València antiga i Medieval, el barri jueu de la ciutat

Mapa del Call de València, 1240 y 1390

El nom de call és la paraula valenciana per a barri jueu i ve a significar per a alguns qahal comunitat jurídica, per a uns altres del llatí callis, el “carrer”. La paraula més coneguda, ghetto, per a la distribució física dels jueus ve del barri de Venècia del mateix nom en el qual vivien segregats. L'extensió del call jueu de València es corresponia amb la parròquia de Sant Tomàs cap a 1240 i en la seua ampliació de 1390 amb la de sant Tomàs i sant Andreu. 

Comencem el recorregut del call de València per la seua ampliació de 1390, ressaltada en blava, comentant els monuments subratllats en gris. 

Muralla: A l'interior del claustre de la Universitat, en el pas cap a la Biblioteca d'història, es pot observar en el sòl el transcurs del llenç de muralla cristiana de temps de Pere IV el Cerimoniós, cap a 1356. El barri jueu començava una mica més cap a fora segons Pertegás, després d'un vallat. L'actual Universitat i Palau del Patriarca contindrien l'ampliació de l'antic assentament per creixement demogràfic i vinguda de noves famílies durant el segle XIV, del sud arabitzat o del regne d'Aragó ja cristianitzat. 

Sinagoga: Segons el mateix historiador de començaments del segle XX, deixeble de Roque Chabás, en la prolongació del Carrer de la Universitat es trobava la sinagoga de Çamalhesit, tal vegada l'última sinagoga construïda. La paraula hebrea seria shem-a(l)-hésed, “Nom del Piadós”, o siga "El Senyor Compasiu". Els hassidíes són els ortodoxos actuals de Jerusalem. La sinagoga en hebreu es diu Beth-hakeneset, la casa de reunió i al costat d'ella es trobava la bet-Midrash la “Casa d'estudi” o ensenyament 

Soc: Si voregem l'actual plaça de la Universitat per arribar fins a l'illa de l'actual Plaça de Margarida de Valdaura, pròxim a la qual es trobava el soc o suk, la part més bulliciosa i artesanal del barrí hebreu. En el soc els jueus vivien dedicats a l'artesania, el comerç d'articles de luxe i el préstec. L'artesania venia representada per articles de marqueteria, d'or i plata juntament amb pedreria. En el soc treballaven les persones dedicades a l'artesania, siga els artesans dedicats a sabateria i tèxtil (sastres, teixidors, tintorers), siga els dedicats a articuls de luxe (metall, orfebreria) en obradors i botigues que sovint es donaven en lloguer.

Prop de la plaça del Mercat amb la Llotja, els mercaders jueus feien d'intermediaris en la compravenda de sedes i teixits orientals per pells i armes del nord d'Europa. I prop de la carnisseria tindríem els llocs dedicats a llegums i carns 

Aquest call va ser semi-destruït amb l'assalt a la muralla, que l'havia de delimitar i protegir -però encara inacabada-, cap a l'estiu de 1391, quan un arcedicià d'Ecija va fer unes prèdiques antisemites en la catedral de Sevilla i va alçar una ona d'antisemitisme que havia de prendre la flama de l'antisemitisme per tota la península.

Font: Guia Cultural de Valencia