Florí d'or València de Martí I (1396-1410)
SUBASTA ON-LINE— AUREO & Calicó (@aureocalico) July 30, 2019
19/09/2019 - 456
Martí I (1396-1410). València. Florí. Atractiva. Muy rara y más así. EBC-.
Est. 900€. Salida 800€ pic.twitter.com/J7Ea0gxwT9
El Florí d'Aragó, nom pel qual va ser conegut en l'època en tots els estats europeus per on es va difondre, era una moneda d'or amb un pes mitjà de 3,42 gr. Inicialment el seu valor va oscil·lar entre els catorze i els onze sous aragonesos i la seua llei, de 24 quirats menys quart en la seua primera emissió de 1346, prompte va anar disminuint fins als 18 i fins i tot 16 quirats. Cap a 1370 la cotització de les encunyades en Santa María la Major de Saragossa era d'onze sous, i la llei de 18 quirats, que va ser la que va mantindre fins a la seua desaparició.
La tipologia d'aquesta moneda va ser presa del florí, una moneda originària de Florència que després es va imitar en tota Europa. Des de 1252 el Fiorino d'ore era l'auri típic de la República de Florència, i es deia així perquè tenia gravat un lliri o flor dels Médici. El florí d'Aragó va imitar en l'anvers la iconografia de Sant Joan Baptista i en el revers el lliri, emblema de Florència, però amb la llegenda ARAGO.REX, la inicial del rei d'Aragó i la marca de la seca on es va encunyar, en lloc de la inscripció FLORENTIA del florí florentí.
Les Corts dels diversos estats regits per Pere IV d'Aragó s'oposaven a la introducció d'una nova moneda, que, no obstant això, era necessària a mitjan segle XIV per a atendre les grans sumes de diners que havia de manejar la Corona. Per això Pere IV va buscar la solució encunyant en 1346 els nous florins a Perpinyà —acabat d'incorporar com a plaça de sobirania real a la corona juntament amb el regne de Mallorca— sense indicació del nom del rei ni de la seca on s'encunyaven.
A partir del 1365 també es fabricaren florins a les seques de Barcelona, València i Saragossa (en aquesta darrera ciutat, però, només durant tres anys, ja que els estaments aragonesos van imposar que la moneda exclusiva del regne d'Aragó continués essent el diner jaquès de billó), i des de 1390 a la Mallorca. Els florins foren batuts fins que foren substituts pel ducat en temps de Ferran el Catòlic.
Va haver-hi a més encunyacions mig florí i d'un quart de florí amb la mateixa tipologia que les monedes majors. Així mateix, alguns reis de Castella que pretenien la monarquia d'Aragó van encunyar florins. Enric II de Castella els va encunyar «a senyal d´Aragó», i també els va emetre Enrique IV. (en aquest cas la curiositat és que el rei de Castella era el candidat del catalans a Comte de Barcelona dels sublevats contra Joan II).
 |
| Florí d'or de Enrique IV de Castella encunyant a Barcelona durant la Guerra Civil Catalana |
Font: Wikipedia i Blognumismático
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada