Municipis, societats culturals i civils han demanat als Corts Valencianes que complisquen el seu paper de defensors de de el Dret Civil Valencià
Per als que trèiem el cap a l'adolescència quan va nàixer la Constitució Espanyola, inevitablement associem els seus aniversaris com a celebració d'il·lusió de llibertat, quan encara no érem conscients de la grandesa de qui ho té tot per fer i la vida per davant.
Es diria que trenta-nou anys no és gens i que és un bufit la vida, però la veritat és que està afligida de la crisi dels quaranta, aqueixa edat vital en la qual la mirada és fa estràbica davant la joventut i la maduresa i la vista necessita de lupes a força de presbícia perquè gens se'ns escape.
L'experiència ens dota d'habilitats per a reconèixer que necessitem reinventar-nos i progressar, acceptant la realitat si sabem escoltar-la.
Els quaranta és moment d'adaptar els mecanismes per a progressar, sobreviure i solucionar els obstacles del camí sense renunciar a descobrir noves rutes.
És moment que la Constitució de 1978, tal com en el seu Preàmbul proclama, es reafirme per a servir de suport d'una societat democràtica avançada i protegisca a tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.
Des de l´Associació de Juristes Valencians estem realitzant un considerable esforç perquè els valencians siguen escoltats en aquest cor de grills que canten a la lluna, sense que pertoque a la resignació que, si no es plora no hi haja cànter que ens toque de la deu de reformes que s'albiren.
Si la Constitució és, com ha de ser, la Carta Magna, norma suprema d'un Estat de dret, només cal obrir finestres a la llum dels seus pobles i cultures, sent la diversitat una oportunitat de progrés i no un convidat incòmode, on tinguen tots lloc en una taula redona, sense menú del dia ni plat únic, ni ingredients indigestos per a intoleràncies vàries.
Per als valencians, cinc segles de lleis pròpies haurien de bastar com a argument de pes perquè la potestat de legislar en matèria civil no anara qüestionada i encaixara com a poble en el qual existeixen drets civils, forals i especials…però no ha sigut així, en prosperar els recursos d'inconstitucionalitat plantejats pels governs de torn enfront de la lleis promulgades en virtut de la capacitat consagrada en l'Estatut aprovat en el 2006.
Ja dèiem fa un any l´Associació de Juristes Valencians, en aquestes mateixes dates, que no podem els valencians permetre'ns que, quan arribe l'hora de modificar la nostra Carta Magna, no sapiem què és el que volem i quins són els nostres interessos per a defensar-los de la manera adequada.
Així doncs, ens preguntàvem si existia realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional que, ja llavors, es reclamava.
És evident que moltes coses han passat des de llavors quan dèiem també que els successos de Catalunya han evitat que el debat de la reforma constitucional transcórrega pels llits de rigor i moderació que serien de desitjar en un cas com aquest, però no podem permetre que l'anomenat “desafiament” enterbolisca les actuals necessitats que des de València es reclamen dins de l'Estat de dret i per a l'Estat de dret, com a efectiva garantia de convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just, com en Preàmbul es consagra.
Aquesta vegada no podem els valencians quedar al marge de l'anunciada reforma constitucional, per dignitat i pel respecte que ens mereixem i el que sempre hem mostrat per la norma jurídica suprema.
Centenars de municipis, societats culturals i civils que representen a més de quatre milions de valencians han demanat als Corts Valencianes que complisquen amb el seu paper de defensors del Dret Civil Valencià, inicien la reforma constitucional i legislen per a cobrir les necessitats socials dels valencians.
A fi d'aprofitar aquesta oportunitat de corregir una gran injustícia hem impartit conferències reivindicant el Dret Civil Valencià a Benicarló, Borriana, Alcoi, Villena, Riola, Favara, Benifaió, Elx, Castelló, Canet, … així com hem escrit cartes a Rajoy, Rivera, Sánchez i fins i tot a Felipe VI.
També hem ballat a la lluna de València en la Plaça del Furs el passat mes de novembre en la 1ª edició del Rock & Dret.
La veritat és que a la nostra adolescència s'han vingut damunt trenta-nou anys i queda molt per fer.
La crisi dels quaranta se supera celebrant aniversaris, bufant les veles amb aire de llibertat que la democràcia ha permès i reinventant la il·lusió de qui té tota la vida per davant.
Lamentem constatar que no hem començat bé per l'escassa participació de valencians en la Comissió per a l'avaluació i la modernització de l'Estat autonòmic constituïda en el Congrés el passat 15 de novembre i especialment a la vista de l'escàs nombre d'experts proposats pel PP, PSOE i Ciutadans per a abordar temes d'interès per als valencians.
Tornaran a ser molls els nostres diputats, senadors i diputats autonòmics davant la previsible reforma constitucional? Tornaran els nostres polítics a fracassar en la defensa del dret civil valencià?
Autors: Vicente Clemente Torres i José Ramón Chirivella Vila; advocats AJV
Publicat en: El Diario.es
Traducció: Softvalencià
