembla haver estat suprimida després del 1636. Es va continuar amb aquesta còpia després del 1673 pels hereus de Janssonius. Com que tots els mapes es treuen de les plaques de Cloppenburg de l’edició de 1636, aquests mapes estan datats el 1636, mentre que l’atles està datat (Data de publicació) el 1673. Els mapes inclouen cartutxos decoratius, línies longitudinals i longitudinals, escuts d’armes, rosa de la brúixola. i mostren els límits polítics, ciutats, ciutats, topografia, vegetació, vies navegables i fites. Relleu mostrat pictòricament.

Regni Valentiae Typus. Mercator (entre 1607 i 1628)

Una altra de les versions de l'Atles de Mercator, la seua obra està considerada com una pedra miliar de la cartografia universal

Font: Biblioteca Valenciana Digital

Àrea de dades: Escala [ca. 1:1.393.000] 

Publicació: [Amsterdam : s.n., entre 1607 i 1628] 

Descripció física: 1 mapa : calcografia ; imatge 15 x 18'5 cm. en h. de 15,5 x 21,5 cm 

Notes: Petjada retallada.-Cartel·la en la part inferior Encapçalament pres de: AAVV. "Cartografia valenciana (s. XVI-XIX)". València, Diputació, 1997. Pàg. 144 Escala en l'angle inferior dret 

Regni Valentiae Typus Hondius (1606)

Mapa del Regne de València obra de Hondius, del seu Atles "Sive Cosmographia"

Inclou un decorativa cartel·la, escala de milles, vaixell de navegació i monstre de mar

Font: Raremaps

Henricus Hondius (1597-1651) era un gravador holandès i editor de mapes, membre d'una família cartogràfica prominent. El seu pare, Jodocus Hondius, era també gravador i geògraf. Va preparar la reedició l'Atles de Mercator, primer publicat dins 1595 i reeditat per Hondius el 1606. 

A la mort del seu pare dins 1612, Henricus i el seu germà, Jodocus el Jove, van dur el negoci. Va muntar la seva tenda pròpia l'any 1621, on va continuar traguen edicions noves del Atles de Mercator. Més tard, es va unir amb el seu cunyat, Jan Janssonius, per continuar, ampliar i publicar l'Atles de Mercator, el qual serà conegut com el l'Atles de Mercator-Hondius-Janssonius. Va morir a Amsterdam l'any 1651.

Font: Raremaps

Regni Valentiae Typus. Mercator & van der Keer (1630)

Pertany a la desena reedició de l'Atles de Kremer (Mercator), que comptava amb 164 mapes i va donar pas als primers apèndixs o suplements. 

L'edició d'aquest Atlantis Maioris Appendix es va fer a partir de les planxes gravades per Pieter van der Keer

Font: UPV

Títol: Regni Valentiae Typus 

Autor: Kremer, Gerhard (Mercator)

Ilustrador: Van der Keer, Pieter 

Data difusió: 1630

Sobre Gerhard Kremer (Gerardus Mercator)

Font: IberLibro

El Reyno de Valencia dividido en sus dos Goviernos. Cassaus (1693)

El Reyno de Valencia dividido en sus dos Goviernos que son Valencia y Orihuela y dos Tenencias que son Xativa y Castellón

Font: BNF Gallica

• Titòl: El Reyno de Valencia dividido en sus dos Goviernos que son Valencia y Orihuela y dos Tenencias que son Xativa y Castellón : Al Exmo. Señor D.Carlos Homodei Moura Corte Real y Pacheco, Marques de Castel Rodrigo y de Almonacir, ... / Francisco Antonio Cassaus, de la Comp[añi]a de Jesus... ; Juan Bapta Francia F. en Valencia 
• Autor: Cassaus, Francisco Antonio (1656-1699). Cartògraf 
• Format: 1 carta en 2 fulles juntes ; 72 x 133 cm 
• Descripció: Escala 5 leguas espanolas de a 17 1/2 en un grado [= 9,4 cm; 1 : 333 000]

Hem tardat a publicar el mapa de Cassaus per què el nivell de detallisme que conte ens semblava complex de visualitzar adequadament. 

Per eixe motiu fem un seguit de captures de pantalles de detalls concrets del mapa per ajudar a apreciar-ho com cal. 

D'altres versions del mapa de Cassaus donarem més material en entrades vinents.

Zona de la ciutat de València, l'Horta de València i l'Albufera

Zona de la Vall d'Albaida

Zona d'Alacant

Zona de Biar, Villena i Cabdet

Cartel·la barroca en la dedicatòria

Cartel·la amb informació i dades geogràfiques del mapa

Escala

Imatge de la ciutat de València

Índex dels llocs geogràfics

Exemple de noms concrets del índex dels llocs geogràfics

775 Aniversari del Tractat d'Almisrà

Cartell anunciador del 775 Aniversari del Tractat d'Almisrà (1244-2019)

a la localitat de Camp de Mirra (Alacant)

Font: El Tractat d'Almisrà

Versió a una pàgina del mapa de Tomás Lòpez (1788)

Ja teníem publicat el mapa de Tomás López en aquesta entrada però volem republicar aquesta versió, per estar tot sencer en una fulla

Font: Amazon

Xarxa de séquies a la ciutat de València

Xarxa de séquies medievals a la ciutat de València

València i la seua xarxa de séquies en 1920

Font: Callejeando por Valencia

València antiga i Medieval, el barri jueu de la ciutat

Mapa del Call de València, 1240 y 1390

El nom de call és la paraula valenciana per a barri jueu i ve a significar per a alguns qahal comunitat jurídica, per a uns altres del llatí callis, el “carrer”. La paraula més coneguda, ghetto, per a la distribució física dels jueus ve del barri de Venècia del mateix nom en el qual vivien segregats. L'extensió del call jueu de València es corresponia amb la parròquia de Sant Tomàs cap a 1240 i en la seua ampliació de 1390 amb la de sant Tomàs i sant Andreu. 

Comencem el recorregut del call de València per la seua ampliació de 1390, ressaltada en blava, comentant els monuments subratllats en gris. 

Muralla: A l'interior del claustre de la Universitat, en el pas cap a la Biblioteca d'història, es pot observar en el sòl el transcurs del llenç de muralla cristiana de temps de Pere IV el Cerimoniós, cap a 1356. El barri jueu començava una mica més cap a fora segons Pertegás, després d'un vallat. L'actual Universitat i Palau del Patriarca contindrien l'ampliació de l'antic assentament per creixement demogràfic i vinguda de noves famílies durant el segle XIV, del sud arabitzat o del regne d'Aragó ja cristianitzat. 

Sinagoga: Segons el mateix historiador de començaments del segle XX, deixeble de Roque Chabás, en la prolongació del Carrer de la Universitat es trobava la sinagoga de Çamalhesit, tal vegada l'última sinagoga construïda. La paraula hebrea seria shem-a(l)-hésed, “Nom del Piadós”, o siga "El Senyor Compasiu". Els hassidíes són els ortodoxos actuals de Jerusalem. La sinagoga en hebreu es diu Beth-hakeneset, la casa de reunió i al costat d'ella es trobava la bet-Midrash la “Casa d'estudi” o ensenyament 

Soc: Si voregem l'actual plaça de la Universitat per arribar fins a l'illa de l'actual Plaça de Margarida de Valdaura, pròxim a la qual es trobava el soc o suk, la part més bulliciosa i artesanal del barrí hebreu. En el soc els jueus vivien dedicats a l'artesania, el comerç d'articles de luxe i el préstec. L'artesania venia representada per articles de marqueteria, d'or i plata juntament amb pedreria. En el soc treballaven les persones dedicades a l'artesania, siga els artesans dedicats a sabateria i tèxtil (sastres, teixidors, tintorers), siga els dedicats a articuls de luxe (metall, orfebreria) en obradors i botigues que sovint es donaven en lloguer.

Prop de la plaça del Mercat amb la Llotja, els mercaders jueus feien d'intermediaris en la compravenda de sedes i teixits orientals per pells i armes del nord d'Europa. I prop de la carnisseria tindríem els llocs dedicats a llegums i carns 

Aquest call va ser semi-destruït amb l'assalt a la muralla, que l'havia de delimitar i protegir -però encara inacabada-, cap a l'estiu de 1391, quan un arcedicià d'Ecija va fer unes prèdiques antisemites en la catedral de Sevilla i va alçar una ona d'antisemitisme que havia de prendre la flama de l'antisemitisme per tota la península.

Font: Guia Cultural de Valencia

València medieval

El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia

El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia. 

En fase d'edició, molt prompte en impremta i en les llibreries

Autor: José Bonet Navarro

El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia. En fase de edición, muy pronto en imprenta y en las librerías https://t.co/9nq5yCrZOR

— José Bonet Navarro (@jbonetnavarro) August 22, 2019

Batalla d'Almansa, Buonaventura Ligli (1709)

La Batalla d'Almansa, oli sobre tela, 

161 x 360 cm, Madrid, 

Museu del Prado

Font: Commons

Font: Museu del Prado

Còpia del quadre de la batalla d'Almansa al museu de la ciutat d'Almansa i maqueta basada en la informació del mateix

Font: Almasa turística

La pintura i el gravat en la Guerra de Successió: 

La Batalla d'Almansa

Ricard Segura Simó

La Pintura y El Grabado en La Guerra de Sucesión: La Batalla de Almansa by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Palau de la Generalitat (1870)

València. Palau de la Generalitat

Autor: Laurent, J.

Aproximadament 1870

Font: Library of Congres

Cartulari d'Oriola (1567-8)

Imatge del
Cartulari d'Oriola (1567-8)

On es veu la ciutat assetjada per les tropes castellanes de Pere el Cruel en 1365

La consciència de l'esforçada pertinença d'Oriola al Regne de València en època foral era tal que el Llibre de Privilegis de la ciutat de principis del s. XVI va representar el terrible setge castellà de 1364-1365, que va estar a punt de significar la seua pèrdua. Ací la imatge: pic.twitter.com/1DeCogFxzN

— Vicent Baydal (@vicentbaydal) August 19, 2019

Fonts: en Orihuela i Concejalia Patrimonio Artístico Ayntamiento de Orihuela

La dita Cort General representa tot lo Regne de València

«La dita Cort General representa tot lo Regne de València»

El desenvolupament jurídic i parlamentari valencià entre 1238 i 1370

Vicent Baydal Sala (baydal@uji.es) 

Universitat Jaume I de Castelló 

Dita Baydal by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Derecho foral y derecho común en el antiguo Reino de Valencia

Derecho foral y derecho común en el antiguo Reino de Valencia

De forma et modo procedendi in causis civilibus: Via Executiva

Autor: Juan Alfredo Obarrio Moreno

DERECHO FORAL Y DERECHO COMÚN EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA. DE FORMA ET MODO PROCEDENDI IN CAUSIS CIVILI... by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

El libro se puede conseguir en formato papel en: Libreria Dykinson

¿Hacia dónde van los derechos civiles autonómicos?

¿Hacia dónde van los derechos civiles autonómicos? 

"El futuro de los derechos civiles autonómicos" 

Coordinador/a Gázquez Serrano, Laura 
ISBN: 9788415150145 
Editorial: Difusión Jurídica. (Grupo Difusión) 
Fecha de la edición: 2011 
Lugar de la edición: Madrid. España 
Colección: Monografías 
Encuadernación: Rústica 
Medidas: 22 cm 
Nº Pág.: 308
Encuadernación: Rústica
Idioma: Español

Bajo el título ¿Hacia dónde van los Derechos Civiles Autonómicos? se reúnen trabajos que profesores de distintas Universidades españolas han realizado sobre diferentes aspectos jurídicos de los Derechos forales; en concreto esta obra, coordinada por Laura Gázquez, profesora titular de Derecho Civil de Granada, es el fruto de unas Jornadas, organizadas por el Grupo de Investigación Ossorio Morales, dirigido por el profesor Albiez, que con el mismo título se celebraron en la Facultad de Derecho de la Universidad de Granada. El lector podrá encontrar las aportaciones de todos los autores, divididas en torno a los diferentes Derechos Civiles Autonómicos con las aportaciones más relevantes. 

El interés de la obra radica en ver cómo las distintas Comunidades Autónomas con Derecho Civil propio han utilizado las competencias que tienen en esta materia, y en el nuevo reto que tienen las Comunidades Autónomas en relación con el Derecho Comunitario.

Fuente: Libros Marcial-Pons 

La formación del Derecho foral valenciano

La formación del Derecho foral valenciano 

Contribución al estudio de las tradiciones jurídicas hispánicas en el marco del ius commune 

• Masferrer Domingo, Aniceto Obarrio Moreno, Juan Alfredo 
• ISBN: 9788499828268 
• Editorial: Dykinson 
• Fecha de la edición: 2012 
• Lugar de la edición: Madrid. España 
• Colección: Monografías de Derecho Romano 
• Encuadernación: Rústica 
• Medidas: 22 cm 
• Nº Pág.: 479 
• Idiomas: Español

Esta obra pone de manifiesto nuestro interés por el estudio de una época, la del ius commune, y la de un Ordenamiento, el Derecho foral valenciano, desde su origen en el siglo XIII, hasta su decadencia en el siglo XVIII, y no lo hacemos únicamente para evidenciar la idea de que el Derecho positivo es una idea reciente –como apuntaba Grossoi-, sino porque entendemos que sin el conocimiento de la experiencia jurídica no se podría comprender la forma mentis del jurista contemporáneo, ni el contenido de los distintos Códigos y Constituciones, leyes que hallarían ancladas en la ilusoria concepción de una causa non causata. 

ÍNDICE:

• Justificación del tema. 
• I. El monarca. 
• II. El carácter paccionado del derecho foral. 
• III. Las fuentes del derecho. 
• IV. La transgresión del derecho. 
• V. Ius proprium versus ius commune. 
• VI. Las vías de recepción del derecho romano. 
• VII. La abolición del derecho foral: los decretos de nueva planta para Valencia. 
• VIII. Las fuentes del derecho en la práctica forense del siglo XVIII. 
• Apéndice documental. 
• Fuentes normativas. 

Fuente: Libros Marcial-Pons

1707 Batalla de Almansa

1707 -2007 La Batalla de Almansa, documental sobre la batalla de Almansa. from www.adarveproducciones.com on Vimeo.

Font:Adarve Producciones

Fotografies d'Oriola per Laurent J. (1870)

Vista general de la ciutat d'Oriola

Dècada de 1870

Font: Commons

Vista d'Oriola des de la Porta de Múrcia

Font: Commons

 Vista del riu Segura al seu pas per la ciutat d'Oriola

Foto des de ponent

Foto: Commons

  
Vista del riu Segura des de llevant, al seu pas per Oriola

Font: Commons

Carrer de la Corredera d'Oriola, 1870

Font: Commons

Font: Fotògraf Laurent J. (1816-1886)

  

Aspectos básicos de la Ley valenciana de custodia compartida

Aspectos básicos de la Ley valenciana de custodia compartida

Contreras Romero, Jhonatan 

• ISBN: 9788491438984 
• Editorial: Editorial Tirant lo Blanch 
• Fecha de la edición: 2017 
• Lugar de la edición: Valencia. España 
• Colección: Monografías 
• Encuadernación: Rústica 
• Medidas: 22 cm 
• Nº Pág.: 103 
• Idiomas: Español 
• Papel: Rústica

La Ley 5/2011, de 1 de abril, de la Generalitat Valenciana de relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven supuso un cambio para la sociedad valenciana, en cuanto introdujo el sistema de custodia compartida como preferente, dejando atrás concepciones más conservadoras como las contenidas en el Código Civil respecto al modelo de custodia monoparental. Esta obra recoge, desde el nacimiento de la ley valenciana, hasta su reciente derogación, un estudio pormenorizado de los aspectos más relevantes de la misma, comenzando por los problemas de vigencia iniciales, con motivo del recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno, y que llevaron a una suspensión cautelar, hasta los aspectos más prácticos de su aplicación. La obra será de utilidad para tener un conocimiento global de tan polémica ley durante su corto periodo de vida, dejando atrás un legado en materia de Derecho Positivo, siendo referente y punto de partida para otros legisladores, tanto autonómicos, en aquellas comunidades autónomas con Derecho Foral propio, como a nivel nacional, en la futura reforma del Código Civil.

Fuente: Libros Marcial-Pons

Bataille d'Almanza dans le Royaume de Valence (1707)

Un mapa francés sobre la Batalla d'Almansa editat el mateix any 1707

Cal recordar que la Batalla d'Almansa sí que va tindre lloc (en part) dins del Regne de València. Caudete (Cabdet) formava part del Regne de València i una part important de la batalla va tindre lloc al seu terme

Detall de la cartela i la escala

Títol: Bataille d'Almanza dans le Royaume de Valence ou l'armée des allies fut deffaite par celle des deux couronnes le 25 avril 1707 / Par N. de Fer 

Autor: Fer, Nicolas de (1647?-1720). Cartographe Éditeur : [s.n.] 

Data d'Edició: 1707 

Font: Gallica BNF

Chorographie du royaume de Valence, de la Catalogne et des isles Maillorques (1770)

Chorographie du royaume de Valence, de la Catalogne et des isles Maillorques 

dirigée par Mr. Philippe; Moithey ing geog. del. et sculp.; Herault script. 

Autors: Philippe de Pretot, Etienne André ; Moithey, Maurille Antoine ; Herault 

Publicat dins: Atlas universel o dins Recueil de Cartes de Mr. Philippe. París, 1787 

Font: Raremaps

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Detall de la cartela

Detall del Regne de València

Escala i llegenda

Rosa de Vents

Torres de Serrans i de Quart (1870)

València. Porta de Serrans

Autor: Laurent, J.

Aproximadament 1870

Font: Library of Congress

València. Porta de Quart

Autor: Laurent, J.

Aproximadament 1870

Font: Library of Congress

Més fotos del mateix fotògraf: Laurent J.

Les fronteres de Regne de València segons el Furs de 1261

Una particularitat de la Costum i dels primers Furs del Regne de València és que el Rei Jaume I ens dóna una delimitació clara del territori on s'han d'aplicar. 

El primer territori valencià no es correspon exactament a l'actual però en la zona nord ja apareix clarament delimitat en prou similitud degut a que això depenia del mateix monarca com a sobirà territorial d'Aragó i Catalunya. 

El problema territorial a la frontera sud del Regne de València venia donat pel repartiment de territoris amb el Regne de Castella. 

El seus reis Ferran III i Alfons X encara que parents i aliats de Jaume I eren fonamentalment rivals pel poder i en especial per les zones conquerides als musulmans després de la desfeta almohade del 1212 a las Navas de Tolosa on va participar també el Rei d'Aragó Pere II pare de Jaume I.

Font: UJI